Hipòcrates

De Viquipèdia

Dreceres ràpides: navegació, cerca
Aquest article tracta sobre el metge. Vegeu altres significats a «Hipòcrates (desambiguació)».
Hipòcrates de Kos

(grec: Ἱπποκράτης)

Gravat de Peter Paul Rubens, 1638, cortesia de la National Library of Medicine.[1]
Naixement aprox. 460 aC
Kos, Grècia
Mort aprox. 370 aC
Larissa, Grècia
Ocupació Metge

Hipòcrates de Kos o Hipòcrates de Cos (aprox. 460 aC - aprox. 370 aC) - grec: Ἱπποκράτης; Hippokrátēs fou un metge de l'Antiga Grècia de l'edat de Pèricles, i fou considerat una de les figures més destacades de la història de la medicina. Hom es refereix a ell com el "pare de la medicina"[2][3][4] en reconeixement de les seves contribucions duradores a aquesta ciència com a fundador de l'Escola Hipocràtica de la Medicina. Aquesta escola intel·lectual revolucionà la medicina a l'Antiga Grècia, establint-la com una disciplina separada d'altres camps amb els quals se l'havia associat tradicionalment (notablement la teúrgia i la filosofia), fent així que la medicina esdevingués una professió.[5][6]

Tanmateix, els èxits dels escriptors del Corpus, els practicants de la medicina hipocràtica i les accions del mateix Hipòcrates solen barrejar-se; per tant, se sap molt poc sobre el que Hipòcrates pensava, escrigué i féu realment. Tanmateix, Hipòcrates és representat sovint com a epítome del metge antic. En particular, se li reconeix un gran progrés en l'estudi sistemàtic de la medicina clínica, reunint el coneixement mèdic d'escoles anteriors, i prescribint la pràctica dels metges per mitjà del Jurament Hipocràtic i altres obres.[5][7]

Taula de continguts

[edita] Biografia

Asklepieion a Kos

Els historiadors accepten que Hipòcrates nasqué a voltants de l'any 460 aC a l'illa grega de Kos (Cos), i esdevingué un cèlebre metge i professor de medicina. Tanmateix, altres dades biogràfiques sobre ell són probablement incorrectes (vegeu la secció de Llegendes).[8] Sorà d'Efes, un ginecòleg grec del segle II,[9] fou el primer biògraf d'Hipòcrates i és la font de gran part de les dades sobre la persona d'Hipòcrates. També es pot trobar informació sobre Hipòcrates als escrits d'Aristòtil, que daten del segle IV aC, a la Suides del segle X, i a les obres de Joan Tzetzes, que daten del segle XII.[5][10]

Sorà escrigué que el pare d'Hipòcrates era Heràclides, un metge; la seva mare era Praxítela, filla de Tizane. Els dos fills d'Hipòcrates, Tèssal i Draco, i el seu gendre, Polibi, eren alumnes seus. Segons Galè, un metge posterior, Polibi fou el successor autèntic d'Hipòcrates, mentre que Tèssal i Draco tingueren cadascun un fill anomenat Hipòcrates.[11][12]

Segons Sorà, Hipòcrates aprengué la medicina del seu pare i el seu avi, i estudià altres matèries amb Demòcrit i Gòrgies. Hipòcrates estudià probablement a l'asklepieion de Kos, i rebé lliçons del metge traci Heròdic de Selímbria. L'única menció contemporània d'Hipòcrates és al diàleg de Plató Protàgores, en què Plató el descriu com a "Hipòcrates de Kos, l'Asclepíade".[13][14] Hipòcrates ensenyà i practicà la medicina durant tota la vida, viatjant com a mínim fins a Tessàlia, Tràcia i el mar de Màrmara.[12] Probablement morí a Larissa a l'edat de 83 o 90 anys, tot i que segons algunes fonts superà de llarg els 100 anys; hi ha diferents relats sobre la seva mort.[12]

[edita] Obres

És atribuït a Hipòcrates un corpus constituït per 53 obres (a banda de moltes altres de considerades apòcrifes) que va ser recollit pels seus deixebles en el que els coneix com a Corpus Hippocraticum. Entre les seves obres destaquen, per la difusió posterior que van tenir, el Tractat del pronòstic i els Aforismes. Moltes de les obres d'Hipòcrates foren objecte d'extensos comentaris per part de Galè, sobretot, i d'altres autors.

Les obres originals i els comentaris foren traslladats a l'àrab i al llatí i, en alguns casos (principalment els Aforismes, esdevinguts una guia mèdica molt valorada pels metges universitaris), a les llengües parlades de l'Occident medieval. Es conserven dues traduccions catalanes medievals dels Aforismes d'Hipòcrates, efectuades en diferents moments del segle XIV, una de les quals inclou el comentari de Galè.

