Orient Pròxim
De Viquipèdia
L'Orient Pròxim (també anomenat Pròxim Orient i Orient Mitjà) és la part de l'Orient que està més a prop d'Europa (Occident). Es contraposa a l'Extrem Orient o Orient Llunyà. El nom d'Orient Mitjà s'utilitza per influència de l'anglès Middle East, que es refereix a una divisió de l'Orient antiquada, però que després de la caiguda de l'imperi Otomà ha començat a ser més utilitzada en anglès i traduïda a moltes llengües.
Són molts els factors que han fet d'aquesta zona una de les més conflictives del món, però molts autors coincideixen a remarcar que el factor desencadenant de la conflictivitat va ser el repartiment de les possessions otomanes després de la Primera Guerra Mundial, moment en què es va predeterminar el traçat de les fronteres i el naixement de l'Estat d'Israel. Un altre factor segurament s'hauria de trobar en les seves riqueses naturals, sobretot de petroli.
Taula de continguts |
[edita] Etimologia
El terme Orient Pròxim o (Pròxim Orient o Orient Mitjà) possiblement es va originar als voltants de l'any 1850 a la British India Office,[1] i es va fer ampliament conegut quan l'estratega naval estatounidenc Alfred Thayer Mahan el va utilitzar.[2]
En aquella època, l'Imperi britànic i l'Imperi rus es disputaven l'influència a l'Àsia Central, rivalitat que es va coneixer com El gran joc. Mahan es va adonar no només de la importància estratègica de la regió, sinó també del seu nucli, el Golf Pèrsic.[3][4]
Manhan va etiquetar l'àrea del voltant del Golf Pèrsic com a "Orient Mitjà" i va afirmar que, després del Canal de Suez, era el territori més important perque la Gran Bretanya pogués controlar l'avanç rus cap a l'Índia.[5]
Va usar el terme en el ser article The Persian Gulf and International Relations ("El Golf Pèrsic i les relacions internacionals"), publicat el setembre de 1902 al diari britànic National Review.
| « | L'Orient Mitjà, si puc utilitzar un terme que mai he vist, un dia necessitarà a la seva Malta, el seu Gibraltar; encara que no se segueix que serà necessariament el Golf Pèrsic. La força naval té l'avantatge de la movilitat, que porta en si mateix el privilegi de les ausències temporals; però necessita trobar en cada escenari d'operacions, bases establertes per a reparacions, provisions i, en cas de desastre, per a seguretat. La Marina Reial Britànica hauria de tenir la facilitat de concentrar la seva força, si arriba l'ocasió, a Aden, Índia i el Golf Pèrsic.[6] | » |
L'article va ser reimprès a la revista The Times i va seguir-lo durant l'octubre, una sèries de vint articles titulats "The Middle Eastern Question", escrits per Sir Ignatius Valentine Chirol. En ells, Chirol va expandir la definició d'Orient Pròxim per incloure "aquelles regions d'Àsia que s'extenen fins als límits de l'Índia o s'aproximen a ella".[7]Cap al final de la sèria, pels volts del 1903, The Times va eliminar les cometes que utilitzava per a acompanyar el terme fins aleshores.[8]
Fins la Segona Guerra Mundial, era freqüent anomenar Orient Mitjà a les àrees pròximes a Turquia; Orient Pròxim a la costa est del Mediterrani i Extrem Orient a les proximitats de la Xina.[9] El terme al·ludia aleshores a la zona entre Mesopotàmia i Myanmar, es a dir, tot el que estigués entre l'anomenat Pròxim Orient i l'Extrem Orient, potser sota l'influència de l'antiga idea de què el Mediterrani és el "mar del centre".
[edita] Geografia
Degut a diferències de criteri a l'hora de definir l'area geogràfica que compren, aquesta seria la màxima interpretació de l'Orient Mitjà:
- Estats al Sud del Caucas
- Pròxim-Orient (Mar Mediterrani):
- Costa del Mar Roig
- Estats del Golf Pèrsic
[edita] Història
Coneixem la història d'aquesta regió sobretot pels escrits de l'Antic Testament i dels historiadors grecs, i per les excavacions que hi ha fet l'Arqueologia des del segle XIX. La zona està poblada des del 8000 aC, com proven les restes de Jericó.
