Parlament Europeu

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Coord.: 48° 35′ 51″ N, 7° 46′ 9″ E / 48.59750,7.76917

Parlament Europeu
Altres 22 llengües
VII Legislatura
Coat of arms or logo.
Tipus
Tipus Cambra baixa
Líders
President Martin Schulz, S&D
des de 17 de gener de 2012
Vicepresidents
14
,
des de 14 de juliol de 2009
Líder del partit majoritari Joseph Daul, PPE
des de 9 de gener de 2007
Estructura
Membres 736
2009 European Parliament Composition.svg
Grups polítics      PPE (265)

     S&D (184)
     ALDE (85)
     Verds – ALE (55)
     CRE (54)
     EUE-EVN (35)
     ELD (31)

     No inscrits (27)
Comissions 22
Elecció
Sistema de votació Representació proporcional
Última elecció 4-7 de juny de 2009
Lloc de Reunió
EP Strasbourg hemicycle l-gal.jpg
1r: Estrasburg, França
2n: Brussel·les, Bèlgica
Lloc web
europarl.europa.eu


El Parlament Europeu (Eurocambra o PE) és el cos parlamentari d'elecció directa de la Unió Europea (UE). Juntament amb el Consell de la Unió Europea forma la branca bicameral legislativa de les institucions de la Unió. El Parlament al costat del Consell formen el cos legislatiu de major rang a la Unió, no obstant això els seus poders com a tals estan limitats a les competències lliurades a la Comunitat Europea pels estats membres.

El Parlament no té iniciativa legislativa, però pot presentar esmenes i posseeix dret de veto en determinades àrees. En les àrees en les quals no té competències esdevé un òrgan de caràcter consultiu. També té competència pressupostària: aprova el pressupost anual de la Unió Europea i té la darrera paraula pel que fa a les despeses considerades com a no obligatòries (despeses no vinculades directament a les disposicions dels tractats institutius de les Comunitats.[1]

El Parlament està integrat per 736 eurodiputats que constitueixen el segon electorat democràtic més gran del món (després de l'Índia) i l'electorat democràtic trans-nacional més gran del món (492 milions).[2] Els seus membres són escollits per sufragi universal i directe cada 5 anys. És l'única institució de la UE escollida directament pels ciutadans. Segons el que disposa el Tractat de Lisboa (2007) [3] el nombre de diputats no podrà ser superior a 751 (750 més el president). A més a més, aquest tractat suposa la implementació d'un sistema de proporcionalitat regressiva de manera que els diputats dels països més poblats representaran a més ciutadans que els menys poblats. Un estat podrà tenir el màxim de 96 diputats i un mínim de 6.

La seu del parlament és l'Edifici Louise Weiss d'Estrasburg (França), seu oficial i on es realitzen les sessions plenàries. La seva Secretaria General, però, està ubicada a la ciutat de Luxemburg i l'Edifici Leopoldwijk de Brussel·les serveix per celebar-s'hi les sessions no plenàries, sessions especials i reunions preparatòries o complementàries. L'Eurocambra compta amb 33 oficines d'informació repartides pels diferents Estats membres. Una d'elles és l'Oficina del Parlament Europeu a Barcelona

La representació al parlament Europeu no està estrictament basada en termes de població i així els estats més petits tenen proporcionalment més pes del que els correspondria per criteris de població.

Taula de continguts

Ubicació [modifica]

Si bé Brussel·les és generalment considerada com la capital de la Unió Europea (UE) i les dues institutucions executives, la Comissió Europea i el Consell de la Unió hi tenen la seu, un protocol afegit al Tractat d'Amsterdam estableix que el Parlament Europeu ha de tenir, com a mínim, una sessió mensual a Estrasburg. Per això a vegades hom es refereix al Parlament Europeu com al Parlament d'Estrasburg. Per motius pràctics, però, el treball legislatiu preparatori i els comitès de treball tenen lloc a Brussel·les. Tanmateix, el Secretariat que ocupa la major part dels treballadors del Parlament està situat a la ciutat de Luxemburg. De fet, el Parlament només passa uns quatre dies al mes a Estrasburg on realitza el plenari i les votacions finals.

