Fetge
De Viquipèdia
| Fetge | |
|---|---|
 |
|
| Fetge d'ovella. (1) lòbul dret, (2) lòbul esquerre, (3) lòbul caudat, (4) lòbul quadrat, (5) artèria hepàtica i vena porta, (6) nòduls limfàtics hepàtics, (7) vesícula biliar. |
|
 |
|
| Posició del fetge (vermell) a l'abdomen. | |
| Gray | subject #250 1188 |
| Artèria nodridora | Artèria hepàtica |
| Retorn venós | Vena hepàtica Vena porta |
| Innervació | Gangli celíac Nervi vague |
| MeSH | Liver |
El fetge és un òrgan de l'aparell digestiu, present en alguns animals. Juga un paper important en el metabolisme, síntesi de la proteïna del plasma i la desintoxicació de drogues. Aquest òrgan és la glàndula més gran del cos humà i se situa per sota del diafragma, a l'hipocondri dret. Sintetitza bilis, un líquid verdós important per la digestió. Realitza i regula una varietat molt ampla de reaccions bioquímiques que requereixen teixits fins molt especialitzats. Els termes mèdics relacionats amb el fetge comencen sovint per hepato- o hepàtic, que provenen de la paraula grega pel fetge, hēpar (ήπαρ[1]).
Taula de continguts |
[edita] Anatomia
El fetge humà dels adults en condicions no patològiques pesa entre 1,7 i 3 kg. És el segon òrgan més gran -l'òrgan més gran és la pell- i la glàndula més gran dins del cos humà.
Està situat a la dreta de l'abdomen, per sota del diafragma. Es troba a la dreta de l'estómac i sobre ell reposa la vesícula biliar, encarregada d'emmagatzemar la bilis.
[edita] Flux sanguini
La vena esplènica s'anastomosa amb la vena mesentèrica inferior, i després es junten amb la vena mesentèrica superior per formar la vena porta, portant sang venosa de la melsa, el pàncrees, l'intestí prim i l'intestí gros, de manera que el fetge pugui processar els aliments i els subproductes de la digestió de l'aliment.
Les venes hepàtiques drenen directament a la vena cava inferior.
L'artèria hepàtica és generalment una branca del tronc celíac, encara que en algunes persones és branca de l'artèria mesentèrica superior.
Aproximadament 3/4 del flux de sang que arriba al fetge prové de la vena porta, mentre que el 1/4 restant prové de l'artèria hepàtica.
[edita] Flux de bilis
La bilis produïda al fetge es recull als canalicles biliars, que donen lloc als conductes biliars. Aquests drenen en els conductes hepàtics drets i esquerres, que alternadament és combinen per formar el conducte hepàtic comú. El conducte biliar (de la vesícula biliar) s'uneix amb el conducte hepàtic comú per formar el conducte biliar comú.
La bilis es pot drenar directament al duodè a través de conducte hepàtic comú o emmagatzemar en la vesícula biliar via conducte biliar. El conducte hepàtic i el pancreàtic comú entren al duodè junts, en el que es coneix com ampolla de Vater.
[edita] Regeneració
El fetge és dels pocs òrgans humans interns capaços de regenerar de manera natural el teixit perdut: amb un 25% del fetge es pot regenerar un fetge sencer una altra vegada. Això es deu a que els hepatòcits actuen com a cèl·lules mare unipotencials.
[edita] Anatomia de superfície
[edita] Lligaments peritoneals
A part de lligaments que connecten el fetge amb el diafragma, el fetge està cubert pel peritoneu visceral, una membrana fina que redueix la fricció amb altres òrgans. Per darrere el peritoneu és dobla sobre si mateix per formar el lligament falciforme i els lligaments triangulars drets i esquerres. Aquests lligaments no estan relacionats amb els lligaments anatòmics "vertaders" i no tenen importància funcional, però són fàcilment recognoscibles.
[edita] Lòbuls
Tradicionalment s'ha dividit el fetge en quatre lòbuls basats en les característiques superificials. El lligament falciforme divideix el fetge en dos lòbuls anatòmics: el lòbul dret i el lòbul esquerre.
