Part

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Aquest article tracta sobre el procés fisiològic d'alguns mamífers. Si cerqueu el poble indoeuropeu, vegeu «parts».
Imatge d'un part humà.

El part o naixement és un conjunt de processos fisiològics de la dona que tenen com a resultat el procés d'expulsió del fetus com a finalització de l'embaràs i inici del postpart. Però també és una vivència única en la vida maternal i sentimental d'una parella. És considerat per molts l'inici de la vida de la persona, i l'oposat de la mort. L'edat d'un humà es defineix per aquest fet en moltes cultures.

Fisiologia del part[modifica | modifica el codi]

La fisiologia de l'organisme de la mare al part i al postpart no es coneixen prou bé. És possible que l'inici de les contraccions uterines que inicien el part estiguin produïdes per un augment a la concentració d'algunes prostaglandines i de l'augment del nombre de receptors de l'oxitocina. Els amnis i el cori produeixen fosfolípids que són metabolitzats en àcid araquidònic, amb el qual es sintetitzen els icosanoides prostaglandina I (PGI) i prostaglandina F (PGF). Se sap que la quantitat de PGI i PGF augmenten a la mare durant el part humà. Els canvis bioquímics que antecedeixen el treball de part tenen com a finalitat alliberar al miometri dels elements inhibitoris presents durant l'embaràs, com la progesterona, relaxina, prostaciclines, lactogen placentari i òxid nítric. D'altra banda, altres proteïnes associades a la contracció muscular, com l'oxitocina i altres prostaglandines estimuladores, estimulen o activen l'úter.[1]

(Vegeu també Fisiologia de les contraccions al part)

Etapes del part[modifica | modifica el codi]

El prepart[modifica | modifica el codi]

Es considera prepart o latència del part quan la dona presenta dinàmica uterina, sense complir les condicions necessàries de part; és per tant una etapa de l'embaràs. Se sol produir entre les setmanes 37 i 42 del període de gestació. És la preparació de la dona envers la fase següent: el part.[2]

El part[modifica | modifica el codi]

Tall del cordó umbilical al nadó

Es considera que una dona està de part quan presenta contraccions uterines intermitents involuntàries i regulars, que augmenten d'intensitat i freqüència, habitualment doloroses. Al mateix temps s’ha de constatar la contracció del coll uterí, seguit de la dilatació del seu orifici. El part pròpiament dit consta de tres fases:

  1. Fase de dilatació. S'inicien les contraccions uterines que passen de produir-se cada 30 minuts a donar-se cada 3 minuts, mentre que els músculs de la vagina es relaxen i dilaten de 4 mm a 11 cm aproximadament. La criatura és impulsada cap a davant produint-se el trencament de la bossa amniòtica, en el qual el líquid amniòtic (entre 3 i 5 litres) surt a l'exterior, procés denominat col·loquialment com trencar aigües. Aquesta fase acostuma a durar unes 8 hores.
  2. Fase d'expulsió. En ella les contraccions es donen cada 2 minuts i són més intenses, la qual cosa provoca la sortida de la criatura aproximadament al cap de mitja hora, degut a les contraccions de l'úter i per la força de la mare empenyent amb el diafragma. Llavors es procedeix a posar el nen cap per baix, se li dóna una palmellada perquè buidi els pulmons de líquid amniòtic i comenci a respirar (primer plor), i se li talla i nua el cordó umbilical, que poc després es convertirà en el melic o llombrígol. La part tallada de cordó es pot llençar o bé donar a un banc de teixits per a curar malalties de nens i grans (vegeu Donacions de cordó umbilical).
  3. Fase de deslliurament. En ella, uns 15 minuts després de l'expulsió, es reinicien les contraccions i s'expulsa la placenta, que prèviament s'havia desprès, procés que ve acompanyat de petites hemorràgies. Es considera l'última de les etapes del part, tot i que alguns pensen que hi ha una quarta etapa, la de recuperació total de la mare, unes 2 hores després del deslliurament.

