Crimea

De Viquipèdia

Dreceres ràpides: navegació, cerca
Автономна Республіка Крим
(Avtonomna Respúblika Krym)
Автономная Республика Крым
(Avtonómnaia Respúblika Krym)
Qırım Muhtar Cumhuriyeti
Bandera de Crimea Escut de Crimea
Bandera Escut
Situació de Crimea
Situació de Crimea a Ucraïna
Lema: "Процветание в единстве" - 'Prosperitat en unitat'
Himne: "Нивы и горы твои волшебны, Родина" - 'Els vostres camps i muntanyes són meravellosos, Pàtria'
Capital Simferòpol
Ciutats més grans Simferòpol, Ievpatòria, Kertx, Teodòsia, Ialta
Llengua oficial Ucraïnès. El rus és la llengua de facto. També s'utilitza el tàtar de Crimea
Govern República autònoma d'Ucraïna
Cap d'estat President d'Ucraïna Víktor Iúixtxenko
Primer ministre Viktor Plakida
Cap del Parlament Anatoli Gritsenko
Superfície 26.200 km²
Població 1.994.300 (2005)
Moneda Hrívnia (UAH)
Domini d'Internet .crimea.ua
Codi telefònic +380-65
Zona horària UTC+2

Crimea o la República Autònoma de Crimea (ucraïnès: Крим, Автономна Республіка Крим - Krym, Avtonomna Respúblika Krym), (rus: Крым, Автономная Республика Крым - Krym, Avtonómnaia Respúblika Krym), (tàtar de Crimea: Qırım, Qırım Muhtar Cumhuriyeti) és una república autònoma d'Ucraïna a la costa septentrional de la mar Negra, i a la península del mateix nom.

Per millor situar la regió, vegeu aquest mapa d'Ucraïna que mostra les divisions administratives i països veïns de forma molt clara (en anglès).

La superfície de la república és de 26.200 km². La població és d'1.994.300 habitants (2005). La capital és Simferòpol.

Taula de continguts

[edita] Geografia física

La muntanya d'Ai-Petri
"Iialà" o mola a les Muntanyes de Crimea prop d'Aluixta
Vall de Baidar (Baidarska dolyna)
Ai-Petri a l'hivern
El riu Salhir al seu pas per Simferòpol

[edita] Muntanyes, relleu

El país està dividit en tres zones, amb muntanyes que formen cadenes paral·leles d'un anticlinal força assimètric:

  • La costa, que és plana i gaudeix d'un clima benigne
  • La planura de Crimea, que ocupa el 75 % del país i acaba a l'est a les albuferes o estanys del Sývaix.
  • Les Muntanyes de Crimea (ucraïnès: Кримскі Гори, Krymski Hory, rus: Крымские Горы, Krymskie Gory; tàtar de Crimea: Qırım dağları), amb les alçàries de Roman-Koix (1548 m), Demir-Kapu (1540 m), Zeytin-Kosh (1537 m), Kemal-Egerek (1529 m), Khatir Dagh (1521 m) i d'altres, com ara el conegut Ai-Petri (1243 m).

[edita] Hidrografia

[edita] Rius

Pel que fa als rius, els principals són els:

  • Salhir (ucraïnès: Салгі́р, Salhir; tàtar de Crimea: Salğır; rus: Салгир, Salgir) - el riu més llarg de Crimea, amb 232 km. Neix al peu del mont Txatyr-Dagh o Dah o Dag, a la confluència de l'Anhar (Ангар) i el Kyzylkobinka i desemboca al sistema d'albuferes de Sývaix. Passa per la capital de Crimea, Simferòpol.
  • Biiuk-Karassu o Büiük Karassuv (ucraïnès: Бію́к-Карасу, Biiuk-Karassu o Карасівка, Karassivka; tàtar de Crimea: Büyük Qarasuv) - Té una llargada de 86 km. Neix al Karabí Iailà o massís del Karabí (ucraïnès: Карабі́-яйла́, ;rus: Караби́-яйла́; tàtar de Crimea: Qarabiy Yayla) i desemboca al Salhir. Junt amb aquest últim, forma el sistema fluvial més important de Crimea.
  • Txorhun (ucraïnès: Чорна, Txorna (negra); rus: Чёрная, Txòrnaia; tàtar de Crimea: Çorğun) - neix al poble de Rodnykivske (Родниківське) i desemboca a la badia de Sebastòpol, a la mar Negra, passant per Inkerman. Té una llargada d'uns 34 km. És un riu que creix a la tardor-hivern i disminueix a l'estiu, d'acord amb el clima Mediterrani de la regió.

Vegeu una imatge del Txorhun a mig camí cap a la mar.

