Xipre

Κυπριακή Δημοκρατία; Kıbrıs Cumhuriyeti
Bandera	Escut
	Lema nacional: -
	Himne: Ymnos pros tin Eleutherian ;
Capital; (i major ciutat)	Nicòsia; 35o08' N 33o 28' E
Idiomes oficials	grec i turc
Gentilici	Xipriota (masculí i femení)
Govern	República
Independència
Superfície
Població
Moneda	Euro (EUR)
Fus horari	(UTC+2)
Domini internet	.cy
Codi telefònic	357
	↑ "Ymnos pros tin Eleutherian" és alhora l'himne de Grècia. La República Turca del Nord de Xipre adoptà l'himne de Turquia.; ↑ La part nord de l'illa elegeix el seu propi president (el President de la República Turca del Nord de Xipre); ↑ No reconegut per Turquia, la qual en canvi reconeix la República Turca del Nord de Xipre.; ↑ Dels quals 5.895 km² corresponen al sud i 3.355 km² corresponen al nord; ↑ Només es refereix al sud de l'illa; ↑ Dades del World Factbook; ↑ +90-392 pel nord de l'illa;

De Viquipèdia

Dreceres ràpides: navegació, cerca

Xipre és un estat insular del Mediterrani. L'illa està situada al sud de Turquia, de la qual la separa la Mar Mediterrània. Té 700.000 habitants i 9.000 km². El país està dividit entre els turcs i els grecs. La part grega pertany a la Unió Europea des del 2004. La part turca està formada per la República Turca del Nord de Xipre, només reconeguda internacionalment per Turquia.

El seu nom està relacionat amb el coure que es trobava en abundància a l'illa i que ha propiciat, juntament amb la seva situació geogràfica estratègica, moltes invasions al llarg de la seva història. La capital és Nicòsia, situada en una vall a l'interior de l'illa.

[modifica] Història

Article principal: Història de Xipre

Civilització micènica (1600 aC)
Invasió d'Egipte (1500 aC)
Colònies de fenicis i grecs
Dominació assíria d'Alashiya (800 aC)
Annexió a l'imperi persa
Període hel·lènic
Conquesta per part de l'imperi romà (58 aC)
Dominació bizantina
Dominació àrab
Dominació bizantina i regne separat dels Comnè
Regne de Xipre dels Lusignan i Chatillon després de les croades
Part de la República de Venècia (1489 -1570)
Invasió dels otomans (1570) i conquesta (1571)
Administració britànica (1878)
Annexió britànica (1914)
Colònia britànica (1925)
Xipre és declarat independent (1960)
Divisió en dues zones: grega i turca (1974)
La zona grega entra a la Unió Europea (2004)

[modifica] Política

Xipre és una república independent i sobirana, amb un règim de caràcter presidencialista. El govern constitucional de Xipre és actualment l'únic govern reconegut internacionalment com a legítim, després que el vicepresident turc Rauf Denktaş proclamés unilateralment, el 1975, la part ocupada per l'exèrcit turc com a estat federat turc de Xipre, el qual el 1983 s'autoproclamà independent amb el nom de República Turca de Xipre del Nord. La capital, Nicòsia, es troba també dividida en dues zones, els límits de les quals són controlats per forces de l'ONU. D'acord amb la constitució del 1960, el president de la república xipriota és elegit per sufragi universal per un a període de cinc anys, i és investit del poder executiu. L'assisteixen el vicepresident —turc— i el consell de ministres. El poder legislatiu és exercit per la cambra de representants, que es compon de 59 membres dels diversos partits polítics elegits en sufragi universal per a un període de cinc anys. Xipre és membre de l'ONU, de l'OCDE, del Consell d'Europa, del Commonwealth, i, des del 2005, de la Unió Europea.

