Cocodril
 |
||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
 |
||||||||||||||||||
| Classificació científica | ||||||||||||||||||
|
||||||||||||||||||
|
|
||||||||||||||||||
El cocodril és qualsevol de les 14 espècies de grans rèptils semiaquàtics de la família Crocodylidae, inclosos en la subfamília Crocodylinae. El terme cocodril també s'utilitza incorrectament per a denominar a tots els membres de l'ordre Crocodilia, que inclou tots els cocodrils, al·ligàtors i caimans, així com als gavials.
Taula de continguts |
Característiques[modifica]
Són rèptils que viuen en les àrees tropicals d'Àfrica, Àsia, Amèrica i Austràlia. Són excel·lents nedadors. Tendeixen a viure en rius de corrent lent i s'alimenten d'una àmplia varietat d'animals, preferentment vius. Una espècie, el cocodril marí (Crocodylus porosus) que és el major dels cocodrils de l'actualitat, viu tant en aigua dolça com en estuaris salats i s'endinsa amb freqüència en el mar, el que li ha permès colonitzar moltes illes d'Austràlia i totes les costes des de l'Índia fins a Austràlia. El cocodril marí no és l'únic en endinsar-se en el mar, però si el que ho fa amb més freqüència. Així, el cocodril del Nil (Crocodylus nyloticus) ha creuat el mar per a colonitzar diverses illes de l'Oceà Índic (entre elles Madagascar); i el cocodril americà (Crocodylus acutus) ha arribat nadant fins a la majoria de les illes del Carib, i fins i tot a la punta sud de Florida.
Els cocodrils joves s'alimenten de crancs, insectes i granotes. Els més grans cacen peixos, s'alimenten d'animals morts o romanen en espera durant hores, llests per a engolir preses com mamífers i aus aquàtiques. Aferren a la presa amb mandíbules poderoses i dents filosos, arrossegant-la sota aigua fins a ofegar-la. Els cocodrils no poden mastegar, de manera que tallen a la presa, sacsejant-la i trossejant-la amb les seves dents. Els hi creixen dents noves per a reemplaçar les que es trenquen o es perden. Els cocodrils duen vides bastant inactives, ja que jeuen immòbils la major part del dia. Com que al matí els rius triguen a escalfar-se els cocodrils sovint busquen la calor del Sol en la riba del riu. A la nit l'aigua es refreda lentament, de manera que els cocodrils passen aquestes hores dintre del riu per a mantenir-se en calor. Obrir àmpliament les seves boques els ajuda a escalfar-se pels matins o refrescar-se al migdia: en la boca els vasos sanguinis estan prop de la superfície de la pell, permetent que la calor passi ràpidament cap a o des de la sang a l'ambient.
Els cocodrils tenen cossos pesats i metabolismes generalment lents. Estan ben adaptats a la vida aquàtica i solament de tant en tant surten d'ella, com el gavial del Ganges (Gavialis gangeticus). Sobre la terra, els cocodrils llisquen arrossegant-se sobre l'estómac i empenyent-se amb els peus. Per a recórrer distàncies grans, adopten un "pas alt", aixecant el cos del sòl i arrossegant la cua. Les espècies més petites i els cocodrils joves poden "galopar" a velocitats de fins a 17 km/h. Les fosses nassals d'un cocodril i els seus ulls estan en la part superior del seu cap, permetent-li veure i respirar mentre roman en l'aigua. Pot respirar parcialment submergit, tancant un plec de la gola que evita que l'aigua penetri en els pulmons. Sota l'aigua, les fosses nassals i les oïdes es tanquen i en els seus ulls una membrana transparent es mou en sentit transversal actuant com una tercera parpella. La seva pell és escamosa, dura i seca. Arriben a viure uns 80 anys.
Fisiologia[modifica]
La fecundació és interna. Són ovípars; és a dir:, posen ous, en nius que construeixen amb pals i branques. Però, aquesta és només la part superior del niu. Els ous en qüestió estan enterrats. De vegades, les tortugues posen els seus ous en els nius dels cocodrils, aquest últims no se n'adonen dels ous intrusos i els protegeixen i incuben com si fossin propis.
Posseïxen un cor format per quatre cavitats (dues aurícules i dos ventricles). Són poiquiloterms i ectoterms; és a dir, que la seva temperatura corporal varia amb l'ambiental. Respiren mitjançant els pulmons. El abdomen i el tòrax estan separats per un diafragma muscular que també és usat en la respiració. Són carnívors. La digestió és assistida per un sac muscular que conté pedres empassades per l'animal i que li ajuden a moldre aliments
Taxonomia[modifica]
La família Crocodylidae està subdividida en dues subfamílies, una de les quals està extinta i dos o tres gèneres actuals i diversos més extints:
- Subfamília Mekosuchinae †
- Subfamília Crocodylinae
- Gènere Euthecodon †
- Gènere Voay †
- Gènere Osteolaemus
- Osteolaemus tetraspis (existeix una controvèrsia actual sobre si es tracta de dues espècies o una; aquí es considera que es tracta d'una amb dues subespècies: O. tetraspis tetraspis & O. t. osborni)
- Gènere Crocodylus
- Crocodylus acutus
- Crocodylus cataphractus (estudis d'ADN suggereixen que aquesta espècie podria merèixer un gènere propi, donat el seu caràcter basal, el gènere Mecistops)
- Crocodylus intermedius
- Crocodylus johnstoni
- Crocodylus mindorensis
- Crocodylus moreletii
- Crocodylus niloticus
- Crocodylus novaeguineae
- Crocodylus palustris
- Crocodylus porosus
- Crocodylus rhombifer
- Crocodylus siamensis
El cocodril a la cultura[modifica]
Diversos déus estan associats al cocodril, com el Petesuchos o Sobek egipcis, el creador del món de Papua o el company del déu del Ganges. Com a rèptil, simbolitzava el món marí i aquàtic, d'on ve la vida i també el perill. Aquesta imatge de ferocitat ha estat aprofitada per la publicitat i així ha esdevingut un logotip de marques, entre les que destaca Lacoste.