  • Almà (ucraïnès: Альма́) - Amb una llargada de 84 km, neix al iailà o massís de Babuhan-Iailà (Бабуга́н-яйла́, tàtar de Crimea: Babuğan Yayla) i desemboca a la mar Negra entre Sebastòpol i Ievpatòria.
  • Katxa (ucraïnès, rus: Кача; tàtar de Crimea: Qaçı) - 69 km. de largada, neix a la confluència de dos rius al iailà o massís de Babuhan-Iailà (Бабуга́н-яйла́, tàtar de Crimea: Babuğan Yayla) i desemboca a la mar Negra prop de Sebastòpol.
  • Belbek (ucraïnès i rus: Бельбек; tàtar de Crimea: Belbek) - 63 km. de llarg, neix a la confluència de dos rius a les Muntanyes de Crimea i desemboca a la mar Negra prop de Sebastòpol.
  • Kyzylkobinka (Кизилкобі́нка, Кизил-Коба o Краснопещерна, tàtar de Crimea: Qızıl Qoba Özen, "Riu de la cova vermella") - neix a la cova de Kyzyl-Koba (Кизил-Коба) o Cova vermella i passa uns 13 km sota terra. Després travessa uns 5 km. abans de confluir amb l'Anhar, els dos rius originant el Salhir.

[edita] Llacs i embassaments

Alguns llacs d'aigua dolça i embassaments de Crimea:

[edita] Albuferes o lymans

Hi ha moltes albuferes, anomenades llacs o lyman en ucraïnès, com ara:

[edita] Canals

  • El canal de Crimea-Nord o canal de Crimea septentrional (Півні́чно-Кри́мський кана́л, Pivnitxno-Krymskyi canal) — porta aigua del Dnipró a Crimea. Començant a l'embassament de Kakhovka, al Dnipró, i arriba fins a Kertx. Amb una llargada de 402 km, va ser construïda del 1961 al 1971 per a regadiu i aigua potable.

[edita] Població

Segons el cens ucraïnès del 2001, la població de Crimea es reparteix entre els següents grups ètnics:

Altres minories són polonesos, àzeris, coreans, grecs, alemanys, i gitanos. És la llar dels tàtars de Crimea, que actualment són el 13 % de la població, com també dels krymtxac, que actualment son ben pocs.

[edita] Economia

Gaudeix d'un clima excel·lent per a l'agricultura: tabac, blat, gira-sol, roses i vinya, que facilita la producció d'un bon vi, cava i licors. Fins el 1985 hi havia al país 96 cellers de vi, així com una fàbrica d'ampolles a Simferopol, però la campanya antialcohòlica de Gorbatxov i Ligatxov el 1989 les va reduir a sis el 1992. Antigament tenia el 73 % de la terra en conreu, i era el segon productor de raïm d'Ucraïna. La producció ramadera també era important (651.000 vaques i bòvids, 406.700 porcs i 953.000 ovelles i cabres). Un dels llocs més coneguts pel seu vi és Inkerman (ucraïnès: Інкерман; rus: Инкерма́н , tàtar de Crimea: İnkerman, que significa "fortalesa - cova").

Tanmateix, no hi ha gaire aigua potable. També hi ha jaciments de ferro a Kertx, però els principals ingressos provenen del turisme que recullen els estacions termals meridionals de Ialta i Feodòssia o Kefe, on hi han estiuejat tots els dirigents soviètics. També hi ha indústries de peix i conserveres a Simferòpol (Aqmescit), tèxtils a Sevastòpol (Aqyar) i de reparació naval a Ienikale, alimentàries a Kertx.

Endemés, també són ports estratègicament importants per a l'antiga flota soviètica al Mar Negre, raó per la qual sovint és reivindicada per Rússia, que s'ha apropiat de la major part de l'estol. També exporten llurs productes a 86 països, i el 2000 la producció agrària havia crescut en un 7 %, mentre que el sector privat comptava ja amb 2.607 empreses (un 16 % de l'economia local), d'elles el 15 % en construcció, el 26 % en transport, el 20 % en comerç.

Però els tàtars no gaudeixen gaire d'aquesta situació. Es calcula que el 60 % està a l'atur, i vora la meitat no disposa de casa pròpia. En 291 assentaments tàtars, el 25 % no tenen corrent elèctric, el 70 % tampoc té aigua corrent i el 96 % no tenen gas. Endemés, la forta crisi econòmica d'Ucraïna ha resultat en que els programes d'ajut social hagin estat reduïts dràsticament: si el 1992 es dotaren 95.2 milions $, el 1994 se'n dotaren 59.6 milions $, i el 1997 només 6.9 milions $.