A més, te dos lòbuls addicionals entre el dret i l'esquerre. Aquests lòbuls són el caudat (més superior) i el lòbul quadrat.
[edita] Funcions
Les funcions del fetge les duen a terme els hepatòcits del fetge:
- El fetge produeix i excreta bilis, necessària per l'emulsió dels greixos. Part de la bilis drena directament al duodè, i una altra part s'emmagatzema a la vesícula biliar.
- El fetge té un paper important en el metabolisme dels carbohidrats:
- Gliconeogènesi. Síntesi de glucosa.
- Glicogenolisi. Degradació del glicogen en glucosa.
- Glicogènesi. Formació de glicogen a partir de glucosa.
- Degradació de l'insulina i d'altres hormones.
- El fetge és responsable de les principals vies metabòliques de les proteïnes.
- També realitza diversos papers en el metabolisme lipídic:
- Síntesi de colesterol.
- Síntesi de triglicèrids.
- El fetge produeix els següents factors de coagulació:
- El fetge analitza substàncies tòxiques i la majoria dels medicaments.
- Converteix amoníac en urea.
- Emmagatzema múltiples substàncies:
- En el primer semestre del fetus, el fetge és el principal productor d'eritròcits. Cap a la 32a setmana de gestació, la medul·la òssia ha assumit quasi per complet aquesta tasca.
- El fetge és responsable d'efectes immunològics del sistema reticuloendotelial.
Actualment, no existeix cap òrgan o dispositiu artificial capaç d'emular totes les funcions del fetge. Algunes funcions es poden emular a través de la diàlisi del fetge, un tractament experimental per a les persones que manquen de fetge.
[edita] Malalties associades
Moltes malalties del fetge van acompanyades d'icterícia causada pels nivells creixents de bilirubina circulant. La bilirubina resulta de la desintegració de l'hemoglobina dels eritròctis morts. Normalment, el fetge elimina la bilirubina de la sang i l'excreta a través de la bilis.
- Hepatitis. Inflamació del fetge, causada per diversos virus o per causes immunològiques o hereditàries.
- Cirrosi. Formació de teixit fibrós al fetge, en substitució dels hepatòcits morts. La causa de la mort sol ser l'alcoholisme o el contacte viral amb altres productes químics hepatotòxics.
- Hemocromatosi. Malaltia hereditària que causa l'acumulació de ferro al cos, fet que danya el fetge.
- Càncer de fetge (Carcinoma colangiocel·lular).
- Malaltia de Wilson. Malaltia hereditària que provoca la retenció de coure.
- Colangitis esclerosant primària. Malaltia idiopàtica caracteritzada per una inflamació crònica amb fibrosi obliterant dels conductes biliars.
- Síndrome de Budd-Chiari. Obstrucció de la vena hepàtica.
- Síndrome de Gilbert. Desordre genètic del metabolisme de la bilirubina,.
- Malaltia de Pompe. Afecta a l'emmagatzematge de glicogen.
Existeixen nombres proves de funció hepàtica disponibles per comprovar el correcte funcionament del fetge.
[edita] El fetge com a aliment humà
El fetge de mamífers i aus sovint és consumit com a aliment pels humans. Els fetges d'animals són rics en ferro i vitamina A. La preparació més coneguda és el fetge amb ceba, normalment a base de fetge de porc o de vaca i ceba fregida.
