Sistema nerviós
De Viquipèdia
|
Sistema nerviós
|
El sistema nerviós és una xarxa neuronal de cèl·lules especialitzades que transmeten informació sobre l'entorn d'un animal i sobre ell mateix. Procesa aquesta informació i ocasiona reaccions en altres parts del cos. Està constituït per milers de milions de neurones i altres cèl·lules especialitzades anomenades glies, que faciliten la funció de les neurones. Encara que el sistema nerviós constitueix una unitat morfològica i funcional, per a simplificar el seu estudi sol dividir-se en dos apartats: sistema nerviós central, que comprèn el encèfal i la medul·la espinal, i sistema nerviós perifèric, a què corresponen els dotze parells de nervis que ixen de l'encèfal, els trenta-un parells que ixen de la medul·la espinal i les ramificacions que s'estenen fins a la perifèria. Les neurones generen i condueixen impulsos entre i dins dels dos sistemes. En resposta als estímuls, les neurones sensorials del sistema nerviós perifèric generen i propaguen senyals al sistema nerviós central que les processa i n'envia noves de retorn als músculs i glàndules. Les neurones del sistema nerviós dels animals estan intercomunicades en aliniaments complexos i utilitzen senyals electroquímiques i neurotransmissors per tal de transmetre impulsos d'una neurona a la següent. La interacció entre diferents neurones forma els circuits neurals que regulen la percepció del món d'un organisme i què està passant al seu cos, d'aquesta manera també regulen el seu comportament. El sistema nerviós es troba en molts animals multicel·lulars però difereix enormement entre espècies pel que fa a la complexitat.[1]
Taula de continguts |
[edita] En els humans
[edita] Sistema nerviós central
El sistema nerviós central (SNC) és la part major del sistema nerviós, inclou el cervell i la medul·la espinal. La cavitat espinal subjecta i protegeix la medul·la espinal, mentre que el cap conté i protegeix el cervell. El SNC es troba recobert per les meninges, un mantell protector de tres capes. El cervell, a més a més, es troba protegit pel crani, mentre que la medul·la espinal està protegida també per les vèrtebres.
[edita] Sistema nerviós perifèric
El SNP és un terme regional que designa un col·lectiu d'estructures nervioses que no es troben en el SNC. Els cossos de les cèl·lules nervioses sí que es troben en el SNC, tan en el cervell com en la medul·la espinal, i els processos cel·lulars d'aquestes cèl·lules, coneguts com axons, s'extenen a través de les extremitats i la pell del tors. La gran majoria dels axons que comunament són coneguts com a nervis, es consideren pertanyents al SNP.
Els cossos cel·lulars dels nervis aferents del SNP es troben en els ganglis dorsals.
[edita] Microanatomia
El sistema nerviós està, a petita escala, constituït principalment per neurones. De totes maneres, les cèl·lules glials també juguen un rol important.
[edita] Neurones
Les neurones són cèl·lules excitables per electricitat que es troben al sistema nerviós i que processen i transmeten informació. Les neurones constitueixen el component central del cervell, la medul·la espinal dels vertebrats, el cordó nerviós ventral dels invertebrats, i els nervis perifèrics. Existeixen nombrosos tipus diferents de neurones: les neurones sensorials responen al tacte, so, llum i altres estímuls que tenen un efecte sobre els òrgans sensorials i envien senyals a la medul·la espinal i al cervell, les neurones motores reben senyals del cervell i la medul·la espinal i ocasionen contraccions musculars i tenen efecte sobre les glàndules, les interneurones connecten neurones a altres neurones del cervell i a la medul·la espinal.
[edita] Cèl·lules glials
Les cèl·lules glials són cèl·lules no neuronals que proporcionen suport i nutrició, mantenen l'homeòstasi, formen la mielina, i participen en la transmissió de senyals en el sistema nerviós. S'estima que en el cervell humà el nombre de cèl·lules glials és aproximadament el mateix que el de neurones.[2]
Les cèl·lules glials proporcionen suport i portecció a les neurones. Les quatre funcions principals d'aquest tipus cel·lular són: embolcallar les neurones i mantenir-les al seu lloc, facilitar nutrients i oxigen a les neurones, aïllar-les d'altres neurones, i destruir els patògens i eliminar les neurones mortes.
