Amhàric

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Amhàric
አማርኛ āmariññā
Pronunciació: AFI: /amarɨɲɲa/
Parlat a: Etiòpia, Israel, Eritrea, Djibouti, Sudan, etc[1]
Regió:
Parlants: 21.600.000 (2007, ethnologue)[2] - 28.015.000[1]
Rànquing: -
Classificació genètica: Llengua afroasiàtica

  Llengua semítica
   Meridional
    Etiòpica
     Meridional
      Transversal
       Amhàric

estatus oficial
Llengua oficial de: Etiòpia: Addis Ababa, Regió Amhara, Regió Benixangul-Gumuz, Consell Administratiu Dire Dawa, Regió Gambela, Regió de les Nacions, Nacionalitats i Pobles del Sud
Regulat per:
codis de la llengua
ISO 639-1 am
ISO 639-2 amh
ISO 639-3 amh
Globe of letters.svg Visiteu el Portal:Llengües Globe of letters.svg

L'amhàric és la llengua oficial d'Etiòpia, parlada per entre 21[2] i 28 milions de persones[1]. És un idioma semític que s'escriu amb un sil·labari propi. Es troben documents escrits en amhàric des del segle XIV.

Una peculiaritat gramatical és com es marca el gènere: a banda del sufix específic, existeixen convencions culturals lligades al costum i la mida, de manera que una mateixa paraula pot ser masculina o femenina en funció del context. Les frases tendeixen a tenir el verb al final. Actualment molts seguidors rastafaris aprenen aquest idioma perquè creuen que és sagrat.

Esbós gramatical de l'amhàric[modifica | modifica el codi]

Fonologia[modifica | modifica el codi]

Vocalisme[modifica | modifica el codi]

Les vocals de l'amhàric en un triangle vocàlic.

L'amhàric presenta set fonemes vocàlics recollits en la següent taula i que en la tradició autòctona s'ordenen ä, u, i, a, e, ə, o.

Anterior Central Posterior
Baixa i ɨ / ï u
Mitjana e ə / ä o
Alta ɑ

Consonants[modifica | modifica el codi]

Consonants[3]
Bilabial Dental Palatal Velar Glotal
Nasal m n ɲ (ñ)
Oclusiva sordes p t k ʔ (ʾ)
sonores b d ɡ
Consonant ejectiva () () (q)
Africada sorda (č)
sonora (ǧ)
Consonants ejectives tsʼ () tʃʼ (č̣)
Fricativa sorda f s ʃ (š) h
sonora v* z ʒ (ž)
Aproximant l j (y) w
Consonant ròtica r

Les consonants ejectives de l'hamhàric corresponen a les consonants emfàtiques del protosemític. Les consonants i vocals es mostren entre parèntesis quan difereixen dels símbols estàndards de l'alfabet fonètic internacional.

Sistemes d'escriptura[modifica | modifica el codi]

Vegeu també: Alfabet amhàric
En aquesta aeronau Fokker 50 d'Ethiopian Airlines hi ha escriptura en amhàric: የኢትዮጵያ ye-Ītyōṗṗyā.

L'escriptura amhàrica és un abugida i els grafics del sistema d'escriptura amhàrica s'anomena fidel.[4] Cada caràcter representa una seqüència de consonant+vocal, però el caràcter bàsic de cada caràcter està determinat per la consonant, que està modificada per la vocal. Alguns fonemes consonàntics s'escriuen en m'és duna sèrie de caràcters: Plantilla:IPAslink, Plantilla:IPAslink, Plantilla:IPAslink, i Plantilla:IPAslink (l'última té quatre lletres diferents). Això és degut al fet que aquest "fidel" originàriament representava diferents sons però van succeir canvis fonològics.[5] La forma de citació per a cadascuna de les sèries és la consonant+ä, per exemple, la primera columna del fidel. El GF Zemen Unicodi és una de les fonts de l'etíop que és necessària per a poder utilitzar el fidel en els sistemes informàtics.[6]

Un ús moder de l'amhàric: una etiqueta de la coca-cola. L'escrit posa ኮካ-ኮላ (koka-kola).

