Pels Drets Humans en una Letònia Unida

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Par cilvēka tiesībām vienotā Latvijā
President Tatjana Ždanoka, Jakovs Pliners i Juris Sokolovskis
Fundació 1998, refundat 2007
Ideologia Socialdemocràcia, Russos de Letònia
Afiliació europea Aliança Lliure Europea (observador)
http://www.pctvl.lv

Pels Drets Humans en una Letònia Unida (letó Par cilvēka tiesībām vienotā Latvijā, PCTVL, rus За права человека в единой Латвии, ЗаПЧЕЛ) és un partit polític de Letònia d'inspiració esquerrana, i que rep el suport de la minoria russa i de les minories no letones. El seu cap és una direcció col·legiada formada per Tatjana Ždanoka, Jakovs Pliners i Juris Sokolovskis.

Emfatitza en la defensa de les minories nacionals de Letònia i reclama que tant el rus com el latgalià siguin cooficials als municipis on els seus parlants siguin més del 20 % de la població. També reclama la ciutadania per a tots els no ciutadans de Letònia. Manté lligams importants amb Rússia i ha estat un dels més forts opositors a l'entrada de Letònia a l'OTAN.

El partit fou creat com a coalició a les eleccions legislatives letones de 1998 pel Partit de l'Harmonia Nacional (Tautas Saskaņas partija), el Partit Socialista Letó i Igualtat de Drets (Līdztiesība), i va obtenir 16 diputats. A les eleccions municipals de 2001 va obtenir 13 dels 60 regidors municipals de Riga i la vicealcaldia per a Sergejs Dolgopolovs, i a les eleccions legislatives de 2002 va augmentar a 25 escons es va convertir en el vice-alcalde de Riga. A les eleccions municipals de 2005 va obtenir 13,68% dels vots i 9 escons a l'ajuntament de Riga.

Durant aquest període els líders més importants del PCTVL Janis Jurkāns, Alfrēds Rubiks i Tatjana Ždanoka. Rubiks i Ždanoka anteriorment havien estat importants líders del Partit Comunista de Letònia que s'oposaren a la independència. Eren força populars entre la comunitat russa, però molt impopular entre els letons ètnics. Aquest fou un dels motius pel que el PCTVL va romandre en l'oposició a nivell nacional, perquè cap altra partit podia ser objecte d'una reacció massiva dels seus electors letons ètnics si entrava en una coalició amb Rubiks i Ždanoka.

El PCTVL es trencà parcialment el 2003. El Partit de l'Harmonia Nacional fou el primer a sortir, i el Partit Socialista Letó ho va fer un any més tard. Les restes del PCTVL només tenien 6 escons al Saeima, però a les eleccions europees de 2004 va obtenir millors resultats que els seus socis (el 10,66 % i un escó per a Ždanoka). Això es considera relacionat amb el fet que va defensar les activitats del Comitè de Defensa de l'Escola Russa el 2003-2005. També ha proposat la idea de constituir-se en Partit Europeu dels russos ètnics. El PCTVL recolza una Europa federal, amb un espai comú econòmic i polític de Lisboa a Vladivostok".

A les eleccions legislatives letones de 2006 va obtenir només 6 escons, i el 2007 deixà de ser una coalició per a constituir-se en partit polític. A les eleccions europees de 2009 va obtenir el 9,66 % dels vots i un eurodiputat. A les eleccions legislatives letones de 2010 va perdre els 6 diputats que havia aconseguit el 2006, quedant així com a formació extraparlamentària.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]