Istanbul

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Istanbul
İstanbul
Localització
Istanbul situat respecte Turquia
Istanbul
Mesquita de Santa Sofia
Mesquita de Santa Sofia
Estat
• Província
• Regió
Turquia Turquia
Istanbul
Regió de la Màrmara
Llengua oficial Turc
Superfície 1830,92 km²
Altitud 40 msnm
Població (2010[1])
  • Densitat
13,120,596 hab.
7.166,12 hab/km²
Coordenades 41° 01′ N, 28° 58′ E / 41.017°N,28.967°E / 41.017; 28.967Coord.: 41° 01′ N, 28° 58′ E / 41.017°N,28.967°E / 41.017; 28.967
Dirigents:
• Alcalde:

Kadir Topbaş (AKP)
Zona horària +2
Web

Istanbul (en turc İstanbul) és la ciutat més gran de Turquia, i sens dubte la més important culturalment i econòmicament (tot i que la capital és Ankara). Situada a la Tràcia oriental, vora l'estret del Bòsfor, i a la confluència entre Europa i Àsia, és el principal port del país i inclou el port natural conegut com el Corn d'Or (Haliç en turc), travessat pel famós pont de Gàlata. La ciutat també és la capital administrativa de la província d'Istanbul, però no la de Turquia, que és Ankara. La seva població actual és de 13.120.596[2] (2010), i això la fa una de les ciutats més grans d'Europa. Des de l'any 2004, els límits de la província i de la ciutat d'Istanbul són els mateixos.[3]

L'emperador romà Constantí el Gran va fundar la ciutat i la va anomenar Constantinoble en honor seu, a l'emplaçament de l'antiga colònia grega de Bizanci. Arran de la partició de l'Imperi Romà, en va esdevenir capital de la part oriental, coneguda com l'imperi Bizantí. Després de la caiguda de Constantinoble el 1453,[4] va entrar a formar part de l'imperi Otomà i de seguida en va esdevenir la capital. Abans de la conquesta, els turcs l'anomenaven İstanbul, però oficialment utilitzaven el nom àrab de Qusţanţaniyyeh (قسطنطنيه), en el sentit de "Ciutat de Constantí". Només fou a partir del 28 de març de 1930 que la ciutat fou reanomenada Istanbul de forma oficial.

Les Zones històriques d'Istanbul van ser declarades Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO l'any 1985, pels seus importants monuments i restes històriques.[5]

Història[modifica | modifica el codi]

Fundació de Bizanci[modifica | modifica el codi]

El primer nom que va rebre Istanbul va ser Bizanci. Els colons grecs de Mègara s'hi van establir el 667 aC i la van batejar en honor del seu rei Byzas. El nom «Bizanci» és una transliteració del nom grec original Βυζάντιον. En grec modern demòtic es pronuncia Βυζάντιο, /vi.za.ⁿdjo/.

Al llarg dels anys la ciutat ha estat a les mans dels perses, que la van ocupar i la van destruir al segle V aC. Recuperada per l'espartà Pausànias l'any 479 aC, va començar a reconstruir-la el 478 aC. Més tard Esparta va haver de disputar-se'n el control amb els atenesos, els quals la van prendre el 409 aC, però en van ser expulsats el 405 aC, encara que el 390 aC va tornar a mans ateneses.

Entre el 336 i el 323 aC va estar a les mans dels macedonis, durant el regnat d'Alexandre Magne. Després la ciutat va recuperar certa independència, llevat de quan en el 279 aC els celtes van conquerir Tràcia i van imposar un tribut a Bizanci.

L'Imperi Bizantí[modifica | modifica el codi]

L'estratègica posició de Bizanci va atreure l'emperador romà Constantí I el Gran, que l'any 330 va fundar de nou la ciutat com "Nova Roma" o "Constantinopolis" en el seu honor (Constantinoble, en grec: Konstantinoupolis Κωνσταντινούπολις) i la va convertir en capital de l'imperi Romà. Després de la divisió de l'imperi Romà el 395, la part d'orient va passar a la historiografia moderna amb el nom d'Imperi Bizantí. El nom de "Nova Roma" no es va emprar mai amb freqüència, i va ser Constantinoble el que va prevaler fins a la caiguda de l'Imperi el 1453. Aquesta denominació es va mantenir fins al segle XX a Europa en lloc d'Istanbul, i avui dia encara s'usa a Grècia.