El postpart[modifica | modifica el codi]

Article principal: Postpart

El cicle de la mare que comença per l'embaràs no acaba amb l'expulsió del nen fora del ventre, sinó que el part indica només un punt d'inflexió d'aquest cicle, que culmina quan acaba el postpart. Així, el part pròpiament dit per a la mare i el seu fill no acaba amb el tall del cordó umbilical sinó unes dues hores després, tot i que per a alguns corrents més conservadores aquestes hores ja pertanyen al postpart, concretament són el puerperi immediat. En aquest temps és molt important que el nen toqui directament la pell de la mare.[3]

El puerperi o postpart és el període de temps que comença just després del part; o després del puerperi immediat, segons les fonts; i dura d'unes sis setmanes a dos mesos, en el qual el cos de la mare recupera la situació prèvia a l'embaràs. Durant el puerperi, que coincideix amb les primeres setmanes de vida del nonat, la mare experimenta grans canvis físics, hormonals i psicològics. Per a la resta del nucli familiar també suposa un xoc emocional al qual hauran d'adaptar-se i aprendre a compartir.

Descripció del part[modifica | modifica el codi]

El moment del part ha de ser sempre un acte íntim que requereix un entorn que afavoreixi la confiança i la comoditat i relaxació de la futura mare.[4] L'ambient paritori cal que sigui en tot moment, tant pel nounat com per a la dona, silenciós, amb poca llum i amb portes tancades; per a preservar la comoditat, relaxació i intimitat.[4] El temps d'una dilatació uterina normal a la fisiologia humana és d'entre 12 i 16 hores, tot i que hi ha casos excepcionals una mica més ràpids.[5] El nombre de professionals cal que sigui el mínim possible.[4] Si la mare ho vol, té dret a un acompanyant no-professional escollit per ella.[4] La mare pot beure tota l'aigua i líquids, excepte llet i làctics, que necessiti en tot moment des del seu ingrés, durant el treball de part i fins a la sortida de l'hospital; no s'ha d'esperar a que acabi de parir perquè es pugui hidratar.[6]

És fonamental posar el nounat en contacte amb la mare (mètode pell a pell), sobre el seu pit i abdomen, tan bon punt neix, abans de rentar-lo i vestir-lo[4] i durant almenys una o dues hores sense interrupció.[6] El nen és rentat (ho pot fer la mare mateixa, si vol) amb una tovalloleta humida mentre és nu sobre la pell de la mare,[6] que el pot acaronar i ocupar-se d'ell. Uns dos a cinc minuts més tard, encara sobre ella, es pot fer el pinçament del cordó umbilical.[6] Es pot posar una polsera identificativa al nounat mentre és encara amb la mare, però la resta d'operacions (com pesar-lo, vestir-lo, maniobres preventives, exploració complerta, etc.) han de posposar-se[6] a les dues hores d'intimitat que el nadó té amb la seva mare, temps en el qual han de gaudir d'un entorn agradable, amb llum suau, silenci, portes tancades i com a màxim una llevadora, si la mare ho desitja, com a persones alienes a l'entorn íntim de la mare, i només als primers minuts.[6]

Part normal (part natural)[modifica | modifica el codi]

El part normal és el procés fisiològic íntim i únic amb el qual una dona finalitza el seu embaràs en el temps que toca, en el qual estan implicats factors psicològics i socioculturals. El seu inici és espontani, es desenvolupa sense complicacions, no implica més intervenció que el suport respectuós d'ell mateix i culmina amb el naixement.[7]

Part vertical[modifica | modifica el codi]

En alguns països del primer món, des del segle XX i a causa de la medicalització del cicle femení embaràs-part-postpart, era habitual que les dones ingressessin a l'hospital i se'ls aconsellés a jeure en un llit. La posició en decúbit durant la dilatació és pràctica per al personal sanitari, ja que als professionals els resulta, per a ells, una posició més ergonòmica per a fer exàmens vaginals o auscultar el fetus. Tanmateix, nombrosos estudis han revelat que aquesta posició és negativa pel part i pel fetus, ja que la postura horitzontal afavoreix que el pes de l'úter comprimeixi els vasos sanguinis abdominals i per tant restringeix el flux sanguini de l'úter i de la placenta. Estudis observacionals indiquen que la posició supina, encara més si és durant períodes llargs, sense poder canviar de posició, pot tenir efectes fisiològics adversos per a la mare i el nounat.[8]

A més, quan la dona pot escollir la posició en que sent millor, sol anar canviant de postura a mesura que el treball de part de dilatació avança, i és molt rar que lliurement escollin estar ajagudes. Solen preferir estar drets, caminant o en repòs, o bé assegudes o agenollades.[8] Avui dia existeixen llits que permeten el part en posició vertical i aquesta és una opció més en tot hospital preparat pels parts mínimament equipat.

