Letònia

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Latvijas Republika
Bandera Escut
Lema nacionalTēvzemei un Brīvībai (Per la Pàtria i la llibertat)'
HimneDievs, svētī Latviju!
Capital
(i major ciutat)
Riga
56° 58′ N, 24° 08′ E / 56.967°N,24.133°E / 56.967; 24.133Coord.: 56° 58′ N, 24° 08′ E / 56.967°N,24.133°E / 56.967; 24.133
Idiomes oficials Letó
Gentilici Letó, letona
Govern República parlamentària
  President
Primer Ministre
Andris Bērziņš
Laimdota Straujuma
Independència
 
 - Declarada
 - Reconeguda
 - Perduda
Independència
 - Declarada
 - Reconeguda
de la Rússia Imperial
18 de novembre del 1918
11 d'agost del 1920
17 de juny del 1940
de la Unió Soviètica
4 de maig del 1990
21 d'agost del 1991 
Superfície
 -  Total 64,589 km2 
 -  Aigua (%) 1,5%
Població
 -  Est. jul. 2010 2.217.969  (141è)[nb 1]
 -  Cens 
 -  Densitat 35 /km2 (137è)
Moneda euro (EUR)
Fus horari EET (UTC+2)
 -  Estiu (DST) EEST (UTC+3)
Domini internet .lv 
Codi telefònic 371
  1. Dades del World Factbook

La República de Letònia és una república del nord-est d'Europa amb costa a la mar Bàltica, Letònia és coneguda com a un dels països bàltics, juntament amb Estònia i Lituània, que limiten amb la república pel nord i el sud, respectivament. A l'est, comparteix fronteres amb Rússia i Bielorússia.

Els letons són un poble Bàltic culturalment relacionat amb els estonians i lituans, l'idioma letó té moltes similituds amb el lituà, però no amb l'estonià. Avui en dia les llengües letona i lituana són els únics membres supervivents de les llengües bàltiques de la família indoeuropea.

Letònia és una república parlamentària i un estat unitari i es divideix en 118 municipis (109 novadi i 9 ciutats). Hi ha cinc regions: Curlàndia (Kurzeme), Latgàlia (Latgale), Riga (Rīga), Vidzeme i Zemgale. La República de Letònia es va fundar el 18 de novembre de 1918. Després del període soviètic, Letònia va declarar la restauració de la seva independència de facto el 21 d'agost de 1991.

La capital i ciutat més gran és Riga. Letònia ha estat membre de les Nacions Unides des del 17 de setembre 1991, de la Unió Europea des de l'1 de maig de 2004 i de l'OTAN des de 29 de març de 2004. Va adoptar l'euro com a moneda l'1 de gener de 2014.[1]

Etimologia[modifica | modifica el codi]

El nom de Letònia prové del francès Lettonie, el qual al seu torn prové de l'alemany Lette, que és la forma com es coneix actualment en aquest idioma als habitants de Letònia. Els letons de tant en tant es refereixen a si mateixos pel nom antic de Latvji, que pot tenir l'origen en la paraula Latve que és un nom del riu que fluïa a través presumiblement del que avui és l'est Letònia. Una tribu de parla finesa coneguda com els livonians es van establir entre els letons i modulà el seu nom com a "Latvis", és a dir "els netejadors de boscos", que és la forma medieval en què colons alemanys també es van referir a aquests pobles.[2] Els colonitzadors alemanys va canviar aquest nom pel de "Lette" i van anomenar Livland a la seva petita colònia inicial. La forma llatina, Livònia, gradualment es va acabar referint a tot el territori de l'actual Letònia, així com al sud d'Estònia, que havia caigut sota el domini alemany. Letons i lituans són els únics membres supervivents dels pobles bàltics i les llengües bàltiques de la família indoeuropea.

Història[modifica | modifica el codi]

Article principal: Història de Letònia

Coneguda principalment com a Livònia, l'àrea que ara constitueix Letònia estava sota la influència dels Germans d'Espasa alemanys a partir del segle XIII cap endavant. Tanmateix, en els segles XVIII i XIX, l'Imperi Rus va aconseguir el control de Letònia i de les regions veïnes. Amb Rússia devastada per la revolució i la Primera guerra mundial, Letònia va declarar la seva independència el novembre de 1918. Aquest període de la independència va durar només breument, quan la Unió Soviètica es va annexar el país el 17 de juny de 1940 en el pacte Molotov-Ribbentrop del 23 d'agost de 1939. Durant el període soviètic, Letònia va rebre el nom de República Socialista Soviètica de Letònia.

Excepte un breu període de l'ocupació alemanya durant la Segona Guerra Mundial, Letònia no va deixar el territori soviètic fins que les reformes en el comunisme soviètic com la glàsnost varen estimular el moviment d'independència letó, i Letònia va recobrar la seva independència el 21 d'agost de 1991. Això ha seguit des de llavors un curs per reforçar les seves values amb l'oest i és criticat per fer-se un membre tant de l'OTAN com de la Unió Europea el 2004.

