Isabel de Valois

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Aquest article tracta sobre Isabel de Valois, tercera esposa de Felip II de Castella. Vegeu-ne altres significats a «Isabel de Valois (desambiguació)».
Isabel de Valois i de Mèdici
Isabel de Valois
Retrat d'Isabel de Valois (1565) atribuït a Sofonisba Anguissola. Museu del Prado.

22 de juliol de 1559 (1559-07-22) – 3 de novembre de 1568 (1568-11-03)
Precedida per Maria Tudor
Succeïda per Anna d'Àustria
Dades biogràfiques
Sobrenom Isabel de la Pau
Naixement 5 de novembre de 1527
Fontainebleau, França
Defunció 3 de novembre de 1568 (als 23 anys)
Aranjuez, Castella, Espanya
Sepultura Monestir d'El Escorial
Tractament Sa Majestat
Dinastia Valois
Pares Enric II de França
Caterina de Mèdici
Cònjuge Felip II de Castella
Fills
Religió Catòlica

Coat of Arms of Elisabeth of France (1545-1568), Queen Consort of Spain.svg


Isabel de Valois i de Mèdici (Fontainebleau, França 1545 - Palau d'Aranjuez, Espanya 1568) anomenada com a Isabel de la Pau,[1] fou una princesa francesa de la Dinastia Valois, que va esdevenir reina consort de Castella i Aragó (1559-1568) així com dels diversos dominis del seu espòs Felip II de Castella.

Biografia[modifica | modifica el codi]

Orígens familiars[modifica | modifica el codi]

Nasqué el 2 d'abril de 1545 a Fontainebleau. Filla del rei Enric II de França i de la princesa Caterina de Mèdici.[1] Per via paterna era néta del rei Francesc I de França i de la princesa Clàudia de França i per via materna del duc Llorenç II de Mèdici i de la princesa Magdalena de la Tour. Fou germana dels reis de França Francesc II de França, Carles IX de França i Enric III de França.

Matrimoni[modifica | modifica el codi]

Es va casar amb Felip II de Castella. El matrimoni fou fruit de la Pau de Cateau-Cambrésis, el 3 d'abril de 1559, un dels pactes de la qual especificava que el rei castellà havia de casar-se amb Isabel. Es va pactar la renúncia de qualsevol mena de drets que tingués per via paterna, i va aportar una dot de 400.000 escuts.[1]

Durant les paus, fou el duc d'Alba el que estigué present i, de fet, fou l'apoderat de Felip II en la cerimònia de matrimoni per poders que es va efectuar a Notre-Dame de París, el 22 de juny de 1559, oficiada pel cardenal de Borbó.[1] Arribat Felip II a Valladolid el 8 de setembre des de Flandes, Isabel va arribar a Roncesvalles el 4 de gener de 1560, acompanyada de prelats i nobles francesos, fou rebuda pel cardenal i arquebisbe de Burgos Francisco de Mendoza i el duc de l'Infantado. Des d'allà es van dirigir a Guadalajara, localitat on estava previst celebrar la cerimònia nupcial.[2]

La ciutat es guarní per la cerimònia d'enllaç reial, i es prepararen tendes on es pogués atendre als convidats.[2] La cerimònia es celebrà el 31 de gener de 1560, la reina passejà amb la comitiva fins a arribar al Palau del Duc de l'Infantado, on l'esperava Felip II. Fou rebuda al pati per la germana del rei, Joana d'Àustria i al gran saló hi havia instal·lat l'altar; foren padrins el duc de l'Infantado i Joana d'Àustria. A la tarda va haver-hi curses de braus i joc de canyes, després hi hagué música, menjars i regals pels reis i les dames de la cort.[3]

Descendència[modifica | modifica el codi]

La parella tingué dues filles:

Reina consort[modifica | modifica el codi]

Finalitzada la cerimònia, els monarques van marxar a Toledo, on estava prevista una sessió de corts per unes polítiques i el jurament de l'infant Carles com a príncep d'Astúries. Tanmateix, van continuar les felicitacions per la boda, i la concurrència de senyors i cavallers fou abundant. Poc després, Felip II va decidir construir el monestir d'El Escorial per recordar la victòria de la Batalla de Sant Quintí (1557); ell i Isabel foren a veure l'emplaçament al lloc d'El Escorial, on es decidí situar el futur monestir.[3]

Isabel era una apassionada de l'art, i exercí moltíssimes vegades de mecenes de grans pintors d'origen italià entre els quals cal destacar-hi la primera dona moderna que guanyà un reconeixement internacional: Sofonisba Anguissola.

El matrimoni que conformà Felip i Isabel fou el més feliç dels quatre matrimoni del rei castellà. Igualment fou amb les dues filles nascudes d'aquest matrimoni, Isabel Clara Eugènia i Caterina Micaela, amb qui el rei mantingué una relació més estreta amb nombrosa correspondència paternofilial. La infanta Isabel Clara Eugènia d'Espanya fou utilitzada pel seu pare per reclamar la corona francesa a la mort dels germans d'Isabel de Valois, que comportà el final de la dinastia Valois al tron francès. Isabel Clara Eugènia, però, no fou acceptada pels Estats Generals i fou escollit Enric III de Navarra, instaurant a França la dinastia Borbó.

Isabel de Valois morí de part el 3 d'octubre de 1568 al Palau d'Aranjuez. Aquell fill, nascut mort, hagués estat l'hereu que tant necessitava Felip II.

Isabel a Don Carlos[modifica | modifica el codi]

L'any 1867 es va estrenar Don Carlos, òpera en cinc actes de Giuseppe Verdi, sobre un llibret de Joseph Méry i Camille du Locle, i basat en el drama de Friedrich von Schiller, en el qual s'atribueix a Isabel de Valois un romanç, sense cap base històrica, amb el seu fillastre Carles d'Habsburg.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 Flórez, 1790, p. 895.
  2. 2,0 2,1 Flórez, 1790, p. 896.
  3. 3,0 3,1 Flórez, 1790, p. 897.

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]