Letònia

De Viquipèdia

Dreceres ràpides: navegació, cerca
Latvijas Republika
Bandera de Letònia Escut de Letònia
(Bandera) (Escut)
Lema nacional: Tēvzemei un Brīvībai (Per la Pàtria i la llibertat)
Localització deLetònia
Idiomes oficials Letó
Capital Riga
56° 58′ N, 24° 08′ E / 56.967, 24.133(i) 56° 58′ N, 24° 08′ E / 56.967, 24.133
Ciutat més gran Riga
Govern República parlamentària
Valdis Zatlers
Valdis Dombrovskis
Superfície
 - Total
 - Aigua (%)

64.589 km² (121è)
1,5%
Població
 - Estimació 2005
 - Cens
 - Densitat

2.302.700 (137è)
-
35 hab/km² (137è)
Moneda Lats (LVL)
Fus horari
 - Estiu (DST)
EET (UTC+2)
EEST (UTC+3)
Independència
 - Declarada
 - Reconeguda
 - Perduda
Independència
 - Declarada
 - Reconeguda
de la Rússia Imperial
18 de novembre del 1918
11 d'agost del 1920
17 de juny del 1940
de la Unió Soviètica
4 de maig del 1990
21 d'agost del 1991
Himne nacional Dievs, svētī Latviju!
Domini internet .lv
Codi telefònic +371
Gentilici Letó, letona

La República de Letònia és una república del nord-est d'Europa. Llindant amb la mar Bàltica, Letònia és coneguda com a un dels països bàltics, juntament amb Estònia i Lituània, que limiten amb la república pel nord i el sud, respectivament. A l'est, comparteix fronteres amb Rússia i Bielorússia.

Els letons són un poble Bàltic culturalment relacionat amb els estonians i lituans, l'idioma letó té moltes similituds amb el lituà, però no amb l'estonià. Avui en dia les llengües letona i lituana són els únics membres supervivents de les llengües bàltiques de la família indoeuropea . El nom modern de Letònia es creu que s'origina en el nom antic de Letònia Latvji , que, com el nom de Lituània, poden tenir el seu origen al riu anomenat Latuva.

Letònia és una república parlamentària i es divideix en 118 municipis (109 novadi i 9 ciutats). La capital i ciutat més gran és Riga. Letònia ha estat membre de la Nacions Unides des el 17 de setembre 1991, de la Unió Europea des del 1 maig 2004 i de la OTAN des de 29 març 2004.


Taula de continguts

[edita] Història

Coneguda principalment com a Livònia, l'àrea que ara constitueix Letònia estava sota la influència dels Germans d'Espasa alemanys a partir del segle XIII cap a endavant. Tanmateix, en els segles XVIII i XIX, Rússia va aconseguir el control de Letònia i de les regions veïnes. Amb Rússia devastada per la revolució i la Primera guerra mundial, Letònia va declarar la seva independència el novembre de 1918. Aquest període de la independència va durar només breument, quan la Unió Soviètica es va annexar el país el 17 de juny de 1940 en el pacte Molotov-Ribbentrop del 23 d'agost de 1939. Durant el període soviètic, Letònia va rebre el nom de República Socialista Soviètica de Letònia.

Excepte un breu període de l'ocupació alemanya durant la Segona Guerra Mundial, Letònia va deixar el territori soviètic fins que les reformes en el comunisme soviètic com la glasnost varen estimular el moviment d'independència letó, i Letònia va recobrar la seva independència el 21 d'agost de 1991. Això ha seguit des de llavors un curs per reforçar les seves values amb l'oest i és criticat per fer-se un membre tant de l'OTAN com de la Unió Europea el 2004.

El 20 de setembre del 2003 s'aprovà per referèndum (69,6 % dels letons aproximadament 1,4 milions) l'adhesió del seu país a la Unió Europea com ja havien realitzat Lituània i Estònia. L'entrada oficial es va realitzar el maig del 2004.

[edita] Geografia

Mapa de Letònia mostrant les ciutats

Situat a la riba oriental del Mar Bàltic, Letònia es troba a la plana de l'Europa de l'Est, però en la vegetació és molt diferent de la resta de planes de l'Europa de l'Est, i comparteix moltes similituds amb el bioma de la taigà boreal. Es compon de fèrtils planes baixes, en gran part coberta per boscos, en la seva majoria pins, el punt més alt és el Gaiziņkalns a 311,6 m. fitogeogràfiques, Letònia és compartida entre l'Europa Central i del Nord de les províncies europees de la Regió Circumboreal al regne Boreal. D'acord a la WWF, el territori de Letònia pertany a la ecoregió de sàrmates de boscos mixtes. Els rius principals són el Daugava, el Lielupe, el Gauja, la Venda, i el Salaca. Una entrada del Mar Bàltic al nord-oest del país, la poca profunditat del Golf de Riga. La costa de Letònia s'estén per 531 quilòmetres.

Vista des del cim de la torre de Gaizinkalns

[edita] Fauna

Les espècies comuns de la vida silvestre a Letònia són el cérvol, el senglar, l'ant, el linx nòrdic, l'ós, la Guineu, els castors i els llops.

