Carles X de França

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca


Carles X de França
Carles X de França

16 de setembre de 182430 de juliol de 1830 –  
Precedit per Lluís XVIII
Succeït per Lluís Felip d'Orleans (com a Lloctinent General del Regne, després Rei dels francesos)
Dades biogràfiques
Títols Comte d'Artois
Copríncep d'Andorra
Duc de Berry
Naixement 9 d'octubre de 1757
Palau de Versalles (França)
Defunció 6 de novembre de 1836 (als 79 anys)
Goritz, Il·líria
Casa reial Casa de Borbó
Pares Lluís, Delfí de França
Maria Josepa de Saxònia
Cònjuge Maria Teresa de Savoia

Coat of Arms of the Bourbon Restoration (1815-30).svg

Carles X de França (Palau de Versalles, 9 d'octubre de 1757 - Goritz, Il·líria, 6 de novembre de 1836); des de 1824 fins a 1830 fou, com a successor del seu germà Lluís XVIII de França, rei de França i de Navarra així com copríncep d'Andorra. Va rebre al néixer el títol de duc d'Alvèrnia que va portar fins a la revolució. El seu nom de naixement era Carles Felip.

Comte d'Artois[modifica | modifica el codi]

Abans de la Revolució[modifica | modifica el codi]

Carles-Felip fou el cinquè fill de Lluís, Delfí de França i de la seva muller Maria Josepa de Saxònia. Els seus avis paterns foren Lluís XV de França i la seva esposa, la reina Maria Leszczyńska; els seus avis materns, foren el rei August III de Polònia, també elector de Saxònia, i la seva dona Maria Josepa d'Àustria, filla de l'emperador Josep I. En el moment del seu naixement, li fou concedit el títol de comte d'Artois. Durant gran part del regnat del seu germà Lluís XVI de França, el comte d'Artois ocupà el quart lloc en la línia successòria després dels fills del rei i del seu germà gran el comte de Provença. Sota el regnat de Lluís XVIII, Carles esdevingué presumpte hereu de la Corona i fou conegut com a "Monsieur", tractament donat a França al més gran dels germans del rei.

Carles tenia una personalitat atractiva, era atent i, a més, bon conversador; per altra banda, malgrat el seu hedonimse juvenil, era un devot catòlic, cosa que el va unir a la seva germana Madame Elisabeth. El 1782, Carles assistí com a observador al setge franco-espanyol de Gibraltar, i va presenciar-hi la destrucció de les bateries flotants.

El 1673, en ocasió del seu matrimoni, se li va donar un apanatge, destacant el títol de duc d'Angulema (entre els seus títols el de duc d'Alvèrnia, de Mercoeur, de Berry i de Châteauroux, comte d'Artois, de Poitou, d'Argenton, i de Ponthieu, i vescomte de Llemotges, sent conegut durant la revolució com "el comte d'Artois"). El 16 de novembre de 1773 es va casar amb la filla de Víctor Amadeu III de Sardenya i de la infanta Maria Antònia d'Espanya, la princesa Maria Teresa de Savoia, que li donà quatre fills:

  • SAR la princesa Maria Teresa de França, nascuda a Versalles el 1783 i morta a Choisy-le-Roy el 1783.

Ara bé, en la seva joventut, Carles fou conegut com a seductor; va travar una amistat amb la seva cunyada la reina Maria Antonieta tan profunda que va córrer el rumor que eren amants. Aviat, però, començà una relació amorosa amb Louise de Polastron (nascuda d'Esparbès de Lussan) (17641804), cunyada d'una amiga íntima de Maria Antonieta: la Duquessa de Polignac; aquesta relació va durar fins a la mort de Louise.

Com a pare, Carles tenia més bona relació amb el seu fill petit Carles Ferran, que se li assemblava tant en aspecte com en personalitat; mentre que amb el seu fill gran, Lluís Antoni, la relació no era tan fluida perquè Lluís Antoni era reservat, feble, introvertit, de temperament nerviós i amb algunes tendències liberals.

