Ucraïna

De Viquipèdia

Dreceres ràpides: navegació, cerca
Україна
(Ukraïna)
Bandera d'Ucraïna Escut d'Ucraïna
(Bandera) (Escut)
Lema nacional: Cap
Localització d'Ucraïna
Idiomes oficials Ucraïnès
Capital Kýiv
50 ° 27' N, 30 ° 30' E
Ciutat més gran Kýiv
Govern Democràcia parlamentària
Víktor Iúixtxenko
Iúlia Timoixenko
Superfície
 - Total
 - Aigua (%)
603.700 km² (43è)
0%
Població
 - Estimació 2008
 - Cens
 - Densitat
46.059.306 (28è)
-
76 hab/km² (92è)
Moneda Hrívnia (UAH)
Fus horari
 - Estiu (DST)		 EET (UTC+2)
EEST (UTC+3)
Independència
de la Unió Soviètica
24 d'agost del 1991
Himne nacional Ще не вмерла Україна (La glòria d'Ucraïna no ha mort)
Domini internet .ua
Codi telefònic +380
Gentilici ucraïnès, ucraïnesa
Mapa d'Ucraïna (en anglès)

Ucraïna (en ucraïnès: Україна; transcrit Ukraiïna o Ucraïna i transliterat Ukrajina) és un estat de l'Europa de l'est. Limita amb Rússia al nord-est i a l'est, amb Bielorússia al nord, amb Polònia, Eslovàquia i Hongria a l'oest, amb Romania i Moldàvia al sud-oest i amb la Mar Negra, l'estret de Kertx i la Mar d'Azov al sud. La Mar Negra separa Ucraïna també de Geòrgia, Turquia i Bulgària.

Taula de continguts

[edita] Etimologia

Ucraïna: en ucraïnès Україна (Ukraiïna); en rus Украина (Ukraina). Prové de kraïna, paraula d'arrel eslavaque significa país o territori fronterer. En ucraïnès modern "країна" (kraïna o kraiína) significa "país".

[edita] Geografia física

Mapa topogràfic d'Ucraïna (en anglès)
"Camp de sègol" (1878), imatge d'estepa boscosa del pintor rus, Ivan Xixkin (1832-98)

El paisatge ucraïnès està format, majoritàriament, per fèrtils planes o estepes i altiplans, creuades per importants rius com el Dnipró (també anomenat Dníper), el Dnister i el Buh Meridional que desemboquen a la mar Negra, on formen els seus lymans (un tipus d'estuari), i el Síverskyi Donets, un tributari del riu Don, aquest últim un riu de Rússia que desemboca a la mar d'Azov. Al sud-oest, el delta del Danubi forma la frontera amb Romania. Les muntanyes només es troben a l'oest i s'anomenen Càrpats. El punt més alt, tant dels Carpats ucraïnesos com d'Ucraïna, és la muntanya o horà Hoverla, de 2.061 m. A Crimea hi ha una petita serralada a la zona costanera del sud que s'anomena les Muntanyes de Crimea (Кри́мські го́ри, Krymski hory en ucraïnès, Qırım dağları en tàtar de Crimea), la muntanya més alta de la qual és la muntanya o horà de Roman-Koix (1.545 m). En realitat el país forma part de la gran plana europea que va des d'Alemanya fins als Urals. També inclou la part final de l'estepa euroasiàtica que comença a Mongòlia.


[edita] Relleu i geologia

[edita] Muntanyes d'Ucraïna

Per veure una llista de les muntanyes més importants o emblemàtiques del país (a la serralada dels Carpats i les Muntanyes de Crimea), vegeu l'article viqui Llista de muntanyes d'Ucraïna.

Vegeu també els articles principals sobre el Carpats i Crimea

[edita] Hidrografia

Vegeu també categoria viqui Rius

Mapa dels rius majors d'Ucraïna (en anglès)
Un detall del Dnipró a Kýiv

Els rius Dnister, Buh Occidental (Zàkhidnyi Buh o simplement Buh) i el Buh Meridional (Pivdennyi Buh) irriguen la regió oest; el Dnipró el centre i el Síverskyi Donets (o Donets) -afluent del Don (a Rússia)- a l'est. A la conca del riu Donets s'hi pot trobar activitat minera de ferro, carbó i altres en menor quantitat, i industrial. Els rius que desemboquen a la mar Negra o a la d'Azov sovint formen estuaris de tipus lyman.

La producció elèctrica compta amb moltes centrals hidroelèctriques (abreviades "ГЕС", és a dir, HES, en ucraïnès). El 1988, Ucraïna comptava amb un total de 1077 embassaments.[1] Alguns dels més importants pertanyen a la sèrie o "cascada de centrals hidroelèctriques del Dnipró" (Каскад гідроелектростанцій на Дніпрі, Kaskad hidroelektrostantsii na Dniprí, també Дніпро́вський каска́д ГЕС, Dniprovskyi kaskad HES), que corresponen als 6 embassaments del Dnipró: la central hidroelèctrica de Kýiv (Ки́ївська ГЕС, Kýivska HES), a l'embassament de Kýiv (Ки́ївське водосхо́вище, Kýivske vodoskhovysxe); la de Kàniv (Ка́нівська ГЕС, Kànivska HES), a l'embassament de Kàniv (Ка́нівське водосхо́вище); la de Krementxuk (Кременчуцька ГЕС, Krementxutska HES), a l'embassament de Krementxuk (Кременчу́цьке водосхо́вище); la de Dniprodzerjynsk (Дніпродзержи́нська ГЕС, Dniprodzerjynska HES), a l'embassament de Dniprodzerjynsk (Дніпродзержи́нське водосхо́вище); la més gran i més antiga, que s'anomena Dniprovska HES o DniproHES (Дніпро́вська ГЕС, ДніпроГЕС), a la ciutat de Zaporíjia, amb el seu embassament (Дніпро́вське водосхо́вище); i la de Kakhovka (Кахо́вська ГЕС, Kakhovska HES), amb el seu embassament (Кахо́вське водосхо́вище, Kakhovske vodosxovysxe). [2] [3] [4]

Vegeu un mapa de la "cascada de centrals hidroelèctriques del Dnipró a la pàgina de Encyclopedia of Ukraine (en anglès)



Alguns dels rius més importants que banyen el territori ucraïnès són:

On el Seret desemboca al Dnister.
El Prýpiat vora la ciutat de Mózyr o Mazyr, Bielorússia
El riu Stryi

Rius principals que desemboquen a la mar Negra o mar d'Azov

  • Dnipró (ucraïnès: Дніпро́, Dnipró; bielorús: Дняпро, Dniapró; rus: Днепр, Dnièper, tàtar de Crimea: Özü)
  • Dnister (Дні́стер o Дністе́р, anomenat Днестр, Dnièster a Rússia)
  • Danubi (Дуна́й, Dunái, en ucraïnès) - una part de la desembocadura es troba a Ucraïna.
  • Buh Meridional o Pivdennyi Buh o Boh (Півде́нний Буг, 806 km) - Tot ell dins Ucraïna.
Mapa de la conca del Dnipró (en bielorús, ucraïnès i anglès)

Altres importants

Tributaris del Dnipró

  • Prýpiat (ucraïnès: При́п'ять, Prýpiat, bielorús: Прыпяць, Prypiat, 775 km), compartit amb Bielorússia, passa per la ciutat abandonada del mateix nom. (Vegeu Prýpiat, Txornòbyl i Accident de Txernòbil). Tributari dret del Dnipró.
  • Riu Desnà (Десна́) - de 1130 km (591 a Ucraïna). Aquest tributari esquerre del Dnipró neix a Rússia, a l'altiplà de Smolensk, i passa per les óblasts russes de Smolensk i Briansk, i després les óblasts ucraïneses de Txerníhiv i Kýiv. Desemboca al Dnipró a l'altura de la ciutat de Kýiv. El nom vol dir "ma dreta", tant en ucraïnès antic o antic eslau oriental, com en ucraïnès modern).
  • Riu Sula (Су́ла, 310 km) - desemboca a l'embassament de Krementxuh. (El riu Udai (Уда́й) - 327 km, al seu torn, és un tributari del riu Sula (Су́ла).)
  • Riu Inhulets o Petit Inhul (Інгуле́ць o Ма́лий Інгу́л, Malyi Inhul, 549 km)- afluent dret del Dnipró, passa per Oleksandria (Олександрія), Kryvíi Rih (Кривий Ріг), la ciutat d'Inhulets (Інгулець), el poble d'Inhulets i Snihúrivka (Снігурівка).

Tributaris del Dnister

Tributaris del Danubi

Tributaris del Desnà

[edita] Flora i fauna

[edita] Ecoregions

Segons WWF, el territori d'Ucranïa es reparteix en sis ecoregions:

També existeix un esquema més general en el qual es divideix en 4 ecoregions, bàsicament coincidint amb les de dalt però més generalitzades:

  • Per una banda, tenim els Càrpats, a la "cantonada" sud-oest (o sud de l'oest) del país, que formen una faixa diagonal. Després hi ha tres faixes que creuen el país en el sentit est-oest, que serien, començant pel sud:

Dins de la faixa central, hi ha algunes petites "serralades" o sistemes de pujols o tossals, com els Tovtry o Podilski Tovtry.

  • La faixa del nord és la de bosc temperat, que coincideix amb la regió històrica i socio-cultural de Políssia (Полісся, Políssia), consistent principalment en zona de bosc caducifoli i mixt temperat, amb algunes extensions d'aiguamolls boscosos. Cobreix les zones nord de les óblasts de Sumy, Txerníhiv, Kýiv, Jytómyr, Rivne i Volyn.

