Crimea

**Автономна Республіка Крим**
(Avtonomna Respúblika Krym)
**Автономная Республика Крым**
(Avtonómnaia Respúblika Krym)
**Qırım Muhtar Cumhuriyeti**
Bandera	Escut
	Lema: "Процветание в единстве" - 'Prosperitat en unitat'
	Himne: "Нивы и горы твои волшебны, Родина" - 'Els vostres camps i muntanyes són meravellosos, Pàtria'
Capital	Simferòpol
Ciutats més grans	Simferòpol, Ievpatòria, Kertx, Teodòsia, Ialta
Llengua oficial	Ucraïnès. El rus és la llengua de facto. També s'utilitza el tàtar de Crimea
Govern	República autònoma d'Ucraïna
Cap d'estat	President d'Ucraïna Víktor Iúixtxenko
Primer ministre	Viktor Plakida
Cap del Parlament	Anatoli Gritsenko
Superfície	26.200 km²
Població	1.994.300 (2005)
Moneda	Hrívnia (UAH)
Domini d'Internet	.crimea.ua
Codi telefònic	+380-65
Zona horària	UTC+2

De Viquipèdia

Dreceres ràpides: navegació, cerca

Crimea o la República Autònoma de Crimea (ucraïnès: Крим, Автономна Республіка Крим - Krym, Avtonomna Respúblika Krym), (rus: Крым, Автономная Республика Крым - Krym, Avtonómnaia Respúblika Krym), (tàtar de Crimea: Qırım, Qırım Muhtar Cumhuriyeti) és una república autònoma d'Ucraïna a la costa septentrional de la mar Negra, i a la península del mateix nom.

Per millor situar la regió, vegeu aquest mapa d'Ucraïna que mostra les divisions administratives i països veïns de forma molt clara (en anglès).

La superfície de la república és de 26.200 km². La població és d'1.994.300 habitants (2005). La capital és Simferòpol.

Taula de continguts

1 Geografia física
- 1.1 Muntanyes, relleu
- 1.2 Hidrografia
2 Població
3 Economia
4 Subdivisions i Municipis
5 Política
6 Història
7 Cultura
8 Vegeu també
9 Enllaços externs

[edita] Geografia física

La muntanya d'Ai-Petri

"Iialà" o mola a les Muntanyes de Crimea prop d'Aluixta

Vall de Baidar (Baidarska dolyna)

Ai-Petri a l'hivern

Les muntanyes de Crimea a Balaklava

El riu Salhir al seu pas per Simferòpol

[edita] Muntanyes, relleu

El país està dividit en tres zones, amb muntanyes que formen cadenes paral·leles d'un anticlinal força assimètric:

La costa, que és plana i gaudeix d'un clima benigne
La planura de Crimea, que ocupa el 75 % del país i acaba a l'est a les albuferes o estanys del Sývaix.
Les Muntanyes de Crimea (ucraïnès: Кримскі Гори, Krymski Hory, rus: Крымские Горы, Krymskie Gory; tàtar de Crimea: Qırım dağları), amb les alçàries de Roman-Koix (1548 m), Demir-Kapu (1540 m), Zeytin-Kosh (1537 m), Kemal-Egerek (1529 m), Khatir Dagh (1521 m) i d'altres, com ara el conegut Ai-Petri (1243 m).

[edita] Hidrografia

[edita] Rius

Pel que fa als rius, els principals són els:

Salhir (ucraïnès: Салгі́р, Salhir; tàtar de Crimea: Salğır; rus: Салгир, Salgir) - el riu més llarg de Crimea, amb 232 km. Neix al peu del mont Txatyr-Dagh o Dah o Dag, a la confluència de l'Anhar (Ангар) i el Kyzylkobinka i desemboca al sistema d'albuferes de Sývaix. Passa per la capital de Crimea, Simferòpol.
Biiuk-Karassu o Büiük Karassuv (ucraïnès: Бію́к-Карасу, Biiuk-Karassu o Карасівка, Karassivka; tàtar de Crimea: Büyük Qarasuv) - Té una llargada de 86 km. Neix al Karabí Iailà o massís del Karabí (ucraïnès: Карабі́-яйла́, ;rus: Караби́-яйла́; tàtar de Crimea: Qarabiy Yayla) i desemboca al Salhir. Junt amb aquest últim, forma el sistema fluvial més important de Crimea.
Txorhun (ucraïnès: Чорна, Txorna (negra); rus: Чёрная, Txòrnaia; tàtar de Crimea: Çorğun) - neix al poble de Rodnykivske (Родниківське) i desemboca a la badia de Sebastòpol, a la mar Negra, passant per Inkerman. Té una llargada d'uns 34 km. És un riu que creix a la tardor-hivern i disminueix a l'estiu, d'acord amb el clima Mediterrani de la regió.

Vegeu una imatge del Txorhun a mig camí cap a la mar.

