Fetge

De Viquipèdia

Fetge
Fetge d'ovella. (1) lòbul dret, (2) lòbul esquerre, (3) lòbul caudat, (4) lòbul quadrat, (5) artèria hepàtica i vena porta, (6) nòduls limfàtics hepàtics, (7) vesícula biliar.
Posició del fetge (vermell) a l'abdomen.
Gray	subject #250 1188
Artèria nodridora	Artèria hepàtica
Retorn venós	Vena hepàtica Vena porta
Innervació	Gangli celíac Nervi vague
MeSH	Liver

El fetge és un òrgan de l'aparell digestiu, present en alguns animals. Juga un paper important en el metabolisme, síntesi de la proteïna del plasma i la desintoxicació de drogues. Aquest òrgan és la glàndula més gran del cos humà i es situa per sota del diafragma, a l'hipocondri dret. Sintetitza bilis, un líquid verdós important per la digestió. Realitza i regula una varietat molt ampla de reaccions bioquímiques que requereixen teixits fins molt especialitzats. Els termes mèdics relacionats amb el fetge comencen sovint per hepato- o hepàtic, que provenen de la paraula grega pel fetge, hēpar (ήπαρ^[1]).

Taula de continguts 1 Anatomia 1.1 Flux sanguini 1.2 Flux de bilis 1.3 Regeneració 1.4 Anatomia de superfície 1.4.1 Lligaments peritoneals 1.4.2 Lòbuls 2 Funcions 3 Malalties associades 4 Referències 5 Imatges addicionals

[edita] Anatomia

El fetge humà dels adults en condicions no patològiques pesa entre 1,7 i 3 kg. És el segon òrgan més gran -l'òrgan més gran és la pell- i la glàndula més gran dins del cos humà.

Està situat a la dreta de l'abdomen, per sota del diafragma. Es troba a la dreta de l'estómac i sobre ell reposa la vesícula biliar, encarregada d'emmagatzemar la bilis.

[edita] Flux sanguini

La vena esplènica s'anastomosa amb la vena mesentèrica inferior, i després es junten amb la vena mesentèrica superior per formar la vena porta, portant sang venosa de la melsa, el pàncrees, l'intestí prim i l'intestí gros, de manera que el fetge pugui processar els aliments i els subproductes de la digestió de l'aliment.

Les venes hepàtiques drenen directament a la vena cava inferior.

L'artèria hepàtica és generalment una branca del tronc celíac, encara que en algunes persones és branca de l'artèria mesentèrica superior.

Aproximadament 3/4 del flux de sang que arriba al fetge prové de la vena porta, mentre que el 1/4 restant prové de l'artèria hepàtica.

[edita] Flux de bilis

La bilis produïda al fetge es recull als canalicles biliars, que donen lloc als conductes biliars. Aquests drenen en els conductes hepàtics drets i esquerres, que alternadament és combinen per formar el conducte hepàtic comú. El conducte biliar (de la vesícula biliar) s'uneix amb el conducte hepàtic comú per formar el conducte biliar comú.

La bilis es pot drenar directament al duodè a través de conducte hepàtic comú o emmagatzemar en la vesícula biliar via conducte biliar. El conducte hepàtic i el pancreàtic comú entren al duodè junts, en el que es coneix com ampolla de Vater.

[edita] Regeneració

El fetge és dels pocs òrgans humans interns capaços de regenerar de manera natural el teixit perdut: amb un 25% del fetge es pot regenerar un fetge sencer una altra vegada. Això es deu a que els hepatòcits actuen com a cèl·lules mare unipotencials.

[edita] Anatomia de superfície

[edita] Lligaments peritoneals

A part de lligaments que connecten el fetge amb el diafragma, el fetge està cubert pel peritoneu visceral, una membrana fina que redueix la fricció amb altres òrgans. Per darrere el peritoneu és dobla sobre si mateix per formar el lligament falciforme i els lligaments triangulars drets i esquerres. Aquests lligaments no estan relacionats amb els lligaments anatòmics "vertaders" i no tenen importància funcional, però són fàcilment recognoscibles.

