Henoc

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

En el Gènesi capítol cinquè Henoc (en hebreu חֲנוֹךְ בן-ירד Hănōkh ben Yered i en àrab خنوخ بن یارد Khanukh ibn Aded, tot i que és més conegut pel nom que adoptà com a profeta: Idris) és fill de Jèred i nét de Mahalalel. Un besnét seu va ser Noè.

Va ser pare de Matusalem als seixanta-cinc anys, vivint després tres-cents anys més engendrant altres fills i filles fins que va morir a l'edat de tres-cents seixanta-cinc anys.

En el Nou Testament i en tradicions jueves s'afirma que Henoc no va morir, sinó que fou ascendit directament al cel. Per aquest motiu, Henoc va tenir una vida terrenal de "només" 365 anys, mentre que totes les altres generacions des d'Adam a Noè vivien entre vuit i nou-cents anys.

Segons una tradició apòcrifa jueva, un dia es va presentar a la fi del món (lloc on residia Henoc) el seu fill Matusalem. Li va explicar que li acabava de néixer un nét que tenia els cabells i la pell blanca com la neu i els ulls tan clars que semblava que brillaven. Henoc li va posar al nadó el nom de Noè (que significa descans o consol) i va predir que durant la seva vida es produiria un cataclisme d'àmbit mundial, el diluvi universal.

Vegeu també: El Mite de la longevitat

Henoc, el profeta Idris[modifica | modifica el codi]

Segons l'islam, Henoc fou el primer profeta (tret d'Adam) ja que en el seu temps començà a haver-hi gent que dubtava d'Al·là perquè si era un veritable déu, no entenien com els podia deixar vivint amb dificultats a la Terra i no permetre'ls entrar al Jardí de l'Edèn del que tant en sentien a parlar de boca del patriarca Adam. Sembla que degut a aquest allunyament home-divinitat, Déu va castigar la humanitat amb una sequera molt important, fins que Henoc va pregar-li que s'aturés i Al·là va fer tornar a ploure.

Idris va dissenyar i inventar multitud d'artefactes que van potenciar les habilitats i coneixements de la humanitat; escriptura, matemàtiques, astronomia, etc.

Pels musulmans, anys després de la seva ascensió al Cel, Henoc va tornar a la Terra a Gizeh (Egipte) on va ensenyar molts dels seus coneixements a multituds.

A l'Alcorà se l'anomena en quatre versets:

  1. (…) i menciono Idris al Llibre; de veritat que ell era un home de bé, un profeta. I Nosaltres el vam ascendir al Cel. (Alcorà, 19:56-57)
  1. (…) i Ismael, i Idris, i Dhul-Kifl. Tots eren homes bons. I els vam portar a la nostra gràcia. Ells estaven entre els homes rectes. (Alcorà, 21:85-86)

La tradició musulmana conta també que Idris fou un dels profetes amb qui pogué parlar Mahoma en un viatge al cel.

El Llibre d'Henoc[modifica | modifica el codi]

Article principal: Llibre d'Henoc

El Llibre d'Henoc és un text apòcrif atribuït a Henoc, tot i que en l'actualitat es creu que va ser redactat per diversos autors jueus entre els segles II aC i I dC.

El llibre narra l'ascensió al cel d'Henoc, com és nomenat cap dels àngels i instal·lat a la dreta del tron de Jahvè.

Tanakh: genealogia des d'Adam fins a David
De la Creació al Diluvi Adam Set Enoix Quenan Mahalalel Jèred Henoc Matusalem Lèmec Noè Sem
Origen dels Patriarques Arfaxad Xèlah Éber Pèleg Reú Serug Nahor Tèrah Abraham Isaac Jacob
De les Tribus al Regne Judà Fares Hesron Aram Amminadab Nahxon Salmon Booz Obed Jessè David


A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Henoc