Múscul

De Viquipèdia

El múscul (del llatí, musculus, diminutiu de mus, "ratolí"^[1][2]) és el teixit contràctil del cos; deriva de la capa mesodèrmica de cèl·lules germinals embrionàries. En conjunt, són cadascun dels òrgans carnosos que, amb llur contractilitat, són els instruments immediats per a produir o contrarestar els moviments. L'element anatòmic constitutiu és la fibra muscular, que pot ésser llisa o estriada.^[3]

La seva funció ha de produir moviment de força fer possible locomoció o el moviment dins dels òrgans interns; els músculs es contreuen per tal de desplaçar o moure parts del cos, i transportar substàncies en el seu interior. En fisiologia, el múscul és un dels quatre tipus de teixits. Els altres tres son l'epiteli, el teixit connectiu i el teixit nerviós.

Moltes de les contracció de músculs es realitzen sense una acció conscient, i són accions necessàries per a la supervivència, com ho es la contracció del cor, o el moviment peristàltic, que fa circular l'aliment a través del sistema digestiu. La contracció de músculs voluntaris s'utilitza per moure el cos, i es pot controlar minuciosament, com són els moviments de l'ull, o moviments grans com el del múscul quàdriceps de la cuixa. El més gran és el gluti major.

Taula de continguts 1 Classes de músculs 2 Funcions del múscul 3 Densitat del teixit muscular en comparació amb el teixit adipós 3.1 El múscul humà més fort 4 Referències 5 Bibliografia 6 Vegeu també 7 Enllaços externs

[edita] Classes de músculs

Es classifiquen en:

• múscul estriat; n'hi ha de dos tipus
  • múscul cardíac: és el que forma el cor.
  • múscul esquelètic: és el connectat a l'esquelet i que s'usa per moure el cos.
• múscul llis, que es troben en els intestins.

Des d'un altre punt de vista, es parla de tres tipus de músculs^[4]:

• esquelètic
• cardíac
• llis

els músculs són d'un color vermellós

[edita] Funcions del múscul

A continuació s'enumeren les funcions dels músculs:

• Produeixen moviment.
• Generen energia mecànica per a la transformació de l'energia química (biotransformadors).
• Donen estabilitat articular
• Serveixen com a protecció.
• Mantenimient de la postura.
• És el sentit de la postura o posició a l'espai, gràcies a les terminacions nervioses incloses al teixit muscular.
• Informació de l'estat fisiològic del cos, per exemple, un còlic renal provoca contraccions fortes del múscul llis generant un fort dolor, signe del propi còlic.
• Aporta calor, per la seva abundant irrigació, per la fricció i pel consum d'energia.
• Estimulant dels vasos linfàtics i sanguínis. Per exemple, la contracció dels músculs de la cama bombegen ajudant a la sang de les venes i la linfa a que es dirigeixin en contra de la gravetat durant la marxa.

El múscul és l'òrgan de major adaptabilitat. Es modifica més que cap altre òrgan tant en el seu contingut com en la seva forma, d'una atrofia severa pot tornar a reforçar-se en poc temps gràcies a l'entrenament, i de la mateixa manera que amb el desús s'atrofia conduint al múscul a una disminució de la mida, força, i fins i tot, a la reducció de la quantitat d'organels cel·lulars. Al múscul esquelètic, si s'immovilitza en la posició de contracció, al cap de poc temps s'adapta a la seva nova longitud requerint entrenament a base d'estirament per a tornar a la seva longitud original.

[edita] Densitat del teixit muscular en comparació amb el teixit adipós

La densitat del teixit muscular esquelètic dels mamífers és d'aproximadament 1,06 kg/litre.^[5] Això es pot comparar amb la densitat del teixit adipós (greix), que és de 0,9196 kg/litre.^[6] Això significa que el teixit muscular és aproximadament un 15% més dens.

[edita] El múscul humà més fort

Com que hi ha tres factors que afecten la força muscular alhora (força neurològica, força fisiològica i força mecànica) i els músculs mai no treballen per separat, no convé comparar la força de músculs individuals, i assenyalar-ne un com "el més fort". Tanmateix, els següents són alguns músculs la força dels quals és notable per diferents motius.