Als hospitals el part vertical els resulta menys costós, ja que hi ha vint-i-un estudis que demostren que les posicions verticals i el fet de poder caminar redueixen el període de dilatació, i per tant els costos lligats al temps d'estada de la mare a l'hospital. A més, en principi segons l'estudi tenen menys possibilitat de necessitar anestèsia epidural, però alguns pensen que podria ser un resultat dels estudis de tipus no causal (és a dir, que va sortir així per casualitat). En qualsevol cas, cal alentar les mares a que escollin la posició que prefereixin però que, si aquesta és la supina (estirada al llit), no s'hi estigui durant llarg temps, que s'hi aixequi, s'assegui o camini una mica de tant en tant.[8]

Part vaginal no natural[modifica | modifica el codi]

Anestèsies i psicolèptics[modifica | modifica el codi]

L'anestèsia epidural consisteix a l'administració de diferents fàrmacs analgèsics -sobretot analgèsics locals- a través d'un catèter situat a l'espai epidural proper a la medul·la espinal de la mare. Triga més a fer efecte, i després aquest dura més temps, que en el cas de l'anestèsia intradural, que és l'anestèsia infiltrada a l'espai intradural (al voltant de la medul·la espinal). Quan les contraccions esdevenen intenses i es té ja un cert grau de dilatació cervical, es pot aplicar, si la dona ho vol, tot i que haurà de valorar-ho abans del part amb un traumatòleg si ella té algun antecedent d’accident amb lesió a l’esquena, d’operacions o de desviacions de columna. Aquest tipus d'anestèsia està contraindicada en parts quan la dilatació està ja molt avançada. L’anestèsia epidural la porta a terme un anestesista.

L'anestèsia local s’infiltra prop del canal medul·lar mitjançant la punció amb agulla fina a la zona lumbar. Poc després notarà que el dolor desapareix, però pot persistir la sensació de tacte. Es deixa col·locat un catèter prim per poder infiltrar més anestèsic si és necessari. L’efecte dura fins després del naixement del bebè.

Incisió quirúrgica al perineu[modifica | modifica el codi]

Article principal: Episiotomia

Una episiotomia és la realització d'una incisió quirúrgica a la zona del perineu femení, que comprèn pell, plànol muscular i mucosa vaginal, la finalitat és la d'ampliar el canal "tou" per abreujar el part i accelerar la sortida del fetus. Es realitza sota anestèsia local amb tisores o bisturí i requereix sutura. És un dels procediments mèdics més comuns que es realitzen a les dones, i encara que el seu ús rutinari en el part ha disminuït en les últimes dècades, segueix sent una pràctica generalitzada en moltes parts del món.[9] La seva utilitat és controvertida, i en tot cas el seu ús hauria de ser restrictiu.[10]

Fòrceps o altres utensilis externs[modifica | modifica el codi]

Dibuix d'un part amb fòrceps

Fins ara es considerava normal, en un primer part, que el ginecòleg hagi d’ajudar a sortir el cap del nadó mitjançant algun instrument obstètric per evitar un part prolongat i per escurçar el període expulsiu. Actualment es promou el part natural seguint sempre el ritme de la dona i intentant intervenir el mínim possible.

Els instruments que més s’utilitzen són:

Cap d'aquests instruments, en mans de professionals i amb les indicacions de l’obstetrícia moderna, no són en principi perjudicials pel nounat.