Història [modifica]

La Comunitat Europea del Carbó i l'Acer (CECA) establí la creació d'una Assemblea Comunitària el setembre de 1952, els 78 membres de la qual provenien dels sis parlaments nacionals dels estats membres, reunint-se per primera vegada el 10 de setembre de 1952. Aquesta assemblea fou ampliada el març del 1958 per tal de cobrir també la Comunitat Econòmica Europea (CEE) i l'Euratom i s'adoptà el nom d'Assemblea Parlamentària Europea fins el 1962 que se substituí pel de Parlament Europeu. El 1979 el Parlament fou ampliat i els seus membres foren elegits directament per primer cop. Des d'aleshores, el Parlament Europeu s'ha anat expandint a mesura que s'han anat incorporant nous membres a la UE.

Competències [modifica]

El Parlament, en funció del que dicten els tractats constitutius posseix les següents competències:

  • Preguntes i debats
  • Moció de censura contra la Comissió: Perquè s'aprovi és necessària un vot favorable de 2/3 parts. En cas d'aprovació la Comissió ha de dimitir en bloc.
  • Designació nova comissió: Tant el president com una nova comissió europea s'han de sotmetre, col·legiadament, a la seva aprovació.

Cal recordar que el Tractat de Lisboa, introdueix una relació directa entre el resultats a les eleccions al Parlament Europeu i l'elecció del candidat a la Presidència de la Comissió.[3]

El Parlament, també té la potestat de presentar recursos davant el Tribunal de Justícia de les Comunitats Europees:

  • Per omissió de la Comissió o el consell, en violació del tractat, de pronunciar-se després d'haver estat requerits.
  • d'anul·lació contra les altres institucions amb l'objectiu de salvaguardar les seves prerrogatives.

Igualment, pot constituir una comissió temporal d'investigació per examinar al3legacions d'infracció o mala administració en l'aplicació del dret comunitari.

Poders i funcions [modifica]

La càmera de debat a la seu de Brussel·les.

Ni el parlament Europeu ni el Consell de Ministres posseeix iniciativa legislativa, poder reservat a la Comissió Europea, a excepció d'alguns reglaments.[3] Tanmateix, és oportú assenyalar que el Tractat de Maastricht [4] ja va ampliar les competències en iniciativa legislativa al Parlament dotant-lo de la possibilitat de sol·licitar a la Comissió que l'hi presenti o es sotmeti a les propostes oportunes sobre qualsevol assumpte que al seu judici requereixi l'elaboració d'un acte comunitari per a l'aplicació. Amb l'actual Tractat de Lisboa (2007) [3] torna a introduir novetats introduint el concepte de procediment legislatiu ordinari europeu, conegut anteriorment com el procediment de codecisió, que suposa que en determinades matèries el Parlament passa un autèntic òrgan legislador en igualtat de condicions amb el Consell. Aquestes matèries són immigració legal, cooperació judicial penal, cooperació policial (Europol) o algunes disposicions de política agrícola o comercial.

Pel que fa en matèria d'exteriors, l'admissió d'un nou soci, tan sols podrà fer-se quan el Parlament hagi emés un dictàmen favorable [5] així com en funció del que dictat el Tractat de Lisboa [3] el Parlament haurà d'aprovar tots els acords internacionals qe corresponguin a les matèes del procediment lesgislatiu ordinari.

En matèria pressupostària, el Parlament té una situació preponderant enfront del Pressupost que li presenta la Comissió [6] ja que qui l'aprova definitivament després del seu pas pel consell. amb el Tractat de Lisboa [3] cal esmentar que Parlament i consell hauran de fixar les despeses de manera conjunta, així com incorpora la pràctica establerta del marc financer plurianual, que haurà de ser aprovat obligatòriament pel Parlament.

El President de la Comissió Europea és elegit pel Consell Europeu, però ha d'ésser ratificat pel Parlament. La resta de comissaris també han d'ésser ratificats però el Parlament acostuma a acceptar o refusar la Comissió presentada pel President de la Comissió en bloc.

Composició [modifica]

Article principal: eleccions europees

Cada cinc anys, des de 1979, els electors europeus tenen una cita amb les urnes per a triar els seus eurodiputats per sufragi universal, que actualment representen a uns 455 milions d'habitants (dels quals 343.727.800 tenen dret a votar), no s'agrupen en blocs nacionals, sinó en set grups polítics. La Unió Europea respecta els criteris de representativitat actius i passius dels Estats membres, així doncs un ciutadà francès menor de 25 no podrà ser escollit membre del Parlament a França, però sí a Espanya, on només necessita tenir 18 anys. En països com Bèlgica i Grècia votar és obligatori.

