Samuel (profeta)

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Samuel

Escultura a la catedral de Salisbury, s. XIV
jutge i profeta
Nom secular hebreu: שְׁמוּאֵל (Shmu'el, Šəmûʼēl, "demanat al Senyor"),
àrab: شموئيل (Šomoʼel)
Naixement Segle XI aC
Ciutat de Ramà (Ramathaim-Zophim, potser l'actual Nabi Samwil, Cisjordània)
Defunció ca. 1010 aC
Jerusalem (Israel)
Enterrament Tomba de Samuel (Ramà, actual Nabi Samwil)
Commemoració en Judaisme, Església Catòlica, Església Ortodoxa, Esglésies Orientals, esglésies protestants, Islam (n'és un profeta)
Canonització Antiga
Festivitat 20 d'agost (catòlics i ortodoxos); 30 de juliol (Església Apostòlica Armènia); 9 de Paoni (coptes)
Fets destacables Jutge d'Israel; va ungir els reis Saül i David
Iconografia Com a profeta; amb Saül o David, ungint-los; invocat per la bruixa d'Endor i apareixent-se a Saül com a espectre

A l'Antic Testament de la Bíblia, Samuel fou l'últim jutge d'Israel. Profeta, és venerat com a Sant per el cristianisme i el judaisme, i venerat com a profeta de l'islam.

Naixement[modifica | modifica el codi]

Hanna presenta Samuel al sacerdot, per Jan Victors, 1645 (Berlín, Staatliches Museum)
Samuel ungeix David, fresc a Dura Europos, ca. 250
Samuel i David en el Saltiri d'Ingeborg
L'ombra de Samuel invocada per la bruixa d'Endor, per William Blake, ca. 1800 (Londres, Tate Gallery)
Exterior de la Tomba de Samuel (Nebi Samwil, Cisjordània)
Sepulcre de Samuel

Al territori de la tribu d'Efraïm hi havia un levita que vivia a la ciutat de Ramà anomenat Elcanà. Segons els llibres de Samuel, Elcanà era fill de Jeroham, fill d’Elihú, fill de Tohu, fill de Suf, fill d'Elcanà, fill de Màhat, fill d'Amassai, fill d'Elcanà, fill de Joel, fill d'Azarià, fill de Sefonià, fill de Tàhat, fill d'Assir, fill d'Ebiassaf, fill d'Elcanà, fill d'Assir, fill de Corè, fill d'Ishar, fill de Quehat, segon fill del patriarca Leví. Elcanà tenia dues dones:

  • Peninnà, qui li havia donat fills
  • Hannà, que era estèril

Les dues dones no es portaven bé entre elles i Peninnà aprofitava que cada any el seu home viatjava fins a Xiló per oferir sacrificis amb els fills d'Elí, Pinhàs i Hofní, per mortificar Hannà. Un dia Hanna anà al temple a resar i es va trobar amb el sacerdot Elí. Aquest li va profetitzar que concebria un fill. Passat el temps d'embaràs, Hannà infantà un nadó, al qui posaren de nom Samuel, que significa L'he demanat al Senyor.

Quan només era un infant de pocs anys, la seva mare el va portar a Elí perquè dediqués tota la seva vida a Déu. Després de Samuel, la seva mare encara va tenir tres fills i dues filles més.

Escollit per Déu[modifica | modifica el codi]

Passaren els anys i una nit, mentre dormia, Samuel va sentir que el cridaven. De seguida va córrer a la cambra del sacerdot Elí però aquest li digué que no l'havia pas cridat. Així ocorregué tres vegades fins que Elí va pensar que era Jehovà el que el cridava i li ho va explicar al jove Samuel.

Aleshores, Déu es presentà a Samuel i li explicà els càstigs que tenia pensats per als fills d'Elí, Pinhàs i Ofní, pel seu mal comportament en el Tabernacle.

L'Arca de l'Aliança i els filisteus[modifica | modifica el codi]

En aquells temps, els israelites estaven en guerra amb els filisteus. Després de perdre una batalla, els hebreus van decidir anar a buscar l'Arca de l'Aliança per dur-la al camp de batalla. L'Arca era a Siló, al temple del sacerdot i jutge d'Israel Elí i Samuel. Com que Elí ja era vell, va enviar com a portadors de l'Arca als seus fills Pinhàs i Ofní.