Part abdominal (cesària)[modifica | modifica el codi]

Article principal: Cesària

La cesària o part abdominal és una cirurgia major consistent a tallar de banda a banda el ventre (tall profund, també es talla l'úter) d'una dona prenyada, prèviament sedada, separar els diferents teixits amb els dits i extreure la placenta i la bossa amniòtica (amb el fetus dins), cosir l'úter i cosir també la ferida exterior amb fil autoabsorvent o amb grapes. Permet extreure elements sense haver de pasar a través dels ossos pelvians, cosa que la distingeix de l'episiotomia. La dona és generalment sotmesa a anestèsia local, sovint raquianestèsia (a l'àrea raquídia, per blocar les arrels medul·lars sensitives) o de vegades epidural (a l'interior de l'espai epidural, per blocar les zones inervades pels nervis espinals). Dura menys de 25 minuts en total, i no cal que la mare faci cap treball de dilatació previ ni de part.

Si l'equip sanitari no és capaç de separar l'úter de la placenta, llavors l'extreu també; i la cesària s'anomena aleshores histerectomia cesària. Una altra possibilitat és que no només se n'extregui la placenta i l'úter, sinó, a més, el terç superior de la vagina i els ganglis limfàtics de la zona: és el cas de la histerectomia ampliada.

Disseny del procés del part[modifica | modifica el codi]

Durant l'embaràs s'escull el tipus de part desitjat.

El tipus de part i com es desenvolupi depèn de la decisió de la mare, amb el suport i ajuda del seu entorn familiar i del seu equip professional sanitari. A la dona se li ha de demanar amb suficient antelació, al llarg de l'embaràs, el seu parer respecte a com vol que sigui el seu part: que vol fer des de l'ingrés fins que se li dóni d'alta, quin tipus de part vol si no hi ha complicacions, el tipus d'anestèsia que vol, si en vol, i poder canviar d'opinió en qualsevol moment (per exemple, poder decidir quan està parint, en funció de com valora la seva resistència al dolor in situ, si finalment sí que vol anestèsia peridural en un moment en què consideri que ja no aguanta més), les accions a les que està d'acord i les que no vol si hi ha complicacions, els cuidats del nadó fins que surtin de l'hospital, etc. És recomanable que la constatació del parer es faci per escrit, per la qual cosa els hospitals de Catalunya tenen a la disposició de la futura mare un document que informa clarament de les pautes obligatòries i de les opcionals, en el qual l'equip assistencial ha de basar la seva actuació respecte de la dona i del nadó, des de l'ingrés a l'hospital fins al moment de l'alta.[11]

Aquesta informació pot quedar quedar recollida, si així ho desitja la mare, en un document anomenat de consentiment informat, en el qual signa que coneix i accepta els procediments que ella ha dissenyat, junt amb l'equip sanitari, pel seu part. Aquest dret de la mare, a ésser informada i escollir lliurement, està recollit a Catalunya a la Llei 41/2002, de 14 de novembre i la Llei 21/2000 (DOGC núm. 3303, d’11.01.2001).[11]

Orgasmes i sexualitat al part[modifica | modifica el codi]

El part és un acte íntim que té paral·lelismes clars, tot i que no molt estudiats, amb les relacions sexuals. De fet, hi ha dones que afirmen haver experimentat orgasmes durant el part natural.[12][13] El fet de sentir sensacions similars s'explica perquè fisiològicament ambdós events se semblen molt. Per començar, tots dos es caracteritzen per la contracció involuntària de molts músculs en comú, però a més s'hi allibera endorfines i oxitocina, en ambdós casos per a alliberar el dolor i per a ajudar a renforçar el vincle afectiu, amb la parella (sexe) o amb el fill (part). Sembla també que les dones que han donar a llum de manera natural viuen també de manera diferent els orgasmes que abans d'haver parit per primer cop, potser per la impremta que resta al cervell després d'haver viscut activa i conscienment el part[14] o perquè el part posa de manifest aguna etiologia de la disparèunia i orgasmes inhibits.[15]

Possibles complicacions al part[modifica | modifica el codi]

Vegeu també: Distòcia

Aspectes socials del part[modifica | modifica el codi]

Placenta[modifica | modifica el codi]

Una llesca de placenta humana, amb el costat interior, que toca el fetus, al damunt.

