Lli

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Viquipèdia:Com entendre les taules taxonòmiquesCom entendre les taules taxonòmiques
Lli
Linum usitatissimum - Köhler–s Medizinal-Pflanzen-088.jpg

Nuvola apps kuickshow.svg Accediu al Portal:Biologia

Classificació científica
Regne: Plantae
Divisió: Magnoliophyta
Classe: Magnoliopsida
Ordre: Malpighiales
Família: Linaceae
Gènere: Linum
Espècie: L. usitatissimum
Nom binomial
Linum usitatissimum
Linnaeus.

Lli (Linum usitatissimum), també anomenat bri, grana de llinosa, herba feridora, lli, llin, linet, llinosa, lli ver, del grec λίνον per indicar "fil" i del llatí linium és una planta herbàcia de la família de les linàcies, dins les plantes dicotiledònies, conreada principalment per la fibra en tèxtil o per obtenir oli. Tot i que és popularment coneguda pel teixit que se n'extreu, té característiques medicinals molt importants.[1]

Descripció[modifica | modifica el codi]

Planta herbàcia anual de la família Linaceae originària del sud-est d'Àsia i sud d'Europa. És de mida variable (de 20 a 150 cm) amb la tija no ramificada que queda erecta, ja que és més o menys rígida, però que queda lleugerament corbada. La tija conté fulles primes sèssils i lanceolades amb una coloració verdosa gris, que estan disposades de forma alternada. El calze de la flor és dialisèpal, està format per cinc sèpals, i la corol·la és dialisèpala. El formada per cinc pètals, són blaves, amb una simetria actinomorfa, hermafrodites i amb 3 estams. Pel que fa al fruit que produeixen és en càpsula de 5 a 9 mm de diàmetre que conté diverses llavors. Aquestes llavors són allargades, ovoides, aplanades i de tegument llis i brillant, de color marró vermellós. Té l'arrel curta i fusiforme.

Ecologia[modifica | modifica el codi]

Hi ha lli en gairebé tots els climes. El productor principal és Lituània,però el trobem també en països com Anglaterra, França, Bèlgica, Països Baixos i Letònia. A països com Egipte, Argentina, Uruguai, França, Rússia i Suïssa també n'hi ha, però en menor extensió. En referència a la distribució al principat català, està estès en zones d'agricultura i es cultiva principalment al nord del Tarragonès i a l'est del Barcelonès i a alguna zona central de Catalunya.

El Linum usitatissimum habita en sols silicis secs i rics en residus orgànics.

Perennial Flax flower
Llavors de lli

Usos[modifica | modifica el codi]

Segons les varietats, es fa servir per a fibra o per fer oli de la llavor (oli de llinosa). Per a treure la fibra des de les parts llenyoses anomenades riscla, les plantes havien d'enriuar-se en aigua corrent abans d'esgramar-se. La riscla pot utilitzar-se per a fer panys que sereixen a la indústria del moble i la construcció. Certs rius com el Leie i el Mandel tenien una qualitat d'aigua molt idònia per a l'enriuatge i van atreure la indústria del tèxtil als seus marges. Avui, les tècniques van industrialitzar-se i l'enriuatge es fa fora dels rius.

Acció farmacològica[modifica | modifica el codi]

Propietats

Se li atribueixen propietats laxants i demulcents, ja que el mucílag, en contacte amb aigua forma un gel viscós que incrementa el volum dels excrements i els fa més tous, a més de promoure el moviment peristàltic. També és un bon mucolític i antioxidant i pot disminuir el nivell de c-LDL i colesterol per efecte dels mucílags i àcids grassos instaurats, que disminueixen l'absorció intestinal del colesterol.

Camp de lli a Grand-Reng (Erquelinnes, Bèlgica)

Té molta importància en els beneficis digestius per la gran aportació de fibra dietètica, soluble i insoluble: regulació del sistema digestiu, ja que ajuda al moviment intestinal, disminució del colesterol dolent en sang (ajuda al sistema cardiovascular), que com a conseqüència redueix el risc de contraure malalties cardiovasculars, ajuda en la formació de les membranes cel·lulars (gràcies a l'omega-3), disminució de la viscositat de la sang que afavoreix la circulació sanguínia i disminució del risc de càncer de mama i del càncer de pròstata (els lignans tenen antioxidants que fan d'hormones sense els efectes contraproduents d'aquestes).

