Eritrea

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Per a altres significats vegeu «Eritrea (desambiguació)».
Hagärä Ertra
(al-Dawla al-Iritriyya)
Bandera Escut
Lema nacional-
HimneErtra, Ertra, Ertra
Capital Asmara
15° 20′ N, 38° 55′ E / 15.333°N,38.917°E / 15.333; 38.917Coord.: 15° 20′ N, 38° 55′ E / 15.333°N,38.917°E / 15.333; 38.917
Idiomes oficials tigrinya, àrab i anglès
Gentilici Eritreu, eritrea
Govern
  President Isaias Afewerki
Independència
 
d'Etiòpia el 24 de maig de 1993 
Superfície
 -  Total 121,230 km2 
 -  Aigua (%) negligible
Població
 -  Est. jul. 2010 5.792.984  (108è)[nb 1]
 -  Cens -
 -  Densitat 37 /km2 (135è)
Moneda Nakfa (ERN)
Fus horari (UTC+3)
Domini internet .er 
Codi telefònic 291
  1. Dades del World Factbook

Eritrea és un estat de l'Àfrica nord-oriental. Limita amb el Sudan a l'oest, Etiòpia al sud i Djibouti a l'est. El nord-est del país està banyat per la mar Roja, d'on ve el seu nom, derivat del grec èrythros, 'vermell'. Eritrea és un dels estats sobirans més recents.

Història[modifica | modifica el codi]

Article principal: Història d'Eritrea

Eritrea formava part del país de Punt al període dels faraons egipcis. Posteriorment va passar a formar part del regne de D'mt fins al segle V, quan es va disgregar en petits regnes independents. Els otomans van annexionar-la als seus dominis, i més endavant van ser un dels indrets de la colonització italiana el 1885. Aquests foren reemplaçats pels britànics el 1941, durant la Segona Guerra Mundial. El protectorat britànic va passar a formar una federació amb Etiòpia en acabar la guerra. A la dècada dels anys 60 comença la lluita per la independència eritrea, que comportarà una llarga guerra de 30 anys amb el govern etíop. La guerra s'acaba el 1991, quan les forces eritrees derroten l'exèrcit etíop. Dos anys després (1993), arran d'un referèndum, Eritrea obté la independència i Etiòpia perd la seva sortida al mar. El 1998 es va produir una guerra fronterera amb Etiòpia. Nous combats es van produir el 2000. El dictamen internacional sobre les fronteres del 2003 fou rebutjat per Etiòpia, i des de llavors els dos països es fan una guerra interposada donant suport a moviments d'oposició dins de cada estat o a moviments propers a cadascun a Somàlia.

Vegeu els articles:

Política[modifica | modifica el codi]

Geografia[modifica | modifica el codi]

Eritrea i les seves principals poblacions

Eritrea posseeix, davant les seves costes sorrenques i àrides de la mar Roja, l'arxipèlag de Dahlak, on hi ha importants bancs de pesca. Les terres meridionals, més altes, són lleugerament menys seques i més fredes. A la regió central hi ha la màxima altitud del país, el mont Soira, amb 3.018 m. La capital és Asmara, amb mig milió d'habitants.

Llengües[modifica | modifica el codi]

Eritrea té tres llengües oficials: l'àrab, l'anglès i el tigrinya. S'hi parlen més llengües, ja que el país està habitat per 9 ètnies diferents amb el seu propi idioma i cultura.

Un túnel del tren a l'altiplà d'Eritrea.

El SIL International ha llistat un total de 13 llengües (una extinta):[1]

A més a més, també es parlen el kanuri central, l'àrab hadramí (100.000 parlants), el haussa, el qimant, l'àrab sudanès (100.000) i l'àrab ta'izzí-adení (18.000)

Economia[modifica | modifica el codi]

Article principal: Economia d'Eritrea

Eritrea és un estat empobrit, on l'esperança de vida no sobrepassa els 60 anys. L'agricultura proporciona el 80% dels ingressos. El sistema econòmic és mixt. Malgrat ser un país subdesenvolupat, manté una xarxa de carreteres en constant creixement. L'alt índex d'analfabetisme de la gent llasta l'economia.

Cultura[modifica | modifica el codi]

Quant a creences, predominen el cristianisme i l'islam a parts iguals.

El 24 de maig és una de les festes més importants, ja que es commemora la independència. Una altra diada assenyalada és el 20 de juny, el dia dels màrtirs.

Grups ètnics[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Llengües d'Eritrea llistades pel SIL

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]