[edita] Terra negra

Ucraïna és famosa per la seva terra negra o txornozem (чорнозе́м), un sòl molt ric en humus, minerals i microelements i altament fèrtil, que fer del país una de les productores d'aliments majors de la Unió Soviètica. Arriba a unes capes de fins a 2 metres a Ucraïna i, d'acord amb l'Entsyklopèdiia ukraïnosnavstvo, ocupa un 44% del seu territori (i del món, un 6%)[5], o d'acord amb l'Encyclopedia of Ukraine, compren un 41% del sòl i es troba a les regions estepàries i a un part de Crimea.[6] Ha ocupat un lloc tant important que l'Imperi Rus en va portar un cub enorme de vidre per exposar com a "meravella" a una de les exposicions universals de París, i les forces d'ocupació alemanya durant la Segona Guerra Mundial n'exportaren trens sencers de vagons plens cap a Alemanya. La zona de terra negra d'Ucraïna és part d'una zona més extensa que també passa pel sud de Rússia -la zona de terra negra central- (una secció de la qual comprèn part de la regió històrica ucraïnesa de Slobidska Ukraïna[7]), i per Kazakhstan.

Vegeu també el paper Ukrainian Chornozem: Past, Present, Future, presentat al 18th World Congress of Soil Science, USA, 2006 (en anglès).

[edita] Clima

Ucraïna té un clima temperat continental, encara que el clima mediterrani és predominant a la costa sud de Crimea. Les precipitacions són majors al nord i a l'oest. L'hivern és fred i Els estius són calorosos, sobretot al sud. Vegeu la secció sobre el clima més avall per a més informació.

El clima d'Ucraïna és un clima continental temperat, tot i que al sud de la península de Crimea hi trobem un clima mediterrani subtropical; el promitg de les temperatures mensuals a l'hivern varien des dels –8 °C fins els 2 °C, i a l'interior, a causa de la seva continentalitat, s'arriben a les temperatures més extremes. A l'estiu, la temperatura mitjana mensual oscil·la entre els 17 °C i els 25 °C, essent el mes de juliol el més calorós de l'any, amb temperatures que arriben (i en ocasions superen) els 33º. Les costes del Mar Negre i de la mar d'Azov estan sotmesa a gelades i cap dels ports ucraïnesos no està permanentment lliure de gel. Les precipitacions, en general, disminueixen cap al sud: als Càrpats superen els 1.500 mm a l'any, mentre que a les terres baixes del mar Negre no arriben als 300 mm a l'any.

[edita] Parcs naturals

Ucraïna té 7 reserves de la biosfera a la llista de la UNESCO i 18 parcs nacionals, apart d'altres parcs naturals i reserves naturals.

  • Parc nacional dels Tovtry de Podíl·lia (Національний природний парк «Подільські То́втри», Natsionalnyi pryrodnyi park "Podilski Tovtry", literalment: Parc natural nacional dels Podilski Tovtri; escurçat: НПП «Подільські Товтри», NPP "Podilski Tovtry"). ES troba al sud-oest de l'óblast de Khmelnytskyi prop de Kàmianets-Podilskyi. Comprèn una part dels tossals dels Tovtry. El seu punt més elevat és el tossal de Velyka Buhaïkha (Велика Бугаїха) (409 m). És rica en formacions càrstiques, com ara les coves o avencs d'Atlàntida i Zalutxanska.
  • Parc nacional d'Azov-Syvaix (Азо́во-Сива́ський націона́льний приро́дний парк, Azovo-Syvaskyi natsionalnyi pryrodny park) a Crimea i l'óblast de Kherson. Aquest parc inclou una part de l'albufera o sistema d'albuferes del Syvaix i també l'illa de Byriutx (Бирю́чий о́стрів, Buriutxyi óstriv), gairebé ajuntada a la punta de terra (коса Федотова, kossà Fedótova, o punta de Fedótov) que tanca el lyman Utliutskyi (Утлюцький лиман) per la seva banda est, a l'oest de la mar d'Azov, a l'óblast de Kherson.

Vegeu també:

[edita] Política i govern

[edita] Estructura de govern

D'acord amb la primera Constitució ucraïnesa del juny de 1996, Ucraïna és un «Estat sobirà i independent», compost per les tres branques: els poders executiu, legislatiu i judicial.

El primer està encapçalat pel President, que es escollit per mitjà de sufragi universal, directe i secret per a un mandat de cinc anys, amb la possibilitat d'una reelecció. El President nombre al Primer Ministre, que ha de ser ratificat pel Poder Legislatiu.

A data d'avui, Ucraïna ha tingut tres presidents:

El Poder Legislatiu (Verkhovna Rada) està representat per una sola cambra, el Consell Suprem o Suprema Rada, integrada per 450 membres electes per a un període de quatre anys.

El Poder Judicial està integrat pels jutjats popular i la Cort Regional, Suprema i Constitucional.

[edita] Afers exteriors

Ucraïna ocupa una posició geopolítica estratègica al món, ja que es veu amb la necessitat de mantenir bones relacions amb un país poderós (Rússia), pateix els efectes de l'expansió de la Unió Europea i, tenint en compte el seu passat històric, no és aliè al que actualment passa a l'Orient Mitjà. És un país de trànsit entre Europa i Àsia.

La política exterior ucraïnesa es basa en els següents punts:

  1. Consolidar les seves relacions amb els següents organismes: ONU, CEI, OTAN, G8 i la UE.
  2. Buscar la candidatura per ser membre de la UE.
  3. Continuar com a observador permanent de l'OEA.
  4. Com a membre fundador del Grup GUAM (Geòrgia, Ucraïna, Armènia i Moldàvia), que tenen l'objectiu de promoure la participació dels seus membres en el procés de la integració europea, Ucraïna busca reforçar les relacions amb aquests països.
  5. Buscar una consolidació de las relacions amb Bielorússia, Kazakhstan i Rússia amb la firma de l'Acord Sobre l'Espai Econòmic Únic (EEU).
  6. Buscar una relació estratègica-especial en matèria de cooperació bilateral, diplomàtica i comercial amb Polònia, Rússia, E.U.A. i Turkmenistan.
  7. Enfortir les relacions diplomàtico-comercials amb l'Àsia, Àfrica i Iberoamèrica (especialment amb Mèxic).
  8. Enfortir relacions diplomàtiques amb el Perú i Venezuela.
  9. Consolidar les relacions comercials amb l'Iraq (Ucraïna importa petroli iraquià) així com continuar amb la cooperació amb la reconstrucció del país.

[edita] Divisió administrativa

(Vegeu també Províncies d'Ucraïna i Ciutats d'Ucraïna)

Ucraïna se subdivideix en 24 províncies (o óblasti) i una república autònoma: Crimea (número 4 al mapa). A més, les ciutats de Kýiv (dintre del número 12 al mapa) i Sebastòpol (dintre de Crimea) tenen un estatus especial.

UkraineNumbered.png
  1. Txerkassy
  2. Txerníhiv
  3. Txernivtsí
  4. Crimea
  5. Dnipropetrovsk
  6. Donetsk
  7. Ivano-Frankivsk
  8. Khàrkiv
  9. Kherson
  10. Khmelnytskyi
  1. Kirovohrad
  2. Kýiv
  3. Luhansk
  4. Lviv
  5. Mykolàïv
  6. Odessa
  7. Poltava
  8. Rivne
  9. Sumy
  10. Ternópill
  1. Vínnytsia
  2. Volínia
  3. Transcarpàcia
  4. Zaporíjia
  5. Jytómyr

Vegeu aquest mapa d'Ucraïna que mostra les divisions administratives i països veïns de forma molt clara. (en anglès)

[edita] Economia

Article principal: Economia d'Ucraïna

A Ucraïna encara no s'han dut a terme importants privatitzacions. Per la seva part, el PIB de 2000 va créixer gràcies a les exportacions un 6% (el primer any de creixement després de la independència), i la producció industrial va créixer un 12,9%. L'economia va continuar creixen el 2001 un 9% i la branca industrial un 14%, degut a una forta demanda interna i a la inversió.

Exportacions a Importacions de
País Percentatge País Percentatge
Rússia Rússia 22,6% Rússia Rússia 35,5%
Turquia Turquia 6,2% Alemanya Alemanya 9,4%
Itàlia Itàlia 5,1% Turquia Turquia 7,4%
Alemanya Alemanya 4,5% Estats Units Estats Units 3,1%
Altres 61,6% Altres 44,6%

El creixement econòmic ha seguit mantenint-se en l'actualitat, tot i que ha tingut tensions econòmiques amb Rússia degut a la Guerra del Gas, que va tenir com a rerefons la tendència pro-occidental del president Víktor Iúixtxenko.

A partir de l'any 2000, l'economia ucraïnesa va demostrar el creixement dins de les seves exportacions, creixent aquestes més d'un 10% a l'any. El creixement es va atribuir en gran part a una onada d'exportacions de metalls i de productes químics a la Xina.

L'any 2005, el desenvolupament econòmic es va retardar temporalment degut als canvis desfavorables en termes de comerç, ja que van baixar els costos de l'energia i dels preus del metall. D'acord amb la llei ucraïnesa, per establir una empresa es tarda únicament 33 dies; obtenir una llicència comercial és relativament senzill; però tancar una empresa és realment difícil.

El 2006, l'economia ja tornava a experimentar un creixement del 5% gràcies a la confiança del consumidor davant de la forta demanda domèstica i del creixement i la inversió.

