Extinció

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Estat de conservació
Extinta
Extinció
Extinta en estat salvatge
Amenaçada
En perill greu
En perill
Vulnerable
Risc baix
Depèn de la conservació
Gairebé amenaçada
Risc mínim

Vegeu també
Llista Vermella de la UICN
Unió Internacional per a la Conservació de la Natura
Status iucn3.1-ca.svg

En biologia i ecologia l'extinció és el procés pel qual desapareixen d'un hàbitat determinat tots els individus d'una espècie o una població. Essencialment l'extinció d'una població ocorre quan el balanç entre morts/naixements, emigració/immigració és negatiu. Les extincions ocorren a conseqüència de canvis ambientals, tant d'origen natural com per causes humanes, els quals les poblacions són incapaces d'adaptar-se a les noves condicions.

Els factors que condueixen a un impacte negatiu en les poblacions naturals, que són deguts a l'acció directa de l'activitat humana són principalment tres que poden produir-se en qualsevol combinació:

  • La degradació dels hàbitats, bé sigui per alteració directa per fer camps de cultiu o altres usos com per contaminació deguda a l'activitat industrial o bé per catàstrofes naturals d'abast local o global.
  • La sobreexplotació de les poblacions per caça o recol·lecció per sobre de la capacitat de regeneració natural de les poblacions.
  • La introducció d'espècies exòtiques que no són depredades en el lloc on són introduïdes, o bé perquè són tòxiques o molt agressives.

Extincions massives[modifica | modifica el codi]

Diagrama de la categoria Extinció en relació amb altres categories de la UICN.
El colom migratori fou caçat durant dècades amb la consegüent extinció l'any 1914
Article principal: Extinció en massa

En els últims 600 milions d'anys la vida ha patit vint episodis d'extinció massiva. Cinc d'aquests van estar a prop de fer desaparèixer la vida a la Terra; no es té prou certesa de les causes.[1]

Les causes de les grans extincions s'associen a modificacions severes i globals de l'ambient degudes a:

Sisena extinció[modifica | modifica el codi]

A partir del pas del sistema de caçador-recol·lector del paleolític cap al model d'agricultor-ramader del neolític l'espècie humana és capaç d'alterar el seu ecosistema. Això li comportà un evident èxit demogràfic, donat que les poblacions humanes es dispersaren gradualment de l'Àfrica cap a tots els continents (a excepció de l'Antàrtida) i incrementaren de forma imparable la població planetària. Resulta evident que l'alteració dels ecosistemes ha de ser considerable. Tant, que es parla de la "Sisena Extinció" al conjunt d'espècies vivents que s'estan extingint actualment per l'acció sistemàtica de l'home sobre el planeta. S'estima que aquest fet està provocant l'extinció de 30.000 espècies a l'any.[1]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. 1,0 1,1 Foss, Jeffrey E. Beyond environmentalism: a philosophy of nature (en anglès). John Wiley and Sons, 2009, p.35. ISBN 0470179414. 

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Extinció Modifica l'enllaç a Wikidata