Al llarg de la història, els països d'aquesta part del món sovint han experimentat els mateixos canvis. Per exemple, les conquestes de l'Imperi Persa, d'Alexandre el Gran i de l'Islam. Posteriorment va formar part de l'imperi otomà i de les colònies britàniques.
Aquesta és una de les zones que han estat més conflictives del segle XX. Durant aquest segle, el Pròxim Orient ha viscut sis conflictes bèl·lics de rellevància (quatre guerres arabo-israelianes, la guerra entre l'Iraq i l'Iran i la Guerra del Golf i els seus successius episodis), una guerra civil al Líban, i la revolució islàmica de Khomeini a l'Iran amb importants repercussions per a tot el món musulmà.
[edita] Situació actual
Actualment, aquesta regió és predominantment islàmica. La producció de petroli hi és molt important. Els Estats Units n'han ocupat alguns països. Un dels conflictes més importants de l'Orient Pròxim és el que hi ha entre Israel i els països àrabs.
El procés de pau de conflicte arabo-israelià, encetat a Madrid el 1991, va obrir una petita porta a l'esperança per a la regió.
[edita] Cultura
A la regió es parlen llengües de la família indoeuropea, afroasiàtica i l'àrab. Aquest idioma predomina a la literatura culta i és la llengua de la religió majoritària a la zona, l'Islam, si bé hi ha creients jueus i cristians.
[edita] Arts plàstiques i arquitectura
[edita] Dansa
La Raks Sharki رقص شرقي (Ball de l'Odalisca) anomenada Dansa àrab o Dansa del ventre, és una de les més antigues del món. Els seus origens exactes són incerts, però combina elementas de les danses de l'Orient Mitjà i del nord d'Àfrica. El dabke libanès i els balls dels derviches turcs també són populars fora dels seus països d'origen.
[edita] Referències
- ↑ Beaumont, Peter , Gerald H. Blake, J. Malcolm Wagstaff. The Middle East: A Geographical Study. David Fulton, 1988, 16.
- ↑ Koppes, C.R.. «Captain Mahan, General Gordon and the origin of the term "Middle East"». Middle East Studies, vol. 12, pàg. p. 95-98.
- ↑ Melman, Billie. The Cambridge Companion to Travel Writing: 6 The Middle East / Arabia, Cambridge Collections Online. Retrieved January 8, 2006.
- ↑ Palmer, Michael A. Guardians of the Persian Gulf: A History of America's Expanding Role in the Persian Gulf, 1833-1992. New York: The Free Press, 1992. ISBN 0-02-923843-9 p. 12-13.
- ↑ Laciner, Dr. Sedat. "Is There a Place Called ‘the Middle East’?", The Journal of Turkish Weekly]", June 2, 2006. Retrieved January 10, 2007.
- ↑ Adelson, Roger. London and the Invention of the Middle East: Money, Power, and War, 1902-1922. New Haven: Yale University Press, 1995. ISBN 0-300-06094-7 p. 22-23
- ↑ Adelson, 24.
- ↑ Adelson, 26.
- ↑ Davison, Roderic H.. «Where is the Middle East?». Foreign Affairs, vol. 38, pàg. p. 665-675.
[edita] Bibliografia
- Adelson, Roger. London and the Invention of the Middle East: Money, Power, and War, 1902-1922.. Yale University Press, 1995. ISBN 0300060947.
- Anderson, R., Seibert, R., & Wagner, J.. Politics and Change in the Middle East, 8ª. Prentice-Hall, 2006.
- Barzilai, Gad.,Klieman Aharon.,Shidlo Gil. The Gulf Crisis and its Global Aftermath. Routledge, 1993. ISBN 0-415-08002.
- Barzilai, Gad.. Wars, Internal Conflicts and Political Order. State University of New York Press, 1996. ISBN 0-7914-2943-1.
- Beaumont, Peter, Gerald H. Blake, J. Malcolm Wagstaff. The Middle East: A Geographical Study. David Fulton, 1988.
- Goldschmidt Jr., Arthur. A Concise History of the Middle East. Westview Press, 1999.