El mercat d'acció ucraïnès va créixer perceptiblement deu vegades entre 2000 i 2006, incloent-hi un 34% de creixement el 2004, un 28% el 2005, i un 24% el 2006. El sou normal mitjà al país a començaments del 2007 va arribar als volts dels 250 euros al mes.

El país importa la majoria de les fonts d'energia, especialment el gasoil i el gas natural, i en gran part depèn de Rússia com a proveïdor d'energia. Mentre que el 25% del gas natural d'Ucraïna prové de fonts internes, prop del 35% procedeix de Rússia i el 40% restant de l'Àsia central a través de rutes de trànsit russes. A la vegada, el 85% del gas rus s'entrega a l'Europa Occidental via Ucraïna.

Ucraïna produeix gairebé tots els tipus de vehicles de transport: automòbils, autobusos, carros, vaixells, aeroplans, vagons de metro i de tren, i inclús naus espacials. En els últims anys, l'alta producció tecnològica s'ha convertit en la norma i la majoria de les indústries han experimentat una modernització significativa, fent que els vehicles de fabricació ucraïnesa siguin més econòmicament competitius. Els avions Antonov i els carros KrAZ s'exporten i fabriquen en molts països. El sector immobiliari va augmentar aproximadament un 50% pel que respecta a les propietats immobiliàries.

El 5 de febrer de 2008 va ingressar oficialment a l'Organització Mundial del Comerç (OMC).

[edita] Turisme

Ucraïna ocupa el 8è lloc del món a la llista de nombre de turistes que visiten el país, d'acord amb els rànquings de l'Organització Mundial de Turisme,.[8] Va assolir aquesta posició l'any 2008, desplaçant a països com Grècia i Rússia.

[edita] Geografia humana

[edita] Demografia

Composició ètnica d'Ucraïna
Ucraïnesos
  
 77.8%
Russos
  
 17.3%
Moldaus i Romanesos
  
 0.8%
Bielorussos
  
 0.6%
Tàrtars de Crimea
  
 0.5%
Búlgars
  
 0.4%
Hongaresos
  
 0.3%
Polonesos
  
 0.3%
Jueus
  
 0.2%
Armenis
  
 0.2%
Font: Composició ètnica de la població d'Ucraïna, Cens de 2001
Article principal: Demografia d'Ucraïna
Ètnies ucraïneses a Ucraïna (2001)

D'acord amb el cens ucraïnès de 2001, les ètnies ucraïneses representaven el 77,8% de la població del país. Altres grups ètnics significant eren els russos (17,3%), els bielorussos (0,6%), els moldaus (0,5%), els tàrtars de Crimea (0,5%), els búlgars (0,4%), els hongaresos (0,3%), romanesos (0,3%), els polonesos (0,3%), els jueus (0,2%), els armenis (0,2%), els grecs (0,2%) i els tàrtars (0,2%).[9] Les regions industrialitzades de l'est i el sud-est són les més poblades, i un 67,2% de la població viu en zones urbanes.[10]

Es considera que Ucraïna està en una crisi demogràfica en base a l'alta taxa de mort i la baixa taxa de natalitat que té. Actualment, el país té una taxa de natalitat de 9,55 naixements/1.000 habitants, i una taxa de mortalitat de 15,93 morts/1.000 habitants. Un factor important en la contribució a la relativa alta mortalitat és l'alta taxa de mortalitat entre els homes (d'edat laboral) degut a causes que es poden prevenir, com ara el consum d'alcohol o del tabac.[11] L'any 2007, va decréixer a un ritme que és el tercer més ràpid del món.[12]

Població d'Ucraïna (en milions) durant el període 1950-2009.[13][14]

Per mirar de mitigar aquest problema, el govern continua incrementant les ajudes per a la infantesa. L'estat aporta ajudes en pagaments de 12.250 hrívnies per al primer fill, 25.000 hrívnies pel segon i 50.000 hrívnies pel tercer i el quart, juntament amb pagaments mensuals de 154 hrívnies per fill.[15][16] La tendència demogràfica està mostrant signes de millora, en base a que la taxa de natalitat ha anat creixent progressivament des del 2001.[17] Un creixement positiu de la població durant els primers nou mesos del 2007 es va registrar a 5 províncies del païs (de 24), i la contracció de la població total va mostrar símbols d'una estabilització a nivell nacional. El 2007 la major taxa de naixements es va donar a les províncies de l'oest.[18]

Durant els primers anys de la independència d'Ucraïna va tenir lloc una significativa migració. Més d'un milió de persones es varen moure cap al país durant el 1991 i 1992, majoritàriament provinents d'altres antigues repúbliques soviètiques. En total, entre els anys 1991 i 2004 2,2 milions de persones van immigrar a Ucraïna (entre ells, 2 milions provenien d'altres ex-repúbliques soviètiques), mentre que 2,5 milions van emigrar d'Ucraïna (entre ells, 1,9 milions van anar cap a altres antigues repúbliques de la Unió Soviètica).[19] Actualment, els immigrats constitueixen, aproximadament, un 14,7% del total de la població (6,9 milions de persones); això fa que el país sigui el quart amb major immigració del món.[20] El 2006, hi havia aproximadament 1.2 milions de canadencs amb ascendència ucraïnesa[21], convertint el Canadà en el tercer país del món amb més població ucraïnesa després de la pròpia Ucraïna i de Rússia. Altres països amb molta immigració ucraïnesa son els Estats Units d'Amèrica i l'Argentina.

Rànquing Ciutat Província Pob. Rànquing Ciutat Província Pob.

Vista de Kýiv Petxerska Lavra
Kýiv
Plaça de la Llibertat de Khàrkiv
Khàrkiv
1 Kýiv Kýiv 2.611.327 11 Luhansk Luhansk 463.097
2 Khàrkiv Khàrkiv 1.470.902 12 Makíïvka Donetsk 389.589
3 Dnipropetrovsk Dnipropetrovsk 1.065.008 13 Simferòpol Crimea 358.108
4 Odessa Odessa 1.029.049 14 Vínnytsia Vínnytsia 356.665
5 Donetsk Donetsk 1.016.194 15 Sebastòpol Sebastòpol 342.451
6 Zaporíjia Zaporíjia 815.256 16 Kherson Kherson 328.360
7 Lviv Lviv 732.818 17 Poltava Poltava 317.998
8 Kryvyi Rih Dnipropetrovsk 668.980[h] 18 Txerníhiv Txerníhiv 304.994
9 Mykolàïv Mykolàïv 514.136 19 Txerkassy Txerkassy 295.414
10 Mariúpol Donetsk 492.176 20 Sumy Sumy 293.141
Cens de 2001[22]

[edita] Llengües

L'ucraïnès i el rus a Ucraïna d'acord amb el cens del 2001. (en anglès)
El tàtar de Crimea a Crimea i altres llocs.
Article principal: ucraïnès
Article principal: tàtar de Crimea
Article principal: rutè

A Ucraïna, es parla l'ucraïnès com a llengua autòctona i oficial. També hi ha una part significativa de la població que parla el rus, sigui com a segona llengua o primera. Començant des de la Unió Soviètica, o en algunes regions abans, hi va haver un procés de russificació a Ucraïna. La pressió del rus sobre l'ucraïnès ha resultat en un fenomen que s'anomena surjyk, és a dir, la barreja de l'ucraïnès amb el rus. La paraula surjyk no es refereix (encara) a un dialecte ni té regles específiques, sinó denomina simplement el mal ús de l'ucraïnès, amb la incorporació (a vegades molt exagerada) de russismes.

Una altra de les llengües autòctones d'Ucraïna, a part de l'ucraïnès, és el tàtar de Crimea, de la família de llengües turqueses, que com el nom indica, es parla a la península de Crimea. Tot i així, son una minoria des de la seva deportació i dispersió en temps de Stalin, i lluiten per la supervivència del seu idioma enfront del rus. Gran part de Crimea, igual que la ciutat d'Odessa, son principalment russòfons, com ho son algunes parts de les óblasts de Donetsk i Luhansk.

També hi ha l'idioma rutè, considerat un idioma separat o dialecte de l'Ucraïnès per diferents experts. Es parla principalment a la Transcarpàcia.

Hi ha també minories d'armenis (Crimea, óblast de Lviv, per exemple), georgians, bielorussos, moldaus, romanesos i hongaresos (zones frontereres), polonesos (óblast de Lutsk, per exemple), grecs (Crimea, costa de la mar Negra), jueus de parla jiddisch (particularment óblasts de Lviv, Odessa, i històricament, óblast de Khmelnytskyi i molts d'altres), gitanos o roma, alemanys ètnics i altres pobles de parla alemanya, gagaúz, àzeris i d'altres. Els krymtxac son una altra minoria de Crimea. El seu idioma està amenaçat.

Diàspora ucraïnesa (Украї́нська діа́спора, Ukraïnska diàspora): L’ucraïnès es parla, minoritàriament, a les regions properes de països fronterers, com ara Rússia, Bielorússia, Polònia, Eslovàquia, Hongria. També hi ha una nutrida diàspora ucraïnesa a altres parts del món (vegeu la secció sobre Demografia a dalt). Així algunes comunitats parlen ucraïnès a països com ara: el Canadà, els EUA, Austràlia, l'Argentina i Israel. En els últims temps, hi ha hagut molta emigració cap a altres països d'Europa, en particular: Polònia, Eslovàquia, República Txeca, Hongria, Itàlia, Regne Unit i Portugal.

[edita] Religió

La principal religió a Ucraïna és la religió ortodoxa, dividida en tres tipus: dues branques de l'Església ortodoxa ucraïnesa -la que es regeix pel Patriarcat de Kýiv i la que es regeix pel de Moscou-, més l'Església ortodoxa autocèfala ucraïnesa.

