Cocodril

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Viquipèdia:Com entendre les taules taxonòmiquesCom entendre les taules taxonòmiques
Cocodrils
Cretaci superior – recent
Cocodril del Nil
Classificació científica
Regne: Animalia
Fílum: Chordata
Classe: Sauropsida
Subclasse: Diapsida
Infraclasse: Archosauromorpha
Superordre: Crocodylomorpha
Ordre: Crocodilia
Subordre: Eusuchia
Família: Crocodylidae
Cuvier, 1807
Gèneres
Distribució geogràfica dels cocodrils.

El cocodril o millor crocodil (segons http://www.bibiloni.cat/ambbonesparaules/crocodil.html) és qualsevol de les 14 espècies de grans rèptils semiaquàtics de la família Crocodylidae, inclosos en la subfamília Crocodylinae. El terme cocodril també s'utilitza incorrectament per a denominar tots els membres de l'ordre Crocodilia, que inclou tots els cocodrils, al·ligàtors i caimans, així com els gavials.

Característiques[modifica | modifica el codi]

Són rèptils que viuen en les àrees tropicals d'Àfrica, Àsia, Amèrica i Austràlia. Són excel·lents nedadors. Tendeixen a viure en rius de corrent lent i s'alimenten d'una àmplia varietat d'animals, preferentment vius. Una espècie, el cocodril marí (Crocodylus porosus) que és el major dels cocodrils de l'actualitat, viu tant en aigua dolça com en estuaris salats i s'endinsa sovint en el mar, el que li ha permès de colonitzar moltes illes d'Austràlia i totes les costes des de l'Índia fins a Austràlia. El cocodril marí no és l'únic a endinsar-se en el mar, però si el que ho fa més freqüèntment. Així, el cocodril del Nil (Crocodylus nyloticus) ha travessat el mar per a colonitzar diverses illes de l'Oceà Índic (entre elles Madagascar); i el cocodril americà (Crocodylus acutus) ha arribat nedant fins a la major part de les illes del Carib, i fins i tot a la punta sud de Florida.

Crocodylus acutus de Mèxic.

Els cocodrils joves s'alimenten de crancs, insectes i granotes. Els més grans cacen peixos, s'alimenten d'animals morts o romanen en espera durant hores, llests per a engolir preses com mamífers i ocells aquàtics. Aferren la presa amb mandíbules poderoses i dents filoses, arrossegant-la sota aigua fins a ofegar-la. Els cocodrils no poden mastegar, de manera que tallen la presa, sacsejant-la i trossejant-la amb les seves dents. Els creixen dents noves per a reemplaçar les que es trenquen o es perden. Els cocodrils tenen vides bastant inactives, ja que jauen immòbils la major part del dia. Com que al matí els rius triguen a escalfar-se els cocodrils sovint cerquen la calor del sol en la riba del riu. A la nit l'aigua es refreda lentament, de manera que els cocodrils passen aquestes hores dintre del riu per a mantenir-se en calor. Obrir àmpliament la boca els ajuda a escalfar-se al matí o refrescar-se al migdia: en la boca els vasos sanguinis estan prop de la superfície de la pell, auxí permeten que la calor passi ràpidament a llur sang.

Els cocodrils tenen cossos pesants i metabolismes generalment lents. Estan ben adaptats a la vida aquàtica i solament de tant en tant en surten, com el gavial del Ganges (Gavialis gangeticus). Sobre la terra, els cocodrils llisquen arrossegant-se sobre l'estómac i empenyent-se amb els peus. Per a recórrer distàncies grans, adopten un "pas alt", aixecant el cos del sòl i arrossegant la cua. Les espècies més petites i els cocodrils joves poden "galopar" a velocitats de fins a 17 km/h. Les fosses nassals d'un cocodril i els seus ulls són en la part superior del seu cap, la qual cosa li permet de veure i respirar mentre roman en l'aigua. Pot respirar parcialment submergit, tancant un plec de la gola que evita que l'aigua penetri en els pulmons. Sota l'aigua, les fosses nassals i les oïdes es tanquen i en els seus ulls una membrana transparent es mou en sentit transversal i actua com una tercera parpella. La seva pell és escamosa, dura i seca. Arriben a viure uns 80 anys.

Fisiologia[modifica | modifica el codi]

La fecundació és interna. Són ovípars; és a dir: ponen ous, en nius que construeixen amb bastons i branques. Però, aquesta és només la part superior del niu. Els ous en qüestió estan enterrats. De vegades, les tortugues ponen els seus ous en els nius dels cocodrils, aquests últims no s'adonen dels ous intrusos i els protegeixen i incuben com si fossin propis.

Posseïxen un cor format per quatre cavitats (dues aurícules i dos ventricles). Són poiquiloterms i ectoterms; és a dir, que la seva temperatura corporal varia amb l'ambiental. Respiren mitjançant els pulmons. L'abdomen i el tòrax estan separats per un diafragma muscular que també és usat en la respiració. Són carnívors. La digestió és assistida per un sac muscular que conté pedres empassades per l'animal i que l'ajuden a moldre aliments

Taxonomia[modifica | modifica el codi]

La família Crocodylidae és subdividida en dues subfamílies, una de les quals és extinta i dos o tres gèneres actuals i diversos més extints:

Gènere Euthecodon
Gènere Voay
Gènere Osteolaemus
Osteolaemus tetraspis (existeix una controvèrsia actual sobre si es tracta de dues espècies o una; aquí es considera que es tracta d'una espècie amb dues subespècies: O. tetraspis tetraspis & O. t. osborni)
Gènere Crocodylus
Crocodylus acutus
Crocodylus cataphractus (estudis d'ADN suggereixen que aquesta espècie podria merèixer un gènere propi, atès el seu caràcter basal, el gènere Mecistops)
Crocodylus intermedius
Crocodylus johnstoni
Crocodylus mindorensis
Crocodylus moreletii
Crocodylus niloticus
Crocodylus novaeguineae
Crocodylus palustris
Crocodylus porosus
Crocodylus rhombifer
Crocodylus siamensis

El cocodril a la cultura[modifica | modifica el codi]

Diversos déus estan associats al cocodril, com el Petesuchos o Sobek egipcis, el creador del món de Papua o el company del déu del Ganges. Com a rèptil, simbolitzava el món marí i aquàtic, d'on ve la vida i també el perill. Aquesta imatge de ferocitat ha estat aprofitada per la publicitat i així ha esdevingut un logotip de marques, entre les quals destaca Lacoste.