La combinació d'imperialisme i posició estratègica tingueren un paper important, com a cruïlla entre dos continents (Europa i Àsia), i més tard com un incentiu per a l'Àfrica i altres territoris al seu torn, en termes de comerç, cultura, diplomàcia i estratègia. En un enclavament tan valuós, Constantinoble era capaç de controlar la ruta entre Àsia i Europa, així com el pas del mar Mediterrani al mar Negre. Això va fer que mentre que la part occidental de l'Imperi Romà va entrar en una crisi econòmica, comercial, política i demogràfica, Constantinoble mantingués la seva posició durant segles, convertint-se en la gran urbs europea medieval.

Del primer període d'esplendor de l'imperi destaca l'església de Santa Sofia, obra mestra de l'art bizantí que va manar construir l'emperador Justinià I. Després d'una petita crisi en els segles VII i VIII, tornaria una altra etapa de renaixement en el IX i X, amb el Gran Cisma d'Orient, després de la que vindria la decadència de l'imperi amb les croades, la divisió en diversos estats com l'imperi Llatí, i la constant amenaça turca. No obstant això la ciutat mantindria la seva importància com a centre cultural i comercial de la Mediterrània, comptant amb consolats i colònies de mercaders de diversos països.

L'últim emperador (o basileus) bizantí va ser Constantí XI, que va morir en la defensa de la ciutat.

La quarta croada[modifica | modifica el codi]

El 1202, un exèrcit de 34.000 homes va respondre a la crida del papa Innocenci III, que convocava una nova croada a Terra Santa. Aquesta força irregular de cristians mancava de fons per a anar més enllà de Venècia, on necessitaven vaixells. Van caure sota la influència d'Enrico Dandolo, el manipulador Dux de Venècia. Amb el seu suport, els croats van anar cap a Constantinoble on van ajudar Alexis IV a accedir al tron.

Tanmateix, quan es van adonar que no hi havia gaires possibilitats de cobrar la recompensa promesa per l'emperador, els croats van perdre la paciència i van llançar un nou atac deposant Alexis en favor d'un dels seus, Balduí I, comte de Flandes. En els anys posteriors, durant l'anomenat Imperi Llatí, l'opulenta ciutat en altres temps va ser reduïda pel pillatge, el mal govern i l'emigració a pobles situats més enllà de les muralles de la ciutat. Els emperadors bizantins, expulsats de Constantinoble, van superar els mals temps unint-se a l'Imperi de Nicea, on es troba Iznik.

El declivi de Constantinoble[modifica | modifica el codi]

El 1261, Miquel VIII Paleòleg (1258-1282) va recuperar Constantinoble i la va incorporar de nou a l'Imperi Bizantí, sense amb prou feines trobar resistència. Aquesta acció va ser possible gràcies a l'ajuda de Gènova, que sempre estava disposada a lluitar contra el seu rival, Venècia. Però de nou la ciutat va haver de un tribut que la mutilava. Els genovesos van establir la colònia de Pera al costat del Corn d'Or, davant Constantinoble, i van passar a exercir un control efectiu del comerç de la ciutat.

El rescat i la reconstrucció de Constantinoble va implicar el floriment de l'activitat artística i de l'erudició. Una mostra dels bells edificis aixecats en aquell període és l'església de Sant Salvador de Khora.

Durant aquest període es va adoptar l'àguila bicèfala com a escut imperial; els caps simbolitzaven els sectors oriental i occidental de l'Imperi. Tanmateix, aviat va créixer la discòrdia a Constantinoble en plantejar-se una disputa sobre la successió entre Andrònic II (1282- 1328) i el seu nét Andrònic III (1328- 1341), que va portar a la guerra civil de 1321-1354.

L'Imperi Otomà[modifica | modifica el codi]

La Caiguda de Constantinoble sota domini turc el 29 de maig de 1453 va ser un esdeveniment que va impactar la societat europea de l'època i que es considera el final de l'Edat mitjana. La ciutat va caure després d'un llarg setge i anys de conflictes amb els turcs, que ja havien conquerit la resta de l'imperi Bizantí, a causa de la tenacitat del sultà Mehmet II, anomenat aleshores Fatih, en turc «El Conquistador» i va formar part de l'imperi Otomà fins a la seva dissolució oficial l'1 de novembre de 1922. Els otomans van denominar la ciutat İstanbul o Istanbul.