La religió grecocatòlica, també anomenada de ritus uniat, que vindria a ser el que es podria anomenar una mena de fusió entre la religió ortodoxa i la catòlica, es practica principalment a l'oest del país (tot i que no exclusivament), en particular entre els rutens a la Transcarpàcia i a les óblasts de Lviv, Ivano-Frankivsk i Txernivtsí, religió que també es practica a Romania (Església Romanesa Unida a Roma, o Església grecocatolica de Romania).

També hi ha comunitats de catòlics i protestants.

El judaisme és prou important, amb una població de jueus asquenazites o els aixkenazim de parla jiddisch a diferents parts d'Ucraïna, amb els percentatges més alts de jiddisch-parlants a les ciutats de Lviv, Odessa, Txernivtsí i Kýiv.

També s'ha de considerar que, com a la resta d'Europa i moltes altres parts del món d'avui, hi ha molts ateus i agnòstics a Ucraïna, cosa que el gràfic no pren en consideració.


Religió a Ucraïna[23]
religió percentatge
Església ortodoxa ucraïnesa - Patriarcat de Kýiv
  
 50.4%
Església ortodoxa ucraïnesa - Patriarcat de Moscou
  
 26.1%
Església greco-catòlica ucraïnesa
  
 8%
Església Ortodoxa Autocefàlia ucraïnesa
  
 7.2%
Església Catòlica Romana
  
 2.2%
Protestantisme
  
 2.2%
Judaisme
  
 0.6%
Altres
  
 3.2%


[edita] Educació

Hi ha una excel·lent xarxa d'universitats a Ucraïna, repartides per tot el país, en part herència de la Unió Soviètica.

[edita] Cultura

[edita] Símbols culturals i senyes d'identitat nacional ucraïnesa

Músic itinerant, cosac ucraïnès, tocant la bandura amb el típic pentinat cosac
El llegendari cosac Mamai tocant la kobza (pintura de la primera meitat del s XIX)
Pýsanky tradicionals i moderns


[edita] General

  • La institució del cosac (sing: коза́к, pl: козаки́), que va néixer a Ucraïna. La figura del cosac se sol associar amb el seu cavall, la kobza o la bandura i l'osselédets (cap rapat amb una cua de cabell que sorgeix de dalt de tot del cap)
  • Haidamaki (Гайдáмаки o Гайдaма́ки), uns rebels del s. XVIII de la Ucraïna "de la riba dreta" (del Dnipró) que es revoltaren contra l'opressió de la Confederació de Polònia i Lituània (Rzeczpospolita Obojga Narodów). Els Haidamaki també donen nom a un poema de Taràs Xevtxenko i a un grup modern de folc-rock ucraïnès.
  • El Txumatsvo (Чумацтво)- Ofici de comerciant itinerant des del s. XV fins el s. XIX a Ucraïna. Els txumaký (singular: чумак, txumak) eren una classe social de comerciants que transportaven molts productes, però el més important era la sal. Feien camins regulars, com ara des de la mar Negra fins a la regió de Halytxynà (Galítsia), i els camins que freqüentaven acabaven blancs per la sal que anava caient. És per això que la Via làctia en ucraïnès és coneguda com el "Camí dels Txumaký" (Чума́цький Шлях, Txumàtsky Xliakh). Txumak també és el nom d'un ball popular.
  • Txornozem - Ucraïna és famosa per la seva terra negra o txornozem (чорнозе́м), un sòl altament fèrtil. A Ucraïna hi ha capes de fins a 2 metres.

[edita] Música i ball més emblemàtics

  • Hopak (гопа́к), el ball típic dels cosacs, on salten etc., que és tan vistós i que requereix habilitats d'acrobàcia. Es pot ballar sol, en parella o en grup. Va sorgir entre els cosacs com una mena de ball-joc-exercici imitant moviments de batalla o de defensa personal. En això te paral·lels amb el capoeira de Brasil. Avui en dia, s'ha conservat el hopak com a ball tradicional, i també s'ha recuperat com un esport-art marcial. En aquest últim cas, s'anomena hopak de combat, o boiovýi hopak (Бойови́й гопа́к). Hi ha clubs que practiquen aquesta art marcial a Lviv, Kýiv, Ternòpill, Txernivtsí, Khmelnytskyi, Kàmianets-Podilskyi i Kirovohrad.
  • Kozatxok (козачо́к), alegre ball popular que era molt estès entre els cosacs i en general a Ucraïna. La paraula és el diminutiu de cosac, i també s'usava per a denominar una mena de patge.
  • Kolomyika (коломи́йкa), tipus de cant i ball popular
  • Cant coral popular, com a expressió de música tradicional
  • Kobzar (кобза´р), bard itinerant que acompanya els poemes èpics cantats anomenats duma (дума) amb el kobza
  • Kobza (ко´бза), o llaüt ucraïnès
  • Bandura (Банду́ра), instrument de corda tradicional ucraïnès similar a una cítara
  • Lírnyk (лі́рник), músic itinerant que cantava cançons èpiques, històriques i religioses acompanyant-se amb la "lira" (lira ucraïnesa). Sovint eren i/o son músics cecs. Pertanyien al mateix gremi que els kobzars
  • Lira ucraïnesa (ліра), la viola de roda ucraïnesa
  • Trembita (трембі́та), instrument musical tradicional dels Hutsuls, als Carpats, similar a la trompa alpina
  • etc. etc.

[edita] Arts decoratives emblemàtiques

D'entre les diferents arts decoratives d'Ucraïna, aquestes dues tècniques son particularment emblemàtiques. Vegeu a baix sota "cultura popular" per saber-ne més.

  • Vyxyvanka o vyxývanka (вишива́нка o виши́ванка)
  • Pýsanka, pl. pýsanky (пи́санка, pl. пи́санки)

[edita] Alguns plats i menjars emblemàtics (petita introducció)

  • Borsx o borsxtx (борщ), la sopa nacional, a base de remolatxa, sovint conté també patates, col, agrella, carn de vedella, etc. i que es serveix amb "smetana" (el que se'n diu "crema de llet agra", conegut en francès com a crème fraiche, en alemany com a saure Sahne i en anglès com a sour cream) i herbes fresques com ara julivert o anet. De fet, es fan molst diferents tipus de sopa, que resulta un plat clau a l'hora de dinar o sopar.
  • Varényky (варе́ники), mena de ravioli xinès - ucraïnès portat per l'Horda d'or el segle X
  • Osselédets pid xúboiu, arengada sota "abric de pell" (amanida freda de remolatxa i arengada, entre altres ingredients)
  • Holubtsý (голубці), farcellets: fulles tendres de col farcides de carn picada de porc o vedella i arrós i cuinat en una salsa.
  • Salo (cansalada) (са́ло), cansalada (sense viar). V. la pàgina Viqui de salo en anglès
  • Khrin (хрін), salsa de rave picant
  • Kaixa: La kaixa és un concepte molt important. Significa tant cereals cuinats (com seria l'arrós), com també "farinetes". Es menja una gran varietat de cereals o gramínies, des del fajol (hretxka) fins a l'ordi (iatxmín), passant per l'arrós, el sègol (jyto), la civada (ovès) i el blat (pxenýtsia).
  • etc. etc.

[edita] Begudes "nacionals"

Un brindis típic a Ucraïna és "budmo" (Будмо), que significa "serem" i que ve a ser l'equivalent del nostre "som i serem".

  • Te (чай), Ucraïna és un país de te, excepte a la regió de Lviv, on la influència de l'imperi Austro-Hungarès, dels polonesos i dels armenis presents es nota en el fet de que el cafè (que es diu, per cert, cava = кава) ha arrelat, i és molt bo.
  • Pyvo (пи́во) - cervesa, una tradició molt antiga a Ucraïna. Hi ha moltes petites cerveseries i es fa una cervesa d'alta qualitat artesanal, com també industrial. S'acompanya amb peix sec anomenat taranka o tarañka (таранька)
  • Horivka o horilka (горі́вка), la paraula per vodka en ucraïnès. Acompanya el menjar. També hi ha de picant, que es diu horilka z pertsem (horilka amb bitxo). De fet, hi ha una infinitat de varietats de derivats del horilka, normalment casolans, on se li afegeix fruites, herbes aromàtiques, etc.
  • Vi, que anomenen vynó (вино́). Al sud del país vora la mar Negra, en particular a Crimea i a l'óblast o província de Kherson hi ha una llarga tradició vinícola. S'hi elaboren vi, cava (Шампанське, xampanske), moscatell i vins de postre com el "massandra", i similars al porto i madeira.
  • Un sens fi de sucs naturals de fruita fresca, suc de compota i suc elaborat a partir de fruita fumada.

[edita] Cultura popular

[edita] Les festes d'Ucranïa

Data Festa
1 de gener Any Nou
7 de gener Nadal
8 de març Dia Internacional de la Dona
1 i 2 de maig Dia Internacional del Treball
9 de maig Dia de la Victòria
28 de juny Dia de la Constitució
24 d'agost Dia de la Independència d'Ucraïna
Dates mòbils Pasqua
Dates mòbils Trinitat

[edita] Arts decoratives populars

  • Vyxyvanka o vyxývanka (вишива́нка o виши́ванка), els brodats tradicionals, espectaculars. Són tot un món i motiu de gran orgull per a la població.
  • Pýsanka, pl. pýsanky (пи́санка, pl. пи́санки), ous pintats en gran detall per pasqua, una tècnica i art popular.
  • L'art decorativa de la vytynanka (витинанка), un tipus de collage popular amb retalls molt fins i motius tradicionals. Un dels exponents d'aquest art fou la Maria Oksentíïvna Rudnenko (Марія Оксентіївна Руденко, 1915-2003). Per veure exemples de la seva obra i aquesta tècnica, mireu a [aquesta pàgina].

