Braquiòpode

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Viquipèdia:Com entendre les taules taxonòmiquesCom entendre les taules taxonòmiques
Braquiòpodes
Cambrià inferior - Actualitat
Lingula anatina de l'illa Stradbroke, Austràlia
Lingula anatina de l'illa Stradbroke, Austràlia
Classificació científica
Regne: Animalia
Clade: Lophotrochozoa
Fílum: Brachiopoda
Duméril, 1806
Classes

Articulata
Inarticulata

Morfologia d'un braquiòpode.

Els braquiòpodes (Brachiopoda, del llatí brachium, 'braç' + neollatí -poda, 'peu') són un petit fílum d'animals invertebrats marins bentònics, pertanyents al clade dels lofoforats. Són sèssils i externament s'assemblen als bivalves, amb els quals no estan estretament emparentats. Tot i haver-se'n descrit més de 16.000 espècies fòssils, només és possible citar-ne unes 300 especies actuals.[1]

Són animals amb dues valves (l'una superior i l'altra inferior, al contrari de les valves dels bivalves, que són bilaterals), que estan unides en la regió posterior. Generalment són bentònics, i viuen fixats en substrats durs per un peduncle, o enterrats en substrats tous, en què excaven ajudant-se de les seves valves, i formen extenses galeries.

S'hi poden diferenciar dues classes:

  • Articulats: les valves estan unides entre si per dents i fossetes. El peduncle està mancat de musculatura i de cavitat celomàtica.
  • Inarticulats: estan mancats de dentes i fossetes. Quan existeix peduncle, és musculós i està irrigat per una cavitat celòmica.

Anatomia[modifica | modifica el codi]

El lofòfor roman enrotllat a l'interior de les valves, que s'obren o tanquen a voluntat, gràcies a músculs abductors (que obren) i adductors (que tanquen).

El mantell secreta la closca de forma semblant als mol·luscs. Tenen una cavitat paleal que és on el lofòfor es retrau.

  • Tub digestiu: només els inarticulats tenen tub digestiu complet. Els articulats estan mancats d'anus.
  • Sistema circulatori: és de tipus obert (com el dels insectes), i està mancat de pigments respiratoris, de manera que només funciona com a transport de nutrients.
  • Celoma: la cavitat celòmica està plena de celomòcits, que contenen hemeritrina, mitjà de transport de l'oxigen.

La seva excreció és de tipus metanefridial.

Reproducció i desenvolupament[modifica | modifica el codi]

Spiriferina rostrata.

Els articulats tenen un desenvolupament embrionari indirecte i holometable (presenten larva, que pateix una metamorfosi). Els inarticulats tenen un desenvolupament heterometable (presenten un aspecte juvenil diferent a l'adult, però sense metamorfosi).

La segmentació és típicament deuteròstoma, encara que no sempre es forma el celoma per processos d'enterocèlia.

Història evolutiva[modifica | modifica el codi]

Els primers braquiòpodes aparegueren durant el cambrià. Alguns braquiòpodes prehistòrics són el Doleorthis, Elenchus, Eospirifer o Mucrospirifer.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Easton, W.H.. Invertebrate Paleontology. New York:: Harper and Brothers, 1960. 
  • Brusca, R.C. & Brusca, G.J. 1990. Invertebrates. Sinauer Associates, Sunderland.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Braquiòpode Modifica l'enllaç a Wikidata