Duodè

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Duodè
Illu small intestine català.png
Intestí prim.
Gray subject #248 1169
Sistema Digestiu
Artèria nodridora Artèria pancreaticoduodenal inferior, Artèria pancreaticoduodenal superior
Retorn venós Venes pancreaticoduodenals
Innervació Gangli celíac, nervi vague
MeSH duodenum
Dorlands/Elsevier d_30/12315518
1. Vies biliars: 2. Conducte biliar intrahepàtic, 3. Conductes hepàtics dret i esquerre, 4. Conducte hepàtic comú, 5. Conducte cístic, 6. Colèdoc o Conducte biliar comú, 7. Ampul·la de Vater o hepatopancreàtica, 8. Carúncula major o Papil·la de Vater
9. Vesícula biliar, 10-11. Lòbuls dret i esquerra del fetge. 12. Melsa
13. Esòfag. 14. Estómac. Intestí prim: 15. Duodè, 16. Jejú
17. Pàncrees: 18: Conducte de Santorini o pancreàtic accessori, 19: Conducte de Wirsung o pancreàtic.
20-21: Ronyons dret i esquerra (siluetes).
La vora anterior del fetge està aixecada enlaire (fletxa en marró). Secció longitudinal de la vesícula biliar, i frontal del duodè i pàncrees. Estómac i conductes intrahepàtics en transparència.

En anatomia del sistema digestiu, el duodè [duodeni lat. 'de dotze dits de longitud' + -o esp.] és un tub articulat buit que connecta l'estómac amb el jejú. És la primera part, i més curta, de l'intestí prim i és on té lloc la majoria del procés de digestió química. Comença al bulb duodenal i acaba al lligament de Treitz. El nom duodè prové del llatí duodenum digitorum, que vol dir dotze polzades.

Funció[modifica | modifica el codi]

El duodè és en gran part responsable de la interrupció de l'aliment a l'intestí prim. Les glàndules de Brunner, que secreten mucus, es troben al duodè. La paret del duodè es compon d'una capa molt prima de cèl·lules que formen la muscularis mucosae. Él duodè és un òrgan quasi enterament retroperitoneal i el seu pH és d'aproximadament sis.

Seccions[modifica | modifica el codi]

El duodè es divideix en quatre seccions per a tal de facilitar la seva descripció. Les primeres tres en conjunt tenen forma de C.

Primera part[modifica | modifica el codi]

La primera secció (superior) del duodè comença a continuació del pílor. D'aquí passa lateralment, superior i posteriorment, durant 5 cm, antes de corbar-se inferiorment en la flexura duodenal inferior. Aquesta primera part és retroperitoneal.

Segona part[modifica | modifica el codi]

La segona part (descendent) del duodè comença en la flexura duodenal superior. Passa inferiorment a la vèrtebra lumbar tercera (L3), abans de fer un gir medial en la flexura duodenal inferior (final de la part descendent).

El conducte pancreàtic i el conducte biliar comú entren en el duodè descendent, coneguts conjuntament com el conducte hepatopancreàtic (o conducte pancreàtic), a través de la papil·la duodenal principal. Aquesta part del duodè també conte la papil·la duodenal menor, l'entrada del conducte pancreàtic accessori.

Tercera part[modifica | modifica el codi]

La tercera part (inferior o horitzontal) del duodè comença en la flexura duodenal inferior i passa transversalment cap a l'esquerra, creuant la vena cava inferior, l'aorta i la columna vertebral.

Quarta part[modifica | modifica el codi]

La quarta part (ascendent) passa superiorment i anteriorment o per la dreta de l'aorta fins que arriba al cos del pàncrees. Llavors, es corba anteriorment i acaba en la flexura duodenojejunal on connecta amb el jejú. La flexura duodenojejunal es troba rodejada per peritoneu que conté fibres musculars: el lligament de Treitz.

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Imatges addicionals[modifica | modifica el codi]