El 20 de setembre del 2003 s'aprovà per referèndum (69,6 % dels letons aproximadament 1,4 milions) l'adhesió del seu país a la Unió Europea com ja havien realitzat Lituània i Estònia. L'entrada oficial es va realitzar el maig del 2004.

Geografia[modifica | modifica el codi]

Mapa de Letònia mostrant les ciutats

Situat a la riba oriental del Mar Bàltic, Letònia es troba a la plana de l'Europa de l'Est, però en la vegetació és molt diferent de la resta de planes de l'Europa de l'Est, i comparteix moltes similituds amb el bioma de la taigà boreal. Es compon de fèrtils planes baixes, en gran part coberta per boscos, en la seva majoria pins, el punt més alt és el Gaiziņkalns a 311,6 m. fitogeogràfiques, Letònia és compartida entre l'Europa Central i del Nord de les províncies europees de la Regió Circumboreal al regne Boreal. D'acord a la WWF, el territori de Letònia pertany a la ecoregió de sàrmates de boscos mixtes. Els rius principals són el Daugava, el Lielupe, el Gauja, la Venda, i el Salaca. Una entrada del Mar Bàltic al nord-oest del país, la poca profunditat del Golf de Riga. La costa de Letònia s'estén per 531 quilòmetres.

Vista des del cim de la torre de Gaizinkalns

Fauna[modifica | modifica el codi]

Les espècies comunes de la vida silvestre a Letònia són el cérvol, el senglar, l'ant, el linx nòrdic, l'ós, la guineu, els castors i els llops.

Clima[modifica | modifica el codi]

Letònia té un clima continental humit i un clima temperat a causa de la influència marítima del Mar Bàltic. Els estius són càlids, i el temps a la primavera i tardor bastant suau, però, els hiverns poden ser extrems a causa de la ubicació al nord. La precipitació és comú en tot l'any amb les pluges més fortes a l'agost. En hiverns forts, Letònia està dominada pels vents freds de l'interior de Rússia, i les nevades severes són molt comuns.

Política[modifica | modifica el codi]

El parlament unicameral letó de 100 escons, el Saeima, és decidit pel vot directe, popular cada quatre anys. Les eleccions presidencials són sostingudes separadament, també cada quatre anys. El president designa a un primer ministre, que junt amb el seu gabinet, forma el poder executiu del govern.

Relacions exteriors[modifica | modifica el codi]

Esdevenir membre de la UE i l'OTAN foren objectius importants de la política durant la dècada de 1990. En un referèndum nacional el 20 de setembre de 2003, el 66,9% dels participants van votar a favor d'unir-se a la Unió Europea. Letònia es va convertir en membre de la Unió Europea l'1 de maig de 2004. També és membre de l'OTAN des del 29 de març 2004.

El Tractat de delimitació de la frontera amb Rússia va ser signat i ratificat el 2007. En el marc del tractat el districte de Abrene va passar a Rússia, les converses sobre les disputes de límits marítims amb Lituània estan en curs (la principal preocupació són els drets d'exploració de petroli)...

Partits polítics[modifica | modifica el codi]

Exèrcit[modifica | modifica el codi]

El concepte de defensa de Letònia es basa en el model suec-finlandès d'una força de reacció ràpida composta d'una base de mobilització i un petit grup de professionals de carrera. Les forces armades es compon de fusellers mòbils, una força aèria i una armada. Letònia coopera amb Estònia i Lituània en l'articulació BALTBAT Batalló d'Infanteria i l'esquadró naval de BALTRON que estan disponibles per a les operacions de manteniment de la pau.

Al 29 de març de 2004, Letònia es va unir oficialment a l'OTAN. En l'actualitat, l'OTAN participa en el patrullatge i la protecció de l'espai aeri de Letònia, ja que l'exèrcit de Letònia no té els mitjans per fer-ho amb eficàcia. Per aconseguir aquest objectiu una força de rotació de quatre caces de l'OTAN, que ve de diferents nacions i s'intercanvien en intervals de dos o tres mesos, es basa a Lituània per cobrir els tres estats bàltics.

Subdivisió administrativa[modifica | modifica el codi]

Divisió administrativa de Letònia des de 2009
Mapa de Letònia (en anglès)

Segons la Reforma Territorial Administrativa de Letònia, vigent des de l'1 de juliol de 2009, el país es divideix en 109 municipalitats (letó: novadi) i 9 ciutats republicanes (letó: republika pilsētas), cadascuna amb la seva pròpia administració. Aquesta darrera reforma del territori va eliminar l'antiga subdivisió en la qual hi havia 26 comtats anomenats rajons i set ciutats amb un estatus separat. La regió d'Abrene va ser un comtat de Letònia, part del territori va ser annexionat a l'època soviètica per la RSFS de Rússia, i actualment forma part de Rússia.