[edita] Figures cabdals de la cultura

Vegeu també la categoria Viqui de Ucraïnesos

Malévytx: "Un anglès a Moscou" (1914)
Malévytx: "Cercle negre" (1913)
Malévytx: "Suprematisme. Autoretrat en dues dimensions" (1916)

[edita] Escriptors

[edita] Escriptors cabdals d'abans
  • Ivan Vyxenskyi (Іван Вишенський, nascut ca. 1545-50 - mort 1620), escriptor, polemicista, filòsof i monjo ortodox de la renaixement i el barroc.
  • (Sant) Dmytró Tuptalo, conegut també com a Danylo Sàvytx Tuptalo i Dimitri de Rostov o Dimitri Rostovskii (Дмитро Туптало, Данило Савич Туптало, rus: Димитрій Ростовський, 1651-1709), sacerdot, escriptor, poeta, conegut pels seus epigrames.
  • Hryhorii Skovorodà (Григо́рій Сковорода́, 1722-1794), filòsof, místic i poeta, va escriure poesia i diàlegs filosòfics.
  • Ivan Kotliarevskyi (Іва́н Петро́вич Котляре́вський, 1769-1838), escriptor, poeta, dramaturg, famós sobretot per la seva magistral versió satírica de l'Eneïda («Енеїда», 1798) transferida a l'Ucraïna del seu temps, una epopeia heroico-burlesca en vers.
  • Petró Hulak-Artemovskyi (Петро́ Петро́вич Гула́к-Артемо́вський, 1790-1865), escriptor, poeta, traductor, famós per la seva magistral paròdia de les Odes d'Horaci.
  • Nikolai Gógol o Mykola Hóhol (ucraïnès: Мико́ла Васи́льович Го́голь, Mykola Vassýliovytx Hóhol; rus: Николай Васильевич Гоголь, Nikolai Vassílievitx Gogol, 1809-1852), prosista, dramaturg i poeta ucraïnès en llengua russa. A part de la seva literatura amb transfons russa, com ara els relats "L'inspector" i "El nas", també te moltes obres amb un transfons marcadament ucraïnès, com ara la seva novel·la o poema èpic en prosa, Taràs Bulba, i relats com ara "La fira de Soròtxintsi" (publicat en català com "La fira de Sorotxintzi"), sobre el poble ucraïnès de Soròtxyntsi, entre molts altres. Les ànimes mortes és considerat la seva obra major.
  • Levkó Borovykovskyi (Левко́ Боровико́вський, 1806-1889), escriptor, poeta, filòleg i filòsof
  • Taràs Xevtxenko (Тара́с Шевче́нко, 1814-1861), escriptor, sobretot poeta, també pintor, el "Verdaguer" d'Ucraïna (no confondre amb l'Andríi o Andrí Xevtxenko, el jugador de futbol). També conegut com a Kobzar (el bard) després de la publicació de la seva col·lecció de poemes, "Kobzar" («Кобзар», 1840).
  • Panteleimon Kulix (Пантелеймо́н Олекса́ндрович Кулі́ш, 1819-1897), prosista, poeta, etnògraf, traductor, crític, editor. Famós pel seu poema èpic en forma de "duma", Relat sobre Ucraïna (1843) i la seva novel·la històrica sobre l'any 1663, Txorna Rada (1845).
  • Méndele Móikher-Sfórim (1835-1917. ucraïnès: Ме́нделе Мо́йхер-Сфо́рім; jiddisch: מענדעלע מוכר ספֿר), pseudònim de Xolem Iànkev Abramovitx (jiddisch: Sholem Yankev Abramovich, al passaport: Соломон Мойсейович Абрамович), gran escriptor jueu ucraïnès que escrivia en hebreu i jiddisch. Va viure un temps a Kàmianets-Podilskyi abans d'anar a Berdýtxiv i després Odessa. Considerat un dels 3 clàssics més importants de la literatura jiddisch.
  • Ivan Frankó (Іва́н Франко́, 1857-1916), escriptor, sobretot poeta
  • Xolom-Aleikhem (ucraïnès: Шоло́м-Але́йхем, o "La pau sigui amb vostè"; jiddisch: שלום־עליכם), pseudònim de Solomon o Xolom Rabýnovytx o Xolom Nokhumovytx Rabýnovytx, Шолом Нохумович Рабинович, conegut en anglès com a Sholem Aleichem o Sholem Naumovich Rabinovich, 1859-1916) — gran escriptor jueu ucraïnès conegut com el "Mark Twain jueu" i considerat un dels 3 clàssics més importants de la literatura jiddisch. Va viure un temps a l'óblast de Kýiv. Les seves obres s'han traduït a més de 60 idiomes i van gaudit de gran èxit a la Unió Soviètica i molts altre llocs.
  • Lèssia Ukraïnka, pseudònim de Larissa Petrivna Kóssatx (Леся Українка, Лари́са Петрі́вна Ко́сач, 1871-1913), escriptora, poeta, dramaturg
  • Noman Çelebicihan (tàtar de Crimea: Noman Çelebicihan o Numan Çelebi Cihan, ucraïnès: Нома́н Челебіджіха́н, Noman Txelebidjikhan) (1885-1918), poeta, escriptor, polític i líder dels tàtars de Crimea. Fou assassinat per l'exercit roig el 1918, només uns mesos després de ser elegit president de Crimea.
  • Volodýmyr Svidzinskyi (Володи́мир Євти́мович (Юхи́мович) Свідзі́нський, Volodýmyr Ievtýmovytx o Iukhýmovytx Svidzinskyi, 1885-1941), poeta i traductor.
  • Maksym Rylskyi (Максим Тадейович Рильський, 1895-1964), poeta, traductor, publicista.
  • Pavló Tytxyna (Павло́ Тичи́на, 1891-1967), excel·lent poeta de l'avantguarda experimental, tot i que després va haver de seguir la línia oficial soviètica, l'anomenat "Sotzrealizm" (Realisme Social).
  • Mikhàil o Mykhailo Semenkó (Миха́йль Семенко́ o Михайло Васильович Семенко, 1892-1937), poeta exponent del futurisme ucraïnès, o "pan-futurisme" (панфутуризм, panfuturyzm). Un dels molts escriptors ucraïnesos assassinats pel règim estalinista, formant el que s'anomena la Renaixença afusellada
  • Bohdan-Íhor Antònytx (Богда́н-І́гор Анто́нич 1909-1937), poeta d'avantguarda i de la décadence lligat amb el simbolisme, assassinat pel règim estalinista (Renaixença afusellada)
  • Mykhailo Drai-Khmara (Миха́йло Опана́сович Драй-Хма́ра, 1889-1939), poeta, traductor (Renaixença afusellada)
  • Les' Kurbas (Лесь Ку́рбас, 1887-1937), dramaturg (Renaixença afusellada)
  • Ievhen Plújnyk, pseudònim: Kantermiriànyn (Євге́н Па́влович Плу́жник, 1898-1936), escriptor, poeta, dramaturg (Renaixença afusellada)
  • Vassyl Symonenko (Васи́ль Симоне́нко, 1935-1963), poeta, activista, dissident.
  • Iurii Lavrínenko, pseudònim: Iurii Dyvnytx (Ю́рій Лаврі́ненко, Ю́рій Дивнич, 1905-1987), poeta, escriptor dissident, fou reprimit, passà 5 anys a la presó, i pogué emigrar. A la ciutat de Nova York on es va establir, va formar l'escola de Nova York (poesia) junt amb altres ucraïnesos. El 1959, va publicar (a París) el llibre "Renaixença afusellada. Antologia 1917-1933. Poesia, prosa, drama, assaig."
  • Ivan Iov (Іва́н Іов, 1948-2001), poeta, també treballava en el camp de la poesia sonora i experimental.
  • Hryhorii Txubai (Григо́рій Петрович Чуба́й, 1949-1982), poeta i traductor, part del moviment "underground" dels anys 70 (fill de Taràs Txubai, cantant de grup rock "Platx Ieremíï", Плач Єремії).
  • Íhor Rymaruc (І́гор Микола́йович Римару́к, 1958-2008), poeta.
  • Iurii Pokaltxuc (Ю́рій Володи́мирович Покальчу́к, 1941-2008), escriptor, traductor, filòleg.
  • i molts més
[edita] Alguns escriptors d'ara

[edita] Artistes

Vegeu també la plana del museu nacional d'art d'Ucraïna amb imatges de les seves col·leccions (en anglès)

[edita] Artistes importants del passat
[edita] Alguns artistes d'ara
  • Aleksandr Kurktxí (també Oleksandr Kurktxàtov), pintor
  • Oleksandr Antoniuc (Олександр Антонюк), pintor, escultor "trouvé"
  • Mixa Nikolàiev i dona - mestres titellaires, creadors de titelles, pintors, a Dyven, el teatre de titelles de l'óblast de Khmelnytskyi.
[edita] Fotògrafs

[edita] Cineastes

  • Oleksandr Dovjenko (Олекса́ндр Довже́нко, 1894-1956), un dels grans directors de la història del cinema, cineasta ucraïnès.
  • Sargis Paradjànov (armeni: Սարգիս Հովսեփի Փարաջանյան, Sargis Hovsepi Parajànian; georgià: სერგეი (სერგო) ფარაჯანოვი; ucraïnès: Сергій Йосипович Параджанов, Serhii Iossýpovytx Paradjànov; rus: Сергей Иосифович Параджанов, Serguei Iossífovitx Paradjànov; anglès: Parajanov, Paradzhanov o Paradjanov, 1924-1990), director de cinema armeni durant l'època soviètica i post-soviètica. Va estudiar sota Dovjenko i va treballar a l'inici als estudis cinemàtogràfics Dovjenko. Va viure molts anys a Ucraïna, país que estimava. Una de les primeres vegades que va ser repressaliat va ser per una de les seves pel·lícules més ucraïnòfiles, Ombres d'avantpassats oblidats (1964).
  • Kira Muràtova, directora de cinema ucraïnesa que fa cinema en rus. Nasqué a Moldàvia, viu i treballa a Crimea. Les seves pel·lícules van ser censurades sota el règim soviètic. Quan van començara sortir les seves obres a l'estranger a partir del període anomenat Perestroika, va guanyar gran renom internacional.