Durant el període otomà la ciutat va franquejar un canvi cultural complet, i va passar de ser una ciutat bizantina imperial i cristiana ortodoxa a una altra d'otomana i islàmica. Hagia Sophia, l'església de la Divina Saviesa, va ser convertida en una mesquita com ho van ser algunes altres esglésies a la ciutat (sobretot les esglésies dels barris que van posar més esforç en defensar la ciutat contra Mehmet II). Moltes esglésies es van conservar i noves mesquites es van construir al voltant de la ciutat; cada sultà ha construït una magnífica mesquita per commemorar el seu regnat.

Les ordres sufís, tan esteses al món islàmic de llavors, tenien nombrosos deixebles que havien participat en la conquesta de la ciutat i s'havien traslladat per instal·lar-se a la capital. Durant l'imperi Otomà més de 100 Tekkes (centres de reunió i retir a la manera dels monestirs cristians en els quals se celebraven rituals sufís) estaven actius només a Istanbul. Molts d'aquests Tekkes encara perviuen actualment, uns en forma de mesquites altres com a museus. Un element pintoresc del paisatge de certes zones de la ciutat d'Istanbul, que encara perviu avui en dia, són les türbes, característiques tombes del període otomà.

La República de Turquia[modifica | modifica el codi]

Tramvia d'època que actualment encara cobreix la línia Kadköy-Moda, al districte de Kadıköy, en la part asiàtica d'Istanbul

Quan la República de Turquia va ser establerta per Mustafa Kemal Atatürk el 29 d'octubre de 1923, la capital va ser traslladada de Constantinoble a Ankara. Es va adoptar İstanbul com a nom oficial el 1930.[6] En els primers anys de la república, Istanbul es va deixar de banda en favor de la nova capital Ankara, però durant la dècada dels anys 50 i 60 Istanbul es va sotmetre al gran canvi estructural. La ciutat, al seu dia amb una comunitat nombrosa i pròspera grega, hereus dels orígens grecs de la ciutat, va disminuir després dels luctuosos esdeveniments del 6 i el 7 de setembre de 1955, en la que una torba embogida va atacar i va assaltar a les comunitats armènia, grega i jueva de la ciutat, sense lamentar molts danys personals, encara que un gran nombre de grecs van abandonar les seves llars i van viatjar a la veïna Grècia.

En els anys 1960 el govern d'Adnan Menderes va procurar desenvolupar el país en el seu conjunt, i es van construir a tot el país noves autopistes i xarxes de carreteres així com fàbriques. Una moderna xarxa viària va ser construïda a Istanbul, però en alguns casos, lamentablement, a compte de la demolició d'edificis històrics a l'interior de la ciutat.

El 1963 es va firmar l'Acord d'Ankara, que constitueix el primer pas del país en el seu procés d'integració en el que actualment és la Unió Europea.

Modern tramvia de la ciutat d'Istanbul

Durant els anys 70 la població d'Istanbul va començar a augmentar ràpidament en el moment que la gent d'Anatòlia va emigrar a la ciutat per trobar feina a moltes de les noves fàbriques construïdes als afores de la ciutat. Aquest brusc i sobtat augment de la població va provocar una explosió immobiliària, la construcció d'edificis no es va detenir (alguns de mala qualitat i que pateixen durant els freqüents terratrèmols que colpegen la ciutat). Durant aquest creixement desmesurat molts pobles situats prop de la perifèria de la ciutat van ser absorbits per la gran metròpoli d'Istanbul.

Geografia[modifica | modifica el codi]

Clima[modifica | modifica el codi]

Istanbul té un clima temperat continental, amb estius llargs, càlids i humits i hiverns freds, plujosos i amb nevades ocasionals. La mitjana de precipitacions total d'Istanbul és de 844 mm anuals.[7] La humitat relativa de la ciutat és constantment alta, la qual cosa fa que es percebin temperatures més extremes que les reals.