[edita] La medicina hipocràtica

Instruments quirúrgics de l'antiga Grècia, emprats en la medicina hipocràtica

En la medicina hipocràtica es descriu el cos humà com una associació de quatre humors que el governen: sang, flegma, bilis o còlera groga i bilis o còlera negra (també dita malenconia). La malaltia es desenvolupa per una pèrdua de l'equilibri d'aquests humors, que el metge ha de procurar recuperar per diferents mitjans. Els mitjans per a preservar la salut són, en un ordre de creixent intensitat en la intervenció, la dieta i la higiene, l'administració de medicaments i la cirurgia.

Aquestes idees foren recollides i reelaborades per Galè, que les fusionà amb la teoria elemental i la filosofia natural aristotèlica i les féu aptes per a interpretar tots els fenòmens de la salut i la malaltia en els éssers vius. La medicina hipocraticogalènica fou vigent fins a l'ensorrament del món antic, persistí a Bizanci, penetrà al món islàmic, fou reintroduïda a l'Occident europeu a partir del segle XI i protagonitzà la medicina universitària occidental des del segle XIII fins a la introducció de la medicina de laboratori, en el segle XIX.

D'altra banda un dels més importants fets establerts per la medicina hipocràtica va ser la divisió de les tasques dels metges. Abans d'això les funcions del metge eren guarir o matar.

Dibuix d'un banc hipocràtic, segons un manuscrit bizantí de les obres de Galè

El mètode hipocràtic era molt encertat per tractar malalties simples, com per exemple les fractures. El banc hipocràtic, era una màquina utilitzada per a la reducció de luxacions i fractures de la cuixa, en les quals es practicava l'extensió i la contraextensió per mitjà de cordes enrotllades a cilindres giratoris. Va ser un sistema que més endavant es faria servir com un dispositiu de tortura.

Un concepte important en la medicina hipocràtica era el de la crisi, un punt en la progressió de la malaltia a partir del qual aquesta començaria o a derrotar el pacient i com a conseqüència aquest moriria o, al contrari, els processos naturals farien que el pacient es recuperés. També després d'una crisi podia venir una recaiguda i arribaria una crisi mortal.

[edita] Jurament hipocràtic

El llegat més famós de la recopilació hipocràtica és el jurament hipocràtic, una declaració de caràcter ètic per als metges, que assumeixen al principi de la carrera. Precisava, entre altres coses, que el metge ha de ser honest, calmat, comprensiu i seriós. Mentre que el jurament s'utilitza rarament en la seva forma original, el codi deontològic que se'n deriva encara és vigent i serveix de base per a juraments i normes que defineixen bones pràctiques i principis morals de la medicina.

[edita] Llegat

Pintura mural representant Galè i Hipòcrates. Segle XII, Anagni (Itàlia).[15]

Hipòcrates és àmpliament considerat el "Pare de la Medicina".[16] Les seves contribucions revolucionaren la pràciica de la medicina; tanmateix, després de la seva mort el progrés s'estancà.[17] Tant reverenciat era Hipòcrates que els seus ensenyaments foren àmpliament considerats massa grandiosos per ser millorats i durant un llarg temps no es produí cap avenç significatiu dels seus mètodes.[13][18] Les segles d'Hipòcrates foren marcats en la mateixa mesura per progressos i retrocessos. Per exemple, "després del període hipocràtic, la pràctica de fer històries clíniques de casos desaparegué...", segons Fielding Garrison.[19]

Després d'Hipòcrates, el següent metge de rellevància fou Galè, un grec que visqué entre els anys 129 i 200. Galè perpetuà la medicina hipocràtica, movent-se tant endavant, com enrere, com als costats.[20] A l'edat mitjana, els àrabs adoptaren els mètodes hipocràtics.[21] Després del Renaixament, els mètodes hipocràtics foren revivits a Europa i ampliats al segle XIX. Entre els que utilitzaren les rigoroses tècniques clíniques d'Hipòcrates destaquen Sydenham, Heberden, Charcot i Osler. Henri Huchard, un metge francès, digué que aquestes recuperacions formen "la història sencera de la medicina interna".[22]

[edita] Imatge

Imatge convencionalitzada en un bust "retrat" romà (gravat del segle XIX).

Segons el testimoni d'Aristòtil, Hipòcrates era conegut com "el gran Hipòcrates".[23] Quant al seu temperament, Hipòcrates fou representat inicialment com un "amable i dignificat metge de camp vell", i més endavant com a "sever i adust".[13] Sens dubte se'l considera savi, amb un gran intel·lecte, i especialment com una persona molt pragmàtica. Francis Adams el descriu com a "estrictament el metge de l'experiència i el sentit comú".[24]

Estàtua d'Hipòcrates, Parnassus Ave. davant del Robert H. Crede Ambulatory Care Center.