Almà (ucraïnès: Альма́) - Amb una llargada de 84 km, neix al iailà o massís de Babuhan-Iailà (Бабуга́н-яйла́, tàtar de Crimea: Babuğan Yayla) i desemboca a la mar Negra entre Sebastòpol i Ievpatòria.
Katxa (ucraïnès, rus: Кача; tàtar de Crimea: Qaçı) - 69 km. de largada, neix a la confluència de dos rius al iailà o massís de Babuhan-Iailà (Бабуга́н-яйла́, tàtar de Crimea: Babuğan Yayla) i desemboca a la mar Negra prop de Sebastòpol.
Belbek (ucraïnès i rus: Бельбек; tàtar de Crimea: Belbek) - 63 km. de llarg, neix a la confluència de dos rius a les Muntanyes de Crimea i desemboca a la mar Negra prop de Sebastòpol.
Kyzylkobinka (Кизилкобі́нка, Кизил-Коба o Краснопещерна, tàtar de Crimea: Qızıl Qoba Özen, "Riu de la cova vermella") - neix a la cova de Kyzyl-Koba (Кизил-Коба) o Cova vermella i passa uns 13 km sota terra. Després travessa uns 5 km. abans de confluir amb l'Anhar, els dos rius originant el Salhir.

[edita] Llacs i embassaments

Alguns llacs d'aigua dolça i embassaments de Crimea:

Estany de Txorhun (ucraïnès: Чорна, Txorna (negra); tàtar de Crimea: Çorğun; rus: Чёрная, Txòrnaia) - llac o embassament al principi del riu Txorhun.
Embassament de Simferòpol, al Salhir.

[edita] Albuferes o lymans

Hi ha moltes albuferes, anomenades llacs o lyman en ucraïnès, com ara:

El sistema d'albuferes de Sývaix (ucraïnès: Сиваш), a la costa de la mar d'Azov una part del qual és parc nacional.
El llac salat de Donuzlav (ucraïnès: Донузлав)
El llac salat de Sasyk (ucraïnès: Сасик), homònim d'un altre lyman a l'óblast o província d'Odessa.
El llac salat de Sakske (ucraïnès: Са́кське о́зеро, Sakske ózero; tàtar de Crimea: Saq gölü; rus: Сакское озеро, Sakskoie ózero)
El llac de Aktaske (Актаське озеро, Aktaske ózero), a la mar d'Azov vora Sxolkine.

[edita] Canals

El canal de Crimea-Nord o canal de Crimea septentrional (Півні́чно-Кри́мський кана́л, Pivnitxno-Krymskyi canal) — porta aigua del Dnipró a Crimea. Començant a l'embassament de Kakhovka, al Dnipró, i arriba fins a Kertx. Amb una llargada de 402 km, va ser construïda del 1961 al 1971 per a regadiu i aigua potable.

[edita] Població

Palau dels tàtars de Crimea a Bakhtxysarài

Segons el cens ucraïnès del 2001, la població de Crimea es reparteix entre els següents grups ètnics:

Russos - 58.32%
Ucraïnesos - 24.32%
Tàtars de Crimea - 12.1%
Bielorussos - 1.44%
Tàtars - 0.54%
Armenis - 0.43%
Jueus - 0.22%

Altres minories són polonesos, àzeris, coreans, grecs, alemanys, i gitanos. És la llar dels tàtars de Crimea, que actualment són el 13 % de la població, com també dels krymtxac, que actualment son ben pocs.

[edita] Economia

Foto de vinyes de Crimea vistes des de l'aire.

Gaudeix d'un clima excel·lent per a l'agricultura: tabac, blat, gira-sol, roses i vinya, que facilita la producció d'un bon vi, cava i licors. Fins el 1985 hi havia al país 96 cellers de vi, així com una fàbrica d'ampolles a Simferopol, però la campanya antialcohòlica de Gorbatxov i Ligatxov el 1989 les va reduir a sis el 1992. Antigament tenia el 73 % de la terra en conreu, i era el segon productor de raïm d'Ucraïna. La producció ramadera també era important (651.000 vaques i bòvids, 406.700 porcs i 953.000 ovelles i cabres). Un dels llocs més coneguts pel seu vi és Inkerman (ucraïnès: Інкерман; rus: Инкерма́н , tàtar de Crimea: İnkerman, que significa "fortalesa - cova").

Tanmateix, no hi ha gaire aigua potable. També hi ha jaciments de ferro a Kertx, però els principals ingressos provenen del turisme que recullen els estacions termals meridionals de Ialta i Feodòssia o Kefe, on hi han estiuejat tots els dirigents soviètics. També hi ha indústries de peix i conserveres a Simferòpol (Aqmescit), tèxtils a Sevastòpol (Aqyar) i de reparació naval a Ienikale, alimentàries a Kertx.

Endemés, també són ports estratègicament importants per a l'antiga flota soviètica al Mar Negre, raó per la qual sovint és reivindicada per Rússia, que s'ha apropiat de la major part de l'estol. També exporten llurs productes a 86 països, i el 2000 la producció agrària havia crescut en un 7 %, mentre que el sector privat comptava ja amb 2.607 empreses (un 16 % de l'economia local), d'elles el 15 % en construcció, el 26 % en transport, el 20 % en comerç.