Nuvola apps kweather.svg Temperatures i precipitacions mitjanes de Istanbul, Turquia Turquia Weather-rain-thunderstorm.svg
Mes Gen Feb Mar Abr Mai Jun Jul Ago Set Oct Nov Des Any
Record altes °C (°F) 18.3
(65)
24.0
(75)
26.2
(79)
32.9
(91)
33.0
(91)
40.2
(104)
40.5
(105)
38.8
(102)
33.6
(92)
34.2
(94)
27.2
(81)
21.2
(70)
40,5
(105)
Mitjana més altes °C (°F) 8.7
(48)
9.1
(48)
11.2
(52)
16.5
(62)
21.4
(71)
26.0
(79)
28.4
(83)
28.5
(83)
25.0
(77)
20.1
(68)
15.3
(60)
11.1
(52)
18,4
(65)
Mitjana diària °C (°F) 5.5
(42)
5.9
(43)
7.6
(46)
12.1
(54)
16.5
(62)
21.0
(70)
23.0
(73)
23.0
(73)
20.0
(68)
15.5
(60)
11.5
(53)
8.0
(46)
13,8
(57)
Mitjana més baixes °C (°F) 2.9
(37)
2.8
(37)
3.9
(39)
7.7
(46)
12.0
(54)
16.0
(61)
18.5
(65)
18.7
(66)
15.5
(60)
12.0
(54)
8.5
(47)
5.3
(42)
10,3
(51)
Record baixes °C (°F) -10.4
(13)
-16.1
(3)
-7.0
(19)
-0.6
(31)
3.6
(38)
8.0
(46)
10.5
(51)
8.2
(47)
5.2
(41)
1.0
(34)
-4.0
(25)
-9.4
(15)
-16,1
(3)
Precipitació mm (inches) 98.4
(3.87)
80.2
(3.16)
69.9
(2.75)
45.8
(1.8)
36.1
(1.42)
34.0
(1.34)
38.8
(1.53)
47.8
(1.88)
61.4
(2.42)
96.9
(3.81)
110.7
(4.36)
123.9
(4.88)
843,9
(33,22)
Avg. snowy days 6 6 3 0 0 0 0 0 0 0 0 4 19
Mitjana dies amb precipitació 20 17 16 14 12 8 5 6 7 12 16 19 152
Font: Organització Meteorològica Mundial (ONU)[8] Servei Meteorològic de l'Estat Turc (DMI)[7][9] i BBC Weather Centre[10]

El Bòsfor[modifica | modifica el codi]

Beyoğlu amb el Bòsfor al fons des de la torre de Gàlata

El Bòsfor (en turc Boğaziçi) és un estret que divideix en dues parts la ciutat d'Istanbul i que connecten el mar de Màrmara amb el mar Negre i separa físicament Àsia d'Europa.

Hi ha dos ponts sobre aquest estret. El pont Bogazici (Boğaziçi Köprüsü), de 1.074 metres de llarg, es va acabar el 1973. El segon pont, el Fatih Sultan Mehmet (Fatih Sultan Mehmet Köprüsü, FSM) té una longitud de 1.014 m, s'acabà el 1988 i es troba gairebé a cinc km al nord del primer pont. Aquest ponts uneixen Istanbul amb les ciutats asiàtiques d'Üsküdar (en grec, Crisòpolis) i Kadiköy (en grec, Calcedònia), les quals formen una conurbació amb Istanbul durant la segona meitat del segle XX.

S'està construint un túnel ferroviari de 13,7 km, el qual està previst que s'inauguri el 2008. S'han de construir 1.400 m sota l'estret, mitjançant la tècnica d'immersió del conducte, i es preveu que sigui el túnel més profund construït amb aquest mètode (amb un màxim de 56 m sota el nivell de l'aigua). El projecte contempla la construcció d'un metro de 13,3 km amb quatre estacions, que unirà el centre d'Istanbul amb l'urbs oriental i amb l'urbs occidental.

Risc sísmic[modifica | modifica el codi]

Istanbul està situada a prop de la falla d'Anatòlia del Nord, una falla geològicament activa que ha estat responsable de diversos terratrèmols mortals en la història contemporània de la ciutat. Els estudis demostren que hi ha un risc elevat que en las pròximes dècades hi hagi un terratrèmol devastador a prop de la ciutat.

Districtes de la ciutat[modifica | modifica el codi]

Districtes d'Istanbul

La ciutat d'Istanbul es divideix en 39 districtes:

Cada districte té una municipalitat local elegida per la població resident. La municipalitat metropolitana (İstanbul Büyükşehir Belediyesi) executa tasques de coordinació i de control de les municipalitat de districte (gestió de residus domèstics, construcció i manteniment de carreteres, ponts, explotació d'un sistema de transport públic, etc.)