En arribar al campament israelita, aquests van creure's amb força per derrotar els filisteus, però, després d'una dura batalla, van morir prop de trenta mil hebreus i els filisteus van vèncer i es van endur l'Arca de l'Aliança amb ells. En aquest combat van resultar morts Pinhàs i Ofní. En arribar les males notícies a Siló, tothom va esclatar en planys. Elí, al conèixer la notícia, va caure de la cadira on estava assegut, es va desnucar i es morí.

Set mesos després, els filisteus van retornar l'Arca ja que durant el temps que l'havien retinguda havien patit tot tipus de plagues semblants a les d'Egipte i pensaven que era cosa del déu d'Israel.

Jutge d'Israel[modifica | modifica el codi]

Van passar vint anys fins que un dia el sacerdot Samuel va reunir tots els caps tribal d'Israel a Mispà per oferir tots junts sacrificis a Déu.

Quan se'n van assabentar, els filisteus van atacar el poble. Aleshores, els dirigents hebreus va suplicar a Samuel que pregués per ells. Samuel va oferir un sacrifici i va ordenar a les tropes israelites que contraataquessin. La victòria hebrea fou total i aconseguiren recuperar totes les poblacions que els filisteus havien conquerit. Així fou com Samuel començà a jutjar Israel.

Saül, rei d'Israel[modifica | modifica el codi]

Quan ja era vell, Samuel designà els seus dos fills, Joel i Abià, com a jutges quan ell morís. Però els dos vailets duien un comportament erràtic i acceptaven suborns i altres tretes. Aleshores, els ancians de les tribus d'Israel van anar a veure Samuel i li demanaren que nomenés a algú com a successor seu però amb el títol de rei, com les altres nacions. Samuel no hi estigué d'acord, ja que creia que fins ara tots els israelites havien sigut iguals i si es creava la figura del rei, també es crearia una classe noble dins al poble. Davant les pressions dels ancians però, acceptà.

Un dia, Samuel va tenir una rebel·lació; l'endemà coneixeria el futur rei. L'endemà al matí, mentre estava oferint sacrificis al temple, va presentar-se un benjaminita anomenat Saül en busca de consell. Poc després, Samuel va reunir tots els isrelites a Mispà. Per tal d'escollir un rei va decidir fer-ho a sorts, que es considerava una elecció divina. La sort recaigué sobre la tribu de Benjamí, després sobre la família de Matrí i, finalment, sobre el jove Saül, que fou coronat com a rei d'Israel.

Saül va dirigir durant anys combats contra els moabites, els ammonites, els idumeus, els amalequites, els reis de Sobà i contra els filisteus. Una vegada, en una expedició contra els amalequites, Samuel va ordenar-li a Saül que no deixessin cap persona ni animal viu. Després de guanyar la batalla, Saül va perdonar la vida la rei enemic Agag ja que era rei com ell.

Samuel es va disgustar amb Saül i van tenir una discussió. Llavors el profeta va dir-li al rei d'Israel que el seu regne estava destinat a fracassar.

Samuel, Saül i David[modifica | modifica el codi]

Poc després, Samuel va dirigir-se a Betlem a casa de Jessè, un home molt respectat. Després de conèixer els seus fills, va ungir amb l'esperit de Déu al més jove, de nom David. Al cap de poc, Saül va contractar David com a músic de la cort reial, però el monarca no sabia res de l'ungiment del jove pastor. Després de matar el gegant Goliat, David fou nomenat comandant dels exèrcits del rei Saül.

Al cap d'un temps, David es va presentar a Samuel i li va explicar que Saül havia intentat matar-lo diverses vegades. Aleshores, Samuel va convidar David a quedar-se a casa seva. Al cap d'uns dies van arribar uns soldats del rei amb l'ordre de detenir David. En entrar al poble els soldats van començar a profetitzar. Això es va repetir fins a tres vegades. Després, el propi Saül en persona va presentar-se allà i li va passar el mateix; el Senyor el va torbar, es va despullar, es va estirar a terra i va començar a profetitzar.

Al cap de poc Samuel va morir sense haver pogut coronar rei d'Israel a David. Tot el poble d'Israel va plorar-lo i el van enterrar a Ramà.

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Samuel (profeta) Modifica l'enllaç a Wikidata


Precedit per:
Elí
Jutge d'Israel
Succeït per:
Saül
Rei d'Israel