Durant la Revolució[modifica | modifica el codi]

La primera manifestació política del comte d'Artois va donar-se el 1786, arran de la primera crisi de la Monarquia; llavors, dins de la cort de Lluís XVI, encapçalà la facció reaccionària partidària de suprimir els privilegis fiscals de l'aristocràcia però contrari a l'abolició dels privilegis socials de la noblesa i de l'Església. Segons Carles, les finances de França calia reformar-les però sense qüestionar la Monarquia; tal com ell mateix ho deia: era l'hora de reparacions no pas de demolició. Per altra banda, durant la reunió dels Estats Generals també provocà malestar entre el Tercer Estat oposant-se a qualsevol iniciativa que n'incrementés el vot. Per això, Lluís XVI va criticar-lo retraient-li ser "més reialista que el rei".

D'acord amb el Baró de Breteuil, Carles havia forjat aliances polítiques per forçar la destitució de Jacques Necker, ministre amb tendències massa liberals. Ara bé, la seva aliança amb Breteuil acabà malament perquè el comte d'Artois va fer una iniciativa per assegurar-se la destitució de Necker abans del que s'havia previst i sense haver-li consultat.

Després de la presa de la Bastilla (14 de juliol de 1789), Lluís XVI va ordenar al comte d'Artois de marxar de França; en primer lloc, per evitar que l'assassinessin a causa de les seves postures reaccionàries i, en segon lloc, perquè representés la Casa Reial a l'estranger i es fes càrrec de la dinastia si passava el pitjor.

A l'exili, primer a Alemanya i després a Itàlia, Carles va témer que el seu germà, el comte de Provença s'aliés amb la Revolució i acabés traint la Monarquia. Per altra banda, va nomenar membre del seu consell Calonne, cosa que el va indisposar molt amb Maria Antonieta; per això, es va sentir culpable després de la seva execució a la guillotina (1793). Aleshores, el principal aliat de Carles a l'estranger fou la tsarina Caterina la Gran de Rússia, que el preferia al Baró de Breteuil, el seu rival com a cap dels reialistes a l'exili.

Posteriorment, el comte d'Artois va emigrar al Regne Unit, on Jordi III li va permetre residir a Holyrood House, un palau reial d'Edimburg. Carles no s'hi va trobar pas a gust amb l'ambient ultraprotestant de la ciutat i, per això, es va passar la major part del temps dins del palau. La relació amb el comte de Provença, resident a Mittau (Rússia), no resultà gaire fluida sobretot quan es féu evident que no es preocupava gaire dels problemes econòmics del seu germà.

A la mort de Louise de Polastron (1804), Carles féu vot de perpètua castedat; va patir una greu pena perquè realment se l'estimava. Des d'aleshores, va esdevenir encara més devot que abans i va donar suport als corrents ultramontants de l'Església.

El seu fill gran, Lluís Antoni, a qui Lluís XVIII va concedir el títol de duc d'Angulema, va casar-se amb Maria Teresa de França, filla de Lluís XVI; mentre que el duc de Berry va casar-se en secret Amy Brown qui, a més de ser protestant, no era de sang reial. Quan aquest matrimoni es va descobrir, fou anul·lat, probablement per ordre de Carles. Després, el duc de Berry es va casar amb Maria Carolina de Borbó-Dues Sicílies, matrimoni del qual, el 1820, nasqué Enric, comte de Chambord

Monsieur[modifica | modifica el codi]

El 1814, quan a França es va restaurar la Monarquia amb Lluís XVIII de França, Carles encara vivia a Edimburg. El rei i Monsieur no s'avenien gaire perquè Carles trobava Lluís XVIII irreligiós i caragirat. Per altra banda, Carles mai no va voler saber res amb cap dels que pretenien ser Lluís XVII perquè estava convençut que el seu nebot havia mort a París, a la presó del Temple el 1795.