Representació
Estat *      Estat *
Alemanya Alemanya 96 Àustria Àustria 19
França França 74 Bulgària Bulgària 18
Itàlia Itàlia 73 Finlàndia Finlàndia 13
Regne Unit Regne Unit 73 Dinamarca Dinamarca 13
Polònia Polònia 51 Eslovàquia Eslovàquia 13
Espanya Espanya 50 Irlanda Irlanda 12
Romania Romania 33 Lituània Lituània 12
Països Baixos Països Baixos 26 Letònia Letònia 9
Bèlgica Bèlgica 22 Eslovènia Eslovènia 8
República Txeca República Txeca 22 Xipre Xipre 6
Grècia Grècia 22 Estònia Estònia 6
Hongria Hongria 22 Luxemburg Luxemburg 6
Portugal Portugal 22 Malta Malta 6
Suècia Suècia 20 Total: 751
(*) Nombre d'escons proporcional al nombre
d'habitants de cada Estat.

La xifra total d'escons parlamentaris és de 785, a partir de l'ampliació de la UE el 2007. En les properes eleccions aquest nombre es veurà reduït fins a 736, tot i que el Tractat de Niça marca que no poden haver-hi més de 710 eurodiputats. Igual que els Parlaments nacionals, el PE té comissions parlamentàries que tracten qüestions com els afers exteriors, pressupost, medi ambient etc. La representació de cada país dintre del Parlament té en compte factors demogràfics amb una certa ponderació, així doncs no existeix un sistema uniforme per a l'elecció dels eurodiputats i cada estat és lliure de elegir el sistema electoral que cregui convenient si bé tots els estats utilitzen una mena o altra de sistema de representació proporcional.

Després dels Tractats de Maastricht i Amsterdam va deixar de ser una assemblea consultiva per a convertir-se en un òrgan legislatiu amb poders pressupostaris i de control.

El parlament aprova el nomenament del president de la Comissió Europea i del col·legi dels comissaris mitjançant un vot de confiança; pot aprovar una moció de censura que obligui la Comissió a dimitir.

Principals missions [modifica]

  • Examinar i adoptar la legislació europea. En virtut del procediment de codecisió el Parlament comparteix aquest poder per igual amb el Consell de la Unió Europea.
  • Aprovar el pressupost de la UE, juntament amb el Consell de la Unió Europea.
  • Efectuar un control democràtic de les altres institucions de la UE, creant si escau comitès d'investigació.
  • Donar el vistiplau a acords internacionals importants tals com l'adhesió de nous Estats membres de la UE o acords d'associació i comerç entre la UE i altres països.

L'assignació de seients a cada estat membre es basa en el principi de proporcionalitat decreixent en funció de la població però que ofereix als estats petits més representants dels que els correspondria estrictament només en funció de la població. Com que el nombre de MEPs assignats a cada país fou negociat mitjançant tractats no hi ha una formula per calcular el nombre de seients per a cada estat membre. Els canvis en la configuració de la representació dels estats membres ha d'ésser amb el consentiment unànime de tots els estats membres.

Per a constituir un grup polític són necessaris 20 eurodiputats. Alguns diputats no pertanyen a cap grup (eurodiputatts no inscrits). Cap diputat membre d'un grup pot rebre un mandat obligatori de vot. Quan dos o mes països tenen els mateixos seients es posen en ordre alfabètic i no en ordre ideològic

Grups i partits polítics [modifica]

Repartiment de poder per a la legislatura 2009-2014

Els partits polítics amb representació al parlament Europeu estan organitzats en grups polítics, si bé la disciplina de grup és molt laxa i tant les delegacions nacionals com els eurodiputats a títol individual són lliures d'establir aliances segons creguin convenient.