[edita] Arquitectes

  • Liéixek Horodetskyi o Leszek Horodecki (ucraïnès: Лєшек Дезидерій Владислав Городецький, Liéixek Dezyderi Vladyslav Horodets’kyi; polonès: Leszek Władysław Horodecki, 1863-1930), arquitecte modernista ucraïnès d'origen polonès. Té moltes obres a Kýiv, algunes a altres parts d'Ucraïna, i un grapat a Polònia i Iran.

[edita] Músics

Músics d'abans:

  • Mykola Lýsenko (Мико́ла Віта́лійович Ли́сенко, Mykola Vitaliiovytx Lýsenko, 1842-1912), compositor, pianista, director d'orquestra, pedagog i etnomusicòleg. Entre altres obres, va escriure 10 òperes, com ara Taràs Bulba o Eneïda, com també 3 òperes infantils.
  • Solomia Kruixelnytska (Соломі́я Амвро́сіївна Крушельни́цька, Solomia Ambróssiïvna Kruixelnytska, 1872-1952), famosa cantant d'òpera ucraïnesa (soprano). L'òpera de Lviv porta el seu nom. La seva casa natal és ara una casa-museu dedicat a la seva figura al poble de Bila, a la província de Ternópill. Vegeu una foto d'ella a la viqui.

Músics d'ara:

[edita] Científics

[edita] Revolucionaris, anarquistes, polítics, líders cossacs, bandolers, etc

  • Néstor Makhnó (Не́стор Іва́нович Махно́, Néstor Ivànovytx Makhnó, 1889-1934), famós anarquista o anarco-comunista.
  • Stepan Bandera (Степа́н Андрі́йович Банде́ра, Stepan Andríiovytx Bandera, 1909-1959), home polític, ideòleg de moviment pro-llibertat d'Ucraïna, cap de la Organització revolucionària de nacionalistes ucraïnesos o ORNU (Організа́ція Украї́нських Націоналі́стів Революційна, ОУНР, Orhanizàtsia Ucraïnskykh Natsionalístiv Revolutsiina, OUNR, també coneguda com a ОУНБ - бандерівська, OUNB - Banderivska), la branca més radical de l'Organització de nacionalistes ucraïnesos, que usava una bandera anarquista. La propaganda soviètica el tenia com a col·laboracionista nazi, traïdor nacional, racista, etc., però els ucraïnesos generalment el consideren un heroi nacional que va lluitar per la independència. Els membres de l'ORNU i els seus seguidors s'anomenen Banderivtsi.
  • Symon Petliura (Си́мон Васи́льович Петлю́ра, 1879-1926), publicista, escriptor, periodista, activista, polític i estadista, va encapçalar la lluita per la independència d'Ucraïna després de la revolució russa de 1917. Durant el període d'independència Ucraïnesa (República Popular Ucraïnesa, Українська Народна Республіка, 1918-1920), va ser cap de l'estat (va ser el 3r president de la República Popular d'Ucraïna.
  • Sholom Schwartzbard (ucraïnès: Самуї́л-Шльо́ма Шва́рцбард, Samuïl-Xloma Xvàrtsbard, 1886-1938), anarquista jueu que va assassinar el Symon Petliura a París.
  • Mykhailo Hruixevskyi (Миха́йло Сергі́йович Груше́вський, 1866-1934), historiador, acadèmic, organitzador de les ciències, publicista i polític, cap de la Rada Central (Украї́нська Центра́льна Ра́да (УЦР), o Центральна Рада, 1917-1918), el parlament revolucionari d'Ucraïna, 1r president de la República Popular d'Ucraïna. Va morir sota circumstàncies misterioses el 1934.
  • Volodýmyr Vynnytxenko (Володимир Кирилович Винниченко, Volodymyr Kyrylovych Vynnychenko, 1880-1951) fou un escriptor, dramaturg, activista polític, revolucionari i polític. Com a home de lletres, és considerat un dels modernistes importants de l'Ucraïna pre-revolucionària. Les seves obres foren proscrites a l'URSS, com les de molts escriptors ucraïnesos, dels anys 1930 fins els 80. 2n president de la República Popular d'Ucraïna.
  • Ivan Mazepa (Іва́н Мазе́па, en anglès a vegades Mazeppa, 1639-1709), Hétman del Cosacs de Zaporíjia.
  • Ustým Karmaliuk (Усти́м Яки́мович Кармaлю́к o Кармeлюк, Ustým Iakýmovytx Karmaliuk o Karmeliuk, 1787-1835), heroi nacional, serf-pagès tornat bandoler revolucionari, va ser lider de rebel·lions a Podíl·lia i va lluitar contra l'opressió del poble. A vegades se li diu el Robin Hood d'Ucraïna.

[edita] Museus

Museu de la Pýsanka, dedicat als ous pintats en la tècnica ucraïnesa de pýsanky
Molins de vent al museu d'arquitectura popular nacional a Pyróhiv

.

Hi ha molts museus, molt repartits pel territori, de manera que en un lloc inesperat, et pots trobar amb una col·lecció molt bona d'art, tot i que possiblement petita. Al museu municipal d'art de Khmelnytskyi, per exemple, hi ha una compacte però excel·lent col·lecció d'obres de la Maria Pryimatxenko (però no sempre exposades per falta d'espai).

[edita] Museus al territori d'Ucraïna

[edita] Pobles-museu, eco-museus a l'aire lliure a Ucraïna

L'eco-museu o poble-museu és un concepte molt comú a Ucraïna, on se'n diuen skànseny o skànsens (ска́нсени, skànseny), paraula d'origen escandinava, o també "prosto neba" (просто неба), frase que vol dir "a l'aire lliure" (literalment: "simplement el cel").

[edita] Museus a l'estranger relacionats amb Ucraïna

[edita] Teatres

A Ucraïna, en part com a herència de la Unió Soviètica, hi ha molts diferents teatres a la majoria de ciutats capitals de província i altres. Hi ha edificis especials per òpera, per teatre, pel teatre de titelles, pel circ. És particularment interessant la importància que tingué (o que té) el circ i el teatre de titelles, com per a tenir un lloc permanent a cada província dedicat només a aquella art, sovint consistent en edificis grans, a vegades espectaculars, com els del circ i de titelles de Kýiv.

Vegeu, per exemple, la imatge panoràmica interactiva de l'edifici del teatre de titelles de Kýiv, unes imatges del teatre a la pàgina del "Deutscher Friedensstifter" a flikr (en alemany, topònims transcrits del rus), i la pàgina oficial; la pàgina de Dyven, el teatre de titelles de l'óblast de Khmelnytskyi.

Destacats teatres d'òpera son els de Lviv, Odessa i Kýiv.

[edita] Festivals (música, ball, cinema, literatura)

  • Festival internacional de música "Porta de Hiozliov - Basar Oriental" (фестиваль «Гёзлёв къапусы - Східний базар», Festival "Hiozliov kapussy - Skhidnyi bazar", la transcripció del tàtar només aproximatiu). Es presenta en tàtar de Crimea i ucraïnès i es retransmet per la televisió nacional. S'enfoca cap a les cultures turqueses de Crimea i antigues repúbliques de la Unió Soviètica, però hi ha participants d'arreu. El nom "Porta de Hiozliov" prové de l'antic nom de la ciutat de Ievpatòria, on es fa el festival a finals d'agost. El 2009 va tenir lloc la sisena edició.
  • Festival de Jazz de Koktebel - es fa el setembre de cada any al municipi coster i turístic de Koktebel. Atrau un públic de tot l'espai de l'antiga URSS i hi participen músics de renom d'arreu del món.
  • MakhnóFest, Festival underground musical i literari "Día de la independència amb en Makhnó" (МахноФест, MakhnóFest o Музи́чно-літерату́рний андергра́ундовий фестива́ль «День Незале́жності з Махно́м», Muzytxno-literaturnyi andergràundovyi festyval "Den nezalejnosti z Makhnom"), Huliaipole, óblast de Zaporíjia. Aquest potent festival de música i literatura es fa cada any al lloc de naixement de'n Néstor Makhnó entorn al dia de la Independència d'Ucraïna. L'organitza l'associació cultural "La última barricada" (Мистецького об'єднання «OstаNNя Барикада», "Ostànnia Barrykada").

