Fesol

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Viquipèdia:Com entendre les taules taxonòmiquesCom entendre les taules taxonòmiques
Fesol
Planta amb tavelles inmadures
Planta amb tavelles inmadures

Nuvola apps kuickshow.svg Accediu al Portal:Biologia

Classificació científica
Regne: Plantae
Divisió: Magnoliophyta
Classe: Magnoliopsida
Ordre: Fabales
Família: Fabaceae
Subfamília: Faboideae
Tribu: Phaseoleae
Gènere: Phaseolus
Espècie: P. vulgaris
Nom binomial
Phaseolus vulgaris
L.

La mongeta o fesol (de nom científic Phaseolus vulgaris) és la llavor o tavella (també bajoca) de la mongetera (també bajoquera o fesolera), planta conreada de la família de les Fabaceae o lleguminoses.

És d'origen americà i té molta variabilitat en formes colors i mides. Pertany al gènere "Phaseolus" com altres espècies conreades entre elles la Phaseolus lunatus anomenada "mongeta de Lima" i a la qual pertany el garrofó ingredient típic de les paelles valencianes. De l'espècie Phaseolus coccineus és el "Fesol Fava de Sóller" o mongeta vermella.

Les mongeteres poden ser enfiladisses o de mata baixa segons la varietat. És una planta anual de fulles simples de color verd fosc i flors blanques. Es conrea en l'època càlida de l'any i és de ràpid creixement. Es fa en regadiu o secans frescs. També es fan en hivernacle per collir a l'hivern.

Segons la FAO la superfície mundial de mongeteres és d'unes 27 milions d'hectàrees i és la principal font de proteïna d'alguns països d'Amèrica Central.

Les mongetes s'utilitzen sobretot per a l'alimentació. En els països desenvolupats disminueix molt el consum de les mongetes malgrat que són molt nutritives amb més d'un 20% de proteïna i menys del 2% de greixos.

Origen i difusió de les mongetes[modifica | modifica el codi]

Àrea de domesticació de la mongeta comuna
1 - centre mesoamericà
2 - centre andí

La domesticació de la mongeta comuna començaria en dos pols o centres diferenciats, d'una part a Amèrica Central (la varietat vulgaris) i d'una altra banda a la regió andina d'Amèrica del Sud (varietat aborigineus). Aquestes dues varietats es distingeixen principalment en la mida dels grans, que és major en la varietat andina.[1]

La seva primera aparició en llocs arqueològics data dels anys 7000 aC. a Perú, 4000 aC a Tamaulipas (nord-est de Mèxic) i de 3000 aC a Tehuacan (sud-est de Mèxic).[2]

El centre mesoamèricà, o d'Amèrica Central, és una zona on gairebé la totalitat d'espècies de mongeta s'han trobat en estat salvatge, i sembla el centre principal de difusió de la mongeta on s'hauria format el complex mongeta-blat de moro-carabassa (conegudes com "les tres germanes" dels pobles amerindis). Sembla que aquestes plantes s'haurien posteriorment difós cap al nord.

A Europa, la mongeta no va ser coneguda fins que Cristòfol Colom les va veure per primer cop a Nuevitas (Cuba), ja en el seu primer viatge a Amèrica en octubre de 1492.[1] Després d'ell, altres exploradors les trobarien a diversos punts d'Amèrica del Nord i del Sud. Sembla que va ser el papa Climent el que va introduir les llavors de les mongetes a alguns països d'Europa, com per exemple a França, on la va introduir com a regal pel casament del rei Enric III amb Caterina de Mèdici, l'any 1533.[3] El domini del seu cultiu i l'adaptació de la planta a les terres europees, però, encara van trigar prop d'un segle a fer-se efectius. D'altra banda, els navegants i comerciants portuguesos van començar a portar les mongetes a Àfrica i Àsia.

La mongeta va tenir ràpidament èxit en alguns indrets d'Europa, on es va diversificar en moltes varietats locals, i de vegades van arribar a substituir parcialment o totalment, per a alguns plats concrets o més en general, algunes altres llegums, com ara faves, cigrons o llenties. També es va implantar bé a l'est d'Àfrica, en especial a la zona dels Grans Llacs (Kenia, Uganda, Tanzània), on les condicions ecològiques són properes a les de les muntanyes andines. Aquesta zona ha esdevingut també un centre de diversificació de la planta i el llegum ha esdevingut un aliment base per a les poblacions rurals que hi habiten. En canvi, a l'Àsia tropical, la mongeta no ha arribat a imposar-se front a altres llegums com la mongeta xinesa (Vigna radiata) o l'egípcia (Dolichos lablab).

