Lluís XV de França

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Lluís XV de França
Lluís XV de França

Regne
1 de setembre de 171510 de maig de 1774
Precedit per Lluís XIV de França
Succeït per Lluís XVI de França

Títols Duc d'Anjou
Copríncep d'Andorra
Delfí de França
Naixement 15 de febrer de 1710
Palau de Versalles (França)
Defunció 10 de maig de 1774 (als 64 anys)
Palau de Versalles (França)
Consort Maria Leszczyńska
Casa Reial Casa de Borbó
Pare Lluís de França
Mare Maria Adelaida de Savoia

Grand Royal Coat of Arms of France & Navarre.svg


Lluís XV de França el Ben Amat (Versalles 1710 - Versalles 1774) fou rei de França i de Navarra (1715-1774), co-príncep d'Andorra i duc d'Anjou.

Va sobreviure miraculosament a la mort de tota la seva família i va ser molt estimat pels francesos al principi del seu regnat. Amb el temps, però, la seva incapacitat per reformar la monarquia francesa i la seva política entreguista a l'escenari europeu li van fer perdre el suport de la gent, i va acabar els seus dies com un dels reis menys populars de França.

Lluís XV és el rei amb la personalitat més ambivalent de la història de França. Encara que ha estat calumniat pels historiadors, estudis recents demostren que, en realitat, era molt intel·ligent i que no va descurar la tasca de governar el regne més gran d'Europa. Tot i això, la seva indecisió, estimulada pel coneixement que tenia de la complexitat dels problemes anteriors i per la seva profunda timidesa, amagada sota la màscara d'un rei imperiós, expliquen els pobres resultats obtinguts durant el seu regnat. En molts sentits, Lluís XV va ser un precursor dels sobirans burgesos del Romanticisme: encara que va interpretar resignadament el paper de rei imperial, en realitat, no apreciava res més que la seva vida privada lluny de tota pompa i cerimònia. Com que va perdre la seva mare quan només era un infant, sempre va desitjar una presència maternal i tranquil·litzadora, que va intentar retrobar amb la companyia íntima de diverses dones, per les quals va ser difamat durant la seva vida i també després de morir.

Delfí de França i la regència del duc d'Orleans[modifica | modifica el codi]

Lluís va néixer al palau de Versalles el dia 15 de febrer de l'any 1710, essent fill del príncep Lluís de França, duc de Borgonya, i de la princesa Maria Adelaida de Savoia. Lluís era el segon fill dels ducs de Borgonya i era nét de Lluís de França, el Gran Delfí, i de la princesa Maria Anna de Baviera, mentre que per via materna ho era del rei Víctor Amadeu II de Sardenya i de la princesa Anna Maria d'Orleans. Lluís era besnét del rei Lluís XIV de França i rebesnét del rei Felip IV d'Espanya.

L'any 1700 va morir sense descendència el rei Carles II d'Espanya al Monestir de l'Escorial. El duc d'Anjou, fill del delfí de França i nét del rei Lluís XIV de França, fou proclamat rei d'Espanya i de les Índies amb el nom de Felip V d'Espanya. A principis de la dècada de 1710, al palau de Versalles es declarà un brot molt fort de xarampió. El 14 d'abril de l'any 1711 morí el Gran Delfí, un any després el duc de Borgonya i pocs dies després la princesa Maria Adelaida. Del mateix brot també morí el fill gran dels ducs de Borgonya i el tercer nét del Rei Sol. De sis hereus masculins de Lluís XIV tan sols en quedaven dos: el rei Felip V d'Espanya i el petit Lluís, però era impensable que el primer assumís el tron de França, ja que no era possible una unió amb Espanya, i Lluís també havia contret el xarrampió. Lluís, però, va sobreviure gràcies a les cures de Madame de Ventandour, que va cuidar i després educar personalment el nen. En el cas que Lluís hagués mort, la corona hauria passat al duc d'Orleans.

L'1 de setembre de 1715 va morir Lluís XIV de França al palau de Versalles. Pocs dies després, era coronat rei de França el seu besnét Lluís, de tan sols cinc anys. La regència quedava en mans del príncep Felip d'Orleans fins que Lluís arribés a la majoria d'edat. La regència del duc d'Orleans seria recolzada per un consell de 14 persones i era ben vista pel Parlament. Sembla clar que Lluís XIV es reconcilià pocs dies abans de morir amb els Orleans i ordenà als seus ministres que obeïssin el duc en el futur govern francès.

Coronació de Lluís XV.

Des del Palais Royal el duc d'Orleans dirigí la regència. A l'edat de set anys, l'any 1717, Lluís fou allunyat de Madame de Ventandour i posat sota l'especial educació del duc de Villeroi. Villeroi i posteriorment el cardenal Fleury donaren a Lluís una excel·lent educació basada en extensos coneixements d'història, geografia, ciències i, fins i tot, noves tecnologies.

