Amhàric
|
አማርኛ āmariññā |
|
|---|---|
| Pronunciació: | AFI: /amarɨɲɲa/ |
| Parlat a: | Etiòpia, Israel |
| Regió: | |
| Parlants: | 17,417,913 (1998) |
| Rànquing: | - |
| Classificació genètica: | Llengua afroasiàtica Llengua semítica |
|
|
|
| Llengua oficial de: | Etiòpia: Addis Ababa, Regió Amhara, Regió Benixangul-Gumuz, Consell Administratiu Dire Dawa, Regió Gambela, Regió de les Nacions, Nacionalitats i Pobles del Sud |
| Regulat per: | |
|
|
|
| ISO 639-1 | am |
| ISO 639-2 | amh |
| ISO 639-3 | amh |
 Visiteu el Portal:Llengües |
|
L'amhàric és la llengua oficial d'Etiòpia, parlada per uns 21 milions de persones. Es un idioma semític que s'escriu amb un sil·labari propi. Es troben documents escrits en amhàric des del segle XIV.
Una peculiaritat gramatical és com es marca el gènere: a banda del sufix específic, existeixen convencions culturals lligades al costum i la mida, de manera que una mateixa paraula pot ser masculina o femenina en funció del context. Les frases tendeixen a tenir el verb al final.
Actualment molts seguidors rastafaris aprenen aquest idioma perquè creuen que és sagrat.
Taula de continguts |
[modifica] Nom de la llengua
El terme amhàric es fruit de la traducció indirecta de la paraula original que descriu el nom de la llengua a Etiòpia. A Etiòpia l'amhàric es pronuncia aproximadament "amara nya", que significa "llengua dels amara". Quan els anglesos van voler traduir "amara nya" (amarəñña) a l'anglès van fer desaparèixer el so ny i van convertir el nom de la llengua en Amharic. El castellà, tot i tenir el so "ny", que representa amb la lletra ñ, va traduir el terme de l'anglès i el va convertir en amárico, quan en podria haver dit directament amariña. El català va traduir el nom des del castellà i l'anglès, així tenim que en diem amhàric quan n'hauríem de dir amarinya.
[modifica] Esbós gramatical de l'amhàric
[modifica] Fonologia
[modifica] Vocalisme
L'amhàric presenta set fonemes vocàlics recollits en la següent taula i que en la tradició autòctona s'ordenen ä, u, i, a, e, ə, o.
| Anterior | Central | Posterior | |
|---|---|---|---|
| Baixa | i | ɨ / ï | u |
| Mitjana | e | ə / ä | o |
| Alta | ɑ |
[modifica] Bibliografia
[modifica] Diccionaris
- Abbadie, Antoine d' (1881) Dictionnaire de la langue amariñña. Actes de la Société philologique, t. 10. Paris.
- Amsalu Aklilu (1973) English-Amharic dictionary. Oxford University Press. ISBN 0-19-572264-7
- Baeteman, J.-É. (1929) Dictionnaire amarigna-français. Diré-Daoua
- Gankin, É. B. (1969) Amxarsko-russkij slovar'. Pod redaktsiej Kassa Gäbrä Heywät. Moskva: Izdatel'stvo `Sovetskaja Éntsiklopedija'.
- Guidi, I. (1901) Vocabolario amarico-italiano. Roma.
- Guidi, I. (1940) Supplemento al Vocabolario amarico-italiano. (compilato con il concorso di Francesco Gallina ed Enrico Cerulli) Roma.
- Kane, Thomas L. (1990) Amharic-English Dictionary. (2 vols.) Wiesbaden: Otto Harrassowitz. ISBN 3-447-02871-8
- Leslau, Wolf (1976) Concise Amharic Dictionary. (Reissue edition: 1996) Berkeley and Los Angeles: University of California Press. ISBN 0-520-20501-4
- Täsämma Habtä Mikael Gəṣṣəw (1953 Ethiopian calendar) Käsate Bərhan Täsämma. Yä-Amarəñña mäzgäbä qalat. Addis Ababa: Artistic.
- Laura Lykowska (1998) Gramatyka jezyka Amharskiego Wydawnictwo Akademickie Dialog.
[modifica] Enllaços externs
- Diccionari amhàric-anglès-amhàric en línia
- Història de l'amhàric i del seu ús
- La Bíblia en amhàric a St-Takla.org
- Mostra de la llengua amhàrica
- Cartes Unicode etiòpiquesPDF (250 KB) (també suplementalPDF (65.2 KB) i extesaPDF (100 KB))
- Creating "Zero" in the Amharic /Ge'ez Numeric System
- Els numerals etiòpics
- Notícies en amhàric (Voice of America)
- Gravacions cristianes en amhàric al web Global Recordings
- Bibliografia selecta comentada de la llengua amhàrica al web (Michigan State University)
