Elies

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Per a altres significats vegeu «Elies (desambiguació)».
sant Elies

Icona russa del s. XVI amb Elies portat als cels (Nivnij Novgorod)
profeta
Nom secular Hebreu:אֱל (Eliyahu, "Yahvé és el meu Déu")
Naixement Tishbe (a l'actual Jordània)
Defunció S. IX aC
Enterrament La tradició diu que un carro de foc el va emportar al cel; altres indiquen l'enterrament al Mont Carmel (Cisjordània) o Kfar Yassif, prop d'Acre (Israel)
Commemoració en Església Catòlica, Església Ortodoxa, esglésies orientals, esglésies protestants, Islam, Fe bahà'í
Canonització Antiga
Lloc de pelegrinatge Cova d'Elies al Mont Carmel (Israel)
Festivitat 20 de juliol
Orde Els carmelites el veneren com a pare de l'orde
Iconografia Amb un rotlle, com a profeta; pujant al cel muntant en un carro de foc; amb una espasa de foc; amb hàbit carmelita: com a eremita, amb un corb que li porta pà
Patronatge Carmelites

Segons la Bíblia, Elies (hebreu: ʔēlijˈjāhū,אֵלִיָּהוּ -forma plena-; hebreu: ʔēlijˈjāh, אֵלִיָּה -forma reduïda-) va ser un dels profetes de l'Antic Testament. Era originari de Galaad. S'oposà al culte a Baal en temps del Rei del Regne d'Israel Acab, i de Jezabel.

Va predir una sequera molt forta a Israel i ell se'n va anar al torrent de Querit, prop del Jordà. En el Primer Llibre dels Reis conta que els corbs li duien pa i carn al matí i a la tarda, i bevia del torrent fins que aquest s'assecà i hagué de marxar del lloc. Aleshores emigrà cap a Sarepta, prop de Sidó.[1]

Allà es va hostatjar a casa d'una dona viuda i el seu fill. Al cap d'un temps, l'infant es posà malalt i morí. Elies va endur-se'l a la seva cambra i hi va ressuscitar el nen.

Al cap de tres anys, Elies es va presentar al rei Acab i va retar el seu déu, Baal. Es van reunir 450 profetes pagans i Elies i cada grup va aclamar el seu déu. L'única ofrena que va cremar fou la d'Elies, d'aquesta manera va guanyar milers d'adeptes entre les tribus d'Israel, que van assassinar tots els falsos profetes d'Israel.

En assabentar-se'n la reina Jezabel va ordenar la mort d'Elies però aquest va poder fugir al desert de Judà. Va travessar el desert i va iniciar un camí que el dugué a Damasc, on va coronar rei d'Assíria a Hazael, després va coronar rei del Regne d'Israel a Jehú i finalment va proclamar nou profeta i successor seu a Eliseu.

Elies va assabentar-se que el rei Acab d'Israel havia mort un home just anomenat Nebot i va recriminar-li davant el poble aquell fet.

El successor d'Acab, el rei Ahazià d'Israel va enviar cent homes a detenir-lo però una columna de foc vinguda del cel els va fulminar. Posteriorment van arribar cinquanta soldats més però el comandant de l'escamot es va agenollar davant seu i li va suplicar que l'acompanyés al palau reial. Elies es presentà davant d'Ahazià d'Israel i va recriminar els seus actes.[2 Reis 1]

Va viatjar amb el seu deixeble Eliseu per Betel, Jericó i fins al riu Jordà, on Elies prengué el seu mantell, el va plegar i amb ell va colpejar les aigües, que es van dividir a banda i banda, i tots dos van travessar-lo a peu eixut.

Per la seva lleialtat a Déu fou ascendit directament al cel. Mentre estava caminant amb Eliseu, va descendir del cel un carro amb cavalls de foc que els separà i s'endugué Elies cap al cel.[2 Reis 2:1-18]

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Elies

Referències[modifica | modifica el codi]