Economia[modifica | modifica el codi]

Article principal: Economia de Letònia.

Letònia té com a soci comercial principal a Rússia, tot i que amb l'ingrés a la UE s'ha obert un nou mercat potencial de gran importància. Els productes que més exporten són tots aquells relacionats amb el peix i la seva indústria. Va adoptar l'euro com a moneda l'1 de gener de 2014,[1] en substitució del lats.

Infraestructures[modifica | modifica el codi]

El sector del transport representa al voltant del 14% del PIB. El trànsit entre Rússia i Occident és gran.

Els principals ports estan a Riga, Ventspils i Liepaja,la majoria del trànsit de trànsit l'utilitza i la meitat de la càrrega és el petroli cru i productes derivats del petroli.

Aeroport Internacional de Riga és l'aeroport més gran, amb 3,7 milions de passatgers el 2008.

Demografia[modifica | modifica el codi]

La població de Letònia ha estat multiètnica durant segles, encara que la demografia va canviar dramàticament al segle XX a causa de les guerres mundials, l'emigració i l'eliminació dels alemanys bàltics, l'Holocaust, i l'ocupació per la Unió Soviètica. Segons el Cens de l'Imperi Rus de 1897, els letons van formar el 68,3% de la població total d'1,93 milions. Els russos representaven el 12%, els Jueus el 7,4%, els alemanys el 6,2%, i els polonesos de 3,4%.

Els letons i els livonians, els pobles indígenes de Letònia, ara constitueixen aproximadament el 59,4% de la població, el 27,6% dels habitants són russos,els bielorussos el 3,6%,els ucraïnesos 2,5%,els polonesos 2,3%,els lituans 1,3%,els jueus 0,4%, els gitanos 0,4 %, 0,2% alemanys, els estonians 0,1% i altres 2,2%. Aproximadament el 56% dels russos ètnics que viuen a Letònia són ciutadans de Letònia.

En algunes grans ciutats, per exemple, Riga, Daugavpils i Rēzekne, els russos i d'altres minories superen en nombre als letons. Les minories d'altres països, com Bielorússia, Ucraïna, Polònia, Lituània, etc., també viuen a Letònia. La part de letons havia caigut del 77% (1.467.035) al 1935 al 52% (1.387.757) el 1989. El 2005 hi havia fins i tot menys letons que el 1989, encara que el seu percentatge de la població era més gran - 1.357.099 (57% dels habitants).

L'idioma oficial de Letònia és el letó, que pertany al grup lingüístic del Bàltic de la família de les llengües indoeuropees. Un altre idioma notable de Letònia és el Livonià de la gairebé extinta subbranca Llengües baltofineses de la família lingüística dels Urals, que gaudeix de protecció per llei, la llengua Latgalian - un dialecte del letó - també està protegit per la legislació letona com una variació històrica de la llengua letona. El Rus, que es parlava durant el període soviètic, i també durant l'època imperial de Rússia és de lluny l'idioma de la minoria més estesa i s'entén també per gairebé tots els letons que van començar la seva educació durant el període soviètic.

Religió[modifica | modifica el codi]

Catedral naval ortodoxa de Sant Nicolau a Karosta

La religió més important és el cristianisme, encara que només el 7% de la població assisteix a serveis religiosos regularment. Els grups més grans el 2006 són:

  • Catòlica Romana - 500.000
  • Església Evangèlica Luterana de Letònia - 450.000
  • Ortodoxa de Letònia - 350.000

Segons la més recent enquesta de l'Eurobaròmetre de 2005, el 37% dels ciutadans de Letònia va respondre que creien "hi havia un Déu", mentre que el 49% va respondre que creien "en una mena d'esperit o força vital". El 10% No creien hi hagués "cap mena d'esperit, déu, o força de vida".

El Luteranisme era molt més fort abans de l'ocupació soviètica, quan es tractava d'una religió majoritària, però des d'aleshores el luteranisme en tots els estats del Bàltic s'ha reduït en un grau molt més gran que el catolicisme romà. Els cristians ortodoxos del país pertanyen a l'Església Ortodoxa de Letònia, un organisme semiautònom dins de l'Església Ortodoxa Russa. Hi ha 182 musulmans oficialment que viuen a Letònia. També hi ha Jueus (9.743 el 2006).

Hi ha més de 600 neopagans letó, Dievturi (El Godskeepers), la religió es basa en la mitologia letona. Al voltant del 40% de la població total no pertany a una religió específica,

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. 1,0 1,1 «Letonia adopta el euro como moneda». La Vanguardia, 31/12/2013 [Consulta: 1 gener 2014].
  2. «Livonijas kronikas I. daļa.» (en letó). [Consulta: 21 agost 2012].

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Letònia