Llibre dels Salms

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Una pàgina medieval del Salm I, escrita en alemany
Pergamí amb el llibre dels salms

El llibre dels Salms, Salteri o Salms és un llibre bíblic de 150 salms amb anotacions litúrgiques i musicals. Els textos contenen anotacions dels títols, litúrgiques i musicals, ja que estaven preparats per a ser cantats amb acompanyament musical.[1] A la Bíblia hebrea el conjunt d'aquests textos bíblics és el primer llibre de la Tanakh, i està seguit per el Llibre de Job; mentre que a la vulgata llatina, és el segon llibre, situat entre el Llibre de Job i el Llibre dels Proverbis, entre els Llibres sapiencials.[2][3]

El nom prové de l'antiga versió grega (psalmoi) que inicia la col·lecció de poemes per cantar. Molts d'aquests poemes tenen indicacions de com s'han de cantar o tocar i van acompanyats per anotacions litúrgiques i musicals. També s'hi afegeixen noms propis referits als suposats autors del salm o del recull que se'ls atribueix. Els noms citats són els de Moisès, Salomó, Assaf, els fills de Corè, Eman, Etan, Jedutun i sobretot David, considerat per la tradició com l’autor de tots els salms.

Estructura del llibre[modifica | modifica el codi]

El llibre dels Salms està format per 150 poemes. Aquest es poden agrupar en cinc blocs o llibres. Cadascun d’aquests blocs acaba amb una doxologia o una benedicció. El salms 1-2 i 150 pràcticament fan d’introducció o bé de conclusió respectivament de tot el salteri.

  • 1r bloc del Salm 1 fins al Salm 41
  • 2er bloc del Salm 42 fins al Salm 72
  • 3r bloc del Salm 73 fins al Salm 89
  • 4t bloc del Salm 90 fins al Salm 106
  • 5è bloc del Salm 107 fins al Salm 150

La teologia dels salms[modifica | modifica el codi]

No és una teologia unitària, es centraran en temes com : el (re)coneixement de Déu, l’amor, la misericòrdia i la bondat del Senyor, les seves intervencions salvífiques en la història, l’elecció del seu poble. Aquests elements eren reviscuts en el marc del culte i la litúrgia. Alguns dels encapçalaments dels salms contenen indicacions precises que provenen del seu context cultual: Per la dedicació del Temple ( Sl 30), per a la diada del dissabte (Sl 92), lloança ( Sl 100), per una ofrena memorial ( Sl 38 i 70). Altres salms només tenen indicis que ens permeten intuir l’àmbit en el qual podien haver nascut o eren recitats ( vots i promeses, benediccions sacerdotals, lletanies, oracles de salvació, pelegrinatges, processons, intervencions de l’assemblea amb respostes...)

El món simbòlic del Salm[modifica | modifica el codi]

El món simbòlic és molt variat. Emmarquen múltiples camps de realitat de l’univers i de l’experiència de l’home. Serà constant la referència a tota mena de situacions de la vida humana.

Grups dels salms[modifica | modifica el codi]

Malgrat la seva diversitat es poden agrupar en tres grups o famílies. Els cants de lloança, les pregàries, i els poemes didàctics. Aquesta delimitació no és fàcil, ja que els salms poden tenir més d’un element, quan un salm es diu que pertany a un grup es farà notar el seu gènera literari predominant.

  1. Els cants o càntics de lloança

Formen un conjunt de textos de temes molt variats.

  • Els cants de lloança pròpiament dir ( 8; 19; 33; 65; 100; 103; 104; 111; 113-114; 117;134-136; 145-150). Desenvolupen elements concrets de fe en el Déu únic, creador i Senyor de l’univers i de la història
  • Cants d’aclamació al Senyor, rei de tot el món ( 29; 47; 93; 95-99), amb connotacions universalistes i plens d’esperança.
  • Cants a l’Ungit del Senyor ( 2; 18; 20; 21; 45; 72; 89; 101; 110; 132) en el seu origen eren destinats a glorificar els reis d’Israel, però aviat van ser interpretats en sentit messiànic.
  • Càntics a Sió ( 46; 48; 76; 84; 87; 122; 137) exalcen la ciutat de Jerusalem i el seu temple.
  • Cants de pelegrinatge ( 10-134) que segurament eren usats pels qui pujaven a Jerusalem en ocasió de les festes principals.
  1. Les pregàries

Aquest neixen d’una situació de necessitat, ja sigui present o passada. Pregàries de súplica, aquestes poden ser individuals o col·lectives. solen tenir un esquema semblant: una invocació aDéu, una descripció de la situació de necessitat, la petició i una expressió de confiança.

