Isabel de Valois

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Aquest article tracta sobre Isabel de Valois, tercera esposa de Felip II de Castella. Vegeu-ne altres significats a «Isabel de Valois (desambiguació)».
Sa Majestat Catòlica
Isabel de Valois i de Mèdici
Elizabeth.of.Valois.JPG
Retrat d'Isabel de Valois (1565) atribuït a Sofonisba Anguissola. Museu del Prado.
Monarca consort d'Espanya
22 de juliol de 1559 (1559-07-22) – 3 de novembre de 1568 (1568-11-03)
Dades biogràfiques
Naixement 5 de novembre de 1527
Fontainebleau, França
Mort 3 de novembre de 1568 (als 23 anys)
Aranjuez, Castella, Espanya
Causa de mort Part
Sepultura Monestir d'El Escorial
Altres noms Isabel de la Pau
Religió Catòlica
Dinastia Valois
Cònjuge Felip II de Castella
Fills
Pares Enric II de França
Caterina de Mèdici

Escut d'armes de Isabel de Valois i de Mèdici

Isabel de Valois i de Mèdici (Fontainebleau, França 1545 - Palau d'Aranjuez, Espanya 1568) anomenada com a Isabel de la Pau,[1] fou una princesa francesa de la Dinastia Valois, que va esdevenir reina consort de Castella i Aragó (1559-1568) així com dels diversos dominis del seu espòs Felip II de Castella.

Biografia[modifica | modifica el codi]

Orígens familiars[modifica | modifica el codi]

Nasqué el 2 d'abril de 1545 a Fontainebleau. Filla del rei Enric II de França i de la princesa Caterina de Mèdici.[1] Per via paterna era néta del rei Francesc I de França i de la princesa Clàudia de França i per via materna del duc Llorenç II de Mèdici i de la princesa Magdalena de la Tour. Fou germana dels reis de França Francesc II de França, Carles IX de França i Enric III de França.

Matrimoni[modifica | modifica el codi]

Es va casar amb Felip II de Castella. El matrimoni fou fruit de la Pau de Cateau-Cambrésis, el 3 d'abril de 1559, un dels pactes de la qual especificava que el rei castellà havia de casar-se amb Isabel. Es va pactar la renúncia de qualsevol mena de drets que tingués per via paterna, i va aportar una dot de 400.000 escuts.[1]

Durant les paus, fou el duc d'Alba el que estigué present i, de fet, fou l'apoderat de Felip II en la cerimònia de matrimoni per poders que es va efectuar a Notre-Dame de París, el 22 de juny de 1559, oficiada pel cardenal de Borbó.[1] Arribat Felip II a Valladolid el 8 de setembre des de Flandes, Isabel va arribar a Roncesvalles el 4 de gener de 1560, acompanyada de prelats i nobles francesos, fou rebuda pel cardenal i arquebisbe de Burgos Francisco de Mendoza i el duc de l'Infantado. Des d'allà es van dirigir a Guadalajara, localitat on estava previst celebrar la cerimònia nupcial.[2]

La ciutat es guarní per la cerimònia d'enllaç reial, i es prepararen tendes on es pogués atendre als convidats.[2] La cerimònia es celebrà el 31 de gener de 1560, la reina passejà amb la comitiva fins a arribar al Palau del Duc de l'Infantado, on l'esperava Felip II. Fou rebuda al pati per la germana del rei, Joana d'Àustria i al gran saló hi havia instal·lat l'altar; foren padrins el duc de l'Infantado i Joana d'Àustria. A la tarda va haver-hi curses de braus i joc de canyes, després hi hagué música, menjars i regals pels reis i les dames de la cort.[3]

Descendència[modifica | modifica el codi]

La parella tingué dues filles:

Reina consort[modifica | modifica el codi]

Finalitzada la cerimònia, els monarques van marxar a Toledo, on estava prevista una sessió de corts per unes polítiques i el jurament de l'infant Carles com a príncep d'Astúries. Tanmateix, van continuar les felicitacions per la boda, i la concurrència de senyors i cavallers fou abundant. Poc després, Felip II va decidir construir el monestir d'El Escorial per recordar la victòria de la Batalla de Sant Quintí (1557); ell i Isabel foren a veure l'emplaçament al lloc d'El Escorial, on es decidí situar el futur monestir.[3]

Isabel era una apassionada de l'art, i exercí moltíssimes vegades de mecenes de grans pintors d'origen italià entre els quals cal destacar-hi la primera dona moderna que guanyà un reconeixement internacional: Sofonisba Anguissola.

El matrimoni que conformà Felip i Isabel fou el més feliç dels quatre matrimoni del rei castellà. Igualment fou amb les dues filles nascudes d'aquest matrimoni, Isabel Clara Eugènia i Caterina Micaela, amb qui el rei mantingué una relació més estreta amb nombrosa correspondència paternofilial. La infanta Isabel Clara Eugènia fou utilitzada pel seu pare per reclamar la corona francesa a la mort dels germans d'Isabel de Valois, que comportà el final de la dinastia Valois al tron francès. Isabel Clara Eugènia, però, no fou acceptada pels Estats Generals i fou escollit Enric III de Navarra, instaurant a França la dinastia Borbó.

Mort[modifica | modifica el codi]

Poc després del príncep Carles el 1568, la reina va tornar a quedar encinta, malgrat que tothom ho celebrà, els metges no creien que hagués quedat embarassada, sinó que era fruit d'una opilació, és a dir d'una obstrucció en el flux menstrual. S'utilitzaren amb Isabel fortes medicines, que donaren com a resultat un part als cinc mesos de gestació, naixent un fill mort i, a més, causant la mort de la mateixa reina el 3 d'octubre de 1568, al Palau d'Aranjuez. A més de perdre's l'oportunitat d'obtenir un nou hereu per a Felip II, la reina morí molt jove, amb només 23 anys; havia estat una esposa fecunda i summament estimada pel monarca.[4]

Isabel a Don Carlos[modifica | modifica el codi]

L'any 1867 es va estrenar Don Carlos, òpera en cinc actes de Giuseppe Verdi, sobre un llibret de Joseph Méry i Camille du Locle, i basat en el drama de Friedrich von Schiller, en el qual s'atribueix a Isabel de Valois un romanç amb el seu fillastre Carles d'Habsburg. Aquest fet, sense cap base històrica, va ser una història popularitzada per l'abat César Vichard de Saint-Réal.[5]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 Flórez, 1790, p. 895.
  2. 2,0 2,1 Flórez, 1790, p. 896.
  3. 3,0 3,1 Flórez, 1790, p. 897.
  4. Flórez, 1790, p. 902.
  5. Levin, Caroline; Bucholz, Robert. Queens and Power in Medieval and Early Modern England (en anglès). Nebraska: Universitat de Nebraska, 2009, p. 96. 

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]