Resurrecció

De Viquipèdia

L'article necessita algunes millores quant a la seua ortografia i gramàtica. (Col·laboreu!) S'hi han trobat faltes ortogràfiques, gramaticals, barbarismes o altres aspectes lingüístics incorrectes.

Resurrecció és l'acte de tornar a la vida física o espiritual, després d'haver passat pel trauma de la mort. La creença en la resurrecció és molt antiga, segles avanç de l'època de Crist, les nacions celebraven anualment la mort i resurrecció de Osiris, Atis, Mitra i altres déus.

Taula de continguts 1 Egipte 2 Bíblia 3 Roma 4 Cristianisme 5 Resurrecció de la Carn 6 Pràctiques de Vodú 7 Racionalisme 8 Referències 9 Bibliografia

[edita] Egipte

Dos mil anys abans de Jesucrist, a Egipte, es creia que el déu Osiris havia vençut la mort i que havia ressuscitat a la vida, per tant tot egipci desitjava seguir el seu exemple. Osiris fou assassinat pel seu germà Seth. La seva dona Isis i el seu fill Horus el van ressuscitar a la vida. L'historia del faraó ressuscitat influí sobre els egipcis esperances de vida eterna. Les mòmies es preparaven exactament de la mateixa forma que havia estat preparat el cos d'Osiris. Si tot anava bé el difunt podia convertir-se en un Osiris i viure eternament.

[edita] Bíblia

A la Bíblia, la resurrecció més que una creença, es presenta com un fet provat i documentat, amb testimonis oculars. El concepte i els exemples de resurrecció apareixen tant en l'Antic com en el Nou Testament. A l'Antic Testament la paraula resurrecció té el sentit: de tornar a la vida o reanimar el cos físic, no apareix el concepte de unió cos/ànima. En el Nou Testament, es l'apòstol Pau qui ens parla d'una resurrecció en l'esperit.

Resurreccions que esmenta la Bíblia:

Antic testament

• Elies ressuscita a un nen.
• Eliseu successor de Elies també ressuscita a un nen.

Nou Testament

• Jesús ressuscita el fill d'una vídua a Naín.
• Jesús ressuscita a la filla de Jaire. (Marc 5,21-24)
• Jesús ressuscita a Llàtzer. (Joan 11,1-44)
• Jesús, després de morir, ressuscita al tercer dia (Lluc 24,34).
• Pere ressuscita a Dorca (Tabita).
• Pau ressuscita al jove Eutiquià.

També són interessants els relats bíblics que expliquen com Henoc^[1] i el profeta Elies foren portats a la presencia de Déu sense experimentar la mort, i també les creences de què no es trobà la tomba de Moisès, donat que també fou ressuscitat. Els dos apareixen en el passatge de la transfiguració de Jesucrist.

Finalment el profeta Ezequiel té la visió de la vall dels ossos sécs, a on són tornats a la vida com un exèrcit. Llavors ens descriu la profecia que diu que la casa d'Israel serà un dia tornada a la vida per viure en la seva terra.

[edita] Roma

Durant l'imperi romà van ser famosos els taumaturgs, que feien miracles i ressuscitaven els morts. També entre els soldats romans va tenir molta anomenada la religió de Mitra, un déu que ressuscita desprès de la mort.

[edita] Cristianisme

La mort i resurrecció de Jesús formen part del dogma central cristià. Jesús es l'anyell de Déu que treu el pecat del món. La mort de Jesús significa el perdó del Pecat original. La resurrecció de Crist, significa la victòria front l'esclavitud del pecat i la mort, és la proba d'una resurrecció universal dels qui creuen amb Déu (Romans 9,37-39). L'Església Catòlica celebra la seva festa de la resurrecció per Pasqua.

La resurrecció de Jesús es basa en dos fets històrics:

• La descoberta del sepulcre buit, per part de Maria Magdalena.
• En la manifestació de Jesús, després de la seva mort, davant de testimonis.

[edita] Resurrecció de la Carn

És la resurrecció de tots els morts en el dia del Judici Final. Els escrits de l'Antic Testament i del judaisme tardà, testimonien una aparició progressiva de la creença en la resurrecció de la carn de la que tenim el primer testimoni en el llibre de Daniel (12,1). En el temps de Jesús la resurrecció de la carn era rebutjada pels Saduceus, per no estar testimoniada per Moisès.

[edita] Pràctiques de Vodú

En les religions actuals tenim les pràctiques de Vodú amb rituals a on ressusciten morts, els zombis, alguns d'ells utilitzats com esclaus.

Segons sembla, per portar a t'erma aquesta operació de Vodú, els bruixots utilitzen la tetrodotoxina (TTX) que és una toxina que es troba en el peix globus, aquest habita en les costes del Japó i del Carib. La TTX, administrada en una dosi semi-letal, és capaç de crear un estat de mort aparent durant dies, en els quals, el subjecte segueix conscient malgrat tot. Segons la creença popular, la ingestió de sal alliberaria al zombi dels efectes de la droga, provocant la resurrecció del presumpte difunt.

[edita] Racionalisme

Durant el segle XVIII diversos autors racionalistes ^[2] van iniciar les interpretacions de la suposada resurrecció de Jesús. Els esmentats autors tracten de donar una interpretació científica i racional del fet de la resurrecció. Davant la desaparició del cos de Jesús del sepulcre, tres són les possibilitats que presenten:

• El cadàver de Jesús va ser robat^[3]
• Que algú l'hagi traslladat sense cap mala intenció.
• Que el difunt no hagi mort realment^[4]

Alguns autors com Robert Ambelain defensen la hipòtesis del robatori del cos de Jesús i la substitució per un doble que seria el personatge que s'aparegué posteriorment als apòstols.

Des de el punt de vista científic, algunes de les resurreccions esmentades, dins i fora de la bíblia, podrien ser simples diagnòstics erronis de la defunció, a on el malalt va ser enterrat viu. En aquella època a Judea no hi havia un protocol rigorós per certificar la mort d'un difunt. Es considerava que la persona era morta, simplement quant deixava de respirar. Això portà a casos, en què algunes persones, foren considerades mortes quan encara eren vives, com són els casos d'epilèpsia que provoquen un estat catatònic en què la persona queda paralitzada, com morta i desprès d'alguns minuts o hores, el malalt es recupera i torna a la normalitat. De fet, la casuística de resurreccions és massa freqüent, tan dins de la bíblia, com fora, en el món pagà. Els racionalistes els consideren relats fantàstic o mitològic.

[edita] Referències

1. ↑ Gènesi 5:24
2. ↑ (sobretot, H.S. Reimarus i H.E.G. Paulus)
3. ↑ Allison, 2003, p. 119.
4. ↑ Danois Karl Heinrich Georg Venturini Natürliche Geschichte des grossen Propheten von Nazareth. Bethlehem (Copenhague) : Schulbothe, segona edició de 1806.

[edita] Bibliografia

• PUIG I TÀRRECH, Armand. Jesús un perfil biogràfic,614.(català)
• "Momias" Biblioteca Visual Altea (castellà)
• Jesús o el secreto mortal de los templarios, Robert Ambelain.(castellà)
• Joseph McCabe en "El mito de la Resurrección" (castellà)