Carles V de França

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Estàtua de Carles V de França

Carles V de França el Prudent (Vincennes 1337 - Beauté-sur-Marne 1380), regent de França (1356-1360) i rei de França (1364-1380).

Orígens familiars[modifica | modifica el codi]

Fill gran de Joan II de França i la seva primera esposa Bonna de Luxemburg, nasqué el 21 de gener de 1337. Era nét per línia paterna de Felip VI de França i Joana de Borgonya, i per línia materna de Joan I de Luxemburg i Elisabet de Bohèmia.

Fou el primer membre de la monarquia francesa a rebre el títol de delfí, a partir d'aquell moment reservat als hereus de la corona.

Núpcies i descendents[modifica | modifica el codi]

Es casà el 8 d'abril de 1350 a Tain-en-Viennois amb Joana de Borbó, filla de Pere I de Borbó i Isabel de Valois. D'aquesta unió nasquren:

Tractat de Bretigny[modifica | modifica el codi]

Va accedir a la corona després de la captura del seu pare per part dels anglesos el 1356 durant la Guerra dels Cent Anys. Durant el captiveri d'aquest Carles fou nomenat regent fins la seva tornada. Joan II fou fet presoner durant la Batalla de Poitiers pel Príncep Negre, fill d'Eduard III d'Anglaterra.

Pel Tractat de Bretigny del 8 de maig de 1360 Joan II fou alliberat amb la condició de cedir l'Aquitània i la Gascunya a Anglaterra així com de pagar un rescat de tres milions d'escuts. Al seu retorn el rei es trobà a un príncep Carles molt abatut, amb la mort consequtiva de dos dels seus fills així com ell mateix malalt, segons les especulacions degut a alung intent d'assassinar el príncep amb arsènic.

Joan II tornà a assumir el poder però va mostrar maneres ineficaces de governar. Així mateix no va poder aconseguir la quantitat demanada pel seu rescat, per la qual cosa tornà a ser fert presoner i enviat a Londres, on morí el 8 d'abril de 1364.

Ascens al tron[modifica | modifica el codi]

Carles fou coronat rei a la catedral de Reims el mateix any 1364. Al necessitar diners per poder continuar amb la guerra es va veure obligat a convocar els Estats Generals. Aquest organisme es va negar a obeir el rei, per la qual cosa aquest va demanar ajuda a les províncies, que li van donar suport, confiança i els diners que necessitava. La ciutat de París es revoltà però Carles V aconseguí sufocar la rebel·lió i va tornar a tenir França sota la seva autoritat reial.

Carles V va aconseguir expulsar els invasors anglesos dels territoris cedits per França. Contra la tradició de relativa autonomia dels feus francesos es va reservar, en exclusiva, el privilegi d'extendre títols nobiliaris i acunyar diners. D'aquesta manera va aconseguir augmentar notablement la riquesa del regne francès, alliberant-se de la dependència dels nobles i el poble.

Participà activament en la Guerra Civil castellana, en la qual s'enfrontaren Pere I de Castella i el seu germà Enric de Trastàmara. L'ajut francès anà a parar a Enric mentre els anglesos donaven suport a Pere.

El rei francès va morir el 16 de setembre de 1380 al castell de Beauté-sur-Marne, i fou enterrata a la Catedral de Saint-Denis.

Gran Cisma d'Occident[modifica | modifica el codi]

El 1376 el papa Gregori XI tement una pèrdua dels estats del Papat, decidia moure la seva cort de nou a Roma després de gairebé 70 anys a Avinyó. Carles V, esperant mantenir influència francesa sobre la Santa Seu va intentar persuadir el papa Gregori de romandre a França, discutint que "Roma és a qualsevol lloc on el papa és". El papa Gregori, però, ho rebutjà.

Aquest va morir el març de 1378. Quan els cardenals van reunir-se per a escollir un successor, una multitud romana, adonats que els propers a la universitat francesa volien escollir un nou papa francès que portaria el Papat de nou a Avinyó, va envoltar el Vaticà i va exigir l'elecció d'un romà. El 9 d'abril els cardenals van escollir Bartolomeo Prigamo, arquebisbe de Bari, el qual adoptaria el nom d'Urbà VI. El nou papa va alienar ràpidament als seus cardenals criticant els seus vicis, limitant les àrees on podrien rebre renda, així com el sistema d'elecció d'aquests. Els cardenals francesos van sortir de Roma a l'estiu i van delcarar invàlida l'elecció d'Urbà VI a causa de la intimidació de la multitud romana, una raó que no havia estat citada a l'hora de l'elecció, i van escollir el cardenal Robert de Ginebra com a papa amb el nom de Climent VII.

Els cardenals francesos es van moure ràpidament per a aconseguir l'ajuda de Carles V. La facultat de teologia de la Universitat de París va aconsellar Carles V no prendre una decisió precipitada, però ell va reconèixer Climent com a papa el novembre i va prohibir qualsevol obediència a Urbà. L'ajuda del rei francès va permetre la subsistència de Climent i va conduir Europa al Gran Cisma d'Occident que la dividiria durant quaranta anys.


Precedit per:
Joan II el Bo
com a rei
Regent de França
13561360
Succeït per:
Joan II el Bo
com a rei
Precedit per:
Joan II el Bo
Rei de França
13641380
Succeït per:
Carles VI el Boig


Cronologia dels reis de França, reis dels Francesos i emperadors dels Francesos
del 987 a 1870
987 996 1031 1060 1108 1137 1180 1223 1226
   Hug Capet Robert II Enric I Felip I Lluís VI Lluís VII Felip II Lluís VIII   
1226 1270 1285 1314 1316 1316 1322 1328 1350
   Lluís IX Felip III Felip IV Lluís X Joan I Felip V Carles IV Felip VI   
1350 1364 1380 1422 1461 1483 1498 1515 1547 1559
   Joan II Carles V Carles VI Carles VII Lluís XI Carles VIII Lluís XII Francesc I Enric II   
1559 1560 1574 1589 1610 1643 1715 1774 1792
   Francesc II Carles IX Enric III Enric IV Lluís XIII Lluís XIV Lluís XV Lluís XVI   
1792 1804 1814 1824 1830 1848 1852 1870
     -   Napoleó I Lluís XVIII Carles X Lluís Felip I - Napoleó III   

Portal:Història - Regne de França - merovingis - carolingis - Capets - Valois - borbons - Bonaparte



A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Carles V de França