Actualment (2009) hi ha nou grups, així com un conjunt d'eurodiputats no-adscrits a cap grup. A 30 de juliol de 2010 la composició del Parlament Europeu era la següent:

Grup Partits membres/subgrups Seients
Partit Popular Europeu (PPE/EPP) 265
  • 261
  • 4
Aliança Progressista de Socialistes i Demòcrates (S&D) 184
  • 162
  • 22
Aliança dels Liberals i Demòcrates per Europa (ALDE) 84
  • 75
  • 9
Els Verds-Aliança Lliure Europea (Verds-ALE/Greens-EFA) 55
  • 41
  • 7
  • 7
Conservadors i Reformistes Europeus (CRE/ECR) 54
  • 54
Esquerra Unida Europea - Esquerra Verda Nòrdica (EUE-EVN/GUE-NGL) 35
  • 23
  • 1
  • 11
Europa de la Llibertat i la Democràcia 32
  • 1
  • 3
  • 28
No-Adscrits 28

Òrgans del Parlament [modifica]

Article principal: President del Parlament Europeu

Les principals oficines i òrgans del Parlament són els següents:

Comitès del Parlament [modifica]

Afers interiors

  • BUDG - Comitè de pressupostos
  • CONT - Comitè de control pressupostari
  • ECON - Comitè d'afers econòmics i monetaris
  • EMPL - Comitè de treball i assumptes socials
  • ENVI - Comitè de medi ambient, salut pública i seguretat alimentària
  • ITRE - Comitè d'indústria, recerca i energia
  • IMCO - Comitè de mercat interior i defensa del consumidor
  • TRAN - Comitè de transport i turisme
  • REGI - Comitè de desenvolupament regional
  • AGRI - Comitè d'agricultura i desenvolupament rural
  • PECH - Comitè de la indústria pesquera
  • CULT - Comitè d'educació i cultura
  • JURI - Comitè d'assumptes legals
  • LIBE - Comitè de llibertats civils, justícia i assumptes interiors
  • AFCO - Comitè d'assumptes constitucionals
  • FEMM - Comitè pels drets de la dona i la igualtat de gènere
  • PETI - Comitè de peticions i demandes

Afers exteriors

  • AFET - Comitè d'assumptes exteriors
    • DROI - Subcomitè de drets humans
    • SEDE - Subcomitè de seguretat i defensa
  • DEVE - Comitè de desenvolupament
  • INTA - Comitè de comerç internacional

Referències [modifica]

  1. ↑ Les Institucions Comunitàries
  2. ↑ El Parlamento Europeo le da la bienvenida
  3. ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 3,4 3,5 TRATADO DE LISBOA POR EL QUE SE MODIFICAN EL TRATADO DE LA UNIÓN EUROPEA Y EL TRATADO CONSTITUTIVO DE LA COMUNIDAD EUROPEA (2007/C 306/01)
  4. ↑ Tratado de la Unión Europea, hecho en Maastricht, el 7 de febrero de 1992. (Vigente hasta el 1 de diciembre de 2009)
  5. ↑ Ley Orgánica 3/2001, de 6 de noviembre, por la que se autoriza la ratificación por España del Tratado de Niza por el que se modifican el Tratado de la Unión Europea, los Tratados Constitutivos de las Comunidades Europeas y determinados actos conexos, firmado en Niza el día 26 de febrero de 2001.
  6. ↑ El Portale la Unión europea - El Pressupuesto

Enllaços externs [modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Parlament Europeu Modifica l'enllaç a Wikidata
Portal

Portal: Unió Europea


Cronologia de la Unió Europea
Tractats, estructura i història de la Unió Europea
1951/1952 1957/1958 1965/1967 1992/1993 1997/1999 2001/2003 2007/2009 ?
Comunitat Europea del Carbó i de l'Acer (CECA)
Euratom (Comunitat Europea de l'Energia Atòmica)
Comunitat Econòmica
Europea (CEE)		 Comunitat Europea (CE)
...Comunitats Europees: CECA, CEE (CE, 1993), Euratom Justícia i
Afers Interiors (JAI)		  
Cooperació policial i judicial
en matèria penal (CPJMP)
Política Exterior i de Seguretat Comuna (PESC)
U N I Ó   E U R O P E A   ( U E )
Tractat de París Tractat de Roma Tractat de Brussel·les Tractat de Maastricht Tractat d'Amsterdam Tractat de Niça Tractat de Reforma


Obtingut de «http://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Parlament_Europeu&oldid=11839727»