Maltès

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Maltès
Malti
Parlat a: Malta, Canadà, Austràlia, Estats Units
Regió: Mediterrània
Parlants: 330.000
Rànquing: -
Classificació genètica: Llengua afroasiàtica
 Llengua semítica
  Central
   Sud-Central
    Maltès
estatus oficial
Llengua oficial de: Malta i Unió Europea
Regulat per: cap institució
codis de la llengua
ISO 639-1 mt
ISO 639-2 mlt
ISO 639-3 mlt
Globe of letters.svg Visiteu el Portal:Llengües Globe of letters.svg

El maltès és la llengua oficial de Malta, i una de les llengües oficials a la Unió Europea. Deriva de l'àrab i hi està molt relacionada (sobretot a les varietats nord-africanes), però durant la seva història ha manllevat mots i característiques fonètiques i fonològiques de l'italià (especialment del sicilià) i de l'anglès. El maltès és l'única llengua semítica que s'escriu amb l'alfabet llatí.

És oficial a Malta des del 1936, juntament amb l'anglès. Abans d'això, l'única llengua oficial a Malta era l'italià. S'estimen uns 330.000 parlants de maltès avui dia. Hi ha un nombre significant d'emigrants maltesos a Austràlia i Canadà que encara empren aquesta llengua.

Gramàtica[modifica | modifica el codi]

Tot i estar influenciada per les llengües romàniques, la gramàtica maltesa continua sent principalment semítica. Els adjectius van darrere el nom, no hi ha adverbis nadius formats separadament, i l'ordre de les paraules és força flexible. Igual que en àrab i en hebreu, tant el nom com l'adjectiu que el complementa (quan tenen un origen semític) prenen l'article definit (per exemple L-Art l-Imqaddsa, literalment "La Terra la Santa = Terra Santa", compareu amb l'àrab Alardh-ulmuqaddasa). Aquesta regla no afecta els noms i adjectius d'origen romànic.

Els noms tenen forma plural i també dual (un tret rar entre les llengües europees modernes, només compartit per l'islandès, l'eslovè i el sòrab). Els verbs conserven el patró semític triliteral, en el qual la conjugació es fa amb prefixos, infixos i sufixos (per exemple ktibna, àrab katabna, hebreu katavnu, "vam escriure"). Hi ha dos temps verbals: present i pretèrit.

Un tret inusual del sistema verbal maltès és que incorpora verbs d'origen romànic i hi afegeix els prefixos i sufixos aràbics per conjugar-los (per exemple iddeċidejna < (i)ddeċieda ("decidir") + -ejna (marca de "vàrem"). L'àrab rarament ho fa això, tret d'alguns dialectes com el tunisià.

La gramàtica maltesa generalment mostra dos comportaments: segons el model semític i segons el model romànic, i fa l'efecte que hi coexisteixen dues gramàtiques.

El model romànic és en general més simple. Les paraules d'origen romànic se solen pluralitzar de dues maneres: afegint-hi -i o -jiet (p.ex. lingwa > lingwi "llengües"; arti > artijiet "arts"). Els plurals semítics, per contra, són molt més complicats; si són regulars es marquen amb -iet/-ijiet (compareu amb l'àrab -at o l'hebreu -ot) o amb -in (compareu amb l'àrab -iin o l'hebreu -im). En el cas dels irregulars, entren a la categoria de pluralis fractus, a la qual una paraula és pluralitzada per canvis vocàlics interns: ktieb > kobta "llibres", raġel > irġiel "homes". Això està molt refinat a l'àrab i també ho mostra l'hebreu (sefer > sfarim "llibres").

Vocabulari[modifica | modifica el codi]

El vocabulari maltès és una barreja d'arrels àrabs i paraules de l'italià sicilià (més que del toscà). En aquest aspecte s'assembla a l'anglès en els seus orígens (barreja de germànic i romànic) i al persa (barreja d'indoiranià i àrab).

Normalment les paraules que expessen idees i conceptes bàsics són d'origen àrab, mentre que les paraules més "adquirides" que tenen a veure amb idees i objectes nous, govern, llei, educació, art, literatura, i aprenentatge en general, deriven del sicilià. Així, paraules com raġel "home", mara "dona", tifel "nen", dar "casa", xemx "sol", vénen de l'àrab (compareu amb rajul, almar'ah, tifl, dar, xams), mentre que paraules com ara skola "escola", gvern "govern", repubblika "república", re "rei", natura "natura", pulizija "policia", ċentru "centre", teatru "teatre", differenza "diferència", deriven del sicilià. S'estima que un 50 per cent del lèxic és semític, mentre que la resta és romànic.

Les paraules romàniques normalment reflecteixen la pronunciació siciliana, no la toscana. Així, la o final esdevé u (per exemple teatru, i no teatro com en toscà). De la mateixa manera, la e final esdevé i (com a arti "art", fidi "fe", lokali "local"; compareu-ho amb el toscà arte, fede, locale).

També va adoptar paraules d'origen català com Tramuntana "Nord" o Ponent "Oest".[1]

Els manlleus de l'anglès són habituals, transliterats, com ara strajk (de "strike"), daljali (de "dial"); o no transliterats, com ara union, leave i bonus.

Viquipèdia
Hi ha una edició en maltès de la Viquipèdia

Referències[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Maltès Modifica l'enllaç a Wikidata