Principis actius

El Linum usitatissimum conté diversos components que fa que sigui una planta molt activa. Per una part conté mucílags, que és una fibra soluble de naturalesa viscosa, produïts per les llavors. També presenta àcids importants com l'àcid clorogènic, oleic, linoleic, α- linoleic, palmíti. Per altra banda té glucòsids de tipus cianogenètics, la Linamarina i la Loloaustalina. Per últim també conté fibra en forma d'omega 3, omega 6 i omega 9.

Usos medicinals

S'utilitza per tractar el restrenyiment, tot i que és més lenta que altres plantes laxants no irrita l'epiteli intestinal, i per tractar irritacions del aparell digestiu. També és utilitzada per eliminar les secrecions de l'aparell respiratori durant els refredats. Gràcies a la gran quantitat d'àcids grassos que conté, també s'utilitza per a reduir el colesterol i per tant reduir el risc d'angina de pit. Pel que fa a la part externa, s'utilitzen les propietats demulcents per a suavitzar superfícies i curar irritacions (cremades, cops, llagues...)

Toxicitat

No és recomanable ingerir grans quantitats de la planta, i cal que aquesta hagi sigut escalfat per tal de destruir l'enzim linasa o que s'hagi extret industrialment amb dissolvents. En alguns casos, l'oli de lli també pot ser irritant per a la pell que provoca una reacció al·lèrgica, que desencadena una urticària si està ranci o és molt antic, per això és recomanable que s'utilitzi immediatament un cop mòlt.

En preparats medicinals casolans no s'han d'ingerir quan hi ha problemes d'esòfag, investí i pílor, ja que pot retardar d'absorció d'altres medicaments (insulina, per exemple). És tòxica si no s'eliminen els enzims que alliberen l'àcid cianhídric, tòxic pel cos. La inamarina, per acció de l'enzim llinosa produeix glucòcids cianogenètics (compost cianhídric amb sucres), molt tòxics. És tòxica si s'ingereix una gran quantitat de la planta, a causa de la ingesta d'aquests gucòcids, però no està demostrat. Tòxic per les aus, i en porcí i boví en grans quantitats. Els símptomes principals per intoxicació són l'halitosi, marejos, asfixia i vòmits. En casos més greus, es dóna una augment del ritme cardíac, parada respiratòria i la mort.

Cultiu i indústria[modifica | modifica el codi]

Tissatge del lli a Rússia, el 1910.

El lli s'ha cultivat industrialment per a l'extracció de fibres i oli. L'oli és utilitzat per a la fabricació de pintures i berenis, ja que crea una capa protectora contra els factors ambientals adversos, a més té un assecat ràpid.

De la tija del lli s'obté fil del qual es fan teixits. El fil de lli s'obté deixant descompondre la planta per tal que se separin les fibres i després de diversos processos obtenim el fil amb el qual es fa un teixit semblant al cotó però més fi, més fresc i absorbent i més fort. Val a dir que el lli va tenir molta importància a l'imperi Egipci ja que les mòmies s'enrotllaven amb aquest teixit en enterrar-les. Actualment, però, el descobriment de les fibres sintètiques i el predomini del cultiu de cotó han fet que el lli sigui un teixit poc utilitzat per la confecció de roba.

Pel que fa al cultiu, depenen de la latitud on es troba, es cultiva a diferents èpoques. A Europa se sembra a la primavera, i a Sud Amèrica i països on l'hivern és benigne se sembra durant la tardor. Al ser una planta que necessita abundants nutrients per a créixer, el cultiu s'ha de fer cada sis o vuit anys, i es pot alternar el cultiu amb blat, patata, trèvol, ... La recol·lecció es duu a terme abans que la tija hagi arribat a la maduresa

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Diccionario de Arte II (en castellà). Barcelona: Biblioteca de Consulta Larousse. Spes Editorial SL (RBA), 2003, p.37. DL M-50.522-2002. ISBN 84-8332-391-5 [Consulta: 3 de desembre de 2014]. 

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]