La seva imatge de doctor vell i savi és reforçada pels seus busts, que presenten barbes espesses i una cara arrugada. Mols metges d'aquell temps duien els cabells a l'estil de Júpiter i Asclepi. Per consegüent, els busts d'Hipòcrates que es coneixen podrien ser en realitat versions alterades de retrats d'aquestes deïtats.[17] Hipòcrates i les creences que simbolitzava són considerats ideals mèdics. Fielding Garrison, una autoritat de la història de la medicina, afirmà: "És, per sobre de tot, el model d'aquell estat mental flexible, crític i ben preparat, sempre a la recerca de fonts d'errors, que és l'essència mateixa de l'esperit científic".[22] "La seva figura... s'alça per sempre més com la del metge ideal", segons A Short History of Medicine, inspirant la professió mèdica des de la seva mort.[25]

[edita] Llegendes

La majoria de relats de la vida d'Hipòcrates són probablement erronis degut a la seva inconsistència amb les proves històriques, o perquè existeixen relats similars sobre Avicenna i Sòcrates, cosa que en suggereix un origen llegendari. Fins i tot durant la seva vida, Hipòcrates tenia un gran renom, i sorgiren relats de cures miraculoses. Per exemple, es diu que Hipòcrates ajudà a curar els atenencs durant la plaga d'Atenes, encenent grans focs com a "desinfectants" i duent a terme altres tractaments. Hi ha una història que diu que Hipòcrates guarí el rei Pèrdicas de Macedònia de "mal d'amor". Cap d'aquests relats no està corroborat pels històriadors, i per tant és inversemblant que hagin passat de debò.[26]

Població de Kos: El plàtan d'Hipòcrates, sota el qual es diu que treballà el metge.[27]

Una altra llegenda explica com Hipòcrates refusà una petició formal que visités la cort d'Artaxerxes, Rei de Pèrsia.[28] La validesa d'aquest relat és acceptada per fonts antigues però refutada per algunes de modernes, de manera que és objecte de debat.[29] Una altra rondalla diu que Demòcrit era considerat un boig perquè es reia de tot, de manera que l'enviaren a Hipòcrates perquè el guarís. Hipòcrates diagnosticà que simplement tenia una personalitat alegre. Des d'aleshores, Demòcrit ha estat conegut com "el filòsof rialler".[30]

« La vida és curta, l'art llarg, l'oportunitat efímera, l'experiment traïdorenc, el judici difícil  »

—Aforismes, i.1.

No totes les històries sobre Hipòcrates el presenten de manera positiva. En una llegenda, es diu que Hipòcrates fugí després de calar foc a un temple de curació a Grècia. Sorà d'Efes, la font d'aquesta història, indica que es tractava del temple de Cnidos. Tanmateix, segles més tard, el gramàtic grec bizantí Joan Tzetzes escrigué que Hipòcrates calà foc al seu propi temple, el Temple de Cos, especulant que ho féu per mantenir un monopoli del coneixement mèdic. Aquest relat no concorda gaire amb les estimacions tradicionals de la personalitat d'Hipòcrates. Altres llegendes conten la seva ressurecció del nebot d'August; aquesta meravella fou aconseguida suposadament gràcies a l'erecció d'una estàtua d'Hipòcrates i la creació d'una càtedra en honor seu a Roma.[31][26][32][33] Es creia que fins i tot la mel d'un rusc situat a la seva tomba tenia poders de curació.[13][18]

[edita] Genealogia

[edita] Noms

Alguns símptomes i signes clínics han estat anomenats en honor d'Hipòcrates, perquè es creu que fou la primera persona en desciure'ls. La cara hipocràtica és el canvi que es produeix al rostre, causat per la mort, les malalties llargues, evacuacions excessives, fam excessiva, i coses semblants. L'acropàquia, una deformitat dels dits i les ungles, és coneguda també com a hipocratisme digital. La sucussió hipocràtica és el so d'esquitxos interns de l'hidropneumotòrax o piopneumotòrax. El banc hipocràtic (un aparell que utilitza tensió per ajudar a corregir la posició dels ossos) i l'embenat en forma de caputxa hipocràtic són dos dissenys anomenats en honor d'Hipòcrates.[34] El Corpus Hipocràtic i el Jurament Hipocràtic també li deuen el nom. Es creu que Hipòcrates també inventà la beguda hipocràs. El risus sardonicus, un espasme prolongat dels músculs facials, també rep el nom de "somriure hipocràtic".