Gastronomia[modifica | modifica el codi]

Bajoques rodones bullides
Bajoques planes (crues)
Pastisset dolç fet amb mongeta seca
Mongetes seques guisades
Feijoada portuguesa
Mongetes en un esmorzar

De les mongeteres es pot menjar el gra sec (mongeta seca o fesol) o les tavelles (bajoques) verdes anomenades mongeta verda o mongeta tendra a gran part de Catalunya, bajoques a la província de Tarragona, bajoques o bajoquetes al País Valencià. Fesols és el nom que reben a Menorca els pèsols.

En gastronomia, la mongeta seca o fesol és l'ingredient principal de l'arròs amb fesols i naps valencià. De Catalunya n'és típica la varietat "del ganxet" blanca, grossa i de forma molt ronyonada, i també les "mongetes de Santa Pau". Es mengen sovint passades per la paella, amb una mica de cansalada, com acompanyament, sent emblemàtica la botifarra amb mongetes, o bé guisades, amb un sofregit i embotits o carns. Solen haver-ne, també, a l'escudella. Les mongetes seques trinxades s'utilitzen també en forma de puré o per a fer mandonguilles i hamburgueses vegetarianes. Les mongetes són d'origen americà i van tardar més d'un segle, des del contacte amb aquest continent, a implantar-se als Països Catalans, però van agradar i fins i tot es van crear variants o van substituir, parcialment o total, altres llegums (sobretot cigrons o faves) en alguns plats. Al començament, com tots els llegums, es tendien a considerar un aliment humil, però actualment es valora molt la seva composició nutritiva.

Els plats guisats a base de mongetes són bastant comuns a Europa, trobem, per exemple, les baked beans britàniques, que es poden menjar a l'esmorzar, la fabada asturiana, el caçolet occità, etc. A alguns països de Sud-amèrica es mengen sovint de color rogenc o fosc, és el cas, per exemple, de les que trobem a la feijoada típica al Brasil. Però també es poden menjar altres maneres, a Portugal, per exemple, amb elles es fan uns pastissets dolços anomenats pastel de feijão. En general, a Mèxic i Amèrica central i del sud, les mongetes seques són un aliment essencial que s'utilitza en molts plats i preparacions habituals a la seva dieta.

La mongeta tendra o bajoca es menja als Països Catalans sobretot com a verdura, sent una de les més habituals. Sovint es preparen bullides o al vapor, s'amaneixen i es mengen calentes, com a primer plat. Moltes vegades s'acompanyen de patata i potser també d'altres verdures, com la ceba o la pastanaga. Una jardinera de verdures és una barreja d'aquestes verdures i alguna més, per exemple, pèsols. L'aigua on es bullen les mongetes es fa servir de vegades per a guisats, sopes o arrossos, en comptes d'aigua neta. També són molt habituals als arrossos i paelles. Les mongetes tendres poden formar part de plats una mica menys senzills, amb altres ingredients, com la truita paisana, l'ensalada russa, etc. En distingim dos tipus, la mongeta verda plana i la rodona.

En d'altres països es poden menjar altres maneres. Per exemple, a França el més habitual és menjar-les fredes, bullides o en conserva, en amanides -de plat únic, amb enciam, alguna proteïna, etc.- o com a acompanyament de l'ànec o, de vegades, altres carns. A Portugal, calentes, també es mengen sovint com a acompanyament o com a un dels dos acompanyaments, que són sovint un de verdura cuita i un altre d'amanida.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. 1,0 1,1 Histoires de légumes, pàg. 376, de Michel Pitrat i Claude Foury coord., INRA éditions, (francès)
  2. J.R. Harlan, Les plantes cultivées et l'homme, ACCT/CILF/PUF,1987, p. 279 (francès)
  3. Le haricot, de Jérôme Goust, a L'encyclopédie du potager, Ed. Actes Sud, Arles, any 2003, ISBN 2-7427-4615-3 (francès)

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]