Àcid fític

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

L'àcid fític, IP6 o hexafosfat d'inositol, o també fitat (en aquest cas, està en forma de sal), és un glúcid que el cos humà no pot sintetitzar, per la qual cosa ha d'ingerir a través de la dieta. Es troba sobretot a l'escorça dels cereals, però també als llegums i la fruita seca.

No s'ha de confondre amb l'alcohol inositol.

Nutrició[modifica | modifica el codi]

Un equip de la Universitat de les Illes Balears, dirigit per en Félix Grases, ha estudiat aquesta substància durant més de deu anys i ha arribat a la conclusió de que és beneficiosa per a la salut i indispensable per a una dieta sana. És antioxidant i ajuda a la prevenció previene de la formació de cálculs renals, l'aparición de cardiopatias, diabetis i alguns tipus de càncer, com el de mama i el de còlon. També controla que no hi hagi un excés de ferroa les cèl·lules, cosa que podria danyar-les, i redueix l'absorció de metalls tòxics o pesants, com el cadmi o l'alumini.

L'àcid fític augmenta les defenses conegudes com a cèl·lules assassines naturals (NK, de natural killer) i redueix el nivell de colesterol a la sang.

Dermatologia i estètica[modifica | modifica el codi]

Cap al 1995 es va començar a utilitzar tòpicament l'àcid fític per a blanquejar la pell, ja que bloqueja part del coure i ferro que el cos usa per a la fabricació de melanina. Associat a l'àcid glicòlic o al retinoic, s'utilitza per a tractar el melasma epidèrmic. També és un additiu relativament habitual a les cremes hidratants, a les quals aporta estabilitat (data de caducitat més llunyana).

Tecnologia[modifica | modifica el codi]

L'àcif fític s'usa en enginyeria dels materials com a additiu anticorrossió per als metalls, per exemple a les carrosseries d'automòbils i en alguns materials de construcció.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]