[edita] Subdivisions i Municipis

Crimea se sotsdivideix en 25 regions: 14 raions i 11 municipis urbans: Subdivisions de Crimea

Imatge satèl·lit de Crimea
Ruines de Quersonesos
Platja nudista de Koktebel el 2007
  • Altres municipis importants o emblemàtics:
    • Bakhtxysarài - Un altre municipi important és el de Bakhtxysarài o Bakhtxé Sarài, (tàtar de Crimea: Bağçasaray, que vol dir "Ciutat Jardí", ucraïnès: Бахчисара́й Bakhtxysarài, rus: Бахчисарай Bakhtxisarài, turc: Bahçesaray), que és la capital del raion homònim.
    • Bilohirsk
    • Balaklava, actualment un districte de Sevastòpol
    • Koktebel (ucraïnès i rus: Коктебе́ль, tàtar de Crimea: Köktöbel), poble de la costa sud, abans coneguda com a lloc d'estiueig d'escriptors. També coneguda pel seu conyac, per tenir el fou la platja nudista més llarga de l'URSS, però també i en particular pel seu festival de jazz, que atreu un públic de tota l'antiga URSS i músics de tot el món.
    • Inkerman (ucraïnès: Інкерма́н; rus: Инкерма́н , tàtar de Crimea: İnkerman, que significa "fortalesa - cova"), famós pel seu vi.

[edita] Política

Fins el 1944 formava la República Socialista Soviètica Autònoma de Crimea (Krym ASSR) integrada a la RFSS de Rússia. Després de la guerra va perdre l'autonomia, i el 1954 passà a formar part de la RSS d'Ucraïna com a óblast sense cap competència.

Des del febrer del 1991 tornà a gaudir d'autonomia (Krym AR), amb un parlament autònom de 98 diputats i un president escollit per sufragi universal. Tanmateix, només 14 dels diputats són tàtars de Crimea i l'únic idioma oficial "de facto" i a l'ensenyament és el rus. Alhora, la política és dominada per l'antiga nomenklatura comunista, força antitàtar i que exigeix el seu trasllat a Mongòlia.

Pel que fa als tàtars de Crimea, els diferents partits han format un Medjlis (Assemblea Nacional de Tàtars de Crimea ) que ha convocat diversos kurultai. Han reconegut com a khan de Crimea a Cezzar Giray (1961), darrer descendent de Şahin Giray, i actualment resident en Londres. Tot i que no té cap reconeixement oficial, són la instància tàtara de Crimea a qui s'adrecen les autoritats crimees. També han creat una guàrdia nacional.

L'ensenyament es fa en rus a tots els nivells, malgrat que la llengua oficial és l'ucraïnès. El Medjlis ha creat algunes escoles alternatives en llengua tàtar de Crimea.

[edita] Història

[edita] Cultura

Crimea acull una gran varietat de festivals anuals de música, com ara:

  • Festival internacional de música "Porta de Hiozliov - Basar Oriental" (фестиваль «Гёзлёв къапусы - Східний базар», Festival "Hiozliov kapussy - Skhidnyi bazar", la transcripció del tàtar només aproximatiu). Es presenta en tàtar de Crimea i ucraïnès i es retransmet per la televisió nacional. S'enfoca cap a les cultures turqueses de Crimea i antigues repúbliques de la Unió Soviètica, però hi ha participants d'arreu. El nom "Porta de Hiozliov" prové de l'antic nom de la ciutat de Ievpatòria, on es fa el festival a finals d'agost a Ievpatòria. El 2009 va tenir lloc la sisena edició.

[edita] Vegeu també

[edita] Enllaços externs

Commons-logo.svg
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a:
Crimea


Flag of Ukraine.svg Subdivisions administratives d'Ucraïna Flag of Ukraine.svg
Províncies o óblasti (una óblast)

Flag of Dnipropetrovsk Oblast.png Dnipropetrovsk - Flag of Donetsk Oblast.svg Donetsk - Flag of Ivano-Frankivsk Oblast.png Ivano-Frankivsk - Flag of Zhytomyr Oblast.svg Jytómyr - Flag of Kharkiv Oblast.jpg Khàrkiv - Kherson flag.jpg Kherson - Flag of Khmelnytskyi Oblast.png Khmelnytskyi - Flag of Kyiv Oblast.png Kýiv - Flag of Kirovohrad Oblast.svg Kirovohrad - Flag of Luhansk Oblast.png Luhansk - Flag of Lviv Oblast.png Lviv - Flag of Mykolaiv Oblast.png Mykolàïv - Flag of Odesa Oblast.png Odessa - Poltava.jpg Poltava - Flag of Rivne Oblast.png Rivne - Flag of Sumy Oblast.png Sumy - Flag of Ternopil Oblast (2001-2003).svg Ternópill - Coat of Arms of Transcarpathian Oblast.png Transcarpàcia  - Flag of Cherkasy Oblast.png Txerkassy - Flag of Chernihiv Oblast.png Txerníhiv - Flag of Chernivtsi Oblast.png Txernivtsí - Flag of Vinnytsia Oblast.svg Vínnytsia - Flag of Volhynian Oblast.svg Volínia - Flag of Zaporizhzhya Oblast.png Zaporíjia

República autònoma

Flag of Crimea.svg Crimea

Ciutats amb status especial

Kiew-city-COA.PNG Kíev/Kýiv - Sebastopol.jpg Sebastòpol