[edita] Desenvolupament
Alguns dels esdeveniments importants del desenvolupament neural de l'embrió inclouen el naixement i la diferenciació de les neurones a partir de precursors cèl·lules mare, la migració de les neurones immadures des dels seus llocs de formació en l'embrió fins a la seva posició final, l'allargament dels axons de les neurones i el guiatge dels axons del conus de creixement en l'embrió seguint els patrons postsinàptics, la generació de sinapsis entre axons i els seus companys postsinàptics, i finalment els canvis en les sinapsis que es donen al llarg de la vida que es creu que són el fonament de l'aprenentatge i la memòria.
[edita] Sistema nerviós d'animals no humans
[edita] Vertebrats
El sistema nerviós de tots els animals vertebrats sovint es divideix en sistema nerviós central (SNC) i sistema nerviós perifèric (SNP).
[edita] Cucs
Les planàries, un tipus de platihelmints, tenen cordes nervioses dobles que s'estenen al llarg del cos i s'uneixen a la cua i la boca. Aquestes cordes nervioses estan connectades per nervis transversals com graons d'una escala de mà. Aquests nervis transversals contribueixen a coordinar els dos costats de l'animal. Dos ganglis grans situats al cap tenen un funcionament similar al d'un cervell simple. Fotoreceptors situats als punts oculars de l'animal li proporcionen informació sensorial sobre la llum i la foscor.
El sistema nerviós del nematode Caenorhabditis elegans ha estat mapejat fins al nivell cel·lular. Cada neurona i el seu llinatge cel·lular han estat registrats i es coneixen la majoria de connexions neurals, si no totes. En aquesta espècie, el sistema nerviós és sexualment dimòrfic; el sistema nerviós de cada sexe (mascles i hermafrodites) tenen nombres diferents de neurones i grups de neurones que executen funcions específiques a cada sexe. En C. elegans, els mascles tenen exactament 383 neurones, mentre que els hermafrodites en tenen exactament 302.[3]
[edita] Artròpodes
Els artròpodes, com els insectes i els crustacis, tenen un sistema nerviós compost d'una sèrie de ganglis connectats per una corda nerviosa ventral feta de dos connectius paral·lels que s'estenen al llarg del ventre.[4] Típicament, cada segment corporal té un gangli a cada banda, tot i que alguns ganglis es fusionen per formar el cervell i altres ganglis grans.[5]
El segment del cap conté el cervell, conegut també com a gangli supraesofàgic. En el sistema nerviós dels insectes, el cervell està dividit anatòmicament en protocervell, deuterocervell i tritocervell. Immediatament darrere el cervell hi ha el gangli subesofàgic, que es compon de tres parells de ganglis fusionats. Controla les maxil·les, les glàndules salivals i determinats músculs.
Molts artròpodes tenen òrgans sensorials ben desenvolupats, incloent-hi ulls compostos per la visió i antenes per l'olfacte i la percepció de feromones. La informació sensorial d'aquests òrgans és processada pel cervell.
[edita] Referències
- ↑ "Nervous System". Columbia Encyclopedia. Columbia University Press. Consultat el 04-01-08.
- ↑ Azevedo FA, Carvalho LR, Grinberg LT, Farfel JM, Ferretti RE, Leite RE, Jacob Filho W, Lent R, Herculano-Houzel S. (2009). Equal numbers of neuronal and nonneuronal cells make the human brain an isometrically scaled-up primate brain. J Comp Neurol. 513(5):532-41. PubMed
- ↑ Specification of the nervous system
- ↑ Morfologia dels artròpodes (anglès)
- ↑ El sistema nerviós dels artròpodes (anglès)