Alfabet[modifica | modifica el codi]

Gràfic dels fidels amhàrics[7][8]
  ä
[ə]
u i a e ə
[ɨ], ∅
o ʷä
[ʷə]
ʷi ʷa ʷe ʷə
[ʷɨ]
h  
l    
h    
m    
s    
r    
s    
ʃ    
q
b    
v    
t    
   
ħ
n    
ɲ    
ʔ    
k
x  
w  
ʔ  
z    
ʒ    
j  
d    
   
g
t'    
tʃ'    
p'    
ts'    
ts'  
f    
p    
  ä
[ə]
u i a e ə
[ɨ], ∅
o ʷä
[ʷə]
ʷi ʷa ʷe ʷə
[ʷɨ]

Geminació[modifica | modifica el codi]

Com en la majoria de les altres llengües semítiques etiòpiques, la geminació és contrastiva en l'amhàric. Això significa que la longitud de la consonant pot distingir paraules d'altres, per exempre alä (ell va dir), allä (hi ha); yǝmätall (ell colpeja), yǝmmättall (ell és colpejat). La geminació no està indicada en l'ortografia amhàrica, però els lectors de l'amhàric no ho troben un problema. Aquesta propietat del sistema d'escriptura és anàleg de les vocals de l'àrab i de l'hebreu o dels tons de moltes llengües bantus que tampoc són indicats en l'escriptura. El novel·lista etíop Haddis Alemayehu, promotor de la reforma ortogràfica de l'amhàric, va indicar la geminació en la seva novel·la Fǝqǝr Ǝskä Mäqabǝr col·locant un punt al damunt dels caràcters en que les consonants eren geminades, tot i que aquesta pràctica no és habitual.

Puntuació[modifica | modifica el codi]

L'amhàric té els següents símbols de puntuació:

marca de secció
separador de paraules
punt (període)
coma
punt i coma
dos punts
Prefaci de dos punts (introdueix el discurs d'un prefix descriptiu)
Signe d'interrogació
separador de paràgrafs

Gramàtica[modifica | modifica el codi]

Sentències simples en amhàric[modifica | modifica el codi]

Es poden construir frases simples utilitzant un Subjecte i un predicat. A continuació hi ha uns exemples de frases simples:

ʾItyop̣p̣ya ʾAfriqa wǝsṭ nat
(lit., Etiòpia: Àfrica està a dins)
'Etiòpia és a Àfrica.'
Lǝǧu täññǝtʷall.
(lit., el noi està adormit)

u és un article definit. Lǝǧ és 'noi'. Lǝǧu és 'el noi'

'El noi està adormit.'
Ayyäru däss yǝlall
(lit., fa bon temps)
'Fa bon temps.'
Ǝssu wädä kätäma mäṭṭa.
(lit., ell cap a la ciutat ve)
'Ell ve a la ciutat.'

Pronoms[modifica | modifica el codi]

Pronoms personals[modifica | modifica el codi]

A la majoria de les llengües hi ha un petit nombre de distincions bàsiques de la person, el nombre i freqüència de gènere que juguen un paper dins de la gramàtica de la llengua. Veiem aquestes distincions dins del conjunt bàsic dels pronoms personals independents, com per exemple, el jo en amhàric és እኔ ǝne; l' ella, en amhàric és እሷ ǝsswa. En amhàric, igual que a les altres llengües semítiques, apareixen les mateixes distincions en tres espais en la gramàtica de les llengües.

Acord subjecte-verb[modifica | modifica el codi]

Tots els verbs del amhàric estan relacionats amb els seus subjectes; és a dir, la persona, el nombre i (la segona i la tercera persona del plural) el gènere del subjecte del verb són marcats pels sufixos i prefixos del verb. Els afixos que indiquen la concordança entre el subjecte varien molt segons el temps/aspecte/estat concret del verb. Aquests afixos normalment no es consideren pronoms i s'expliquen a la secció de la conjugació verbal.

Sufixos de pronoms d'objecte[modifica | modifica el codi]

Els verbs amhàrics sovint tenen morfologia adicional que indica la persona, el nombre i (la segona i tercera persona del singular) el gènere de l'objecte del verb.

አልማዝን አየኋት
almazǝn ayyähʷ-at
Almaz-ACC Jo vaig verure-la a ella
'Jo vaig veure a Almaz'

Mentre que morfemes com -at d'aquest exemple algunes són descrits com que assenyalen la concordança amb l'objecte, anàleg a la concordança amb el subjecte, aquests més sovint són vistos com a sufixes del pronom de l'objecte perquè, a diferència de la concordança dels marcadors del subjecte, els no varien de manera significativa segons el temps/aspecte/mode del verb. Per arguments del verb que no estigui relacionat amb el subjecte o objete, hi ha dos conjunts separats de sufixos relacionats, un amb un significatiu benefectiu (a, per) i un altre amb un significatiu adversatiu o locatiu (contra, en detriment de, sobre, a).