[edita] Esports

Vegeu també la categoria o llistat d'articles: Esport a Ucraïna

[edita] Futbol

Vegeu també la categoria viqui Futbolistes ucraïnesos

Ucraïna serà la seu de la pròxima Eurocopa 2012, la màxima competició de futbol entre seleccions europees. Es tracta d'una candidatura conjunta amb el país veí de Polònia, i serà el primer gran esdeveniment esportiu que es disputi a Ucraïna després de la seva independència de la URSS. Formant part de la Unió Soviètica, a Kýiv s'hi va disputar un partit de la competició de Futbol als Jocs Olímpics d'estiu de 1980. Els equips de futbol més coneguts són el Xakhtar Donetsk i el Dynamo Kýiv.

Trívia: Des que han fitxat el defensa ucraïnès Dmytró Txyhrynskyi, (Дмитро Чигринський o Дмитро Анатолійович Чигринський), simplificat a Dmitró Txigrinski als mitjans, que va arribar a Catalunya a l'agost d'enguany (2009), tots els partits del Barça son retransmesos a la televisió ucraïnesa.

   Soccerball.svg Selecció de Futbol

[edita] Escacs

Personatges d'abans:

  • Fédir Parfénovytx Bahatyrtxuc (Фе́дір Парфе́нович Богатирчу́к, anglès: Fedir Bohatyrchuk, 1892, Kýiv - 1984, Оttowa) — jugador d'escacs ucraïnès, soviètic i canadenc, metge i home polític, va assolir el títol de Campió d'Ucraïna.

Personatges d'ara:

  • Kateryna Lahnó (Катери́на Олекса́ндрівна Лагно, Kateryna Oleksàndrivna Lahnó, 1989) - la Mestre Internacional en la categoria de dones més jove del món (va guanyar el títol a l'edat de 12 anys! trencant el rècord de l'hongaresa, Judit Polgár). Va néixer a Lviv, es va criar a la cuitat de Kramatorsk (Краматорськ), on els escacs estan molt arrelats, a l'óblast de Donetsk, i ara viu a Donetsk.
  • Volodýmyr Hrabinskyi (Володимир Олександрович Грабінський, 1974, Lviv) — Mestre Internacional i "entrenador de mèrit d'Ucraïna" (заслужений тренер України), és a dir, ha rebut un títol universitari d'esport i s'ha guanyat el títol d'entrenador de mèrit per haver format molts destacats alumnes. Va estudiar a la Universitat Estatal de Cultura Física de Lviv (Львівський державний університет фізичної культури)
  • etc , etc.

[edita] Hopak de combat

El hopak (гопа́к) és conegut avui en dia principalment com a ball tradicional molt acrobàtic dels cosacs ucraïnesos. Tot i així, va originar entre els cosacs com una mena de ball-joc-exercici imitant moviments de batalla o de defensa personal, similar al capoeira de Brasil. Avui en dia, també s'ha recuperat com un esport-art marcial. En aquest cas, s'anomena hopak de combat, o boiovýi hopak (Бойови́й гопа́к). Hi ha clubs que practiquen aquesta art marcial a Lviv, Kýiv, Ternòpill, Txernivtsí, Khmelnytskyi, Kàmianets-Podilskyi i Kirovohrad.

[edita] Jocs Olímpics

   Olympic flag.svg Ucraïna als Jocs Olímpics

Jocs Gold medal with cup.svg Silver medal with cup.svg Bronze medal with cup.svg Total
Atlanta 1996 9 2 12 23
Sydney 2000 3 10 10 23
Atenes 2004 9 5 9 23
Pequín 2008 7 5 15 27
Total 28 23 46 97

[edita] Història

Vegeu també la categoria viqui: Història d'Ucraïna

L'actual territori que forma Ucraïna va ser la part meridional del primer estat eslau oriental: el Principat de Kíev (o Rus de Kíev). La seva capital era Kýiv. Aquest estat va ser fundat pels varegs, un poble víking procedent de Suècia. Els varegs van arribar conduïts per Rurik, que, segons la tradició "normandista", va ser el fundador de Kýiv. Posteriorment els varegs van ser assimilats per la població eslava local, composta per rutens i protoucraïnesos. Durant els segles X i XI el territori ucraïnès es va convertir en l'estat més important d'Europa i es va forjar la identitat ucraïnesa que ha perdurat fins a l'actualitat.

Originàriament, el terme rus feia referència a tots els principats eslaus, però a causa de les disputes internes i a les intrusions dels mongols i els tàrtars començaren a definir-se les tres grans branques dels eslaus orientals: russos amb el centre a Vladímir (posteriorment Moscou), ucraïnesos als principats de Galítsia i Volínia (unificats el 1199 en un estat que durà fins el 1340 i després ocupats per Polònia) i posteriorment amb centre a Kýiv, i bielorussos als principats de Polèsia-Minsk, Smolensk i Pinsk.

A mitjan segle XIV els lituans aprofitaren la debilitat dels tàrtars i van començar a ocupar el principat. Posteriorment Polònia i Lituània s'uniren en un estat,la Confederació de Polònia i Lituània i els territoris ucraïnesos van quedar subjectes a la dominació polonesa.

Ja a mitjan segle XVII, els serfs ucraïnesos que van fugir de Polònia crearen un estat independent al centre del país, donant origen als cosacs. Després de les particions de Polònia de finals del segle XVIII entre Prússia, l'Imperi d'Àustria i l'Imperi Rus, l'Ucraïna occidental va quedar sota la dominació austríaca i després austrohongaresa mentre que l'oriental va romandre sota la russa.

Durant aquest període comença a revifar la consciència nacional en un procés paral·lela a la Renaixença catalana. Després de la Revolució Russa del 1917, Ucraïna va assolir una breu independència en dos estats, units el 1920. El 1922, però, el país torna a ser dividit, aquesta vegada entre Polònia i la Unió Soviètica. La part soviètica va ser una de les repúbliques fundadores d'aquest estat sota el nom de República Socialista Soviètica d'Ucraïna.

Durant els anys més durs de la Unió Soviètica sota Stalin, es va portar a cap moltes purgues, entre elles la purga dels intel·lectuals ucraïnesos (escriptors, artistes, músics, actors, etc. capdavanters). D'aquest episodi se'n diu Renaixença afusellada (розстрі́ляне Відро́дження, rozstríliane Vidródjennia, anys 20 i 30). Solapant-se amb això, hi ha l'episodi del genocidi ucraïnès anomenat Holodomor (Голодомо́р, 1932-33), una fam artificial creada pel règim de Stalin, on tots els aliments foren trets del país per soldats i les fronteres tancades. Hi van morir milions.

El 1939 l'Ucraïna polonesa fou ocupada per la Unió Soviètica. La invasió alemanya del 1941 va provocar l'assetjament de Kýiv. Durant els anys d'ocupació i guerra, la comunitat jueva, molt nombrosa a Ucraïna, va ser exterminada i la política de terra cremada duta a terme pels dos bàndols va deixar el país en ruïnes.

El 1954, la regió de Crimea va ser transferida a Ucraïna por decisió personal de Khrusxov.

Després de molts segles de dominació estrangera, el 25 d'agost del 1991 –poc després del cop d'estat fracassat de l'URSS– el parlament ucraïnès va declarar la independència, decisió que va ser ratificada l'1 de desembre mitjançant un referèndum popular. Unes setmanes després va passar a formar part de la CEI, una institució amb poca efectivitat que vol mantenir els lligams econòmics amb Rússia. Tot i ser membre fundador de la CEI, avui en dia Ucraïna ja no és un veritable membre, mantenint només l'estatus de "membre participatiu".

Maidan Nezaléjnosti, Plaça de la Independència, a Kýiv

Ucraïna fou considerada inicialment com una república amb condicions econòmiques més favorables que la resta de regions de l'antiga URSS. Tot i així, el país va experimentar una recessió econòmica més profunda que la resta de repúbliques. Durant la recessió, Ucraïna va perdre el 60% del seu PIB entre 1991 i 1999, i va patir taxes d'inflació superiors al 1000%. Insatisfets amb les condicions econòmiques, així com el crim i la corrupció, els ucraïnesos van protestar i organitzaren vagues. L'any 1994, el president Kravtxuk va acordar avançar les eleccions presidencials, en les quals va perdre el càrrec enfront l'anterior primer ministre del país Leonid Kutxma.

Durant les dues legislatures de Kutxma, l'economia ucraïnesa es va estabilitzar i des de 2000 ha gaudit d'un creixement econòmic constant, amb una mitjana anual aproximat del 7%, una de les majors taxes de creixement tant a Europa com arreu del món. L'any 1996 fou aprovada una nova Constitució, que va establir un règim semipresidencial i va dotar Ucraïna d'un sistema polític estable. Malgrat això, Kutxma fou criticat per excés de poder, corrupció, transferència de propietats públiques a mans d'oligarques afins, atacs a la llibertat d'expressió i frau electoral.

Manifestants vestits de taronja s'apleguen a la plaça de la Independència de Kýiv el 22 de novembre de 2004. El nombre de persones protestant al centre de la capital va assolir en alguns moments el milió de persones, segons algunes estimacions.

L'any 2004, Víktor Ianukóvitx, aleshores primer ministre, fou declarat guanyador de les eleccions presidencials, manipulades segons els observadors internacionals que hi havia presents. L'escrutini va causar un clam popular en suport del candidat de l'oposició, Víktor Iúixtxenko, que va encapçalar la pacífica Revolució Taronja contra els resultats. Aquesta revolta impulsà Víktor Iúixtxenko i Iúlia Timoixenko al poder, deixant Ianukóvitx a l'oposició.

