Micologia
La micologia (del grec, mýkes "fong, bolet" + lógos "tractat"), és la ciència que estudia els fongs, les seves propietats genètiques i bioquímiques, la seva taxonomia, i la seva utilitat per l'home com a font de medicaments (vegeu penicil·lina) i aliment (cervesa, vi, formatge, bolets), així com els seus perills, com ara emmetzinaments o infeccions. La Micologia ésmolt pròxima a la botànica i està relacionada estretament, junt amb la microbiologia i la parasitologia, amb la fisiopatologia: l'estudi de les malalties. Els llevats són els fongs més estudiats
Taula de continguts |
Història de la micologia[modifica]
Els anticsno varen deixar cap document veritablement científic sobre els fongs. En el cas de Plini el Vell ens resta la seva Historia naturalis i en Dioscòrides la menció d'us terapèutic de diversos fongs recollida en la seva obra De re medica. Aquests texts només mencionen una vintena d'espècies però van deixar els termes que han perdurat fins avui com Myco, Amanita, Boletus o Tuber.
L'estudi dels bolets es remunta al segle XVI amb :
- la classificació publicada el 1526, per l'humanista italià Hermolaus (1454-1493),
- les obres de botànics com Matthiole (1569), que comentaren Dioscòrides.
- El 1564, Junius[1] descriu Phallus impudicus recollit a Holanda ;
- Reiner Solenander (°1524 - +1601) va descriure Fistulina hepatica;
- l'acadèmic italià Fabi Columna[2] (1599) descriu i il·lustra Clathrus cancellatus.
- El 1592, l'italià Porta[3] és el primer en afirmar que els bolets es reprodueixen per llavors.
- Clusius (1526-1609) va fer pintar 86 aquarel·les representant 42 espècies de bolets comestibles repartits en 22 gèneres, 58 espècies de bolets verinosos en 25 gèneres i 5 espècies noves.
L'estudi científic dels bolets comença amb el suec Linaeus (°1707 - +1778) i la seva obra Species plantarum (1753), encara que els bolets no ocupen un lloc veritablement separat de la resta de plantes. Va serel botànic francès Paulet (1740-1826) el primer en proposar (el 1795) la paraula « micologia » terme que s'imposà davant de fungologia).
La primera obra consagrada totalment als bolets va ser publicada el 1801 pel sudafricà Persoon (1755-1837) (Synopsis methodica fungorum), però és més important l'obra d'una altre suec, Fries (1794-1878), que publicà Systema Mycologicum entre 1821 i 1832 ; després el treball de Saccardo (1845-1920) publicà una monumental classificació científica a finals del segle XIX Sylloge fungorum omnium hucusque cognitorum.
Taxonomia i Sistemàtica dels fongs[modifica]
La taxonomia és la ciència que té per objecte descriure i definir les espècies i reagrupar-les en entitats anomenades tàxons, gèneres, tribus, famílies, etc., a fi de poder-les donar nom i calssificar-les.
La sistemàtica és la ciència que té per objecte donar nom i classificar els tàxons en un cert ordre.
La sistemàtica de la micologia està privada d'un gran nombre de mitjans que sí que tenen altres branques de la història natural ja que a més de trobar-se els bolets de forma gairebé capriciosa exigeixen l'observació in vivo i poques espècies es poden cultivar.
rang taxonòmic dels fongs[modifica]
La taxonomia dels fongs està sotmesa a una jerarquia similar a la de les plantes, els diversos sufixs permeten visualitzar el rang taxonòmic. El cim de la jerarquia és el domini (eucariotes), seguit del regne ( Fungi o fongs), le resta de la nomenclatura es fa segons lesterminacions llatines següents :
- -mycota : divisió;
- -mycotina : subdivisió;
- -mycetes : classe;
- -mycetidae : subclasse;
- -ales : ordre;
- -ineae : subordre;
- -aceae : família;
- -oideae : subfamília;
- -ieae : tribu;
- -inae : subtribu (les nocions de tribu i subtribu s'utilitzen rarament).
Segueix el gènere i l'espècie (amb possibles subespècies, varietats, subvarietats, formes, subformes, forma especial, raça).
Fins els any 1990, es classificava els fongs en quatre divisions : Gymnomycota, Deuteromycota, Mastigomycota, Mastigomycota. Avui hi ha quatre divisions però no són les mateixes : Chytridiomycota, Zygomycota, Ascomycota, Basidiomycota.
Referències[modifica]
- ↑ (°1512 - +1575), metge i naturalista holandès, autor de la primera monografia micològica amb l'estudi del Phallus impudicus.
- ↑ Fabio Colonna (1567–1650), napolità i acadèmic del Lincei, autor de nombroses obres cèlebe per l'impuls que donà a la sistemàtica botànica. Al seu llibre Ekphrasis (1606) presenta sis espècies de bolets, però amb precisió inigualada : el Cardoncello (Pleurotus eryngii), Pezicae Plinii, Pleurotus ostreatus, la Lepiota procera i Clathrus cancellatus
- ↑ (1540-1615), tracta dels bolets als capítol 70 del llibre X de la Villa (1592). El seu gran mèrit va ser ser el primer a afirmar que els bolets es reproduien per llavors invisibles a ull nu (espores), dos segles abans que Micheli en fes la demostració experimental.
Vegeu també[modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Micologia |
