Gènere (biologia)

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Grups taxonòmics
Domini

Regne
Subregne
Branca
Infraregne
Superfílum / Superdivisió
Fílum / Divisió
Subfílum / Subdivisió
Infrafílum
Microfílum
Nanofílum
Superclasse
Classe
Subclasse
Infraclasse
Parvclasse
Superlegió
Legió
Sublegió
Infralegió
Supercohort
Cohort
Subcohort
Infracohort
Magnordre
Superordre
Grandordre
Mirordre
Ordre
Subordre
Infraordre
Parvordre
Superfamília
Grup
Família
Subfamília
Infrafamília
Supertribu
Tribu
Subtribu
Infratribu
Gènere
Secció
Subsecció
Sèrie
Espècie
Subespècie
Varietat
Soca
Forma Specialis

El gènere és un rang taxonòmic que agrupa organismes amb un grau important de semblança, ja que dels rangs taxonòmics principals és el més proper a l'espècie. Forma part del nom científic de l'espècie, que es forma amb el nom del gènere seguit d'un qualificatiu que designa l'espècie, ambdós en llatí. Els noms dels gèneres s'escriuen amb la primera lletra amb majúscula.

La mallerenga carbonera (Parus major) pertany al gènere Parus.
La mallerenga blava (Parus caeruleus ) també pertany al gènere Parus.

Presentació[modifica | modifica el codi]

Es tracta d'un concepte abstracte encara que prou intuïtiu, que ja estava present en el vocabulari normal, abans que s'adoptés en la terminologia científica naturalista. Així, els botànics, des de l'antiguitat, identifiquen els diferents tipus de roures, l'alzina, l'alzina surera o el coscoll com a espècies diferents, alhora que els reconeixen a tots en conjunt, com a roures (que avui en dia es troben reunits dins del génere Quercus). Mes modernament, el gènere també es conserva en la classificació filogenètica per indicar un parentiu genètic proper entre diferents espècies.

Qualsevol ésser viu o ja extingit (animals, vegetals, fongs, bacteris ...) en ser descrit, ha de ser adscrit a un gènere, d'acord amb la nomenclatura binomial establerta per Linné. Un nom genèric és un nom llatí (o que es consideri com a tal) en el nominatiu singular (o assimilat). El seu origen pot ser arbitrari (cognom, nom del lloc, cognoms, etc.)

La primera lletra del nom del gènere s'escriu sempre en majúscula i ha de ser escrit en alfabet llatí (s'exclouen accents i signes diacrítics). El nom de l'espècie (també en caràcters llatins) actualment s'escriu sempre en minúscula. Encara que hi ha lligams llatins com æ, œ en les obres antigues, a partir de 1993, l'article 60.6 del Codi Internacional de Nomenclatura Botànica (versió anomenada Tòquio) requereix que se separin aquests lligams:

  • "[...] Lligadures-æ, œ-per indicar que aquestes lletres es pronuncien juntes seran substituïdes pels caràcters separats -ae

i oe-" La raó, essencialment pràctica, és facilitar la classificació dels tàxons informatitzats.

Els nom científics, formats per la suma del nom del gènere i l'epítet específic, han d'escriure's dins del text normal emprant caràcters diferenciats (siguin en cursiva o bé en negreta).

Cada génere conté una o diverses espècies que al seu torn es poden subdividir en subespècies o altres categories taxonòmiques secundàries: Per exemple, el pingüí emperador (de nom llatí: Aptenodytes forsteri) i el pingüí rei (Aptenodytes patagonicus), són dues espècies diferents pertanyents al gènere Aptenodytes, dins de la família dels pingüins (Spheniscidae).

Algunes disciplines, com la micologia o la botànica, per a classificar amb millor claredat grups taxonòmics especialment complexes, fan servir subdivisions més fines dels gèneres: subgènere, secció, subsecció. També existeixen diverses categories taxonòmiques, més o menys utulitzades, per agrupar diversos gèneres que puguin haver dins d'una mateixa família especialment complicada: estirp, tribu...

L'espècie humana pertany al gènere Homo, l'única espècie vivent dins d'aquest gènere, encara que hi ha nombroses espècies fòssils del mateix gènere que poden ser considerades o no com ancestres nostres.

Vegeu també[modifica | modifica el codi]