En temps més recents, un cràter lunar ha estat anomenat Hipòcrates. El Museu Hipocràtic, un museu a l'illa grega de Kos, li està dedicat. El Hippocrates Project és un programa del New York University Medical Center per millorar l'educació mitjançant l'ús de la tecnologia. El Project Hippocrates (acrònim de "HIgh PerfOrmance Computing for Robot-AssisTEd Surgery")[35] és un intent del Carnegie Mellon School of Computer Science i Shadyside Medical Center, "per desenvolupar tecnologies avançades de planejament, simulació i execució per la pròxima generació de robots quirúrgics assistits per ordinador."[36] Tant el Canadian Hippocratic Registry com l'American Hippocratic Registry són organitzacions de metges que defensen els principis del Jurament Hipocràtic original com inviolables a través del temps social.

[edita] Referències

v • d • e
Notes i Referències
  1. ↑ National Library of Medicine 2006
  2. ↑ Useful known and unknown views of the father of modern medicine, Hippocrates and his teacher Democritus., U.S. National Library of Medicine
  3. ↑ Hippocrates, Microsoft Encarta Online Encyclopedia 2006. Microsoft Corporation.
  4. ↑ Strong, W.F. & Cook, John A. (Juliol del 2007), "Reviving the Dead Greek Guys", Global Media journal, Indian Edition, ISSN: 1550-7521, <http://www.manipal.edu/gmj/issues/jul07/strong.php>
  5. ↑ 5,0 5,1 5,2 Garrison 1966, p. 92–93
  6. ↑ Nuland 1988, p. 5
  7. ↑ Garrison 1966, p. 96
  8. ↑ Nuland 1988, p. 4
  9. ↑ Britannica 2006
  10. ↑ Nuland 1988, p. 7
  11. ↑ Adams 1891, p. 19
  12. ↑ 12,0 12,1 12,2 Margotta 1968, p. 66
  13. ↑ 13,0 13,1 13,2 13,3 Martí-Ibáñez 1961, p. 86–87
  14. ↑ Plato 380 B.C.
  15. ↑ The Many Faces of Hippocrates: The Effects of Culture on a Classical Image, HumaneHealthcare.com. Consultat el 8 de gener del 2006
  16. ↑ Error de citació: Etiqueta <ref> no vàlida; no s'ha proporcionat text per les refs amb l'etiqueta hanson
  17. ↑ 17,0 17,1 Garrison 1966, p. 100
  18. ↑ 18,0 18,1 Margotta 1968, p. 73
  19. ↑ Garrison 1966, p. 95
  20. ↑ Jones 1868, p. 35
  21. ↑ Leff & Leff 1956, p. 102
  22. ↑ 22,0 22,1 Garrison 1966, p. 94
  23. ↑ Jones 1868, p. 38
  24. ↑ Adams 1891, p. 15
  25. ↑ Singer & Underwood 1962, p. 29
  26. ↑ 26,0 26,1 Adams 1891, p. 10–11
  27. ↑ National Library of Medicine 2000
  28. ↑ Pinault 1992, p. 1
  29. ↑ Adams 1891, p. 12–13
  30. ↑ Internet Encyclopedia of Philosophy 2006
  31. ↑ Error de citació: Etiqueta <ref> no vàlida; no s'ha proporcionat text per les refs amb l'etiqueta dictionary
  32. ↑ Margotta 1968, p. 66
  33. ↑ Jones 1868, p. 24
  34. ↑ Fishchenko & Khimich 1986
  35. ↑ En anglès, Informàtica d'Alt Rendiment per Cirurgia Assistida per Robot.
  36. ↑ Project Hippocrates 1995

[edita] Bibliografia

Més informació de Wikimedia:
Commons
 Commons
Commons
 [{{localurl:Commons:Category:{{{commonscat}}}|uselang=ca}} Commons]
Viccionari
 Viccionari
Viquidites
 Viquidites
Viquiespècies
 Viquiespècies.
Viquillibres
 Viquillibres
Viquinotícies
[[:{{{w}}}:|Viquipèdies]]
Viquitexts
 Viquitexts
Viquiversitat
 Viquiversitat
Xilografia de la reducció d'una espatlla dislocada amb un parell hipocràtic.
 Falta contextualitzar les referències en el cos de l'article.
Aquest article té una llista de referències o d'enllaços externs, però les fonts no queden clares. Podeu millorar aquest article precisant les citacions i referències a frases i paràgrafs concrets.

[edita] Enllaços externs

 A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a:
Hipòcrates

Obtingut de «http://ca.wikipedia.org/wiki/Hip%C3%B2crates»