Míriam

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
santa Míriam, o
Maria

Mosaic a l'església de la Visitació (Mont Sió)
profetessa
Nom secular hebreu: מִרְיָם בן-עַמְרָם Miryām bat Amrām; מִרְיָם Miryām ("desitjada com a fill", "amargor", "rebel"; o mry "estimada"; o derivat de l'egipci Merit-Amun, "estimada d'Amun"); grec: Μαριάμ Mariam
Naixement ca. 1300 aC.
Goshen (Egipte)
Defunció febrer o març de 1270 aC ?
Palestina
Enterrament Tomba de les Matriarques (Tiberíades, Israel)
Commemoració en Judaisme, Església Catòlica, Església Ortodoxa, Esglésies Orientals, esglésies protestants, Islam
Canonització Antiga
Festivitat 17 de setembre (catòlics), Diumenge dels Sants Patriarques (l'anterior a la Pasqua, entre els ortodoxos)
Fets destacables Germana de Moisès i d'Aaron
Iconografia Dansant o tocant música; amb Moisès

Segons la Bíblia, Maria o Míriam (en hebreu מִרְיָם בן-עַמְרָם Miryām bat Amrām; מִרְיָם Miryām vol dir "desitjada com a fill", "amargor", "rebel"; o potser de l'egipci mry "estimada"; o derivat de l'egipci Merit-Amun ("estimada d'Amun"); en grec, Μαριάμ Mariam; d'aquest nom deriva el de Maria) era filla d'Amram i Joquèbed i, per tant, germana de Moisès i Aaron.

Relat bíblic[modifica | modifica el codi]

Quan era joveneta, la seva mare va dipositar el seu germà petit Moisès en una cistella i la deixar a la seva sort a les aigües del riu Nil. Aleshores, va manar a Míriam que seguís la criatura per veure on anava a parar. Va resultar que qui va trobar la cistella fou la filla del faraó d'Egipte, qui s'apiadà del nen. Aleshores, Míriam sortí d'entre les herbes i preguntà a la princesa:

-Vols que vagi a buscar una dida hebrea perquè te'l cuidi?

La princesa acceptà l'oferiment. D'aquesta manera, Míriam retornà a casa amb el seu germà Moisès i la seva mare el pogué cuidar un temps més, fins que el portaren de nou al palau del faraó.

Passaren molt anys i, un bon dia, es presentaren a casa els seus germans Aaron i Moisès, que s'havia exiliat d'Egipte per un crim de sang. Li explicaren que l'alliberament del poble d'Israel era proper. Un temps després, Míriam fou advertida pel seu germà gran Aaron que vindrien uns temps de penúries i plagues de tot tipus, però que aconseguirien deixar la terra d'Egipte.

Míriam és considerada profetessa i se li atribueix tradicionalment el Càntic de la victòria de la Mar Roja, que canta després de l'enfonsament de les tropes d'Egipte a la Mar Roja, segons l'Èxode, 15, 20-21:

« Cantem al Senyor, perquè ha triomfat gloriosament; cavall i cavaller ha llençat dintre el mar. »

Míriam ajudà, durant la travessia del desert, Aaron i Moisès davant el poble d'Israel. Míriam, però, criticà durament Moisès pel seu matrimoni amb una dona cussita i Déu la va castigar tornant-la leprosa. Moisès va explicar-li que si s'estava set dies lluny del campament se sanaria i Míriam obeí cegament. Al cap dels dies, la dona tornà ja curada i demanà perdó humilment al seu germà Moisès. Míriam va morir abans d'entrar a la Terra Promesa i fou sepultada a Cadeix.

Els llibres de la Bíblia ofereixen visions contradictòries d'aquest personatge, que s'explicaria per la hipòtesi documental de la seva composició. Així, els partidaris d'Aaron haurien escrit els fragments on apareix salvant Moisès o com a membre fidel, mentre que els sacerdots rivals haurien ressaltat el seu dubte i el càstig que rep de Déu.

Míriam a la cultura jueva[modifica | modifica el codi]

Míriam és una figura popular en el feminisme jueu; la "Copa de Míriam", amb aigua, es veu amb la "Copa d'Elies", que conté vi, durant la Pasqua, en memòria del pou de Míriam. El llibre de Miquees (6, 4) parla del tres profetes Moisès, Aaron i Míriam, anomenant-la profeta com els seus germans.

Segons Flavi Josep a les Antiguitats dels jueus, Míriam va casar-se amb Hur, esmentat a l'Èxode com a company de Moisès. No obstant això, el Targum (Cròniques I, 2, 19; 4, 4) diu que Míriam és la mare d'Hur i que també tenia el nom d'Ephrath.

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Míriam Modifica l'enllaç a Wikidata