República de Gènova

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
República de Gènova
Serenissima Repubblica di Genova
Blank.png
1005 – 1815 Flag of Genoa.svg
Flag of the Kingdom of Sardinia.svg
de}}}Gènova de}}}Gènova
Bandera Escut
Ubicació de Gènova
Capital Gènova
Forma de govern No especificat
Història
 • Establiment 1005
 • Dissolució 1815

La República de Gènova (en lígur Repubbrica de Zena) fou un estat independent a Ligúria que va existir entre el segle XI i el 1797, quan fou envaïda pels exèrcits de la França revolucionària.

Història[modifica | modifica el codi]

El 1284 derrotà a la República de Pisa a la Batalla de Meloria, de la qual mai s'acabà de recuperar.[1]

Des de 1348 la República de Gènova estava en guerra amb l'emperador bizantí Joan VI Cantacuzè a Gàlata i Quíos, i el 1350 es va trobar en guerra amb la República de Venècia, que tracten d'eliminar l'activitat mercantil de Gènova a la Mediterrània oriental. Com Gènova havia ajudat els adversaris de la Corona d'Aragó a Sardenya, Pere el Cerimoniós va entrar a la guerra del costat de Venècia i de l'imperi bizantí. Gènova es va veure forçada a una aliança amb l'imperi otomà i fins i tot van assaltar Constantinoble. El Papa Climent VI va tractar d'evitar la lluita, però sense efecte. L'any 1350, emissaris del dux de Venècia van proposar una confederació s Pere el Cerimoniós contra Gènova, i els genovesos van oferir-li la confirmació de la pau que es va signar el 1336.[2] El 16 de gener de 1351, un tractat va ser signat a Perpinyà entre la República i la Corona d'Aragó "per la confusió, la destrucció i l'extermini final dels genovesos.",[3] pel que la Corona d'Aragó comandaria les accions al Mediterrani occidental i la República de Venècia a l'oriental.[4] Giovanni Gradenigo dos mesos després de la seva elecció com a dux de Venècia va ser capaç de negociar un tractat de pau millor que la seva posició militar hauria suposat per la república de Venècia.[5] La derrota a la batalla naval de Port del Comte en 1353 durant la revolta de Sardenya contra la dominació de la Corona d'Aragó va deixar tan afeblida la República de Gènova que es va veure obligada a oferir la senyoria a Joan Visconti, el senyor de Milà[6] fins al 1356, quan Simone Boccanegra va revoltar-se i fou nomenat Dux.[7]

Els genovesos reberen una derrota tan greu en la Batalla de la Foç Pisana contra la Corona d'Aragó en 1421, que Tomaso di Campofregoso rendí la República de Gènova el novembre a Felip Maria Visconti.[8] Després de la Batalla naval de Ponça de 1435, Alfons el Magnànim i el duc de Milà van acordar el suport mutu, en la demanda del tro de Nàpols el primer, i en la disputa contra els Sforza i el Papat del segon, i el Magnànim fou alliberat en octubre.[9] Aquest canvi d'aliances de Milà va revoltar els genovesos, liderats per Francesco Spinola[10] el Nadal de 1435, matant al governador milanès.[11]

El govern genovès, incapaç de mantenir l'illa, va renunciar a l'administració a favor del Banco di San Giorgio[12] (22 de maig de 1453 Translatio domimii insulae Corsicae in magnicifos Protectores Sancti Giorgii)

El 1454 va esclatar la guerra catalanogenovesa en la que Bernat I de Vilamarí va destruir pràcticament del tot un comboi de naus mercants genoveses a la Mar Tirrena, a prop de l'Illa de Ponça.[13] El 1457 prengué el comandament d'una flota de 60 vaixells, amb la que atacà la costa enemiga i conquerí Noli i va assetjar la capital, Gènova,[14] la mort d'Alfons el Magnànim (27 de juny del 1458) l'obligà a suspendre les operacions navals i retirar-se.[15]