• En el parlar corrent, la "força" muscular se sol referir a la capacitat d'exercir una força sobre un objecte extern; per exemple, aixecar un pes. Segons aquesta definició, el masseter o múscul mandibular és el més fort. El Llibre Guinness dels Rècords del 1992 recull el cas d'algú que exercí una força de mossegada de 4.337 N durant dos segons. El que distingeix el masseter no és res d'especial sobre el múscul en si, sinó el seu avantatge a l'hora de treballar sobre un radi molt més curt que els altres músculs.
• Si "força" es refereix a la força exercida pel múscul en si, per exemple al pla en què s'insereix en un os, aleshores els músculs més forts són els que tenen l'àrea de tall de secció més gran. Això es deu al fet que la tensió exercida per una fibra muscular esquelètica individual no varia gaire. Cada fibra pot exercir una força d'aproximadament 0,3 micronewtons. Segons aquesta definició, se sol dir que el múscul més fort del cos és el gluti major o el quàdriceps femoral.
• A massa igual, un múscul més curt serà més fort que un de llarg. La capa miomètrica de l'úter podria ser el múscul més fort per pes del cos humà. Quan es dóna a llum un infant, l'úter humà sencer pesa aproximadament 1.100 grams. Durant el part, l'úter exerceix entre 100 i 400 N de força cap avall amb cada contracció.
• Els músculs externs de l'ull són notablement grans i forts en relació a la mida i el pes reduïts del globus ocular. Sovint es diu que són "els músculs més forts del cos pel treball que han de fet", i a vegades s'afirma que són "100 vegades més forts del que els caldria". Tanmateix, els moviments oculars (especialment els moviments sacàdics utilitzats en l'escaneig facial i la lectura) sí que requereixen moviments veloços, i els músculs oculars són exercits cada nit durant el somni REM.
• L'afirmació que diu que "la lengua és el múscul més fort del cos" apareix sovint en llistes de fets sorprenents, però resulta difícil trobar una definició de "força" que faci realitat aquesta afirmació. Cal destacar que la llengua consisteix en setze músculs, no només un.
• El cor pot ser el múscul que exerceix la major quantitat de treball físic al llarg de la vida. Les estimacions del rendiment del cor humà varien entre 1 i 5 watts. Això és molt inferior al rendiment màxim d'altres músculs; per exemple, el quàdriceps pot generar més de 100 watts, però només durant uns minuts. El cor fa el seu treball constantment durant tota la vida, sense pausar, i així treballa més que els altres músculs. Un rendiment d'un watt constantment durant vuitanta anys equival un rendiment total de 2,5 gigajoules.

[edita] Referències

[edita] Bibliografia

• Costill, David L and Wilmore, Jack H. (2004). Physiology of Sport and Exercise. Champaign, Illinois: Human Kinetics. ISBN 0-7360-4489-2.
• Phylogenetic Relationship of Muscle Tissues Deduced from Superimposition of Gene Trees, Satoshi Oota i Naruya Saitou, Mol. Biol. Evol. 16(6) 856–7, 1999
• Johnson George B. (2005) "Biology, Visualizing Life." Holt, Rinehart, and Winston. ISBN 0-03-016723-X
• Schmidt, Unsicher (Hrsg.): Lehrbuch Vorklinik – Teil B, Deutscher Ärzte-Verlag, Colònia, 2003 ISBN 3-7691-0442-0
• Frédéric Delavier: Der neue Muskel-Guide. Gezieltes Krafttraining, Anatomie. BLV, Munic 2006, ISBN 3-8354-0014-2
• Sigrid Thaller, Leopold Mathelitsch: Was leistet ein Sportler? Kraft, Leistung und Energie im Muskel. Physik in unserer Zeit 37(2), S. 86–89 (2006), ISSN 0031-9252
• Detlev Drenckhahn (Hrsg.): Anatomie Band 1. Urban & Fisher, Munic, 2008

[edita] Vegeu també

• Ergògraf
• Lesió muscular
• Múscul esquelètic

[edita] Enllaços externs

• (anglès) (llatí) Human Muscle Tutorial (lloc web interactiu amb fotografies i gràfics dels muscles del cos humà amb el seu nom en llatí)
• Els músculs del cos humà en taules (alemany)

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Múscul