Llengües semítiques

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de família lingüísticaLlengües semítiques
Tipusfamília lingüística Modifica el valor a Wikidata
Classificació lingüística
llengua humana
llengües afroasiàtiques Modifica el valor a Wikidata
Codis
ISO 639-2sem Modifica el valor a Wikidata
Codi Glottologsemi1276 Modifica el valor a Wikidata
Llengües afroàsiatiques. Les llengües semítiques estan marcades amb el color taronja.

Les llengües semítiques són la subfamília nord-oriental de les llengües afroasiàtiques,[1] de les quals són l'única família que es parla a l'Àsia. Es parlen al Pròxim Orient i al nord d'Àfrica.

Família[modifica]

Distribució de les llengües semítiques de l'antiguitat

Entre les llengües semítiques es troben les llengües parlades a l'antiga Mesopotàmia fa més de 3.000 anys. Són, per tant, les llengües documentades més antigues, tot i que fins al 1532 no van ser reconegudes com a família lingüística pròpiament dita (per part de Guillaume Postel). Provenen del protosemític.

El terme semítiques per a aquestes llengües és etimològicament incorrecte en l'aspecte que fa referència a la descendència mitològica de Sem, ja que algunes tribus d'aquesta descendència parlaven llengües no semítiques i algunes llengües semítiques eren parlades per tribus descendents de Cam, germà de Sem.

S'agrupen en diverses branques:

Les llengües semítiques més comunes avui dia són l'àrab, l'amhàric, l'hebreu i el tigrinya.

Una altra llengua semítica ja extinta important fou l'ugarític. Cal esmentar també el maltès, oficial a la Unió Europea.

Característiques comunes[modifica]

Les llengües semítiques tenen gran abundància de sons fricatius. És difícil reconstruir les vocals de les llengües no parlades avui dia, ja que la majoria d'aquests idiomes no les escriuen i els canvis en l'arrel dels mots en formar derivats fan que sigui difícil aventurar la pronúncia exacta de moltes paraules antigues. Sembla, però, que l'inventari vocàlic és relativament breu en la majoria d'idiomes de la família. Es distingeix sovint entre vocals llargues i breus.

La majoria de les llengües col·loquen el complement al final de la frase, probablement perquè el protosemític del qual deriven totes era una llengua VSO, com encara ho són les llengües clàssiques. Els substantius presenten flexió de cas, tot i que amb tendència a la simplificació o pèrdua. Se'n poden flexionar en tres nombres: singular, dual i plural.

Els verbs es conjuguen afegint prefixos i sufixos i presenten concordança de persona, gènere i nombre amb el subjecte. La principal distinció temporal rau entre el passat i la resta de temps. Les arrels verbals, igual que els lexemes nominals i adjectivals, acostumen a tenir tres consonants (que poden ser simplificades a dues, o ampliades a quatre) que es conjuguen amb l'addició de nous morfemes i sons inserits entre elles.

Classificació de les llengües semítiques[modifica]

Família Llengües Semítiques
Esquema en forma d'arbre mostrant la genealogia de les llengües semítiques i la seva distribució temporal. Cliqueu el gràfic per ampliar-lo

Semític oriental[modifica]

Semític occidental[modifica]

Semític central[modifica]

Semític nord-occidental[modifica]
Llengües aràbiques[modifica]

Semític meridional[modifica]

Semític meridional occidental[modifica]
Semític meridional oriental[modifica]

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Llengües semítiques

Referències[modifica]