Gènere (biologia)

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Grups taxonòmics
Domini

Regne
Subregne
Branca
Infraregne
Superfílum / Superdivisió
Fílum / Divisió
Subfílum / Subdivisió
Infrafílum
Microfílum
Nanofílum
Superclasse
Classe
Subclasse
Infraclasse
Parvclasse
Superlegió
Legió
Sublegió
Infralegió
Supercohort
Cohort
Subcohort
Infracohort
Magnordre
Superordre
Grandordre
Mirordre
Ordre
Subordre
Infraordre
Parvordre
Superfamília
Grup
Família
Subfamília
Infrafamília
Supertribu
Tribu
Subtribu
Infratribu
Gènere
Secció
Subsecció
Sèrie
Espècie
Subespècie
Varietat
Soca
Forma Specialis

El gènere és un rang taxonòmic que agrupa organismes amb un grau important de semblança, ja que dels rangs taxonòmics principals és el més proper a l'espècie. Forma part del nom científic de l'espècie, que es forma amb el nom del gènere seguit d'un qualificatiu que designa l'espècie, ambdós en llatí. Els noms dels gèneres s'escriuen amb la primera lletra amb majúscula. A la viquipèdia hi ha articles sobre gèneres d'animals, com Phoenicopterus i Proganochelys, i de plantes, com Vinca i Brachypodium

La mallerenga carbonera (Parus major) pertany al gènere Parus.
La mallerenga blava (Parus caeruleus ) també pertany al gènere Parus.

Presentació[modifica | modifica el codi]

Es tracta d'un concepte abstracte i prou intuïtiu, que estava present en el vocabulari actual abans que s'adoptin en la terminologia científica naturalistes. Per tant, la botànica, hi ha, des de l'antiguitat, el roure, alzina, alzina surera, coscoll, alhora que reconeix a tots, òbviament, com roures. Molt sovint, el gènere també es conserva en la classificació filogenètica en un interès pràctic.

Qualsevol viuen o han viscut (animals, vegetals, fongs, bacteris ...) s'uneix a un gènere, d'acord amb la nomenclatura binomial establert per Linné. Un nom genèric és un nom llatí (o es consideri) en el nominatiu singular (o assimilat). El seu origen pot ser arbitrària (cognom, nom del lloc, cognoms, etc.)

La primera lletra del nom del gènere sempre en majúscula. Ha de ser escrit en alfabet llatí (accents i signes diacrítics s'exclouen, però encara hi ha lligams llatins com æ, œ en les obres anteriors a 1993. Des de 1993, l'article 60.6 del Codi Internacional de Nomenclatura Botànica (versió Tòquio anomenat ) ara requereix el següent:

  • "[...] Lligadures-æ, œ-per indicar que aquestes lletres es pronuncien juntes seran substituïts per separat les cartes-ae-i-ow-. "La raó, essencialment pràctica, és facilitar la classificació dels tàxons informatitzat.

Cada espècie al seu torn pot contenir diverses subespècies o varietats de formes Per exemple, el pingüí emperador (nom llatí: Aptenodytes forsteri) i el pingüí rei (Aptenodytes patagonica), ambdues pertanyents al gènere Aptenodytes, la família de pingüins.

Algunes disciplines, com la micologia, admetre una divisió encara més fina del seu tipus a l'Àfrica Sub-gèneres, secció, subsecció. Finalment, el més baix nivell supra-específiques, de vegades es troben a la flora, l'agrupació de Stirp espècies.

La raça humana es diu Homo.

Vegeu també[modifica | modifica el codi]