[edita] Clima

Letònia té un clima continental humit i un clima temperat a causa de la influència marítima del Mar Bàltic. Els estius són càlids, i el temps a la primavera i tardor bastant suau, però, els hiverns poden ser extremes a causa de la ubicació al nord. La precipitació és comú en tot l'any amb les pluges més fortes a l'agost. En d'hiverns forts, Letònia està dominada pels vents freds de l'interior de Rússia, i les nevades severes són molt comuns.

[edita] Política

El parlament unicameral letó de 100 escons, el Saeima, és decidit pel vot directe, popular cada quatre anys. Les eleccions presidencials són sostingudes separadament, també cada quatre anys. El president designa a un primer ministre, que junt amb el seu gabinet, forma el poder executiu del govern.

[edita] Relacions exteriors

Esdevenir membre de la UE i l'OTAN foren objectius importants de la política durant la dècada de 1990. En un referèndum nacional el 20 de setembre de 2003, el 66,9% dels participants van votar a favor d'unir-se a la Unió Europea. Letònia es va convertir en membre de la Unió Europea l'1 de maig de 2004. També és membre de l'OTAN des del 29 de març 2004.

El Tractat de delimitació de la frontera amb Rússia va ser signat i ratificat el 2007. En el marc del tractat el districte de Abrene va passar a Rússia, les converses sobre les disputes de límits marítims amb Lituània estan en curs (la principal preocupació són els drets d'exploració de petroli)

[edita] Partis polítics

[edita] Exèrcit

El concepte de defensa de Letònia es basa en el model suec-finlandès d'una força de reacció ràpida composta d'una base de mobilització i un petit grup de professionals de carrera. Les forces armades es compon de fusellers mòbils, una força aèria i una armada. Letònia coopera amb Estònia i Lituània en l'articulació BALTBAT Batalló d'Infanteria i el esquadró naval de BALTRON que estan disponibles per a les operacions de manteniment de la pau.

Al 29 de març de 2004, Letònia es va unir oficialment a l'OTAN. En l'actualitat, l'OTAN participa en el patrullatge i la protecció de l'espai aeri de Letònia, ja que l'exèrcit de Letònia no té els mitjans per fer-ho amb eficàcia. Per aconseguir aquest objectiu una força de rotació de quatre caces de l'OTAN, que ve de diferents nacions i s'intercanvien en intervals de dos o tres mesos, es basa a Lituània per cobrir els tres estats bàltics.

[edita] Subdivisió administrativa

Mapa de Letònia (en anglès)

Letònia se subdivideix en 26 comtats anomenats rajons. Set ciutats tenen un estatus separat.

[edita] Economia

Gratacels
Article principal: Economia de Letònia.

Letònia té com a soci comercial principal a Rússia, tot i que amb l'ingrés a la UE s'ha obert un nou mercat potencial de gran importància. Els productes que més exporten són tots aquells relacionats amb el peix i la seva indústria.

[edita] Infraestructures

El sector del transport representa al voltant del 14% del PIB. El trànsit entre Rússia i Occident és gran.

Els principals ports estan a Riga, Ventspils i Liepaja,la majoria del trànsit de trànsit l'utilitza i la meitat de la càrrega és el petroli cru i productes derivats del petroli.

Aeroport Internacional de Riga és l'aeroport més gran, amb 3,7 milions de passatgers el 2008.

[edita] Demografia

La població de Letònia ha estat multiètnica durant segles, encara que la demografia va canviar dramàticament al segle XX a causa de les guerres mundials, l'emigració i l'eliminació dels alemanys bàltics, l'Holocaust, i l'ocupació per la Unió Soviètica. Segons el Cens de l'Imperi Rus de 1897, els letons van formar el 68,3% de la població total de 1,93 milions. Els russos representaven el 12%, els Jueus el 7,4%, els alemanys el 6,2%, i els polonesos de 3,4%.

Els letons i els livonians, els pobles indígenes de Letònia, ara constitueixen aproximadament el 59,2% de la població, el 28% dels habitants són russos,els bielorussos el 3,7%,els ucraïnesos 2,5%,els polonesos 2,4%,els lituans 1,3%,els jueus 0,5%, els rom 0,4 %, 0,2% alemanys, els estonians 0,1% i altres 1,7%. Aproximadament el 56% dels russos ètnics que viuen a Letònia són ciutadans de Letònia.

En algunes grans ciutats, per exemple, Riga, Daugavpils i Rēzekne, els russos i d'altres minories superen en nombre als letons. Les minories d'altres països, com Bielorússia, Ucraïna, Polònia, Lituània, etc, també viuen a Letònia. La part de letons havia caigut del 77% (1.467.035) al 1935 al 52% (1.387.757) el 1989.El 2005 hi havia fins i tot menys letons que el 1989, encara que el seu percentatge de la població era més gran - 1.357.099 (57% dels habitants).

