Simferòpol

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Simferòpol
Симферополь
Bandera deSimferòpol Escut deSimferòpol
(En detall) (En detall)
Localització
Simferòpol situat respecte Rússia
Simferòpol
Simferopol 04-14 img18 K-Marx-Street.jpg
Estat
• Regió econòmica
• Districte federal
• República
Rússia Rússia
no assignada
Districte Federal de Crimea
Crimea
Superfície 107,41 km²
Altitud 300 msnm
Població (2014)
  • Densitat
338.319 hab.
3.149,79 hab/km²
Coordenades 44° 56′ 53″ N, 34° 06′ 15″ E / 44.94806°N,34.10417°E / 44.94806; 34.10417Coord.: 44° 56′ 53″ N, 34° 06′ 15″ E / 44.94806°N,34.10417°E / 44.94806; 34.10417
Codi postal 295000 — 295490
Zona horària UTC+4
Fundació 1784
Web

Simferòpoll o Simferòpol - Симферополь (rus) - (en grec antic Συμφερόπολις, 'Simferópolis', que vol dir ciutat del bé comú) és una ciutat de Rússia, capital de la República de Crimea. És també capital del districte (raion) de Simferòpoll. La ciutat està dividida en tres districtes: Zalíznitxni, Tsentralni, i Kívski, quatre establiments urbans (Ahrarne, Aeroflotski, Hriesivski, Komsomolske) i un poble (Bitumne). Disposa d'aeroport internacional i de la Universitat Nacional Taurida V. Vernadski. Està al costat del riu Salguir. És també la capital del Districte Federal de Crimea.

Història[modifica | modifica el codi]

Hi ha proves arqueològiques de l'existència d'un important assentament escita; el conjunt és anomenat Nova Ciutat Escita (Grec: Scythia Neapolis); els escites hi van viure entre el segle III aC i el segle IV.[1] El lloc va restar abandonat fins al segle XVI quan els khans de Crimea hi van construir una fortalesa per protegir la seva capital Baghče Saray dels atacs dels nòmades. El seu nom fou Aqmescit o Ak Mecet. Fou la residència del príncep hereu (Qalğa-Sultan) el palau del qual estava una mica allunyat de la ciutat que havia sorgit al costat de la fortalesa.[2]

El 1736 fou destruïda per l'Imperi Rus. La van reconstruir ells mateixos després de l'annexió de Crimea (1783), iniciant les obres el 1784, i prenent el nom de Simferòpol, derivat del grec Συμφερόπολις (Symferopolis), que volia dir Ciutat Útil "[3][2] El 1802, Simferòpol fou declarada capital del govern de la Taurida. Fou el quarter general de l'exèrcit de l'Imperi Rus a la guerra de Crimea (1853-1856) i cementiri per trenta mil soldats.

A la guerra civil fou quarter general de Wrangel, el cap blanc anti bolxevic però fou ocupada per l'Exèrcit Roig el 18 d'octubre de 1921. Simferòpoll fou llavors capital de la República Socialista Soviètica Autònoma de Crimea, mentre va existir (fou dissolta el 30 de juny de 1940). Fou llavors afegit a la República Socialista Federada Soviètica de Rússia. Els alemanys la van ocupar l'1 de novembre de 1941; la policia NKVD va fer una matança de presoners el 31 d'octubre de 1941 a l'edifici de la policia de la ciutat.[4] Fou objecte d'altre atrocitats, morint 22.000 ciutadans, ucraïnesos, russos, jueus, krimtxacs (turcs jueus), tàtars de Crimea i gitanos;[5] en un sol dia el 13 de desembre de 1941 van morir 14.300 persones.

Els alemanys es van retirar sota l'empenta de l'Exèrcit Roig el 13 d'abril de 1944. El tàtars de Crimea foren deportats a l'Àsia Central per haver col·laborat amb els alemanys. L'óblast soviètic de Crimea fou transferida de la República Socialista Federada Soviètica de Rússia a la República Socialista Soviètica d'Ucraïna el 19 de febrer de 1954. El 1990 va passar a formar part de la nova República Autònoma de Crimea, dins Ucraïna, reconeguda el 1991.

Va donar nom a un planeta descobert el 1970 (2141 Simferopol). El tàtars van poder tornar als anys noranta i reclamen les seves terres.

Ciutats germanes[modifica | modifica el codi]

Simferòpoll està agermanada amb: Heidelberg (Alemanya); Kecskemét (Hongria); Salem a Massachusetts, Bursa i Eskişehir (Turquia); i Rousse (Bulgària).

Persones il·lustres[modifica | modifica el codi]

A la ciutat visqueren i treballaren (o hi viuen i treballen) els següents personatges (les dates corresponen al temps que hi van passar):

  • P. S. Pal·las, acadèmic, (1795—1810)
  • O. S. Puixkin, poeta, (1820)
  • О. S. Griboièdov, poeta, (1825)
  • M. I. Purohov, cirurgià
  • L. N. Tolstoi, escriptor
  • І. К. Karpenko-Karyi, escriptor
  • М. P. Starytskyi, escriptor
  • М. К. Zankovetska, artista
  • М. S. Sxepkin, artista
  • І. V. Kurtxàtov, acadèmic
  • Liudmila Blonska, atleta
  • Andriy Hryvkó, ciclista
  • Kelly Holiday, productor musical
  • Adolf Joffe, bolxevic
  • Iana Klotxkova, nedadora
  • Zara Levina, compositora
  • Iuri I. Manin, matemàtic
  • Evhen Tsybulenko, professor
  • Serguei Kariakin, Gran Mestre d'escacs
  • Ekaterina Serebriànskaia, gimnasta
  • Lev Sigalevitx, pintor
  • Valery Sigalevitx, pianista
  • Oleh Kòtov, astronauta
  • Oleh Aleksandrovich Dzubenko, jurista
  • Franz Josef Grenzebach jr. diplomàtic tsarista

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «Simferopol». Encyclopædia Britannica Online. [Consulta: 2008-05-13].
  2. 2,0 2,1 «Simferopol». Vacation in Crimea. [Consulta: 2008-05-14].
  3. «Russian cities with Greek names». Sevastopolskaya gazeta, 20 de juliol de 2006 [Consulta: 14 maig 2008].
  4. Kirimal, Edige. «Complete Destruction of National Groups as Groups». International Committee for Crimea. [Consulta: 2008-05-13].
  5. «Simferòpoll». simferopol.ws. [Consulta: 2008-05-13].

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Simferòpol Modifica l'enllaç a Wikidata