Ronyó

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
1. Aparell urinari humà: 2. Ronyó, 3. Pelvis renal, 4. Urèter, 5. Bufeta urinària, 6. Uretra. (Costat esquerra amb secció frontal)
7. Glàndula suprarenal
Vasos: 8. Artèria i vena renals, 9. Vena cava inferior, 10. Aorta abdominal, 11. Artèria i vena ilíaques
Transparències: 12. Fetge, 13. Intestí gros, 14. Pelvis
Secció frontal del ronyó dret.
1. Càpsula renal, 2. Còrtex renal, 3. Columna, 4. Medul·la renal: 5. Piràmide i 6. Papil·la de la piràmide.
7. Pelvis renal, 8. Calze major, 9. Calze menor, 10. Urèter.
11. Corpuscle (del nefró)
Sistema vascular: 12. Arteriola i vènula interlobel·lars, 13. Artèria i vena arcuades, 14. Artèria i vena interlobulars, 15. Artèria renal, 16. Vena renal.
17. Hili renal, 18. Pol del ronyó (inferior) , 19. Greix del si renal.
Ronyó
Llatí ren
Gray subject #253 1215
Artèria nodridora Artèria renal
Retorn venós Vena renal
Innervació Plexe renal
MeSH Kidney
Dorlands/Elsevier k_03/12470097

Els renyons o ronyons són dos òrgans present en els animals vertebrats, que filtren la sang de l'aparell circulatori i permeten l'excreció a través de l'orina de diversos residus metabòlics de l'organisme mitjançant d'un sistema complex que inclou mecanismes de filtració, absorció i excreció.

Tenen forma de fesol, i en l'ésser humà cadascú té, aproximadament, la grandària del seu puny tancat. Ubicats en el retroperitoneu, just sota les costelles, a l'altura de les primeres vèrtebres lumbars,

Cada dia els renyons processen uns 180 litres de sang.[1] per a produir, aproximadament, 1,5 litres d'orina, una solució líquida composta d'aigua i diverses substàncies en quantitat variable que s'eliminen de l'organisme, procedents del metabolisme corporal. L'orina baixa contínuament cap a la bufeta urinària a través d'uns conductes anomenats urèters. La bufeta emmagatzema l'orina fins al moment que l'expulsa a l'exterior en la micció.

Funcions del ronyó[modifica | modifica el codi]

La seva forma equival el puny tancat teu, és de color vermell i el seu pes és de 125 a 155g. La seves funcions principals són:

  • Participar en l'homeòstasi del cos:
    • Eliminant productes residuals del metabolisme a través de l'excreció d'orina
    • Regulant el volum del fluids extracel·lulars absorbint o eliminant aigua durant el procés de filtrat
    • Regulant la producció d'orina.
    • Controlant la reabsorció dels electròlits.
  • El ronyó també secreta dos hormones importants: la eritropoietina, i la renina
  • Participa en la formació de la vitamina D
  • Forma glucosa (gluconeogènesi)[2]

Filtrat[modifica | modifica el codi]

La filtració ocorre en petites unitats col·locades dintre dels ronyons anomenades nefrones. Cada ronyó té al voltant d'un milió de nefrones. A la nefrona, el glomèrul -que és un petit cabdell de capil·lars sanguinis- està envoltat per la càpsula de Bowman, que es continua amb un petit tub col·lector d'orina anomenat túbul. Es produeix un complicat intercanvi de substàncies químiques (glucosa, aminoàcids, fosfat, sodi, clor, potassi, calci, hidrogenions, ions bicarbonat, i aigua) a mesura que es va filtrant la sang i surten les deixalles (bàsicament urea, i en menor proporció creatinina, nitrogen, clorurs, cetoesteroïdes, fòsfor, amoni, i àcid úric) dluïdes amb l'aigua surten i entren al sistema urinari.

Al principi, els túbuls reben una barreja de deixalles i substàncies químiques que el cos encara pot usar. Els ronyons amiden les substàncies químiques, tals com el sodi, el fòsfor i el potassi, i les envien de tornada a la sang que les retorna al cos. D'aquesta manera, els ronyons regulen la concentració d'aquestes substàncies en el cos. Es necessita un equilibri correcte per a mantenir la vida, però les concentracions excessives poden ser perjudicials.

A més de retirar les deixalles, els ronyons alliberen tres hormones importants:

  1. Eritropoetina, que estimula la producció de glòbuls vermells per la medul·la òssia.
  2. Renina, que regula la pressió arterial
  3. La forma activa de la vitamina D, que ajuda a mantenir el calci per als ossos i per a l'equilibri químic normal en el cos.

Malalties que afecten els ronyons[modifica | modifica el codi]

Vegeu també: Nefrologia

Gceir ràpidament, sovint com a resultat de lesió o intoxicació. Però gairebé totes les malalties dels ronyons destrueixen les nefrones lenta i progressivament. Potser passen molts anys o fins i tot decennis abans que es manifesti el dany.

Les dues causes de malaltia dels ronyons més comuns són la diabetis mellitus (que causa la nefropatia diabètica) i la hipertensió arterial.

Hereditàries o congènties[modifica | modifica el codi]

Malaltia poliquística renal

Adquirides[modifica | modifica el codi]

Càlcul renal

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Laso F.J.. Patología General. Masson, 2004, p. 401 i ss. ISBN 84-458-1338-2. 
  2. De Castro S; Pérez J.L. Manual de Patología General. Elsevier Masson, 2006, p. 391. ISBN 84-458-1540-7. 

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Ronyó