La menstruació i la placenta tenen una importància sociocultural, com a agents nutricionals i productors de vida, a diverses cultures a tot el món. Per exemple, en algunes tradicions d'alguns llocs a Amèrica del Sud i Central, ambdues s'utilitzen com a fertilitzant per a les plantes i arbres. En altres llocs és costum, en el cas particular de la placenta, i donat el seu caràcter excepcional front a la menstruació, enterrar-la i plantar-hi a sobre un arbre el mateix dia del naixement del nadó. A alguns pobles d'Austràlia, per exemple, es fa un cerimonial en el qual els familiars mengen la placenta (placentofàgia), cuinada, en honor al nounat i la seva mare.[16]

La placentofàgia per part de la mare ha estat una habitud tan natural com donar el pit i que ha estat estudiada per diversos antropòlegs. Sembla que es pot tractar d'una acció instintiva, que d'altra banda fan tots els mamífers. Els humans de la majoria de cultures occidentals modernes l'han abandonat per una qüestió de tabú (es relaciona en certa manera amb el canibalisme, amb l'addició del component femení i indirectament sexual, tant denostat per moltes cultures) però si es continua fent, per exemple, al poble esquimal. D'aquesta pràctica, als animals no humans s'ha observat que aporta una millor recuperació de les ferides del part i una millor lactància, i a més en general el canvi hormonal de la mare al puerperi no es fa tan brutal.[17]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Control del part de Norwitz, Robinson i altres. Publicat a The New England Journal of Medicine 341(9):660-666, 1999. (castellà)
  2. Gencat.cat Prepart (format PDF)
  3. El mètode pell a pell Dr. Gómez Papi. Hospital d'Igualada. 22 de juliol de 2009
  4. 4,0 4,1 4,2 4,3 4,4 Recomendaciones para el cuidado y atención del recién nacido sano en el parto..., pàg. 352. Associació Espanyola de Pediatria, Barcelona, 2009, 71(4):349–361 (castellà)
  5. Dolores de parto Revista Acción, 15-28 de febrer de 2010 (castellà)
  6. 6,0 6,1 6,2 6,3 6,4 6,5 Recomendaciones para el cuidado y atención del recién nacido sano en el parto..., pàg. 353. Associació Espanyola de Pediatria, Barcelona, 2009, 71(4):349–361 (castellà)
  7. Definició de "part normal" Federació d'Associacions de Llevadores d'Espanya (FAME). Jornada Iniciativa Part Normal, Màlaga, 2006 (castellà)
  8. 8,0 8,1 8,2 Mantener posiciones verticales durante el período dilatante del trabajo de parto reduce su duración Excelencia clínica: Boletín clínico, sanitario y social al servicio del Sistema Nacional de Salud. Volum 2, nº 10, novembre de 2009. Butlletí elaborat i publicat per l'Hospital de Sant Pau de Barcelona. (castellà) (anglès)
  9. Chang SR, et el. "Comparison of the effects of episiotomy and no episiotomy on pain, urinary incontinence, and sexual function 3 months postpartum: A prospective follow-up study".
  10. Carroli G, Mignini L. Episiotomy for vaginal birth. Cochrane Database Syst Rev. 2009 Jan 21;(1):CD000081.
  11. 11,0 11,1 Protocol per a l'assistència al part Generalitat de Catalunya, 2007, ISBN 978-84-393-7432-9
  12. Laura Shanley, Orgasmic Childbirth (anglès)
  13. Parto orgásmico. Testimonio de mujer y explicacion fisiológica, de Casilda Rodrigañez, 2009. ISBN 978-84-935141-4-3. (castellà)
  14. Birth, Love and Deat, de Nick Owen, publicat a Midwifery Today, número 61, primavera de 2002 (anglès)
  15. Increasing Orgasm and Decreasing Dyspareunia by a Manual Physical Therapy Technique, de Lawrence Wurn i altres autors. MedGenMed. 2004; 6(4): 47. Any 2004. (anglès)
  16. Having a Great Birth in Australia, pàg. 56, de David Vernon, Australian College of Midwives, 2005 (anglès) ISBN 0-9751674-3-X
  17. Placentofagia, ¿una beneficiosa práctica? Publicació digital Bebesymas.com, 20 d'abril de 2006 (castellà)

Articles relacionats[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]