Però els tàtars no gaudeixen gaire d'aquesta situació. Es calcula que el 60 % està a l'atur, i vora la meitat no disposa de casa pròpia. En 291 assentaments tàtars, el 25 % no tenen corrent elèctric, el 70 % tampoc té aigua corrent i el 96 % no tenen gas. Endemés, la forta crisi econòmica d'Ucraïna ha resultat en que els programes d'ajut social hagin estat reduïts dràsticament: si el 1992 es dotaren 95.2 milions $, el 1994 se'n dotaren 59.6 milions $, i el 1997 només 6.9 milions $.

[edita] Subdivisions i Municipis

Crimea se sotsdivideix en 25 regions: 14 raions i 11 municipis urbans:

Imatge satèl·lit de Crimea

Ruines de Quersonesos

Platja nudista de Koktebel el 2007

Raions:
- 1 Raion de Bakhtxisarài
- 2 Raion de Bilohirsk
- 3 Raion de Djankoi
- 4 Raion de Kírovske
- 5 Raion de Krasnohvardiyske
- 6 Raion de Krasnoperekopsk
- 7 Raion de Lénine
- 8 Raion de Nyjniohirskyi
- 9 Raion de Pervomaiske
- 10 Raion de Rozdolne
- 11 Raion de Saky
- 12 Raion de Simferòpol
- 13 Raion de Sovetskyi
- 14 Raion de Txornomorske

Municipis urbans:
- 15 Aluixta
- 16 Armiansk
- 17 Djankoi
- 18 Ievpatòria
- 19 Kertx
- 20 Krasnoperekopsk
- 21 Saky
- 22 Simferòpol
- 23 Sudak
- 24 Feodòssia
- 25 Ialta
- 26 Sevastòpol, que té un estatut especial

Altres municipis importants o emblemàtics:
- Bakhtxysarài - Un altre municipi important és el de Bakhtxysarài o Bakhtxé Sarài, (tàtar de Crimea: Bağçasaray, que vol dir "Ciutat Jardí", ucraïnès: Бахчисара́й Bakhtxysarài, rus: Бахчисарай Bakhtxisarài, turc: Bahçesaray), que és la capital del raion homònim.
- Bilohirsk
- Balaklava, actualment un districte de Sevastòpol
- Koktebel (ucraïnès i rus: Коктебе́ль, tàtar de Crimea: Köktöbel), poble de la costa sud, abans coneguda com a lloc d'estiueig d'escriptors. També coneguda pel seu conyac, per tenir el fou la platja nudista més llarga de l'URSS, però també i en particular pel seu festival de jazz, que atreu un públic de tota l'antiga URSS i músics de tot el món.
- Inkerman (ucraïnès: Інкерма́н; rus: Инкерма́н , tàtar de Crimea: İnkerman, que significa "fortalesa - cova"), famós pel seu vi.

[edita] Política

Fins el 1944 formava la República Socialista Soviètica Autònoma de Crimea (Krym ASSR) integrada a la RFSS de Rússia. Després de la guerra va perdre l'autonomia, i el 1954 passà a formar part de la RSS d'Ucraïna com a óblast sense cap competència.

Des del febrer del 1991 tornà a gaudir d'autonomia (Krym AR), amb un parlament autònom de 98 diputats i un president escollit per sufragi universal. Tanmateix, només 14 dels diputats són tàtars de Crimea i l'únic idioma oficial "de facto" i a l'ensenyament és el rus. Alhora, la política és dominada per l'antiga nomenklatura comunista, força antitàtar i que exigeix el seu trasllat a Mongòlia.

Pel que fa als tàtars de Crimea, els diferents partits han format un Medjlis (Assemblea Nacional de Tàtars de Crimea ) que ha convocat diversos kurultai. Han reconegut com a khan de Crimea a Cezzar Giray (1961), darrer descendent de Şahin Giray, i actualment resident en Londres. Tot i que no té cap reconeixement oficial, són la instància tàtara de Crimea a qui s'adrecen les autoritats crimees. També han creat una guàrdia nacional.

L'ensenyament es fa en rus a tots els nivells, malgrat que la llengua oficial és l'ucraïnès. El Medjlis ha creat algunes escoles alternatives en llengua tàtar de Crimea.

[edita] Història

Khanat de Crimea

[edita] Cultura

Crimea acull una gran varietat de festivals anuals de música, com ara:

Festival internacional de música "Porta de Hiozliov - Basar Oriental" (фестиваль «Гёзлёв къапусы - Східний базар», Festival "Hiozliov kapussy - Skhidnyi bazar", la transcripció del tàtar només aproximatiu). Es presenta en tàtar de Crimea i ucraïnès i es retransmet per la televisió nacional. S'enfoca cap a les cultures turqueses de Crimea i antigues repúbliques de la Unió Soviètica, però hi ha participants d'arreu. El nom "Porta de Hiozliov" prové de l'antic nom de la ciutat de Ievpatòria, on es fa el festival a finals d'agost a Ievpatòria. El 2009 va tenir lloc la sisena edició.