El març de 2006 van tenir lloc les eleccions al Parlament ("Verkhovna Rada") i tres mesos més tard es va constituir un govern de "Coalició anticrisi" format pel "Partit de les Regions", el "Partit Comunista d'Ucraïna" i el "Partit Socialista d'Ucraïna". El darrer partit s'havia separat de la "Coalició Taronja" amb "Nostra Ucraïna" i el bloc de Iúlia Timoixenko. La nova coalició va nomenar Víktor Ianukóvitx per al càrrec de primer ministre, que va tornar així al càrrec, mentre el líder del "Partit Socialista" esdevenia president del Parlament. Unes noves eleccions van tenir lloc el setembre de 2007, amb victòria de la "Coalició Taronja" de Iúixsxenko i Timoixenko.

[edita] Referències

  1. ↑ «Water Reservoirs» (en anglès). Encyclopedia of Ukraine. [Consulta: 5 novembre 2009].
  2. ↑ «Dnieper Cascade of Hydroelectric Stations» (en anglès). Encyclopedia of Ukraine. [Consulta: 5 novembre 2009].
  3. ↑ «Дніпро» (en ucraïnès). Viquipèdia ucraïnesa. [Consulta: 5 novembre 2009].
  4. ↑ «Каскад гідроелектростанцій на Дніпрі» (en ucraïnès). Viquipèdia ucraïnesa. [Consulta: 5 novembre 2009].
  5. ↑ «Чорнозем, article al viqui en ucraïnès, al seu torn extret de l'Entsyklopèdiia ukraïnosnavstvo, Enciclopèdia sobre Ucraïna» (en ucraïnès). Енциклопедія українознавства (у 10 томах / en 10 toms), a cura de Volodýmyr Kubíiovytx. París, Nova York: «Молоде Життя», 1954, 1989.. [Consulta: 7 novembre 2009].
  6. ↑ «Soil Classification» (en anglès). Encyclopedia of Ukraine. [Consulta: 7 novembre 2009].
  7. ↑ «Slobidska Ukraine» (en anglès). Encyclopedia of Ukraine. [Consulta: 7 novembre 2009].
  8. ↑ «UNWTO World Tourism Barometer, volume 6» (pdf) (en anglès). Organització Mundial del Turisme, ONU, juny 2008.
  9. ↑ «Ethnical composition of the population of Ukraine» (en anglès). Cens 2001. [Consulta: 5 juliol 2008].
  10. ↑ «Estadístiques d'Ucraïna». Fons de Nacions Unides per a la infància (UNICEF). [Consulta: 7 gener 2008].
  11. ↑ «What Went Wrong with Foreign Advice in Ukraine?» (en anglès). The World Bank Group. [Consulta: 16 gener 2008].
  12. ↑ «Field Listing - Population growth rate» (en anglès). CIA World Factbook. [Consulta: 5 juliol 2008].
  13. ↑ «State Statistics Committee of Ukraine» (en anglès). [Consulta: 18 setembre 2009].
  14. ↑ «Demoscope» (en anglès). [Consulta: 18 setembre 2009].
  15. ↑ «Bohdan Danylyshyn at the Economic ministry» (en anglès). Ministeri d'Economia. [Consulta: 01 febrer 2008].
  16. ↑ «President meets with business bosses». Press office of President Victor Yushchenko. [Consulta: 01 febrer 2008].
  17. ↑ Error de citació: Etiqueta <ref> no vàlida; no s'ha proporcionat text per les refs amb l'etiqueta pop
  18. ↑ Error en el títol o la url.Ukrainian Independent Information Agency (UNIAN). «», octubre 2007. [Consulta: 3 juliol 2008].
  19. ↑ Error en el títol o la url.National Institute for International Security Problems. «» (en anglès), gener 2006. [Consulta: 3 juliol 2008].
  20. ↑ «International migration 2006» (en anglès). United Nations Department of Economic and Social Affairs. [Consulta: 5 juliol 2008].
  21. ↑ «Ethnic origins, 2006 counts, for Canada, provinces and territories - 20% sample data» (en anglès). Estadístiques del Canadà.
  22. ↑ «Cens d'Ucraïna del 2001». State Statistics Committee of Ukraine. [Consulta: 16 gener 2008].
  23. ↑ «CIA the World Fact Book» (en anglès).

[edita] Obres de referència útils

Per a saber més sobre Ucraïna, les següents obres son excel·lents recursos, tot i que, malauradament, no estan en català:

  • Encyclopedia of Ukraine (que va sortir per primera vegada a University of Toronto Press el 1984-93), 5 volums. S'ha revisat i expandit d'ençà. Una part d'aquesta obra és accessible a internet a través de la pàgina de l'enciclopèdia del Canadian Institute of Ukrainian Studies, revisat i expandit cada any. (en anglès)
  • Енциклопедія українознавства (у 10 томах) (Entsyklopèdiia ukraïnoznavstvo, Enciclopèdia sobre Ucraïna en 10 toms, a cura de Volodýmyr Kubíiovytx, publicat per primera vegada a París el 1954, després revisat i reeditat a Nova York, 1989 i) Lviv, 1993, 2003. (en ucraïnès)
  • Енкилопедія сучасної України: В 25-ти томах (Enciclopèdia de l'Ucraïna contemporània). Поліграф книга, 2001. (en ucraïnès)
  • Moltes pàgines en anglès d'universitats del Canadà i d'EUA.

[edita] Vegeu també


[edita] Enllaços externs

Commons-logo.svg
 A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a:
Ucraïna


Flag of Ukraine.svg Subdivisions administratives d'Ucraïna Flag of Ukraine.svg
Províncies o óblasti (una óblast)

Flag of Dnipropetrovsk Oblast.png Dnipropetrovsk - Flag of Donetsk Oblast.svg Donetsk - Flag of Ivano-Frankivsk Oblast.png Ivano-Frankivsk - Flag of Zhytomyr Oblast.svg Jytómyr - Flag of Kharkiv Oblast.jpg Khàrkiv - Kherson flag.jpg Kherson - Flag of Khmelnytskyi Oblast.png Khmelnytskyi - Flag of Kyiv Oblast.png Kýiv - Flag of Kirovohrad Oblast.svg Kirovohrad - Flag of Luhansk Oblast.png Luhansk - Flag of Lviv Oblast.png Lviv - Flag of Mykolaiv Oblast.png Mykolàïv - Flag of Odesa Oblast.png Odessa - Poltava.jpg Poltava - Flag of Rivne Oblast.png Rivne - Flag of Sumy Oblast.png Sumy - Flag of Ternopil Oblast (2001-2003).svg Ternópill - Coat of Arms of Transcarpathian Oblast.png Transcarpàcia  - Flag of Cherkasy Oblast.png Txerkassy - Flag of Chernihiv Oblast.png Txerníhiv - Flag of Chernivtsi Oblast.png Txernivtsí - Flag of Vinnytsia Oblast.svg Vínnytsia - Flag of Volhynian Oblast.svg Volínia - Flag of Zaporizhzhya Oblast.png Zaporíjia
República autònoma

Flag of Crimea.svg Crimea
Ciutats amb status especial

Kiew-city-COA.PNG Kíev/Kýiv - Sebastopol.jpg Sebastòpol


Repúbliques de la Unió Soviètica
Europa Oriental
Àsia Central
Caucas
Països Bàltics
Repúbliques Soviètiques efímeres
State Coat of Arms of the USSR (1958-1991 version) transparent background.png
1922-1936
1940-1956


 
Estats d'Europa		 LocationEurope.png
Albània Albània | Alemanya Alemanya | Andorra Andorra | Armènia Armènia2 | Àustria Àustria | Azerbaidjan Azerbaidjan1 | Bèlgica Bèlgica | Bielorússia Bielorússia | Bòsnia i Hercegovina Bòsnia i Hercegovina | Bulgària Bulgària | Ciutat del Vaticà Ciutat del Vaticà | Croàcia Croàcia | Dinamarca Dinamarca | Eslovàquia Eslovàquia | Eslovènia Eslovènia | Espanya Espanya | Estònia Estònia | Finlàndia Finlàndia | França França | Geòrgia Geòrgia1 | Grècia Grècia | Hongria Hongria | Irlanda Irlanda | Islàndia Islàndia | Itàlia Itàlia | Kazakhstan Kazakhstan1 | Kosovo Kosovo | Letònia Letònia | Liechtenstein Liechtenstein | Lituània Lituània | Luxemburg Luxemburg | Malta Malta | Moldàvia Moldàvia | Mònaco Mònaco | Montenegro Montenegro | Noruega Noruega | Països Baixos Països Baixos | Polònia Polònia | Portugal Portugal | Regne Unit Regne Unit | Macedònia República de Macedònia (FYROM) | Txèquia República Txeca | Romania Romania | Rússia Rússia1 | San Marino San Marino | Sèrbia Sèrbia | Suècia Suècia | Suïssa Suïssa | Turquia Turquia1 | Ucraïna Ucraïna | Xipre Xipre2
1. Estat parcialment a l'Àsia. 2. Estat geogràficament a l'Àsia, però sovint considerat part d'Europa per raons històriques i culturals.


 
Comunitat d'Estats Independents (CEI)		 Comunitat d'Estats Independents

Armènia Armènia | Azerbaidjan Azerbaidjan | Bielorússia Bielorússia | Kazakhstan Kazakhstan | Kirguizistan Kirguizistan | Moldàvia Moldàvia | Rússia Rússia | Tadjikistan Tadjikistan | Turkmenistan Turkmenistan | Ucraïna Ucraïna | Uzbekistan Uzbekistan


Viquipèdia:Llista d'articles que totes les llengües haurien de tenir#Geografia

Obtingut de «http://ca.wikipedia.org/wiki/Ucra%C3%AFna»
En altres llengües