[modifica] Geografia

Imatge de satèl·lit de Xipre

L'illa, geogràficament part d'Àsia però per raons històriques i culturals considerada part del continent europeu, és constituïda bàsicament per dues serralades, que la travessen en direcció est-oest, separades per la gran plana central de Messaoria:

La cadena muntanyosa del nord, anomenada serralada de Kyreneia o Pendadàkhtilos, té una longitud d'uns 129 km i es prolonga fins a la península del Kàrpathos i el cap d'Hàgios Andreas.
La plana central s'estén des del golf de Morfú fins al de Famagusta i, pràcticament mancada de vegetació, constitueix el graner de Xipre.
Al sud-oest, l'altra serralada, el massís de Tróodos, cobert d'abundosa vegetació, té alguns cims importants, entre els quals l'Olimp, que s'eleva fins a 2.100 metres.

Les costes són rocalloses i abruptes, sobretot al nord, on les muntanyes de Kireneia cauen a plom sobre la mar, però són també nombroses les platges i les profundes badies.

El clima de l'illa és mediterrani, amb predomini de la sequedat i amb uns canvis d'estacions molt marcats: estius calorosos i assolellats, amb una mitjana de 29 °C a Messaoria i 22 °C al massís de Tróodos, i unes màximes de 36 °C i 28 °C, respectivament. Els hiverns solen ésser suaus, puix que Xipre es troba sota la influència de depressions lleugeres, que travessen la Mediterrània entre l'anticicló continental d'Euràsia i la zona de baixes pressions del N d'Àfrica. Les temperatures oscil·len entre 10 °C (Messaoria) i 4 °C (Tróodos). La mitjana anual de precipitacions és d'uns 500 mm, i, llevat del massís de Tróodos, són inexistents les nevades. Gairebé no hi ha rius, només el Pedieos i l'Idalias, que desguassen al golf de Famagusta, i el Kurris, que ho fa a Episkopí, són en realitat torrents que tenen un curs normal només els mesos d'hivern.

[modifica] Economia

Article principal: Economia de Xipre

L'economia del sector grec de Xipre és pròspera i dominada pel sector de serveis, que respon per 78% del producte interior brut. En 2008 va ser classificada pel Fons Monetari Internacional entre les 32 més pròsperes del món.^[1]

[modifica] Demografia

En el moment de la invasió turca i de la subsegüent partició de l'illa, la població era formada aproximadament per un 80 % de grecs i un 20 % de turcs. Per raons polítiques, però, un nombre important de colons procedents de l'Àsia Menor han estat traslladats a la zona ocupada per l'exèrcit turc. Al costat de l'element grecoturc viuen a Xipre altres minories (maronites, armenis i llatins), que constitueixen el 4 % de la població.

Després dels esdeveniments polítics, la invasió turca motivà el desplaçament d'unes 200.000 persones, que romanen en situació de refugiats a la zona grega de l'illa; a l'exterior, l'emigració es concentra a les principals zones industrials d'Europa i dels EUA. L'any 2000, al sector grec, el creixement natural de la població era del 5,2 ‰, la densitat de la població de 114 h/km² (a tota l'illa, la xifra era de 94 h/km²) i en un 70 % era urbana. Les àrees més poblades corresponen a la capital, Nicòsia, i a les ciutats més importants: Làrnaca, Limassol, Famagusta, Kireneia i Pafos.

La comunitat grega és cristiana ortodoxa, i constitueix l'Església Autocèfala Ortodoxa de Xipre, presidida per un arquebisbe, amb seu a Nicòsia, i té sis bisbats més (Pafos, Kítion, Kireneia, Limassol, Morfú i Salamis). La comunitat turca és majoritàriament de religió islàmica. La minoria maronita (catòlica) té un arquebisbe propi. Dels armenis, n'hi ha de monofisites i de catòlics. Els idiomes oficials de l'estat són el grec i el turc.

[modifica] Divisió administrativa

Mapa de Xipre amb els districtes

Article principal: Districtes de Xipre

Xipre és dividit en sis districtes:

	Grec	Turc
Famagusta	Αμμόχωστος (Ammókhostos)	Gazimağusa
Kerínia	Κερύvεια (Kerínia)	Girne
Làrnaca	Λάρνακα (Làrnaka)	Larnaka
Limassol	Λεμεσός (Lemesós)	Limasol/Leymosun
Nicòsia	Λευκωσία (Lefkosia)	Lefkoşa
Pafos	Πάφος (Pafos)	Baf