Medicament

De Viquipèdia

Un medicament pot ser vagament definit com qualsevol substància destinada a ser utilitzada en el diagnòstic, cura, mitigació, tractament o prevenció de malalties.^[1][2] És una substància, simple o composta, emprada amb una finalitat terapèutica contra les manifestacions patològiques, tant si produeix el guariment suprimint la causa de la malaltia com si només n'atenua els símptomes.^[3] Aquesta substància està integrada en una forma farmacèutica i està destinat a la seua utilització en les persones o en els animals, dotat de propietats per a prevenir, diagnosticar, tractar, alleujar o guarir malalties o per a afectar funcions corporals o a l'estat mental, tot això per la via d'administració adequada, i amb la dosificació de fàrmac prevista. Els medicaments que només contenen un principi actiu se solen anomenar fàrmac. L'efecte terapèutic del medicament s'acompanya, a vegades, d'efectes no desitjables o secundaris.^[4]

Taula de continguts 1 Història 2 Classificació 3 Medicaments més venuts 4 Articles relacionats 5 Referències 6 Enllaços externs

[edita] Història

Article principal: Indústria farmacèutica

Durant la major part del segle XIX, les drogues no eren molt eficaços. El 1842, Oliver Wendell Holmes va realitzar el famós comentari que "si tots els medicaments del món fossin llançats al mar, seria molt millor per a la humanitat i pitjor per als peixos".^[5] Dels medicaments utilitzats habitualment a finals de la dècada del 1920 s'inclouen l'aspirina, la codeïna i la morfina per al dolor, la digital (Digitalis), la nitroglicerina, i la quinina pels trastorns del cor, i la insulina per a la diabetis. Altres medicaments usats eren determinades antitoxines, algunes vacunes biològiques, i algunes drogues sintètiques.

En la decenni de 1930 van sorgir els antibiòtics: en primer lloc les sulfamides; a continuació, la penicil·lina i altres antibiòtics. Cada vegada més medicaments es va convertir en "el centre de la pràctica mèdica".^[6] En la dècada del 1950 van sorgir altres medicaments que inclouen els corticosteroides per tractar els processos infalmatoris, tranquil·litzant i antihipertensiu, antihistamínics per a les al·lèrgies nasals, les xantina per a l'asma, i els antipsicòtics típics per a la psicosi.^[7] A partir de 2008, s'han desenvolupat i aprovat milers de medicaments. Cada vegada més, la biotecnologia s'utilitza per descobrir noves substàncies biofarmacèutiques.^[8]

Els governs han estat fortament implicats en el desenvolupament i la venda de medicaments. Als EUA, el desastre de l'elixir de la sulfanilamida va conduir a la creació de la Food and Drug Administration (FDA) (Administració de drogues i aliments), i el 1938 sortí la llei Federal Food, Drug, and Cosmetic que permet que la FDA controli de manera més estricte els nous medicaments. El 1951 l'esmena Humphrey-Durham requereix que certs medicaments s'hagin de vendre amb recepta. El 1962 una modificació posterior, exigeix que els nous medicaments passin per proves d'eficàcia i seguretat en assaigs clínics.^[9]

Fins a la dècada del 1970, els preus dels medicaments no foren una preocupació important per a metges i pacients. Quan els medicaments van començar a ser prescrits per malalties cròniques, els costos es va convertir en onerosos, i ja als anys 70 el govern dels EUA impulsà la substitució dels medicaments més cars de les indústries farmacèutiques pels anomenats genèrics. Això també va conduir a la llei estatunidenca del 2006, la Medicare Part D, que ofereix la cobertura social pel que fa als medicaments.^[10]

Actualment els Estats Units és el líder en la investigació mèdica i en el desenvolupament farmacèutic. Als EUA els preus dels medicaments són dels més elevats del món, i la innovació en aquest camp és també elevada. El 2000 les empreses amb seu als EUA desenvoluparen 29 dels 75 medicaments més venuts, les empreses del segon país, el Japó, en desenvoluparen vuit, i el Regne Unit va contribuir amb 10. França, que imposa controls de preus, en desenvolupà tres. Al llarg de la dècada de 1990 els resultats van ser similars.^[11]

[edita] Classificació

Els medicaments es poden classificar de diverses formes.^[12] Per exemple, segons les propietats químiques, el mode d'administració, el sistema biològic afectat, o pels efectes terapèutics que comporten. Un sistema elaborat i àmpliament utilitzat és el sistema de classificació Anatomical Therapeutic Chemical Classification System (Sistema de classificació anatòmica terapèutica i química) (codi ATC). L'Organització Mundial de la Salut manté una llista de medicaments essencials.

Un mostreig de les classes de medicaments inclou:

1. Antipirètics, per reduir la febre (febre o pyresis)
2. Analgèsics, per al dolor.
3. Medicaments antimalàrics, per al tractament de la malària.
4. Antibiòtics, que actuen inhibint el creixement dels gèrmens.
5. Antisèptics, per la prevenció del creixement de gèrmens a prop de cremades, talls i ferides.

