Ievpatòria

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
No s'ha de confondre amb Eupatòria.
Ievpatòria
Євпаторія (ucraïnès);
Kezlev (tàtar);
Евпатория (rus);
Ευπατορία, Κερκινίτις - Eupatoria, Kerkinitis;(grec antic)
Gözleve o Gosleve (turc);
Եվպատորիա - Yevpatoria (armeni)
Bandera deIevpatòria Escut deIevpatòria
(En detall) (En detall)
Panorama
Panorama
Estat
• Districte Federal
 Rússia
Crimea
Població 
  • Densitat
123.777 hab.
Coordenades
Ciutats agermanades Grècia Ioannina 1989
Portugal Figueira da Foz 1989
Alemanya Ludwigsburg 1992
Grècia Zakynthos 2002
Polònia Ostrowiec Świętokrzyski 2004
Rússia Districte de Krasnogorsky 2006
Grècia Lambie 2009
Rússia Bélgorod 2010

Ievpatòria[1] és una ciutat a Crimea, Rússia. La seva població (2012) és de 123.777 habitants. Ievpatòria és un port essencial de la Mar Negra dins de Rússia, un centre ferroviari, i ciutat de recursos. Les indústries principals inclouen pesca, processament alimentari, fàbriques de vi, pedra calcària que s'extreu, teixits, i la fabricació de materials de construcció, maquinària, fabricació de mobiliari i turisme.

Ievpatòria té balnearis d'aigua mineral, llacs de sal i fang. Aquests recursos pertanyen a una àrea vasta amb instal·lacions curatives on els factors que milloren salut principals són el sol i mar, aire i sorra, salmorra i fang dels llacs salats, així com l'aigua mineral de les fonts termals. La població de la ciutat va conèixer aviat les qualitats curatives del fang local, que es pot trobar aquí de temps immemorial, ja esmentat pels manuscrits de Plini el Vell (circa 80 aC). Altres traccions famoses dintre o prop de Ievpatòria són la Mesquita Juma-Jami, Kenassa karaïa, la Catedral de Sant Nicolau i Dervishes Tekje.

Història[modifica | modifica el codi]

Odun-Bazar-Kapusu - torre reconstruïda del Kezlev medieval
La mesquita de Juma-jami dissenyada el 1522 per Mimar Sinan
Monument al poeta tàtar Omer Gezlevi a Ievpatòria
El jardí a la Kenssa karaïtate a Ievpatòria

El primer assentament registrat en l'àrea, s'anomenava Kerkinitis (Κερκινίτης;), i fou construït per colonitzadors grecs al voltant del 500 aC. Junt amb la resta de Crimea, Kerkinitis era part dels dominis de Mitridates VI Eupator, rei del Pont, del cognomen del qual, Eupator, es deriva el nom modern de la ciutat.

Des d'aproximadament el segle VII al X, Ievpatòria era un assentament de khàzars; el seu nom en llengua khazar era probablement Güzliev (literalment "casa bonica").[2] Més tard fou subjecte als cumans (kipchaks), als mongols i al Khanat de Crimea. Durant aquest període la ciutat s'anomenava Kezlev pels tàtars i Gözleve pels otomans. El nom medieval rus Kozlov és una adaptació del nom tàtar.

Per un període curt entre 1478 i 1485, la ciutat fou administrada per l'Imperi Otomà. Després es convertia en un centre urbà important del Khanat de Crimea. El 1783, amb la totalitat Crimea, Kezlev era annexionada a l'Imperi Rus. El seu nom es convertia oficialment en Ievpatòria el 1784. La ciutat fou ocupada breument el 1854 per tropes britàniques, franceses i turques durant la Guerra de Crimea, quan fou el lloc de la Batalla d'Eupatòria. Adam Mickiewicz va visitar la ciutat el 1825 i va escriure un dels seus sonets crimeans a la ciutat; més tard fou traduït al rus per Mikhaïl Lèrmontov.

La mesquita de Juma Jamia de quatres segles és un dels molts edificis dissenyats o construïts per l'arquitecte otomà Mimar Sinan. Els minarets de 35 metres augmentaven als flancs de l'edifici. La mesquita era de gran importància estatal. Era aquí que una cerimònia de declaració dels drets del khans de Crimea tenia lloc a la seva entronització. Només després d'això se n'anava a la seva capital, la ciutat de Bakhtxisarai.

Entrada a la Kenassa karaïta a Ievpatòria

Després de l'annexió del Crimea per Rússia, Ievpatòria es convertí en residència del governant espiritual dels Karaïtes, el gakham. En relació a això aquí hi ha un complex de dues cases de pregària construïdes sota supervisió dels germans Rabovich, en que les formes del Renaixement i arquitectura musulmana s'entrellaçaven en una manera inusual. El conjunt orgànicament incorpora tres patis. L'entrada es marca al costat de les portes, construïdes el 1900, que s'assemblen a un arc de triomf refinat.

El 24 de desembre de 2008 una explosió de gas destruïa un edifici de cinc plantes a la ciutat i morien 27 persones. El president Viktor Yushchenko declarava que el 26 de desembre era un dia de dol nacional.[3][4][5][6][7]

Dues platges a la ciutat són Bandera Blava des del maig de 2010; aquestes foren les primeres platges (junt amb dues platges a Yalta) a rebre el distintiu a un estat de la Comunitat d'Estats Independents.[8]

Personatges il·lustres[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «Ievpatòria». ésAdir. [Consulta: 15 març 2013].
  2. Brutzkus, Julius (1944). "The Khazar Origin of Ancient Kiev", Slavonic and East European Review, p. 118
  3. UPDATE: 26 Killed, 5 Hospitalized After Crimea House Blast, Ukrainian News Agency (December 26, 2008)
  4. Death toll of Crimean blast reaches 27, says Emergencies Ministry, Interfax-Ukraine (26 de desembre de 2008)
  5. Friday Declared Mourning Day In Ukraine For Victims Of Yevpatoriya Gas Explosion, Ukrainian News Agency (December 26, 2008)
  6. Ukraine mourns Crimea blast dead, BBC News (December 26, 2008)
  7. 27 dead after Ukrainian apartment blast, CNN (December 26, 2008)
  8. Quatre platges a Crimea reben certificats internacionals de netedat, KYIV POST (12 de maig, de 2010)

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Ievpatòria Modifica l'enllaç a Wikidata

Coord.: 45° 12′ 00″ N, 33° 21′ 30″ E / 45.2°N,33.358333333333°E / 45.2; 33.358333333333