Durant la Guerra de Successió Espanyola es va mantenir com a territori neutral, i fou un territori on hi hagué un espionatge molt elevat pels dos bàndols del conflicte.[16] Fou Napoleó qui la transformà en la República Lígur, que fou annexada al Primer Imperi Francès l'any 1805. Tot i que fou breument restaurada el 1814, després de la derrota final de Napoleó, va ser finalment absorbida pel Regne de Sardenya-Piemont.[17]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. David Abulafia, Rosamond McKitterick. The New Cambridge Medieval History: c. 1198-c. 1300. Cambridge University Press, 1999, p. 439. ISBN 0-521-36289-X. 
  2. (castellà) José Vicente Cabezuelo Pliego, Diplomacia y guerra en el Mediterráneo medieveal. La liga véneto-aragonesa contra Génova de 1351, Anuario de estudios medievales: gener-juny de 2006
  3. (anglès) Kenneth M. Setton, Catalan Domination of Athens 1311–1380. Revised edition. London: Variorum, 1975. p. 69
  4. Hernández Cardona, Francesc Xavier. «Volum II: Temps de Conquesta». A: Història militar de Catalunya. 2a ed.. Rafael Dalmau Editor, 2004, p.148. ISBN 84-232-0655-6. 
  5. (anglès) C. I. Gable, The Four Genoa Wars
  6. Budruni, Antonio. Breu història de l'Alguer. Del Neolític fins al 1720. L'Abadia de Montserrat, 2010, p. 39. ISBN 8498832322. 
  7. Epstein, Steven A. Genoa and the Genoese, 958-1528 (en anglès). Univ of North Carolina Press, 2001, p. 222. ISBN 0807849928. 
  8. de Capmany Surís y de Montpalau, Antonio. Memorias historicas sobre la marina comercio y artes de la antigua ciudad de Barcelona publicadas... y dispuesta por D. Antonio de Capmany y de Montpalau (en castellà). Antonio de Sancha, 1779, p.166. 
  9. Sáiz Serrano, Jorge. Caballeros del rey: Nobleza y guerra en el reinado de Alfonso el Magnánimo (en castellà). Universitat de València, 2011, p. 38. ISBN 8437084334. 
  10. Foglietta, Uberto. Dialogo Sopra Il Legittimo Governo Popolare Della Repubblica Di Genova (en italià). Stamperia Francese e Italiana degli Amici della Libertà, 1798, p. 65. 
  11. Epstein, Steven A. Genoa and the Genoese, 958-1528 (en anglès). Univ of North Carolina Press, 2001, p. 266. ISBN 0807849928. 
  12. Atti del Parlamento italiano (en italià). Istituto poligrafico e zecca dello Stato, 1866, p. 143. 
  13. «Francesc Gilabert de Centelles-Riu-sec i de Queralt». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  14. de Capmany de Montpalau i de Surís, Antoni. Memorias historicas sobre la marina comercio y artes de la antigua ciudad de Barcelona (en castellà). Imprenta de D. Antonio de Sancha, 1779, p. 152. 
  15. «Organització d'una armada contra Gènova». A: XIV Congresso di storia della Corona d'Aragona: 2 [i.e. Sez. B. Presenza ed espansione della Corona d'Aragona in Italia (secc. XIII-XV)]. vol.3. C. Delfino, 1996, p. 12. 
  16. Alcoberro, Agustí. «El primer conflicte global». Especial 1714. Monogràfic de la Revista Sàpiens [Barcelona], núm. 108, setembre 2011, p.20-23. ISSN: 1695-2014.
  17. Bickerton, Ian. The Illusion of Victory: The True Costs of War (en anglès). Melbourne Univ. Publishing, 2011, p.46. ISBN 0522856152. 

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: República de Gènova

Coord.: 44° 24′ 39″ N, 8° 55′ 56″ E / 44.4108°N,8.9322°E / 44.4108; 8.9322