Llibre de Job

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Job suporta les crítiques dels seus amics.
Job Scroll.jpg

El llibre de Job és un dels llibres sapiencials de l'Antic Testament i explica la història de Job (àrab Ayyub) i com va superar les proves que li va imposar Déu.


Autor i datació[modifica | modifica el codi]

Popularment es considera que fou escrit als volts de l'any 1473 aC per Moisès. L'antiga tradició jueva, encara que no de forma unànime, va atribuir el llibre a Moisès. El Talmud babilònic afirma: "Moisès va escriure el seu propi llibre, i els passatges referents a Balaam i Job" (Baba Bathra, 14b, 15).

Però la majoria d'especialistes daten el llibre entre l'any 500 aC i l'any 250 aC. Pfeiffer, tenint en compte l'idioma arameu present en el text, el data a finals de la monarquia jueva. A més a més, la problemàtica tractada parla d'una datació fins i tot posterior, com a mínim després de les deportacions i en temps del profeta Malaquies: entre el 538 i el 330 aC.

L'evidència filològica ha demostrat que és fruit de la fusió de diverses fonts i que la major part va ser escrita entre els segles VI i V aC.

Per tant, l'autor potser era desconegut, destacant la seva sensibilitat i coneixements religiosos. L'apèndix que afegeix la traducció de la Septuaginta afirma que Job viu a Uz, entre els confins d'Idumea i Aràbia.

Malgrat que la temàtica del llibre és unitària, hi ha indicis d'una composició més complexa, com per exemple, la variació en l'ús dels noms divins (Yahveh, Saddai, Eloah, Elohím). Per als erudits, les arengues de Elihú són afegides, donat la seva forma de raonament i que el discurs anterior i posterior no les tenen en compte.

Argument[modifica | modifica el codi]

El tema central és la qüestió de la relació entre el patiment humà i la fe en Déu, ja que Job és castigat tot i la seva bona conducta (encara que després és premiat per com ho afronta). Apareix la figura de Satanàs, que anirà creixent en pes als llibres posteriors.

L'estructura del llibre consta d'un pròleg, de les tribulacions de Job i els diàlegs amb amics que el visiten, la resposta de Déu i un epíleg. Els amics representen diferents postures sobre la fe i el mal, que Déu desautoritza afirmant que només Job té raó: la creença en Déu ha de superar l'adversitat, sense dubtar mai.


Job 26:7[modifica | modifica el codi]

Alguns grups cristians fonamentalistes sostenen que el text de Job 26:7 confirma que la Bíblia és inspirada per Déu, pel simple fet d'anticipar milers d'anys teories científiques no demostrades fins fa pocs segles. El text de Job afirma que "Déu estén el nord del cel damunt del buit, penja la terra sobre el no-res". Atès que en l'antiguitat creien que la Terra era plana i sostinguda per elefants, tortugues o un gran gegant anomenat Atles, els creients hi veuen en aquest text la font divina.

Per contra, científics com Carl Sagan defensen que aquestes teories ja eren conegudes pels antics grecs. Anaximandre de Milet al segle VI aC ja afirmava que la terra penjava sobre el no-res. I Eratòstenes al segle III aC va descobrir que la Terra era corbada. Si s'accepta la datació del llibre que fan alguns erudits i que el situen entre el segle VI i el segle III el text de Job 26:7 seria d'origen o influència grega.

El Leviatan a Job[modifica | modifica el codi]

Job 41:1 descriu el Leviatan, una antiga criatura mítica creada en el cinquè dia, segons el capítol primer del Gènesi. Alguns creuen que es tracta d'una criatura de la profunditat marina, el cocodril, o fins i tot entre les doctrines creacionistes, un dinosaure. Pot ser un dimoni sense cos espiritual descrit en la metàfora. En dimonologia és un dels guàrdies de les portes de l'infern. En hebreu modern significa balena, però en l'hebreu antic significa serp, i s'utilitza com a sinònim per al diable, tant en els Salms 74 com a Isaïes.

Possibles influències[modifica | modifica el codi]

Alguns autors, veuen en el llibre de Job influències d'antigues obres egípcies, però especialment del poema mesopotàmic Ludlul bel nemeqi, "Lloaré el Senyor de la Saviesa", escrit en acadi que tracta del problema de l'injust patiment d'un home afligit, anomenat Shubshi-meshre-Shakkan.[1]

El Assiriòleg Samuel Noah Kramer al seu llibre History Begins at Sumer: Thirty-Nine "Firsts" in Recorded History. (1956), fa una traducció d'un text sumeri on demostra un gran paral·lelisme amb la història bíblica de Job. El Professor Kramer assenyala que la versió hebrea té influència i deriva, d'alguna manera, de la versió predecessora Sumèria.