L'idioma oficial de Letònia és el letó, que pertany al grup lingüístic del Bàltic de la família de les llengües indoeuropees. Un altre idioma notable de Letònia és el Livonià de la gairebé extingida subbranca Llengües baltofineses de la família lingüística del Urals, que gaudeix de protecció per llei, la llengua Latgalian - un dialecte del letó - també està protegit per la legislació letona com una variació històrica de la la llengua letona.El Rus, que es parlava durant el període soviètic, i també durant l'època imperial de Rússia és de lluny l'idioma de la minoria més estesa i s'entén també per gairebé tots els letons que van començar la seva educació durant el període soviètic.

[edita] Religió

Catedral naval ortodoxa de Sant Nicolau a Karosta

La religió més important és el cristianisme, encara que només el 7% de la població assisteix a serveis religiosos regularment. Els grups més grans el 2006 són:

  • Catòlica Romana - 500.000
  • Església Evangèlica Luterana de Letònia - 450.000
  • Ortodoxa de Letònia - 350.000

Segons la més recent enquesta de l'Eurobaròmetre de 2005, el 37% dels ciutadans de Letònia va respondre que "ells creuen que hi ha un Déu", mentre que el 49% va respondre que "ells creuen que hi ha una mena d'esperit o força vital" i el 10% que "No crec que hi hagi cap mena d'esperit, déu, o força de vida".

El Luteranisme era molt més fort abans de l'ocupació soviètica, quan es tractava d'una religió majoritària, però des d'aleshores el luteranisme en tots els estats del Bàltic s'ha reduït en un grau molt més gran que el catolicisme romà. Els cristians ortodoxos del país pertanyen a l'Església Ortodoxa de Letònia, un organisme semi-autònom dins de l'Església Ortodoxa Russa. Hi ha 182 musulmans oficialment que viuen a Letònia. També hi ha Jueus (9.743 el 2006).

Hi ha més de 600 neopagans letó, Dievturi (El Godskeepers), la religió es basa en la mitologia letona. Al voltant del 40% de la població total no pertany a una religió específica,

[edita] Enllaços externs


Portal UE Unió Europea (UE) Unió Europea

Estats membre: Alemanya Alemanya | Àustria Àustria | Bèlgica Bèlgica | Bulgària Bulgària | Dinamarca Dinamarca | Eslovàquia Eslovàquia | Eslovènia Eslovènia | Espanya Espanya | Estònia Estònia | Finlàndia Finlàndia | França França | Grècia Grècia | Hongria Hongria | Irlanda Irlanda | Itàlia Itàlia | Letònia Letònia | Lituània Lituània | Luxemburg Luxemburg | Malta Malta | Països Baixos Països Baixos | Polònia Polònia | Portugal Portugal | Regne Unit Regne Unit | Romania Romania | Suècia Suècia | Txèquia República Txeca | Xipre Xipre

Estats que ingressaran l'1 de gener de 2011: Croàcia Croàcia
Estats candidats a ingressar-hi que ja han encetat negociacions: Albania Albània | Iceland Islàndia | Macedonia República de Macedònia (FYROM) | Montenegro Montenegro | Turkey Turquia
Estats potencialment candidats a ingressar-hi: Bosnia and Herzegovina Bòsnia i Hercegovina | Kosovo Kosovo | Sèrbia Sèrbia
Estats que han expressat interès a ingressar-hi: Armenia Armènia | Azerbaidjan Azerbaidjan | Georgia Geòrgia | Moldova Moldàvia | Norway Noruega | Switzerland Suïssa | Ukraine Ucraïna


 
Estats d'Europa
LocationEurope.png
Albània Albània | Alemanya Alemanya | Andorra Andorra | Armènia Armènia2 | Àustria Àustria | Azerbaidjan Azerbaidjan1 | Bèlgica Bèlgica | Bielorússia Bielorússia | Bòsnia i Hercegovina Bòsnia i Hercegovina | Bulgària Bulgària | Ciutat del Vaticà Ciutat del Vaticà | Croàcia Croàcia | Dinamarca Dinamarca | Eslovàquia Eslovàquia | Eslovènia Eslovènia | Espanya Espanya | Estònia Estònia | Finlàndia Finlàndia | França França | Geòrgia Geòrgia1 | Grècia Grècia | Hongria Hongria | Irlanda Irlanda | Islàndia Islàndia | Itàlia Itàlia | Kazakhstan Kazakhstan1 | Kosovo Kosovo | Letònia Letònia | Liechtenstein Liechtenstein | Lituània Lituània | Luxemburg Luxemburg | Malta Malta | Moldàvia Moldàvia | Mònaco Mònaco | Montenegro Montenegro | Noruega Noruega | Països Baixos Països Baixos | Polònia Polònia | Portugal Portugal | Regne Unit Regne Unit | Macedònia República de Macedònia (FYROM) | Txèquia República Txeca | Romania Romania | Rússia Rússia1 | San Marino San Marino | Sèrbia Sèrbia | Suècia Suècia | Suïssa Suïssa | Turquia Turquia1 | Ucraïna Ucraïna | Xipre Xipre2
1. Estat parcialment a l'Àsia. 2. Estat geogràficament a l'Àsia, però sovint considerat part d'Europa per raons històriques i culturals.
En altres llengües