La carn de cocodril es consumeix a Austràlia i a Etiòpia i altres països africans. De la seva pell es nodreix la indústria de la marroquineria per elaborar bosses i carteres.
En heràldica, representa a les ciutats de Nimes i de Bamako (Mali).
Hi ha també cocodrils cèlebres en la ficció, com ara el cocodril de Peter Pan, que es va empassar la mà del seu enemic; el capità de la guarda en la versió de Walt Disney de Robin Hood o els cocodrils que actuen com a enemics als videojocs (destacant per la seva ferocitat però no gran intel·ligència).
Mitologia[modifica]
El cocodril era un animal sagrat en una part d'Egipte. Els habitants de Tebes i del llac Moeris li tributaven un culte particular. Quan aconseguien domesticar a un d'aquests animals li penjaven a les orelles pedres precioses i altres ornaments d'or i l'alimentaven amb menjars sagrats. Després de la seva mort l'embalsamaven i dipositaven en una mena d'urna, que conduïen al Laberint on sepultaven als reis. Va arribar a tal extrem la superstició dels Ombites que s'alegraven en veure els seus fills com a presa dels cocodrils.
D'altra banda aquests mateixos animals eren mirats amb terror a la resta d'Egipte, de manera que mataven a quants podien. La religió augmentava encara l'odi natural a un monstre tan carnívor. Seth, assassí d'Osiris i enemic de tots els déus havia pres la forma de cocodril. Segons Plutarc aquest animal és el símbol de la divinitat, perquè no té llengua, en atenció que Déu, sense parlar, imprimeix en silenci en els nostres cors, les lleis de l'equitat i de la saviesa. El seu jeroglífic era també el símbol de la tirania en el govern.
Els egipcis creien que els cocodrils vells tenien la virtut de l'endevinació i que era bon averany quan prenien una mica de menjar de la mà d'algun i al contrari quan ho refusaven. Si es compten les dents del Cocodril, diu Aquil·les Taci, es troba que el seu nombre iguala els dies de l'any. Potser és per això que els egipcis representaven la imatge del sol en un barquet que conduïa un Cocodril. En fi, els egipcis adoradors dels cocodrils, deien que durant els set dies consagrats al naixement d'Apis, oblidaven la seva ferocitat natural, no causant cap dany i que al vuitè després de mig dia, tornaven a la seva ferocitat acostumada. També pretenien que els cocodrils, per respecte a la Deessa Isis, que en una altra ocasió s'havia servit d'un vaixell construït de l'escorça del papir, no causaven cap mal als que navegaven al Nil amb barquets d'aquesta.
Relació amb l'home[modifica]
Els cocodrils poden atacar a l'home si s'acosta massa, el més perillós és el cocodril marí (Crocodylus porosus), seguit del del Nil (Crocodylus niloticus). L'home ha utilitzat les seves pells per fer carteres i maletes i han destruït els seus hàbitats. Els cocodrils tenen més raons per tenir por als humans que viceversa. En moltes cultures el cocodril ha estat motiu d'adoració i respecte com els antics egipcis i tribus de Nova Guinea i del sud-est d'Àsia.
Galeria d'imatges[modifica]
-
C. intermedius
-
C. cataphractus
-
C. siamensis
Referències[modifica]
- McAliley, Willis, Ray, White, Brochu & Densmore (2006). Are crocodiles really monophyletic?—Evidence for subdivisions from sequence and morphological data. Molecular Phylogenetics and Evolution 39:16–32.
- Brochu, C. A.; Storrs, G. W. (2012). "A giant crocodile from the Plio-Pleistocene of Kenya, the phylogenetic relationships of Neogene African crocodylines, and the antiquity ofCrocodylusin Africa". Journal of Vertebrate Paleontology 32 (3): 587. DOI:10.1080/02724634.2012.652324. edit
- Uriona TJ, Farmer CG. (2008). "Recruitment of the diaphragmaticus, ischiopubis and other respiratory muscles to control pitch and roll in the American alligator (Alligator mississippiensis)". Journal of Experimental Biology 211 (Pt 7): 1141–1147. DOI:10.1242/jeb.015339. PMID 18344489.
- Grigg, Gordon and Gans, Carl (1993) Morphology And Physiology Of The Crocodylia, in Fauna of Australia Vol 2A Amphibia and Reptilia, chapter 40, pp. 326–336. Australian Government Publishing Service, Canberra.
- Huchzermeyer, Fritz (2003). Crocodiles: Biology, Husbandry and Diseases. CABI Publishing. p. 13. ISBN 978-0-85199-656-1. http://books.google.com/?id=4Arv-IUFnuoC&printsec=frontcover#PPA13,M1. Retrieved 2000-01-07.
Enllaços externs[modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: cocodrils |
