Llana

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Llana de pèl llarg i curt mostrada per un treballador del South Central Family Farm Research Center a Boonesville, Arkansas, als Estats Units.

La llana és una fibra natural obtinguda a partir del pèl d'alguns animals utilitzada habitualment per a fer teixits. A Europa i països d'influència occidental normalment és pèl d'ovella, però a altres llocs també es fa servir la de llama, alpaca, vicunya, etc.

Cada any, quan amb la primavera la temperatura comença a pujar, a aquests animals se'ls talla la llana, i una vegada recollida, segons l'ús a que es destini s'ha de sotmetre a diversos processos, com neteja, filat, etc. Amb la llana es fan matalassos, jerseis i també tela, amb la qual es confeccionen vestits.

La llana és un mal conductor de la calor, i per això és un bon aïllant per fer roba amb la qual protegir-se del fred.

Història[modifica | modifica el codi]

Tot i que les ovelles es van domesticar fa entre 9000 i 11000 sembla que inicialment només va ser per la carn i la llet. Les proves arqueològiques trobades a l'Iran no mostren proves d'una selecció de les ovelles més llanudes (les salvatges en tenien molt menys que les actuals) fins a l'any 6000 aC.[1][2] Els primers fragments de roba feta amb llana que s'han descobert daten d'entre el 4000 i el 3000 aC.[3] Les ovelles llanudes van ser introduïdes des del Pròxim Orient a Europa a l'inici del 4t mil·lenni abans de la nostra era tot i que el teixit de llana més antic que es conserva és de 1500 aC a Dinamarca.[4]

Producció[modifica | modifica el codi]

La producció mundial de llana és d'aproximadament 1,3 milions de tones per any, de les quals un 60% es destina a la indústria tèxtil. El líder en la producció mundial és Austràlia, seguit per Nova Zelanda i Xina. La major part de la llana és produïda per la cria d'ovelles merines.

Imatge d'un home tibetà filant llana de l'any 1905.

Producció mundial de llana la temporada 2004/2005:[5]

  1.  Austràlia: 25% del total (475 milions de kg)
  2.  República Popular de la Xina: 18%
  3.  United States: 17%
  4.  Nova Zelanda: 11%
  5.  Argentina: 3%
  6.  Turquia: 2%
  7.  Iran: 2%
  8.  Regne Unit: 2%
  9.  Índia: 2%
  10.  Sudan: 2%
  11.  Sud-àfrica: 1%

La llana de producció orgànica està esdevenint cada cop més popular tot i que la producció és força limitada.[6] Tot i que es distribueixen cada cop més peces de roba de cotó orgànic aquestes solen tenir un preu major. La llana és més sostenible que materials sintètics derivats del petroli com ara el nylon o el polipropilè.

Propietats físiques de la llana[modifica | modifica el codi]

Microorganismes:la llana presenta certa resistència als bacteris i els fongs, però aquests microorganismes poden atacar les taques que apareixen a la llana. Insectes: des del moment que la llana és una proteïna, i que per tant pot ser considerada un producte alimentari modificat, presenta una font d'aliment per a diferents tipus d'insectes, com les arnes.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Llana Modifica l'enllaç a Wikidata

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Ensminger, Dr. M.E.; Dr. R.O. Parker. Sheep and Goat Science, Fifth Edition. Danville, Illinois: The Interstate Printers and Publishers Inc, 1986. ISBN 0-8134-2464-X. 
  2. Weaver, Sue. Sheep: small-scale sheep keeping for pleasure and profit. 3 Burroughs Irvine, CA 92618: Hobby Farm Press, an imprint of BowTie Press, a division of BowTie Inc., 2005. ISBN 1-931993-49-1. 
  3. Smith M.S., Barbara; Mark Aseltine PhD, Gerald Kennedy DVM. Beginning Shepherd's Manual, Second Edition. Ames, Iowa: Iowa State University Press, 1997. ISBN 0-8138-2799-X. 
  4. «AWI». Woolmark. [Consulta: 2009-11-27].
  5. «WoolFacts» (PDF). Falta indicar la publicació. Australian Wool Innovation, September 2005.
  6. Speer, Jordan K.. «Shearing the Edge of Innovation». Apparel Magazine, 2006-05-01.