Durant la regència, el duc d'Orleans permeté l'augment del poder de l'aristocràcia, la posició de la qual havia quedat molt afeblida per la Guerra de la Fronda i l'absolutisme de Lluís XIV. Orleans signà l'anomenada Triple Aliança de 1717 amb el Regne Unit i els Països Baixos contra els intents de Felip V d'Espanya de reclamar la corona francesa. La regència també portà a terme polítiques més o menys exitoses per tal de recuperar la hisenda francesa, molt debilitada durant els últims anys de regnat de Lluís XIV.

L'any 1721 Lluís XV fou promès amb la seva cosina, la princesa Maria Anna Victòria d'Espanya, filla del rei Felip V d'Espanya i de la princesa Isabel de Farnesio. Pocs mesos després, el rei tornà a Versalles, on residí fins a la seva mort, i l'any 1723 fou coronat a la catedral de Reims. El duc d'Orleans continuà exercint el càrrec de primer ministre fins a la seva mort, l'any 1723. A partir de llavors, fou substituït pel príncep Lluís de Borbó-Condé com a primer ministre.

Lluís XV de França, per Maurice Quentin de La Tour, 1748 (Museu del Louvre)
Monarquia Francesa-
Dinastia Capeta
(Branca dels Borbons)
Armoiries France et Navarre.png

Enric IV de França
Fills
   Lluís XIII
   Gastó (duc d'Orleans)
   Enriqueta Maria de França, reina
    consort d'Anglaterra
Lluís XIII de França
Fills
   Lluís XIV
   Felip IV de Valois
Lluís XIV de França
Fills
   Lluís de França (gran delfí)
Néts
   Lluís de França (duc de Borgonya)
   Felip V d'Espanya
   Carles de França (duc de Berry)
Lluís XV de França
Fills
   Lluís (delfí de França)
Lluís XVI de França
Fills
   Madame Royale
   Lluís Josep de França
   Lluís XVII de França
Lluís XVII de França
Lluís XVIII de França
Carles X de França
Fills
   Lluís Antoni de França
   (t.c.c. "Lluís XIX")
   Carles de França (duc de Berry)
Fill del Duc de Berry
   Enric de Borbó
   (t.c.c. "Enric V")

Matrimonis i descendència[modifica | modifica el codi]

El 4 de setembre de 1725 es va casar amb Maria Leszczynska, princesa de Polònia (1703-1768). Van tenir deu fills:

Aquest va ser el seu únic matrimoni i la seva descèndencia legítima, però va tenir moltes amigues i amistançades amb les quals va tenir molts fills il·legítims. La llista de les seves amistançades és interminable i la dels fills nascuts d'aquestes relacions extramatrimonials també. Malgrat que es negà a reconèixer aquests fills com a legítims, sempre vetllà pels seus estudis i per la seva posició social. Les més conegudes de les amistançades del rei són:

  • Louise-Julie de Mailly-Nesle, comtessa de Mailly (1710-1751), casada des de 1726 amb el seu cosí, Louis Alexandre, comte de Mailly. Esdevingué l'amant del rei l'any 1733 i ho fou fins a l'any 1739, en què fou substituïda per la seva germana Pauline. Tornà a convertir-se en preferida reial l'any 1741, fins a l'any 1742, quan fou substituïda per una altra germana seva.
  • Pauline Félicité de Mailly-Nesle, comtessa de Vintimille (1712 -1741), casada des de 1739 amb Jean-Baptiste, comte de Vintimille. Fou mare de:
    • Charles de Vintimille (1741 - 1814), dit el Mig-Lluís pel fet d'assemblar-se molt al rei. Charles fou fet marquès du Luc i es casà el (1764) amb Adélaïde de Castellane.
  • Diane Adélaïde de Mailly-Nesle, duquessa de Lauraguais (1713 - 1760).
  • Marie-Anne de Mailly-Nesle, marquesa de La Tournelle i duquessa de Châteauroux (1717 - 1744).
  • Marie-Jeanne Bécu, comtessa du Barry (1743 - 1793), dita Madame du Barry. Filla natural d'Anne Bécu, propietària rural, i de Jean-Baptiste Gomard de Vaubernier. Portà una vida modesta a París, on practicà la prostitució sota el nom de Mademoiselle Lange, i es convertí el 1768 en amant del rei. Aquell mateix any, el rei li presentà el comte de Barry, amb qui la comprometé, i es casaren l'any 1769. Retirada de la cort l'any 1774, emigrà al Regne Unit l'any 1792, però tornà a França a buscar les seves joies, que no havia pogut endur-se. Fou arrestada i condemnada a mort, sota l'acusació d'haver dissipat la fortuna de l'Estat i de conspirar en contra de la República.
  • Marie-Louise O'Murphy (1737 - 1815), dita Mademoiselle de Morphise, filla de Daniel O'Murphy, d'origen irlandès, i casada en primeres núpcies amb Jacques Pelet de Beaufranchet el 1755, en segones núpcies amb François Nicolas Le Normand el 1759, i en terceres núpcies amb Louis-Philippe Dumont el 1798, diputat de Calvados a la Convenció, de qui es divorcià el mateix any. Fou mare de:
    • Agathe Louise de Saint-Antoine de Saint-André (1754 - 1774) casada el 1773 amb René-Jean-Mans de La Tour du Pin (1750 - 1781), marquès de la Charce.
  • Françoise de Châlus (1734 - 1821), duquessa de Narbonne-Lara, filla de Gabriel de Châlus, senyor de Sansac, i casada des de 1749 amb Jean-François, duc de Narbonne-Lara. Fou mare de:
    • Felip, duc de Narbonne-Lara (1750 - 1834), casat el 1771 amb Antoinette Françoise Claudine de La Roche-Aymon.
    • Lluís, comte de Narbonne-Lara (1755 - 1813), que es casà el 1782 amb Marie Adélaïde de Montholon.
  • Marguerite Catherine Haynault (1736 - 1823), filla de Jean-Baptiste Haynault, empresari del tabac i casada el 1766 amb Blaise d'Arod, marquès de Montmélas. Fou mare de:
    • Agnès Louise de Montreuil (1760 - 1837), casada el 1788 amb Gaspar d'Arod (1747 - 1815), comte de Montmélas.
    • Anne Louise de La Réale (1763 - 1831), casada el 1780 amb el comte de Geslin.
  • Lucie Madeleine d'Estaing (1743 - 1826), germana natural de l'amirall d'Estaing, casada el 1768 amb François, comte de Boysseulh. Fou mare de:
    • Agnès Lucie Auguste (1761-1822), que es casà el 1777 amb Charles, vescomte de Boysseulh (1753-1808).
    • Aphrodite Lucie Auguste (1763-1819), que es casà el 1784 amb Louis Jules, comte de Boysseulh (1758-1792).
  • Anne Couffier de Romans (1737 - 1808), baronessa de Meilly-Coulonge. Filla d'un burgès, Jean Joseph Roman Coppier. Mantingué una relació amb el rei des de 1754 fins a 1765, i es casà el 1772 amb Gabriel Guillaume de Siran, marquès de Cavanac. Fou mare de:
  • Louise Jeanne Tiercelin de La Colleterie (1746 - 1779), dita Madame de Bonneval. Fou mare de:
    • Benoît Louis Le Duc (1764-1837), abat.
  • Irène du Buisson de Longpré (morta el 1767), filla de Jacques du Buisson, senyor de Longpré, que es casà el 1747 amb Charles François Filleul, conseller del rei. Fou mare de:
    • Julie Filleul (1751 - 1822), que es casà en primeres núpcies amb Abel François Poisson el 1767, marquès de Vandières, de Marigny, de Ménars, etc., germà de la marquesa de Pompadour; i en segones núpcies amb François de La Cropte, marquès de Bourzac, el 1783, de qui es divorcià el 1793.
  • Catherine Éléonore Bénard (1740 - 1769), filla de Pierre Bénard, conseller del rei. Es casà el 1768 amb Joseph Starot de Saint-Germain, el primer general que fou guillotinat, el 1794. Fou mare de:
    • Adélaïde de Saint-Germain, comtessa de Montalivet (1769-1850), que es casà el 1797 amb Jean-Pierre Bachasson, comte de Montalivet (1766 - 1823).
  • Marie Thérèse Françoise Boisselet (1731 - 1800), que es casà el 1771 amb Louis-Claude Cadet de Gassicourt. Fou mare de:
    • Charles Louis Cadet de Gassicourt (1769 - 1821), que es casà el 1789 amb Madeleine Félicité Baudet (1775 - 1830).



Precedit per:
Lluís XIV el Rei Sol
Rei de França
17151774
Succeït per:
Lluís XVI l'Estimat


Cronologia dels reis de França, reis dels Francesos i emperadors dels Francesos
del 987 a 1870
987 996 1031 1060 1108 1137 1180 1223 1226
   Hug Capet Robert II Enric I Felip I Lluís VI Lluís VII Felip II Lluís VIII   
1226 1270 1285 1314 1316 1316 1322 1328 1350
   Lluís IX Felip III Felip IV Lluís X Joan I Felip V Carles IV Felip VI   
1350 1364 1380 1422 1461 1483 1498 1515 1547 1559
   Joan II Carles V Carles VI Carles VII Lluís XI Carles VIII Lluís XII Francesc I Enric II   
1559 1560 1574 1589 1610 1643 1715 1774 1792
   Francesc II Carles IX Enric III Enric IV Lluís XIII Lluís XIV Lluís XV Lluís XVI   
1792 1804 1814 1824 1830 1848 1852 1870
     -   Napoleó I Lluís XVIII Carles X Lluís Felip I - Napoleó III   

Portal:Història - Regne de França - merovingis - carolingis - Capets - Valois - borbons - Bonaparte



A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Lluís XV de França