  • Les pregàries de súplica sota la forma de pregària individual són els salms més freqüents en el Salteri ( 5-7; 13; 17; 22; 25; 26; 28; 31; 35; 38; 39;41-43; 51; 54-57; 59; 61; 64; 69; 70; 71; 86; 88; 102; 109; 120; 130; 140-143)
  • Les pregàries de súplica del poble ( 12; 44; 58; 60; 74; 77; 79; 80; 82; 83; 85; 90;94; 106; 108; 123; 126; 137) aquest intenten implicar el Senyor en els esdeveniments de la vida col·lectiva.
  • Les pregàries de confiança en el Senyor ( 3; 4; 11; 16; 23; 27; 36; 62; 63; 91; 115; 121; 125; 129; 131) on els temes principals són la pau, l’alegria i la felicitat que vénen de Déu.
  • Pregàries d’acció de gràcies ( 9-10; 30; 32; 40; 66-68; 92; 107; 116; 118; 124; 138; 144).
  1. Poemes didàctics

Aquest exalcen les qualitats de la saviesa segons Déu, la seva Llei i els seus camins, amb una orientació bàsicament pedagògica. Alguns d’aquest poemes aprofiten certes circumstàncies per a insistir en punts importants

  • Crida a la fidelitat, on remarcaran la història del poble ( patriarques, èxode, desert, terra promesa) i fan una crida a la fidelitat del poble ( 78; 105; 106)
  • El model de persona íntegra, es ficaran en comportaments de les persones i tenen finalitats didàctiques com a presentar la veritable innocència o puresa i el model de persona íntegra ( 15; 24; 95; 134).
  • Exhortacions profètiques, on accentuen les exigències de l’aliança de Déu amb Israel i en denuncien les infidelitats pel cantó del poble ( 14; 50; 53; 58; 75; 81; 82; 95).
  • Diversos temes, com el tema de la Llei o bé la sort contraposada entre el just i l’injust ( 1; 34; 37; 49; 52; 73; 112; 119; 127; 128; 133; 139)

Salms de tècniques de memorització, com són els salms alfabètics ( 37; 112; 119).

Lectura cristiana dels salms[modifica | modifica el codi]

Els salms a part de ser la pregària d’Israel ( Esd 3, 10-11; Ne 11,17) ben aviat també ho fossin per les primers comunitats cristianes ( Ef 5,19; Col 3,16). Alguns salms van servir per explicar en un primer moment la fe en Jesucrist i alhora, en la fe en el Crist ressuscitat provocant la relectura i reinterpretació d’aquest salms.

  • Els Evangelis utilitzen els Salms per a il·luminar els relats de la Passió i explicar el sentit de la mort salvadora de Jesús. Així el Sl 8,3 és citat en Mt 21,16; Sl 110,1 és citat en Mt 22,44.
  • El llibre dels Fets dels Apòstols fa un ús abundant dels Salms referits a l’Ungit o Messies del Senyor, com també interpreta la Resurrecció de Jesucrist com la victòria sobre la mort. Déu fa seure el Fill a la seva dreta: Ac 2,34 ( Sl 110,1); Ac 4,25-26 ( Sl 2, 1-2).
  • La carta als Hebreus té un gran nombre de citacions als Salms, insistint en la condició de Crist, que ha volgut fer-se solidari dels homes i n’ha esdevingut el salvador. Continuant intercedint pels seus germans i com a únics sacerdots de la nova aliança: He 1,5 ( Sl 2,7); He 2,6-8 ( Sl 8,5-7).

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Tábet, 2007, p. 75-76.
  2. «Llibre dels Salms». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  3. Tábet, 2007, p. 76.

Bibliografia[modifica | modifica el codi]