República de Gènova

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
República de Gènova
Serenissima Repubblica di Genova
Blank.png
1005 – 1815 Flag of Genoa.svg
Flag of the Kingdom of Sardinia.svg
de}}}Gènova de}}}Gènova
Bandera Escut
Ubicació de Gènova
Capital Gènova
Forma de govern No especificat
Història
 • Establiment 1005
 • Dissolució 1815

La República de Gènova fou un estat independent a Ligúria que va existir entre el segle XI i el 1797, quan fou envaïda pels exèrcits de la França revolucionària.

El 1284 derrotà a la República de Pisa a la Batalla de Meloria, de la qual mai s'acabà de recuperar.[1]

Des de 1348 la República de Gènova estava en guerra amb l'emperador bizantí Joan VI Cantacuzè a Gàlata i Quíos, i el 1350 es va trobar en guerra amb la República de Venècia, que tracten d'eliminar l'activitat mercantil de Gènova a la Mediterrània oriental. Com Gènova havia ajudat els adversaris de la Corona d'Aragó a Sardenya, Pere el Cerimoniós va entrar a la guerra del costat de Venècia i de l'imperi bizantí. Gènova es va veure forçada a una aliança amb l'imperi otomà i fins i tot van assaltar Constantinoble. El Papa Climent VI va tractar d'evitar la lluita, però sense efecte. L'any 1350, emissaris del dux de Venècia van proposar una confederació s Pere el Cerimoniós contra Gènova, i els genovesos van oferir-li la confirmació de la pau que es va signar el 1336.[2] El 16 de gener de 1351, un tractat va ser signat a Perpinyà entre la República i la Corona d'Aragó "per la confusió, la destrucció i l'extermini final dels genovesos.",[3] pel que la Corona d'Aragó comandaria les accions al Mediterrani occidental i la República de Venècia a l'oriental.[4] Giovanni Gradenigo dos mesos després de la seva elecció com a dux de Venècia va ser capaç de negociar un tractat de pau millor que la seva posició militar hauria suposat per la república de Venècia.[5]

El 1454 va esclatar la guerra catalanogenovesa en la que Bernat I de Vilamarí va destruir pràcticament del tot un comboi de naus mercants genoveses a la Mar Tirrena, a prop de l'Illa de Ponça.[6] El 1457 prengué el comandament d'una flota de 60 vaixells, amb la que atacà la costa enemiga i conquerí Noli i va assetjar la capital, Gènova,[7] la mort d'Alfons el Magnànim (27 de juny del 1458) l'obligà a suspendre les operacions navals i retirar-se.[8]

Durant la Guerra de Successió Espanyola es va mantenir com a territori neutral, i fou un territori on hi hagué un espionatge molt elevat pels dos bàndols del conflicte.[9] Fou Napoleó qui la transformà en la República Lígur, que fou annexada al Primer Imperi Francès l'any 1805. Tot i que fou breument restaurada el 1814, després de la derrota final de Napoleó, va ser finalment absorbida pel Regne de Sardenya.[10]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. David Abulafia, Rosamond McKitterick. The New Cambridge Medieval History: c. 1198-c. 1300. Cambridge University Press, 1999, p. 439. ISBN 0-521-36289-X. 
  2. (castellà) José Vicente Cabezuelo Pliego, Diplomacia y guerra en el Mediterráneo medieveal. La liga véneto-aragonesa contra Génova de 1351, Anuario de estudios medievales: gener-juny de 2006
  3. (anglès) Kenneth M. Setton, Catalan Domination of Athens 1311–1380. Revised edition. London: Variorum, 1975. p. 69
  4. Hernández Cardona, Francesc Xavier. «Volum II: Temps de Conquesta». A: Història militar de Catalunya. 2a Ed.. Rafael Dalmau Editor, 2004, p.148. ISBN 84-232-0655-6. 
  5. (anglès) C. I. Gable, The Four Genoa Wars
  6. «Francesc Gilabert de Centelles-Riu-sec i de Queralt». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  7. de Capmany de Montpalau i de Surís, Antoni. Memorias historicas sobre la marina comercio y artes de la antigua ciudad de Barcelona (en castellà). Imprenta de D. Antonio de Sancha, 1779, p. 152. 
  8. «Organització d'una armada contra Gènova». A: XIV Congresso di storia della Corona d'Aragona: 2 [i.e. Sez. B. Presenza ed espansione della Corona d'Aragona in Italia (secc. XIII-XV)]. vol.3. C. Delfino, 1996, p. 12. 
  9. Alcoberro, Agustí. «El primer conflicte global». Especial 1714. Monogràfic de la Revista Sàpiens [Barcelona], núm. 108, setembre 2011, p.20-23. ISSN: 1695-2014.
  10. Bickerton, Ian. The Illusion of Victory: The True Costs of War (en anglès). Melbourne Univ. Publishing, 2011, p.46. ISBN 0522856152. 

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: República de Gènova

Coord.: 44° 24′ 39″ N, 8° 55′ 56″ E / 44.4108,8.9322