Aaron

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
sant Aaron

Estàtua de Nicholas Cordier, s. XVII (Roma, Santa Maria Maggiore)
sacerdot de l'Antiga Llei
Nom secular hebreu: אַהֲרֹן בן-עַמְרָם Ahărōn ben Amrām
Naixement Egipte
Defunció ca. 1200 a. C.
Muntanya d'Hor (segons el relat de Nombres) o Mosera (segons Deuteronomi)
Enterrament Muntanya d'Hor (Sinaí); segons l'Islam, a Djebel Haroun (Muntanya d'Aaron), prop de Petra
Commemoració en Església Catòlica, Església Ortodoxa, esglésies orientals, esglésies protestants, Islam (n'és un profeta)
Canonització Antiga
Festivitat 1 de juliol (catòlics i siríacs), 4 de setembre (ortodoxes orientals i maronites); 1 de setembre i Diumenge dels Sants Patriarques (l'anterior a la Pasqua), els ortodoxos; 30 de juliol (Església Armènia)
Fets destacables Germà de Moisès, primer Summe Sacerdot d'Israel
Iconografia Amb un rotlle, com a profeta; amb les robes de summe sacerdot jueu; amb el Vedell d'Or

Segons la Bíblia, Aaron (en hebreu אַהֲרֹן בן-עַמְרָם Ahărōn ben Amrām i en àrab هارون Harun ibn Imran) fou el germà major de Moisès i patriarca, primer summe sacerdot d'Israel.

En el capítol sisè de l'Èxode, s'explica que Aaron era fill d'Amram i era el germà 3 anys més gran que Moisès. La seva mare es deia Joquèbed i era filla de Leví i tia del seu espòs Amram.

Prengué per muller a Elixeba, filla d'Amminadab i tingueren quatre fills:

Un dia, quan tenia vuitanta-tres anys, sentí una veu que li demanà que anés a trobar-se amb el seu germà, que vivia exiliat d'Egipte. Després del retrobament, tornaren junts cap al país del Nil amb la missió d'alliberar el poble d'Israel, que vivia com a esclau dels egipcis.

En arribar es van presentar als ancians d'Israel i després van demanar audiència al faraó. Van pregar-li que deixés lliure el poble jueu. El faraó es negà i Aaron llençà als seus peus el bastó de Moisès i aquest es convertí en una serp. Els mags egipcis llençaren també dos bastons a terra que es convertiren en dues serps. Resultà, però, que la serp d'Aaron es menjà les altres dues. Amb tot, el faraó els negà la sortida i els imposà treballs encara més durs.

Fou el portaveu de Moisès davant el faraó per fer sortir el poble d'Israel d'Egipte, davant ell va fer alguns prodigis amb la seva vara. Sent Moisès al mont Sinaí va cedir davant alguns rebels i organitzà la fosa del Vedell d'Or per al culte idolàtric.

Després de la construcció de l'Arca de l'Aliança, i el Tabernacle, tant ell com els seus fills van ser ordenats sacerdots. Els seus fills Nadab i Abihú, però, incompliren una norma en els rituals i foren morts pel foc diví del temple.

Per voluntat de l'Altíssim manifestada a Moisès, cadascuna de les dotze tribus d'Israel hagué de dipositar una vara en el Tabernacle de l'Aliança; però l'endemà només la d'Aaró, és a dir la de la Casa de Leví, havia donat brots, flors i, finalment, ametlles. Després, Moisès prengué les vares, les mostrà al poble i, tot seguit, cada cap de tribu recollí la seva, tret de la branca d'ametller que la desaren en l'interior de l'Arca de l'Aliança. Segons Sant Ambrosi, tot el temps que hi romangué es mantingué tendra i curulla de fruits. Atesa la transformació miraculosa de la seva vara en un ametller va ser declarat Summe Sacerdot hereditari.

Quan arribaren als límits amb el país d'Edom, van pujar a la muntanya Or, Moisès, Aaron i el seu fill Eleazar. Allà dalt, davant de tot el poble, Aaron traspassà els seus poders al seu fill. Després, s'acomiadà del seu germà i pujà al cim, on morí. La tradició jueva difereix d'aquesta visió i esmenta que Moisès i Aaron van pujar cap al cim de la muntanya. Un cop allí, va obrir-se una cova il·luminada per àngels, van entrar-hi i van trobar un llit en el qual Moisès féu jeure el seu germà. Després Moisès va marxar de la cova, que va tancar-se a la seva esquena, i l'ànima d'Aaron fou duta cap al cel.

Tenia 123 anys i no li fou permesa l'entrada a la Terra Promesa, atesa la condemna que pesava damunt ell per haver fabricat el Vedell d'Or.

Crítica[modifica | modifica el codi]

Els fets d'Aaron són presentats de manera molt diferent pels seus successors (els sacerdots aaronites) i pels religiosos de Shiloh, que no volien que cap figura fes ombra a Moisès. Aquesta pugna és present a la Bíblia en diferents passatges i és un dels trets que intenta explicar la hipòtesi documental, que explica que els llibres són el fruit de diversos textos; en uns es presenta a Aaron com prodigiós (per la vara, pel seu paper sempre al costat del seu germà) i en altres es ressalta la seva complicitat amb la idolatria o el dubtós paper de la seva família (especialment Mariam i els seus fills).

Viccionari Vegeu Aaron en el Viccionari, el diccionari lliure.


A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Aaron