Vegeu també: Ludlul bel nemeqi

Contingut[modifica | modifica el codi]

Temàtica[modifica | modifica el codi]

És evident el patiment de l'innocent. Ja des de la més antiga Antiguitat els pensadors s'han embolicat en el complex problema de l'home bo que pateix i del dolent que és feliç. Àdhuc Plató s'amoïnà de l'afer i hi donà una formulació precisa, tot i que sense trobar-hi una solució que no topés contra la filosofia i la moral.

Diversos mites grecs es refereixen a temes emblants: Prometeu és culpable, però l'enormitat del seu càstig el rebel·la. Èdip Rei pateix el càstig dels déus per un pecat que ell no era conscient d'estar cometent. Hèracles no ha pecat, però els cops dels déus l'aixafen.

En aquest llibre, el tema que tracta és que el protagonista és un home religiós, bo i just, a qui Déu permet que Satanàs sotmeti a nombroses i terrorífiques proves. Mentre Job pateix sota les entremaliadures del Mal, tres bons amics intenten de consolar-lo, tractant de convèncer-lo que si pateix és per culpa dels seus propis pecats.

Job s'enutja i es defèn, car ell sap que això és un infundi i rebutja aquest argument amb energia. Quan apareix un quart amic que explica que el patiment templa l'ànima i l'esperit, Job continua queixant-se'n.

Finalment, Iaveh en persona es fa present, reprèn Job per no haver acceptat la Seva voluntat i per les queixes, i torna el protagonista a la seva antiga felicitat.

Gènere literari i estil[modifica | modifica el codi]

Per a alguns creients, el llibre de Job és real i vertader, així com els altres llibres bíblics. Per a d'altres, el llibre es considera poètic. Hi ha en el text al·lusions a llocs existents en la realitat com Al-Amārna i clars derivats de les tradicions orientals ja mencionades (que també s'originen normalment en fets reals). Els elements de veritat mai no poden descartar-se en la literatura bíblica d'aquest període.

Estructura[modifica | modifica el codi]

Consta d'un inici i un final força breus en prosa. El gruix del llibre (ço és, del capítol 3 al 42) és un poema. El poema alhora es divideix en els tres discursos dels amics de Job (Elifaç, Bildat i Sofar) amb llurs corresponents rèpliques. Continua després amb un altre discurs, ara d'Elihú i els dos de Iaveh.

El llibre de Job consta de cinc seccions ben diferenciades:

  • Un pròleg en prosa (capítols 1 i 2)
  • Una sèrie de discursos dramàtics que tenen lloc entre Job i tres dels seus amics, Elifaç, Bildat i Sofar (caps. 3-31)
  • Un diàleg entre Job i Elihú, un quart amic (caps. 32-37)
  • Discursos de Déu "des del si de la tempestat" (caps. 38-41)
  • Un breu epíleg en prosa (capítol 42)

El problema de la retribució al llibre de Job[modifica | modifica el codi]

Les argumentacions d'Elifaç tenen els següents passos: l'innocent no pot morir, el pecat és sempre castigat, Déu veu faltes en tothom (àdhuc Job). El càstig que Job rep és, per tant, correctiu. Les de Bildat parlen de la diversa sort que espera al just i a l'inicu. I les de Sofar segueixen la vessant que les faltes que castigades fins i tot si són inconscients (cf. Jb 11, 5-12).

Job es defensa afirmant contínuament la seva innocència. Tanmateix, arriba a afirmar una certa arbitrarietat que potser dirigeix l'actuació de Déu i a la qual no hi ha mode d'oposar-se.

Elihú, per la seva part, afirma que Déu prova els justos amb patiments per a educar-los i forçar-los el clamor confiat en Déu Salvador.

La resposta de Iavé dóna a entendre que no entra en el debat precisament per la seva transcendència. Se sap que hi ha una resposta, però Déu no l'ha revelat encara i mostra sobretot la saviesa de la seva creació com a prova que no hi ha cap arbitrarietat en el seu actuar, sinó un designi misteriós que en el seu moment es donarà a conèixer.

Problemes filosòfics i teològics plantejats[modifica | modifica el codi]

El Diable cobreix Job amb pústules

Des del punt de vista de la mentalitat jueva, el problema que ofereix el llibre de Job és força complex. Per al jueu, tot el Bé i tot el Mal prové de Déu, perquè Ell ha creat tot. Déu, alhora, és completament just i observa una moralitat completa. Com és possible, doncs, que sotmeti Job a l'aparent injustícia que es narra al llibre?