[edita] Lòbuls

Tradicionalment s'ha dividit el fetge en quatre lòbuls basats en les característiques superificials. El lligament falciforme divideix el fetge en dos lòbuls anatòmics: el lòbul dret i el lòbul esquerre.

A més, te dos lòbuls addicionals entre el dret i l'esquerre. Aquests lòbuls són el caudat (més superior) i el lòbul quadrat.

[edita] Funcions

Les funcions del fetge les duen a terme els hepatòcits del fetge:

• El fetge produeix i excreta bilis, necessària per l'emulsió dels greixos. Part de la bilis drena directament al duodè, i una altra part s'emmagatzema a la vesícula biliar.
• El fetge juga un paper important en el metabolisme dels carbohidrats:
  • Gliconeogènesi. Síntesi de glucosa.
  • Glicogenolisi. Degradació del glicogen en glucosa.
  • Glicogènesi. Formació de glicogen a partir de glucosa.
  • Degradació de l'insulina i d'altres hormones.
• El fetge és responsable de les principals vies metabòliques de les proteïnes.
• També realitza diversos papers en el metabolisme lipídic:
  • Síntesi de colesterol.
  • Síntesi de triglicèrids.
• El fetge produeix els següents factors de coagulació:
  • Factor de coagulació I o fibrinogen.
  • Factor de coagulació II o protrombina.
  • Factor de coagulació V.
  • Factor de coagulació VII.
  • Factor de coagulació IX.
  • Factor de coagulació X.
  • Factor de coagulació XI.
  • Proteïna C.
  • Proteïna S.
  • Antitrombina.
• El fetge analitza substàncies tòxiques i la majoria dels medicaments.
• Converteix amoníac en urea.
• Emmagatzema múltiples substàncies:
  • Glicogen.
  • Vitamina B12.
  • Ferro.
  • Coure.
• En el primer semestre del fetus, el fetge és el principal productor d'eritròcits. Cap a la 32a setmana de gestació, la medul·la òssia ha assumit quasi per complet aquesta tasca.
• El fetge és responsable d'efectes immunològics del sistema reticuloendotelial.

Actualment, no existeix cap òrgan o dispositiu artificial capaç d'emular totes les funcions del fetge. Algunes funcions es poden emular a través de la diàlisi del fetge, un tractament experimental per a les persones que manquen de fetge.

[edita] Malalties associades

Moltes malalties del fetge van acompanyades d'icterícia causada pels nivells creixents de bilirubina circulant. La bilirubina resulta de la desintegració de l'hemoglobina dels eritròctis morts. Normalment, el fetge elimina la bilirubina de la sang i l'excreta a través de la bilis.

• Hepatitis. Inflamació del fetge, causada per diversos virus o per causes immunològiques o hereditàries.
• Cirrosi. Formació de teixit fibrós al fetge, en substitució dels hepatòcits morts. La causa de la mort sol ser l'alcoholisme o el contacte viral amb altres productes químics hepatotòxics.
• Hemocromatosi. Malaltia hereditària que causa l'acumulació de ferro al cos, fet que danya el fetge.
• Càncer de fetge (Carcinoma colangiocel·lular).
• Malaltia de Wilson. Malaltia hereditària que provoca la retenció de coure.
• Colangitis esclerosant primària. Malaltia idiopàtica caracteritzada per una inflamació crònica amb fibrosi obliterant dels conductes biliars.
• Síndrome de Budd-Chiari. Obstrucció de la vena hepàtica.
• Síndrome de Gilbert. Desordre genètic del metabolisme de la bilirubina,.
• Malaltia de Pompe. Afecta a l'emmagatzematge de glicogen.

Existeixen nombres proves de funció hepàtica disponibles per comprovar el correcte funcionament del fetge.

[edita] Referències

[edita] Imatges addicionals

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Fetge

Sistema digestiu accessori.	Òrgans implicats en la digestió.	Embrió humà de 24 o 25 dies, mostrant les relacions venoses del fetge.	Relacions del pàncrees. Tall transversal a nivell de la primera vèrtebra lumbar.
Visió frontal de l'abdomen.	Tríada portal.	Visió anterior del fetge.	Visió posterior del fetge.