Eupatoria

Aquest article tracta sobre la ciutat ucrainesa de Crimea. Si cerqueu la ciutat grega al Pont, vegeu Magnòpolis.

Escut

Bandera

Panorama

Eupatoria^[1] (en ucraïnès: Євпаторія;; en tàtar: Kezlev; en rus: Евпатория; en grec antic: Ευπατορία, Κερκινίτις - Eupatoria, Kerkinitis; en turc: Gözleve o Gosleve; en armeni: Եվպատորիա - Yevpatoria) és una ciutat a Crimea, Ucraïna. La seva població (2012) és de 123.777 habitants.

Història [modifica]

El primer assentament enregistrat en l'àrea, s'anomenava Kerkinitis (Κερκινίτης;), i fou construït per colonitzadors grecs al voltant del 500 aC. Junt amb la resta de Crimea, Kerkinitis era part dels dominis de Mitridates VI Eupator, rei del Pont, del cognomen del qual, Eupator, es deriva el nom modern de la ciutat.

Des de aproximadament el segle VII al X, Jevpatorija era un assentament de Khazar; el seu nom en llengua khazar era probablement Güzliev (literalment "casa bonica").^[2] Més tard fou subjecte als Cumans (kipchaks), als mongols i al Khanat de Crimea. Durant aquest període la ciutat s'anomenava Kezlev pels tàtars i Gözleve pels otomans. El nom medieval rus Kozlov és una adaptació del nom tàtar.

Per un període curt entre 1478 i 1485, la ciutat fou administrada per l'Imperi Otomà. Després es convertia en un centre urbà important del Khanat de Crimea. El 1783, amb la totalitat Crimea, Kezlev era annexionada a l'Imperi Rus. El seu nom es convertia oficialment en Jevpatorija el 1784. La ciutat fou ocupada breument el 1854 per tropes britàniques, franceses i turques durant la Guerra de Crimea, quan fou el lloc de la Batalla d'Eupatòria. Adam Mickiewicz va visitar la ciutat el 1825 i va escriure un dels seus sonets crimeans a la ciutat; més tard fou traduït al rus per Mikhaïl Lèrmontov.

La mesquita de Juma Jamia de 400 anys és un dels molts edificis dissenyats o construïts per l'arquitecte otomà Mimar Sinan. Els minarets de 35 metres augmentaven als flancs de l'edifici. La mesquita era de gran importància estatal. Era aquí que una cerimònia de declaració dels drets del khans de Crimea tenia lloc a la seva entronització. Només després d'això se n'anava a la seva capital, la ciutat de Bakhtxisarai.

Entrada a la Kenassa karaïta a Jevpatorija

Després que l'annexió del Crimea per Rússia, Jevpatorija es convertí en residència del governant espiritual dels Karaïtes, el gakham. En relació a això aquí hi ha un complex de dues cases de pregaria construïdes sota supervisió dels germans Rabovich, en que les formes del Renaixement i arquitectura musulmana s'entrellaçaven en una manera inusual. El conjunt orgànicament incorpora tres patis. L'entrada es marca al costat de les portes, construïdes el 1900, que s'assemblen a un arc de triomf refinat.

Jevpatorija moderna [modifica]

Avui Jevpatorija és un port essencial de la Mar Negra dins d'Ucraïna, un centre ferroviari, i ciutat de recursos. Les indústries principals inclouen pesca, processament alimentari, fabriques de vi, pedra calcària que s'extreu, teixits, i la fabricació de materials de construcció, maquinària, fabricació de mobiliari i turisme. L'Agència Espacial Nacional d'Ucraïna té control i instal·lacions en aquesta zona.^[3]

Yevpatoriya té balnearis d'aigua mineral, llacs de sal i fang. Aquests recursos pertanyen a una àrea vasta amb instal·lacions curatives on els factors que milloren salut principals són el sol i mar, aire i sorra, salmorra i fang dels llacs salats, així com l'aigua mineral de les fonts termals. La població de la ciutat va conèixer aviat les qualitats curatives del fang local, que es pot trobar aquí de temps immemorial, ja esmentat pels manuscrits de Plini el Vell (circa 80 aC).

El 24 de desembre de 2008 una explosió de gas destruïa un edifici de cinc plantes a la ciutat i morien 27 persones. El president Viktor Yushchenko declarava que el 26 de desembre era un dia de dol nacional.^[4]^[5]^[6]^[7]^[8]

Dues platges a la ciutat són Bandera Blava des del maig de 2010; aquestes foren les primeres platges (junt amb dues platges a Yalta) a rebre el distintiu a un estat de la Comunitat d'Estats Independents.^[9]

Atraccions [modifica]

Atraccions famoses dintre o prop de Jevpatorija són:

El jardí a la Kenssa karaïtate a Jevpatorija

Mesquita Juma-Jami
Kenassa karaïa
Catedral de Sant Nicolas
Dervishes Tekje

Gent famosa des de Jevpatorija [modifica]

Vitya Vronsky - Pianista
Sergei Sokolov — mariscal soviètic
Maria Gorokhóvskaia - gimnasta soviètica

Ciutats germanes [modifica]

Ioànnina - ciutat germana de Yevpatoria

Ciutat	Estat	Des de
Ioannina	Grècia	1989
Figueira da Foz	Portugal	1989
Ludwigsburg	Alemanya	1992
Zakynthos	Grècia	2002
Ostrowiec Świętokrzyski	Polònia	2004
Districte de Krasnogorsky a l'oblast de Moscou	Rússia	2006
Lambie	Grècia	2009
Belgorod	Rússia	2010