Durant el regnat de Lluís XVIII, Monsieur encapçalà l'oposició ultrareialista, que va prendre el poder després de l'assassinat del duc de Berry, fill de Carles (1820), fet que va dur a la caiguda del govern d'Élie Decazes i al nomenament com a primer ministre del Comte de Villèle. Carles mai no es va recuperar del trauma de l'assassinat del seu fill.

Regnat[modifica | modifica el codi]

Coronació de Carles X per François Gérard.

A la mort de Lluís XVIII (16 de setembre de 1824), sense descendència, la corona passà a Monsieur -Carles X (1824-1830)-. La seva cerimònia de coronació, celebrada el 28 de maig de 1825, va ser un revival de la monarquia absoluta de l'Antic Règim: Carles X fou consagrat a la catedral de Reims per l'arquebisbe amb gran pompa; fins i tot, es va dur a terme l'antic ritual que el rei toqués els malalts d'escròfula perquè així es guarissin miraculosament; així, el nou rei marcava un contrast amb el seu predecessor que ni tan sols havia tingut cerimònia de coronació.

Poc després d'haver accedit al tron, Carles X aconseguí que la Cambra dels Diputats aprovés la Llei contra el Sacrilegi que preveia la pena de mort per a qui robés o destruís l'Hòstia. Ningú no va ser executat mai en aplicació d'aquesta llei, però el seu valor simbòlic resultava significatiu.

El 1827, sota pressió de la premsa liberal, el govern Villèle va acabar dimitint; el seu successor, el Vescomte de Martignac, va intentar seguir una línia centrista, però el 1829, el rei va nomenar en el seu lloc el nebot de Louise de Polastron, Jules Armand de Polignac, un ultrareaccionari que va iniciar la colonització d'Algèria però que la seva decisió de dissoldre les cambres, les seves ordinances de juliol establint un rígid control sobre la premsa i la seva restricció del sufragi van dur a l'esclat de la Revolució de 1830, a conseqüència de la qual, el 30 de juliol de 1830, Carles X hagué d'abdicar al Castell de Rambouillet i fugir cap a Anglaterra.

Les noves autoritats rebutjaren la possibilitat de reconèixer com a rei el duc d'Angulema ("Lluís XIX") o el comte de Chambord ("Enric V"); al final, fou entronitzat Lluís Felip d'Orleans com a rei dels francesos (1830-1848).

Exili[modifica | modifica el codi]

Després d'una breu estada a Gran Bretanya, Carles X s'establí a Praga. Va morir víctima del còlera el 6 de novembre de 1836 al palau del comte Michael Coronini Comberg zu Graffenberg a Gorizia, actualment a Itàlia, cuidat per la seva neboda -i nora- Maria Teresa de França. Es troba enterrat a l'Església de Santa Maria de l'Anunciació al turó de Kostanjevica, situat al costat eslovè de la frontera a Nova Gorica.



Precedit per:
Lluís XVIII
Rei de França
1824 - 1830
Succeït per:
Lluís Felip I


Cronologia dels reis de França, reis dels Francesos i emperadors dels Francesos
del 987 a 1870
987 996 1031 1060 1108 1137 1180 1223 1226
   Hug Capet Robert II Enric I Felip I Lluís VI Lluís VII Felip II Lluís VIII   
1226 1270 1285 1314 1316 1316 1322 1328 1350
   Lluís IX Felip III Felip IV Lluís X Joan I Felip V Carles IV Felip VI   
1350 1364 1380 1422 1461 1483 1498 1515 1547 1559
   Joan II Carles V Carles VI Carles VII Lluís XI Carles VIII Lluís XII Francesc I Enric II   
1559 1560 1574 1589 1610 1643 1715 1774 1792
   Francesc II Carles IX Enric III Enric IV Lluís XIII Lluís XIV Lluís XV Lluís XVI   
1792 1804 1814 1824 1830 1848 1852 1870
     -   Napoleó I Lluís XVIII Carles X Lluís Felip I - Napoleó III   

Portal:Història - Regne de França - merovingis - carolingis - Capets - Valois - borbons - Bonaparte



A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Carles X de França Modifica l'enllaç a Wikidata