Hom pot classificar els medicaments també de la següent manera:^[3]

• formes oficinals o galèniques, és a dir, productes naturals preparats i combinats per l'apotecari segons les fórmules d'un determinat codi;
• preparacions magistrals, prescrites pel metge, que en dóna la composició, i elaborades pel farmacèutic a partir de drogues, productes químics i preparacions galèniques;
• medicaments especials, designats per un nom enregistrat, la composició, l'eficàcia terapèutica i la innocuïtat dels quals són garantits per un visat oficial.

En un sentit més exhaustiu, els medicaments legalment reconeguts per l'autoritat farmacèutica, per l'AEMPS en cas d'Espanya,^[13] es divideixen en:

• Medicament d'ús humà i veterinari: És el medicament de composició i informació definides, de forma farmacèutica i dosificació determinades, preparat per al seu ús medicinal immediat, disposat i preparat per a la seua dispensació al públic, amb denominació, embalatge, envàs i etiquetatge uniformes segons ho disposen les autoritats sanitàries.
• Fórmula magistral: És el medicament destinat a un pacient individualitzat, preparat pel farmacèutic, o sota la seua direcció, per a omplir expressament una prescripció facultativa detallada de les substàncies medicinals que inclou, segons les normes tècniques i científiques de l'art farmacèutic, dispensat en la seua farmàcia o servei farmacèutic i amb la deguda informació a l'usuari.
• Preparat oficinal. És aquell medicament elaborat i garantit per un farmacèutic o sota la seua direcció, dispensat en la seua oficina de farmàcia o servei farmacèutic, enumerat i descrit pel Formulari, destinat a l'entrega directa als malalts a qui abasteix la dita farmàcia o servei farmacèutic.
• Medicament prefabricat: És el medicament que no s'ajusta a la definició de medicament d'ús humà i que es comercialitza en una forma farmacèutica que pot utilitzar-se sense necessitat de tractament industrial i al que l'autoritat farmacèutica atorgue autorització i inscriga en el Registre corresponent.
• Medicament en Investigació: Forma farmacèutica d'una substància activa o placebo, que s'investiga o s'utilitza com a referència en un assaig clínic, inclosos els productes amb autorització de comercialització quan s'utilitzen o combinen, en la formulació o en l'envàs, de forma diferent de l'autoritzada, o quan s'utilitzen per a tractar una indicació no autoritzada, o per a obtindre més informació sobre un ús autoritzat.
• Medicament especial: És el medicament que no s'inclou en els anteriors apartats com poden ser els radiofàrmacs, vacunes i altres biològics, els de teràpia avançada, els d'origen humà, els que provenen de plantes medicinals, els homeopàtics, els psicoactius amb potencial addictiu i els gasos medicinals.

A Espanya i gran part d'Europa, els medicaments es dispensen, distribueixen o venen exclusivament en les farmàcies. Hi ha dos tipus de medicaments segons la prescripció mèdica:

• Medicament de venda lliure: Són aquells medicaments que es distribueixen lliurement en les farmàcies, sense recepta o prescripció mèdica. Corresponen a medicaments publicitats en els mitjans de comunicació de masses, com per exemple la televisió. També s'anomenen medicaments no ètics o publicitaris
• Medicament amb recepta mèdica: Són aquells medicaments receptats per un metge per al tractament d'una malaltia o símptoma en concret. També s'anomenen medicaments ètics.

Els medicaments són produïts generalment per la indústria farmacèutica. Els nous medicaments poden ser patentats, quan l'empresa farmacèutica ha sigut la que ha investigat i llançat al mercat el nou fàrmac. Els drets de producció o llicència de cada nou medicament està limitat a un període de temps que oscil·la entre 10 i 20 anys. Els medicaments que no estan patentats s'anomenen medicaments còpia; en canvi aquells que no estan patentats, però tenen un estudi de bioequivalència aprovat per les autoritats locals, s'anomenen medicaments genèrics.

[edita] Medicaments més venuts

Medication	Trade name	Company	Vendes[14][15] (en milers de milions de dòlars $), any
Atorvastatina	Lipitor	Pfizer	12 (2007) <
Clopidogrel	Plavix	Bristol-Myers Squibb i Sanofi-Aventis	5,9 (2005)
Enoxaparina	Lovenox o Clexane	Sanofi-Aventis
Celecoxib	Celebrex	Pfizer	2,3 (2007)
Omeprazole	Losec/Prilosec	AstraZeneca	2,6 (2004)
Esomeprazole	Nexium	AstraZeneca	3,3 (2003)
Fexofenadina	Telfast/Allegra	Aventis	1,87 (2004)
Quetiapina	Seroquel	AstraZeneca	1,5 (2003)
Metoprolol	Seloken/Toprol	AstraZeneca	1,3 (2003)
Budesonida	Pulmicort/Rhinocort	AstraZeneca	1,3 (2003) (+ part de les vendes de 600 milions de dòlars de Symbicort)

[edita] Articles relacionats

• Glossari d'accions farmacològiques.

[edita] Referències

[edita] Enllaços externs

• Llista model de medicaments essencials al web de l'Organització Mundial de la Salut] (anglès)