Múscul

De Viquipèdia

El múscul (del llatí, musculus, diminutiu de mus, "ratolí"^[1][2]) és el teixit contràctil del cos; deriva de la capa mesodèrmica de cèl·lules germinals embrionàries. En conjunt, són cadascun dels òrgans carnosos que, amb llur contractilitat, són els instruments immediats per a produir o contrarestar els moviments. L'element anatòmic constitutiu és la fibra muscular, que pot ésser llisa o estriada.^[3]

La seva funció ha de produir moviment de força fer possible locomoció o el moviment dins dels òrgans interns; els músculs es contreuen per tal de desplaçar o moure parts del cos, i transportar substàncies en el seu interior. En fisiologia, el múscul és un dels quatre tipus de teixits. Els altres tres son l'epiteli, el teixit connectiu i el teixit nerviós.

Moltes de les contracció de músculs es realitzen sense una acció conscient, i són accions necessàries per a la supervivència, com ho es la contracció del cor, o el moviment peristàltic, que fa circular l'aliment a través del sistema digestiu. La contracció de músculs voluntaris s'utilitza per moure el cos, i es pot controlar minuciosament, com són els moviments de l'ull, o moviments grans com el del múscul quàdriceps de la cuixa. El més gran és el gluti major.

Taula de continguts 1 Classes de músculs 2 Funcions del múscul 3 Vegeu també 4 Referències 5 Bibliografia 6 Enllaços externs

[edita] Classes de músculs

Es classifica en:

• múscul estriat; n'hi ha de dos tipus
  • múscul cardíac: és el que forma el cor.
  • múscul esquelètic: és el connectat a l'esquelet i que s'usa per moure el cos.
• múscul llis, que es troben en els intestins.

Des d'un altra punt de vista, es parla de tres tipus de músculs^[4]:

• esquelètic
• cardíac
• llis

els músculs sin d'un color vermellós

[edita] Funcions del múscul

A continuació s'enumeren les funcions dels músculs:

• Produeixen moviment.
• Generen energia mecànica per a la transformació de l'energia química (biotransformadors).
• Donen estabilitat articular
• Serveixen com a protecció.
• Mantenimient de la postura.
• És el sentit de la postura o posició a l'espai, gràcies a les terminacions nervioses incloses al teixit muscular.
• Informació de l'estat fisiològic del cos, per exemple, un còlic renal provoca contraccions fortes del múscul llis generant un fort dolor, signe del propi còlic.
• Aporta calor, per la seva abundant irrigació, per la fricció i pel consum d'energia.
• Estimulant dels vasos linfàtics i sanguínis. Per exemple, la contracció dels músculs de la cama bombegen ajudant a la sang de les venes i la linfa a que es dirigeixin en contra de la gravetat durant la marxa.

El múscul és l'òrgan de major adaptabilitat. Es modifica més que cap altre òrgan tant en el seu contingut com en la seva forma, d'una atrofia severa pot tornar a reforçar-se en poc temps gràcies a l'entrenament, i de la mateixa manera que amb el desús s'atrofia conduïnt al múscul a una disminució de la mida, força, i fins i tot, a la reducció de la quantitat d'organels cel·lulars. Al múscul esquelètic, si s'immovilitza en la posició de contracció, al cap de poc temps s'adapta a la seva nova longitud requerint entrenament a base d'estirament per a tornar a la seva longitud original.

[edita] Vegeu també

• Ergògraf
• Múscul esquelètic

[edita] Referències

[edita] Bibliografia

• Costill, David L and Wilmore, Jack H. (2004). Physiology of Sport and Exercise. Champaign, Illinois: Human Kinetics. ISBN 0-7360-4489-2.
• Phylogenetic Relationship of Muscle Tissues Deduced from Superimposition of Gene Trees, Satoshi Oota i Naruya Saitou, Mol. Biol. Evol. 16(6) 856–7, 1999
• Johnson George B. (2005) "Biology, Visualizing Life." Holt, Rinehart, and Winston. ISBN 0-03-016723-X

[edita] Enllaços externs

• (anglès) (llatí) Human Muscle Tutorial (lloc web interactiu amb fotografies i gràfics dels muscles del cos humà amb el seu nom en llatí)

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Múscul