Carles VII de França

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Carles VII de França el Victoriòs o el Ben Servit (París 14031461), rei de França (1422-1461).

Orígens familiars[modifica | modifica el codi]

Fill petit del rei Carles VI de França era l'home Elisabet de Baviera. Era nét per línia paterna del rei Carles V de França i Joana de Borbó, i per línia materna del duc Esteve III de Baviera i Taddea Visconti. Pels matrimonis de les seves germanes s'emparentà amb els reis Ricard II d'Anglaterra i Enric V d'Anglaterra així com amb el duc Felip III de Borgonya.

Origen dels seus sobrenoms[modifica | modifica el codi]

Carles VII de França

A Carles VII se'l coneix pel Victoriòs gràcies a la seva victòria davant els anglesos a la Guerra dels Cent Anys, així com el Ben Servit, per la seva habilitat d'envoltar-se dels millors consellers i fer-se valer d'ells per aconseguir les seves victòries.

Els primers anys[modifica | modifica el codi]

El 1418, quatre anys abans de la mort del seu pare, el jove delfí hagué d'assumir la regència a l'edat de quinze anys deut a la delicada salut mental del seu pare.

L'any següent el jove regent va presenciar com els partidaris del seu pare assassinaren el duc Joan I de Borgonya, cosí germà del rei francès, el qual s'havia revoltat contra el propi rei i havia donat suport a la presència anglesa a França.

El 1420 pel Tractat de Troyes, emmarcat dins la Guerra dels Cent Anys, Carles VI de França va reconèixer Enric V d'Anglaterra com a hereu legítim del regne i va desheretar els seus fills. Així Felip III de Borgonya, fill de Joan I, va aconseguir fer valer les acusacions vers el delfí d'haver maquinat, maniobrat, incitat, preparat, dirigit i instigat l'assassinat del seu pare.

Mort de Carles VI de França[modifica | modifica el codi]

El pintor Jean Fouquet va pintar el rei Carles VII adorant el nen Jesús com un dels Reis Mags

A la mort del seu pare, un buit s'apoderà de França. Dos reis pugnaven pel tron, Carles VII com a hereu legítim i Enric VI d'Anglaterra com a hereu del seu pare Enric V, legitimitzat pel Tractat de Troyes: els Armagnacs opostas als Borgonyons.

En aquells moments el delfí Carles estava sota la tutela de Violant d'Aragó. Aquesta, partidària dels Argmagnacs, s'oposà a les reclamacions de la reina vídua Elisabet de Baviera de retornar-lo a la cort parisenca. Joan de Lancaster, germà d'Enric V, va governar com a regent a Anglaterra alhora que va posar setge a la ciutat d'Orleans.

Violant d'Aragó va allunyar el màxim possible el delfí Carles de la seva família i el va prometre amb la seva pròpia filla Maria. Violant d'Aragó permeté la visita d'una jove donzella francesa al delfí al castell de Chinon el 25 de febrer de 1429. Aquesta donzella, de nom Joana d'Arc, va convèncer Carles de França que la permetés conduir un exèrcit contra Orleans per aixecar el setge.

Joana d'Arc a partir d'aquell moment es convertí en el valedor al tron del jove delfí. Amb els seus èxits va permetre aixecar el setge a Orleans i per la batalla de Patay el 17 de juliol de 1429 Carles va ser coronat rei a la catedral de Reims. Un any després Joana d'Arc fou capturada i apresada pels anglesos, i sotmesa a un judici que la cremà a la foguera.

La ciutat de París i la Normandia van continuar sota poder anglès. El 1435 el duc Felip III de Borgonya deixà l'aliança amb els anglesos i s'alià al costat del rei francès, cosí seu. Amb aquesta ajuda va aconseguir fer fora els anglesos de la ciutat de París.

El rei Carles VII va ssumir una enèrgica actitud i possició. Va fer miques el moviment revolucionari de la "Pragueria", iniciat pels nobles contra el seu poder totalitari. Entre el 1444 i el 1453 va aconseguir, amb l'ajuda de l'exèrcit, alliberar França del poder anglès, exceptuant l'enclavament de Calais.

Núpcies i descendents[modifica | modifica el codi]

El 1422 es va casar amb Maria d'Anjou, filla de Lluís II d'Anjou i Violant d'Aragó. D'aquesta unió nasqueren:

Carles VII va morir el 22 de juliol de 1461 a Mehun-sur-Yèvre, departament de Cher, i fou enterrat a la Catedral de Saint-Denis


Precedit per:
Carles VI el Boig
Rei de França
14221461
Succeït per:
Lluís XI el Prudent


Cronologia dels reis de França, reis dels Francesos i emperadors dels Francesos
del 987 a 1870
987 996 1031 1060 1108 1137 1180 1223 1226
   Hug Capet Robert II Enric I Felip I Lluís VI Lluís VII Felip II Lluís VIII   
1226 1270 1285 1314 1316 1316 1322 1328 1350
   Lluís IX Felip III Felip IV Lluís X Joan I Felip V Carles IV Felip VI   
1350 1364 1380 1422 1461 1483 1498 1515 1547 1559
   Joan II Carles V Carles VI Carles VII Lluís XI Carles VIII Lluís XII Francesc I Enric II   
1559 1560 1574 1589 1610 1643 1715 1774 1792
   Francesc II Carles IX Enric III Enric IV Lluís XIII Lluís XIV Lluís XV Lluís XVI   
1792 1804 1814 1824 1830 1848 1852 1870
     -   Napoleó I Lluís XVIII Carles X Lluís Felip I - Napoleó III   

Portal:Història - Regne de França - merovingis - carolingis - Capets - Valois - borbons - Bonaparte


A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Carles VII de França Modifica l'enllaç a Wikidata