ለአልማዝ በሩን ከፈትኩላት
läʾalmaz bärrun käffätku-llat
per-Almaz porta-DEF-ACC Jo-he obert-per-her
'Vaig obrir la porta a Almaz'
በአልማዝ በሩን ዘጋሁባት
bäʾalmaz bärrun zäggahu-bbat
a-Almaz door-DEF-ACC Jo-tancat-a ella
'Vaig tancar la porta a Almaz (en detriment seu)'

Els morfemes com -llat i -bbat d'aquests exemples es podrien referir en aquest article com sufixos del pronom de l'objecte preposicional degut a la seva correspondència amb les frases preposicionals com per ella i a ella (on her) per a distingir-los dels sufixos de pronoms de l'objecte directe com a ella (at her).

Sufixos possessius[modifica | modifica el codi]

L'amhàric té una serie de morfemes que tenen sufixos als noms que assenyalen la possessió:  ቤት bet (casa),  ቤቴ bete (la meva casa),  ቤቷ; betwa (la seva casa, d'ella).

En cadascun d'aquests quatre aspectes de la gramàtica, els pronoms independents, la concordança entre el subjecte i el berb, els sufixos dels pronoms objectes i els sufixos possessius, en l'amhàric s'hi distingeixen 8 combinacions de persona, nombre i gènere. Per a la primera persona, hi ha dues vies diferents entre el singular (jo) i el plural (nosaltres), mentre que per a la segona i la tercera persona hi ha una distinció enter el plural i el singular, a més a més d'una distinció entre masculí i femení al singular. (tu masc. sg.tu fem. sg.vosaltres pl.ellellaells).

[modifica | modifica el codi]

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Abbadie, Antoine d' (1881) Dictionnaire de la langue amariñña. Actes de la Société philologique, t. 10. Paris.
  • Amsalu Aklilu (1973) English-Amharic dictionary. Oxford University Press. ISBN 0-19-572264-7
  • Baeteman, J.-É. (1929) Dictionnaire amarigna-français. Diré-Daoua
  • Gankin, É. B. (1969) Amxarsko-russkij slovar'. Pod redaktsiej Kassa Gäbrä Heywät. Moskva: Izdatel'stvo `Sovetskaja Éntsiklopedija'.
  • Ignazio Guidi (1901) Vocabolario amarico-italiano. Roma.
  • Guidi, I. (1940) Supplemento al Vocabolario amarico-italiano. (compilato con il concorso di Francesco Gallina ed Enrico Cerulli) Roma.
  • Kane, Thomas L. (1990) Amharic-English Dictionary. (2 vols.) Wiesbaden: Otto Harrassowitz. ISBN 3-447-02871-8
  • Leslau, Wolf (1976) Concise Amharic Dictionary. (Reissue edition: 1996) Berkeley and Los Angeles: University of California Press. ISBN 0-520-20501-4
  • Täsämma Habtä Mikael Gəṣṣəw (1953 Ethiopian calendar) Käsate Bərhan Täsämma. Yä-Amarəñña mäzgäbä qalat. Addis Ababa: Artistic.
  • Laura Lykowska (1998) Gramatyka jezyka Amharskiego Wydawnictwo Akademickie Dialog.

Articles relacionats[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. 1,0 1,1 1,2 «Language: Amharic». joshuaproject. [Consulta: 21 febrer 2015].
  2. 2,0 2,1 «Amharic. A language of Ethiopia». ethnologue. [Consulta: 21 febrer 2015].
  3. Hayward, Katrina; Hayward, Richard J.. «Amharic». A: Handbook of the IPA. Cambridge: Cambridge University Press, 1999, p. 44–50. 
  4. Hudson, Grover. The World's Major Languages. Nova York: Routledge, 2009, p. 594-617. ISBN 0-203-30152-5. 
  5. Error de citació: Etiqueta <ref> no vàlida; no s'ha proporcionat text per les refs amb l'etiqueta MajorLanguages
  6. ftp://ftp.ethiopic.org/pub/fonts/TrueType/gfzemenu.ttf
  7. «Ethiopic Writing». A: The World's Writing Systems. Oxford University Press, Inc, 1996, p. 573. ISBN 978-0-19-507993-7. 
  8. «Principles and Specification for Mnemonic Ethiopic Keyboards». [Consulta: 6 febrer 2012].

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Amhàric Modifica l'enllaç a Wikidata
Viquipèdia
Hi ha una edició en amhàric de la Viquipèdia