La carn de cocodril es consumeix a Austràlia i a Etiòpia i altres països africans. De la seva pell es nodreix la indústria de la marroquineria per elaborar bosses i carteres.

En heràldica, representa les ciutats de Nimes i de Bamako (Mali).

Hi ha també cocodrils cèlebres en la ficció, com ara el cocodril de Peter Pan, que es va empassar la mà del seu enemic; el capità de la guarda en la versió de Walt Disney de Robin Hood o els cocodrils que actuen com a enemics als videojocs (destacant per la seva ferocitat però no gran intel·ligència).

Mitologia[modifica | modifica el codi]

Amulet egipci amb forma de cocodril.

El cocodril era un animal sagrat en una part d'Egipte. Els habitants de Tebes i del llac Moeris li tributaven un culte particular. Quan aconseguien domesticar un d'aquests animals li penjaven a les orelles pedres precioses i altres ornaments d'or i l'alimentaven amb menjars sagrats. Després de la seva mort l'embalsamaven i dipositaven en una mena d'urna, que conduïen al Laberint on sepultaven els reis. Va arribar a tal extrem la superstició dels Ombites que s'alegraven de veure els seus fills com a presa dels cocodrils.

D'altra banda aquests mateixos animals eren mirats amb terror a la resta d'Egipte, de manera que en mataven tants com podien. La religió augmentava encara l'odi natural envers un monstre tan carnívor. Seth, assassí d'Osiris i enemic de tots els déus havia pres la forma de cocodril. Segons Plutarc aquest animal és el símbol de la divinitat, perquè no té llengua, en atenció que Déu, sense parlar, imprimeix en silenci en els nostres cors, les lleis de l'equitat i de la saviesa. El seu jeroglífic era també el símbol de la tirania en el govern.

Els egipcis creien que els cocodrils vells tenien la virtut de l'endevinació i que era bon averany quan prenien una mica de menjar de la mà d'algun i al contrari quan ho refusaven. Si es compten les dents del Cocodril, diu Aquil·les Taci, es troba que el seu nombre iguala els dies de l'any. Potser és per això que els egipcis representaven la imatge del sol en un barquet que conduïa un cocodril. En fi, els egipcis adoradors dels cocodrils, deien que durant els set dies consagrats al naixement d'Apis, oblidaven la seva ferocitat natural, no causant cap dany i que al vuitè després de mig dia, tornaven a la seva ferocitat acostumada. També pretenien que els cocodrils, per respecte a la Deessa Isis, que en una altra ocasió s'havia servit d'un vaixell construït de l'escorça del papir, no causaven cap mal als que navegaven al Nil amb barquets d'aquesta.

Relació amb l'home[modifica | modifica el codi]

Els cocodrils poden atacar l'home si s'acosta massa, el més perillós és el cocodril marí (Crocodylus porosus), seguit del del Nil (Crocodylus niloticus). L'home n'ha utilitzat les pells per fer carteres i maletes i ha destruït els seus hàbitats. Els cocodrils tenen més raons per tenir por dels humans que viceversa. En moltes cultures el cocodril ha estat motiu d'adoració i respecte com els antics egipcis i tribus de Nova Guinea i del sud-est d'Àsia.

Galeria d'imatges[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  • McAliley, Willis, Ray, White, Brochu & Densmore (2006). Are crocodiles really monophyletic?—Evidence for subdivisions from sequence and morphological data. Molecular Phylogenetics and Evolution 39:16–32.
  • Brochu, C. A.; Storrs, G. W. (2012). "A giant crocodile from the Plio-Pleistocene of Kenya, the phylogenetic relationships of Neogene African crocodylines, and the antiquity ofCrocodylusin Africa". Journal of Vertebrate Paleontology 32 (3): 587. DOI:10.1080/02724634.2012.652324. edit
  • Uriona TJ, Farmer CG. (2008). "Recruitment of the diaphragmaticus, ischiopubis and other respiratory muscles to control pitch and roll in the American alligator (Alligator mississippiensis)". Journal of Experimental Biology 211 (Pt 7): 1141–1147. DOI:10.1242/jeb.015339. PMID 18344489.
  • Grigg, Gordon and Gans, Carl (1993) Morphology And Physiology Of The Crocodylia, in Fauna of Australia Vol 2A Amphibia and Reptilia, chapter 40, pp. 326–336. Australian Government Publishing Service, Canberra.
  • Huchzermeyer, Fritz (2003). Crocodiles: Biology, Husbandry and Diseases. CABI Publishing. p. 13. ISBN 978-0-85199-656-1. http://books.google.com/?id=4Arv-IUFnuoC&printsec=frontcover#PPA13,M1. Retrieved 2000-01-07.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: cocodrils
Wikispecies-logo-en.png
Podeu veure l'entrada corresponent d'aquest tàxon, clade o naturalista dins el projecte Wikispecies.