El fetge també es pot cuinar al forn, ser bullit, rostit o fregit. A alguns llocs es menja cru, com el sashimi de fetge de la cuina japonesa. També es fa servir per la producció de patés com el paté de fetge, foie gras, i d'embotits com la botifarra de fetge i el bull de fetge. Entre altres productes elaborats a base de fetge cal mencionar el fetge picat (כבד קצוץ), embotit kosher de la cuina jueva, la leberwurst de la cuina de l'Europa central (Alemanya, Hongria) i els "fardeles" aragonesos que també es troben a València amb el nom de "figatells".[2]
Els fetges d'alguns peixos també tenen valor culinari i nutritiu, l'oli de fetge de bacallà sovint s'utilitza com a un suplement dietètic. El fetge de la rajada era molt apreciat en la cuina tradicional, però actualment els fetges d'aquests peixos, havent adquirit mala fama, ja no es troben gaire com a plat. A França es preparàven els "beignets de foie de raie" i el "foie de raie en croute", i a Anglaterra el "poached skate liver on toast".[3]
[edita] Toxicitat
Dosis molt altes de vitamina A poden ser tòxiques. El mariner rus Alexander Konrad, que acompanyà al navegant Valerian Albanov durant una tràgica aventura sobre el gel polar fins a la Terra de Francesc Josep al 1912, va escriure sobre els terribles efectes de consumir fetge d'ós polar cru.[4] Al 1913, els exploradors antàrtics Douglas Mawson i Xavier Mertz van resultar enverinats, aquest últim fatalment, per menjar fetge de gos. Als EUA, l'USDA especifica 3000 micrograms per dia, com a límit màxim tolerable, que ascendeix a uns 50 g de fetge de porc cru. [5] La intoxicació és menys probable com a resultat de consumir preperats a base d'oli de vitamina A que preprats sòlids o a base d'aigua.[6]
[edita] Al·lusions culturals
En la mitologia grega, Prometeu, va ser castigat pels déus per haver donat el secret del foc als éssers humans. Així que va ser encadenat a una roca on un voltor (o una àliga) aniria menjant-se el seu fetge, que s'aniria regenerant per sempre. (El fetge humà és l'únic òrgan intern que realment pot regenerar-se a si mateix en gran mesura.)
Molts pobles antics del Proper Orient i les zones mediterrànies practicaven un tipus d'endevinació anomenada haruspicy, que tractava d'obtenir informació examinant el fetge d'ovelles i altres animals.
El Talmud (tractat Berakhot 61B) es refereix al fetge com la seu de l'enuig, amb la vesícula biliar contrarestant-ho.
A les llengües persa, urdú i hindi, el fetge (جگر o जिगर o jigar) es refereix en llenguatge figurat al coratge i la valentia.[7] L'expressió jan e jigar significa literalment "la força (potència) del meu fetge" i és un missatge d'afecte en urdú. En argot persa, jigar s'utilitza com a adjectiu per a qualsevol cosa que és desitjable, especialment per les dones.
La llegenda de Liver-Eating Johnson diu que ell es menja i talla el fetge de cada home assassinat després del sopar.
Els esquimals no mengen el fetge d'ós polar (el fetge d'un ós polar conté tanta vitamina A com per ser verinosos per als éssers humans), o foques.[8]
[edita] Articles relacionats
[edita] Referències
- ↑ La paraula grega "ήπαρ" deriva de hēpaomai, que vol dir reparable, fent referència al fet que el fetge pot regenerar-se per si sol espontàniament en cas de lesió.
- ↑ Govern d'Aragó - Fardeles (castellà)
- ↑ Calvin W. Schwabe Unmentionable Cuisine (anglès)
- ↑ Valerian Albanov. In the Land of White Death. Appendix; Notes de A. Konrad. (anglès)
- ↑ A. Aggrawal, mort per Vitamina A(anglès)
- ↑ Myhre et al., "Water-miscible, emulsified, and solid forms of retinol supplements are more toxic than oil-based preparations", Am. J. Clinical Nutrition, 78, 1152 (2003) (anglès)
- ↑ The Great Battle Of Badar (Yaum-e-Furqan) (anglès)
- ↑ El millor amic de l'home? - Student BMJ (anglès)
[edita] Imatges addicionals
 Sistema digestiu accessori. |
 Òrgans implicats en la digestió. |
 Embrió humà de 24 o 25 dies, mostrant les relacions venoses del fetge. |
 Relacions del pàncrees. Tall transversal a nivell de la primera vèrtebra lumbar. |
 Visió frontal de l'abdomen. |
 Tríada portal. |
 Visió anterior del fetge. |
 Visió posterior del fetge. |