Correspongué, llavors, estudiar la forma en què Déu opera la Seva justícia. La resposta dels llibres bíblics és que:

  1. Déu exerceix la justícia al món real
  2. Déu exerceix la justícia en forma col·lectiva.

En temps antics, els hebreus no creien en una vida d'ultratomba, i per tant tampoc en premis o càstigs després de la mort. Aquests conceptes es presenten per primera vegada a Macabeus i al llibre de Saviesa. Si bé els morts gaudeixen al Sheol d'una espècie de "semivida", a l'Infern dels antics jueus no s'hi discriminava els bons dels dolents. Déu, per tant, manifesta la Seva justícia en aquest món.

D'altra banda, la convicció que la deïtat exerceix la justícia sobre tota la comunitat deriva, naturalment, de l'estructura social de clans que dominava la vida dels jueus primitius. També rau aquí la forta solidaritat que aglutina els jueus (pateixen plegats les penes i gaudeixen plegats la bonança). Tots els llibres sagrats obeeixen aquesta filosofia, que és molt visible en el Deuteronomi, a Josuè, a Jutges, Samuel i a Primer dels Reis. Propera a Ezequiel apareix entre els israelians el concepte de responsabilitats, premis i càstigs individuals.

El problema, llavors, es converteix en insoluble des del punt de vista de Job. No està patint pels pecats dels avantpassats (una forma primitiva de pecat original), ni pels dels seus amics i veïns. El diàleg amb els seus consoladors tendeix a ignorar fins i tot la intervenció demoníaca en les seves penes.

El teòleg jueu antic tractà de justificar els inexplicables patiments de Job a través d'algun pecat ja oblidat o de faltes amagades i mai narrades al llibre. Des d'un punt de vista més modern, es retorna a l'acció malèfica del Diable i al concepte del lliure albitri, condició necessària perquè es consumeixi l'aliança de Déu amb el Seu poble. Si el Demoni no existís, l'Home no podria triar entre el Bé i el Mal (que Job triï parcialment en increpar Déu pel seu dolor).

Per aquestes complexitats i per d'altres, s'ha arribat a anomenar Job "el llibre més difícil de l'Antic Testament".

Curiositats del llibre de Job[modifica | modifica el codi]

Hi ha coneixements científics mencionats al llibre de Job que fa prop de cent anys que van comprendre's, per exemple, són:

  • A Job 26:7 s'afirma que "penja la Terra del no-res", és notable que això aparegui en aquest llibre, ja que fou escrit fa aproximadament 3.500 anys, atès que a l'Antiguitat s'afirmava que la Terra era plana i era sostinguda per elefants, tortugues o un gran gegant anomenat Atles.
  • A Job 38:24 parla que la llum es pot dividir.
    • Això és científic, comprovat i demostrable, la llum es pot dividir, això físicament es coneix com a dispersió. La llum solar es divideix i arriba als ulls humans la llum blava, raó per la qual el cel es veu blau (això va conèixer-se el 1666 per Isaac Newton).
  • L'aigua arriba a la Terra a través de la pluja, corre per les muntanyes cap als rius, torna als oceans i s'evapora, per tornar a caure com a pluja. Aquest concepte tan simple, no fou clarament reconegut per la ciència fins a l'any 1740 per Perrault i Mariotte. Job 36:27-28 identificava aquest procés de la formació de la pluja amb milers d'anys d'anticipació.
  • Job 28:25 parla del pes del vent. Des dels dies d'Aristòtil, a través de l'edat mitjana i fins al Renaixement, el món científic creia que l'aire no tenia cap pes. No fou fins que l'italià Torricelli, l'any 1634, inventà el baròmetre, que es confirmà aquesta veritat científica.
  • El llibre de Job és el primer i el que més descriu el personatge de Satanàs dins de l'Antic Testament, figura tan usual al Nou Testament.

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Cantera, F. & Iglesias, M., Sagrada Biblia, 1975 ,Versió crítica sobre textos hebreu, arameu i grec. 3a edició 2000, 2a impressió 2003. Madrid: B. A. C, ISBN 978-84-7914-490-6
  • Cazelles, Henry, Introducció crítica a l'Antic Testament, 1981, Barcelona: Herder, ISBN 84-254-1085-1

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Llibre de Job

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Caminandoporlabiblia