Addicionalment, els districtes estan dividits en mahalle (plural, mahalleler). A l'article corresponent de cada districte s'hi detallen els noms de les mahalleler.[11]

Evolució demogràfica[modifica | modifica el codi]

Any Població
330 15.000
400 200.000
530 500.000
545 350.000
715 300.000
950 500.000
1200 150.000
1453 36.000
1477 75.000
1566 600.000
1817 500.000
1860 715.000
1885 873.570
Any Població
1890 874.000
1897 1.059.000
1901 942.900
1914 909.978
28 d'octubre 1927 680.857
20 d'octubre 1935 741.148
20 d'octubre 1940 793.949
21 d'octubre 1945 860.558
22 d'octubre 1950 983.041
23 d'octubre 1955 1.268.771
23 d'octubre 1960 1.466.535
24 d'octubre 1965 1.742.978
25 d'octubre 1970 2.132.407
Any Població
26 d'octubre 1975 2.547.364
12 d'octubre 1980 2.772.708
20 d'octubre 1985 5.475.982
21 d'octubre 1990 6.620.241
30 de novembre 1997 8.260.438
22 d'octubre 2000 8.803.468
1 de gener 2005 9.797.536
1 de gener 2006 10.034.830
31 de desembre 2007 11.174.257
31 de desembre 2008 12.569.143
31 de desembre 2009 12.782.960
31 de desembre 2010 13.120.596

Llocs d'interès[modifica | modifica el codi]

La mesquita Blava de nit
La mesquita Nova i la de Solimà al fons
Santa Sofia de nit

Personatges il·lustres[modifica | modifica el codi]

Residents i visitants cèlebres[modifica | modifica el codi]

Des de temps immemorials la ciutat d'Istanbul ha exercit un fort atractiu sobre els estrangers. Quan va transcendir la bellesa de la seva arquitectura i l'opulència de la seva cort, les classes adinerades, que el segle XIX viatjaven per ampliar la seva educació, van incloure aquesta exòtica ciutat en les seves rutes. Per la situació estratègica d'Istanbul, va augmentar la importància dels ambaixadors de les grans potències que es feien amb els sultans. Altres personalitats van arribar per motiu de la guerra, com a participants o refugiats.

L'habitació 411 de l'hotel Pera Palas, on Agatha Christie va escriure Assassinat a l'Orient Express

Agermanaments[modifica | modifica el codi]

Istanbul està agermanada amb les següents ciutats:[12]

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. TÜIK (en turc)
  2. TÜIK (en turc)
  3. «Büyükşehir Belediyesi Kanunu» (en turc). Türkiye Büyük Millet Meclisi, 10 de juliol del 2004. [Consulta: 30-11-2010]. «Bu Kanunun yürürlüğe girdiği tarihte; büyükşehir belediye sınırları, İstanbul ve Kocaeli ilinde, il mülkî sınırıdır. (Des de l'entrada en vigor d'aquesta llei, els límits metropolitans de la ciutat, a les províncies d'Istanbul i Kocaeli, són els de la província.)»
  4. Philippides, Marios; Hanak, Walter K. The Siege and the Fall of Constantinople in 1453: Historiography, Topography, and Military Studies (en anglès). Ashgate Publishing, Ltd., 2011, p.xiii. ISBN 1409410641. 
  5. UNESCO|Historic Areas of Istanbul
  6. DeNovo, John A. American Interests and Policies in the Middle East, 1900-1939 (en anglès). University of Minnesota Press, 1963, p. 229. ISBN 0816657424. 
  7. 7,0 7,1 «Yıllık Toplam Yağış Verileri - İstanbul (Dades de la precipitació total anual d'Istanbul)».
  8. «Weather Information for Istanbul».
  9. «Ölçülen En Düşük Sıcaklıklar (Record baixes): 30.01.2012 06:00 - 31.01.2012 06:00 (UTC) - İstanbul».
  10. «BBC - Weather Centre - World Weather - Average Conditions - Istanbul». Arxivat de l'original el 2006-05-18.
  11. Atès que el turc no té gèneres gramaticals, el fet de dir "la mahalle" o "el mahalle" és una pura convenció
  12. Ciutats agermanades amb Istanbul (en anglès)

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]


Precedit per:
ÀustriaLinz

LituàniaVílnius

Capital Europea de la Cultura
2010
Succeït per:
FinlàndiaTurku

EstòniaTallinn