Carmelites

De Viquipèdia

Dreceres ràpides: navegació, cerca
Carmelites
escut de l'Orde del Carme
Orde dels Germans de la Benaurada Verge Maria del Mont Carmel
Nom oficial llatí Ordo Fratrum Beatissimae Virginis Mariae de Monte Carmelo
Sigles O.C., O.C.C., Carm. C., O.Carm., C.C.
Altres noms Carmel, carmelitans, Orde del Carme, Carmelites Calçats, Carmelites d'Antiga Observança, Carmelites Observants
Hàbit blanc, amb túnica, escapulari i caputxa; escapulari amb cintes grises al coll
Lema Zelo zelatus sum pro Domino Deo exercituum (Em consumeix el zel pel Senyor, Déu dels exèrcits)
Tipus mendicant
Objectius principals vida contemplativa, meditació i treball
Fundació ca. 1190 (probable origen en els eremites del Mont Carmel, més antics), mont Carmel (Jerusalem) per Sant Bartomeu del Mont Carmel (l'orde parla d'Elies com a model als temps bíblics)
Regla Regla carmelita de Sant Albert (1209), d'Albert de Jerusalem, aprovat per Honori III en 1226
Patrons Mare de Déu del Carme
Branques i reformes Congregació de Màntua (1433), monges carmelites (1452), Carmelites del Tercer Orde (1476), carmelites descalces (1562), carmelites descalços, Germanes Carmelites de la Caritat (Vedrunes) (1826), carmelites seglars (constit. 2003)
Primera fundació monestir de Stella Maris (Jerusalem), 1190 ca.
Fundacions destacades Santa Maria del Carmine (Florència)
Fundacions a terres de parla catalana Puríssima Concepció de Perpinyà (1265-1791), el Carme de Lleida (1278-1835), la Transfiguració de València (1281-1835), el Carme de Barcelona (1292-1835), Peralada (1293-1835)
Persones destacades Sant Simó Stock, Sant Andreu Corsini, Francesc Bacó, Filippo Lippi, Fra Diamante, Sant Joan de la Creu, Santa Teresa de Jesús, Santa Teresa de Lisieux, Francesc Palau i Quer, Titus Brandsma


El dels carmelites, també conegut com l'orde del Carme, és un orde religiós mendicant que va sorgir al voltant del segle XII, quan sant Bartomeu del mont Carmel i un grup d'ermitans, inspirats pel profeta Elies, es van retirar a viure al mont Carmel, considerat el jardí de Palestina (Karmel significa «jardí»).

Del profeta Elies han heretat la passió ardent pel Déu viu i vertader, la qual cosa es veu reflectit en el lema del seu escut: Zelo zelatus sum pro Domino Deo exercituum («Em consumix el zel pel Senyor, Déu dels Exèrcits»).

Al mig de les cel·les van construir una església, que van dedicar a la seua patrona, la Mare de Déu, que veneren com la Mare de Déu del Carme. Van prendre així el nom de «Germans de Santa Maria del Mont Carmel» (en llatí Ordo fratrum Beatissimæ Virginis Mariæ de monte Carmelo).

Hàbit carmelita (publicat a English monastic life, Londres, 1904)

Hàbit carmelita (icona de Maria d'Abellin, al Carmel d'Harissa, Líban)

Mare de Déu del Carme, amb l'escapulari (Xile)

Bandera carmelitana

El patriarca de Jerusalem, Albert Avogadro, els va entregar l'any 1209 una regla de vida, que sintetitza l'ideal del Carmel: vida contemplativa, meditació de la Sagrada Escriptura i treball.

Taula de continguts

[edita] Escapulari

El diumenge 16 de juliol de 1251, la Mare de Déu es va aparéixer a Cambridge (Anglaterra) a sant Simó Stock, a qui va entregar l'Escapulari del Carme.

[edita] Denominacions i sigles

Orde dels Germans de la Benaurada Verge Maria del Mont Carmel; Orde dels Carmelites; Carmelites Calçats; Carmelites d'Antiga Observança, Orde dels Carmelites Observants, Orde del Carme.

Ordo Fratrum Beatissimae Mariae Virginis de Monte Carmelo; Ordo Fratrum Carmelitarum Antiquae Observantiae; Calceatorum; CC; Carm. C.; OC; OCAO; OCC; O.Carm.

La denominació "Calçats" es va començar a usar a partir del segle XVII per a diferenciar-se dels carmelites descalços que, tot i haver nascut dintre de l'orde, van acabar formant un nou orde religiós.

Falda del Mont Carmel, a Haifa

Monestir de Stella Maris, al Carmel

[edita] Carmelites descalços

A partir de l'any 1562, santa Teresa de Jesús i sant Joan de la Creu van impulsar la reforma del Carme i van fundar els primers monestirs de carmelites descalços. La nova regla busca retornar a la vida centrada en Déu amb tota senzillesa i pobresa, com la dels primers eremites del mont Carmel.


[edita] Carmelites seglars

Són els antics terciaris del Carmel Descalç. Són laics que viuen el carisma carmelità mantenint les seues famílies i feines habituals. Es regixen per la mateixa regla de Sant Albert i per unes constitucions pròpies, aprovades el 2003. Constituïxen una veritable branca de l'Orde, a la qual es comprometen per mitjà de la promesa de viure els consells evangèlics (castedat, pobresa i obediència) i l'esperit de les benaventurances.

Els que s'acosten al Carmel Seglar viuen un període de postulantat que va des dels 6 mesos a un any com a màxim en què, junt amb la comunitat, realitzen un període de discerniment a la vocació. Passat eixe temps, s'invita el postulant a demanar l'ingrés a l'Orde, que el prepararà en els pròxims dos anys a emetre les promeses temporals de viure la castedat, pobresa i obediència i les benaventurances segons el seu estat de vida (fadrí, casat, viudo).

Fetes estes promeses, es prepararà per a caminar cap a les definitives després de 3 anys de formació, en què passarà a ser membre de l'Orde.

[edita] Enllaços

Obtingut de «http://ca.wikipedia.org/wiki/Carmelites»