Sègol

Sègol
Accediu al Portal:Biologia
Classificació científica
Regne: Plantae Divisió: Magnoliophyta Classe: Liliopsida Ordre: Poales Família: Poaceae Gènere: Secale Espècie: S. cereale
Nom binomial
Secale cereale M.Bieb.

El sègol [ségol ] o sègle (Secale cereale) és una planta herbàcia anual, monocotiledònia de la família de les gramínies de 60 a 200 cm d'alçària, de fulles amplament linears i planes, d'espiga llarga, densa i una mica comprimida, i d'espícules amb dues flors aristades.

A diferència de l'ordi i el blat, que van ser domesticats, el sègol apareix, en un principi, com a mala herba dels cultius anteriors. En lloc d'eliminar-la, els pobles la van adoptar com a cultiu. La planta és originaria del sud-oest asiàtic, a la regió càspia. A l'any 3.000 a. de C. es coneix ja detalladament i el seu cultiu s'estén per Europa durant el següent mil·lenni.

El sègol pot germinar fins a -1 °C i madurar a una temperatura inferior als 12 °C, atributs que li permetrien ésser cultivat en aquells llocs on el blat no ho podia ser, com ara el nord d'Europa. A més, el fet de presentar una rel llarga, de fins a dos metres, el convertiria en un cultiu apte per a llocs secs, especialment de muntanya. És un cereal que es cultiva per extreure'n el gra, com a planta farratgera i per aprofitar un fong que el parasita.

Descripció botànica

Il·lustració de la planta de sègol

Pertany a la família de les gramínies que actualment s'anomena Poaceae i al gènere Secale el qual compta amb 5 espècies esteses per les regions florístiques mediterrània, irano-turiana i de l'Àfrica del Sud.

D'aquestes cinc espècies Secale montanum és l'única que es troba a la Península Ibèrica i va estar citada, però no tornada a trobar, a l'Alta Cerdanya.

Secale cereale, el sègol, és una planta anual de 80 a 180 cm d'alçada, que floreix, de maig a juliol, fent una inflorescències en espiga d'uns 15 cm de llarg (més llarga que la del blat),fulles de 5 a 10 mm d'amplada. Glumes de les espigues de 6 a 15 mm sense comptar les arestes;lemna (glumel·la inferior) de 7 a 15 mm, amb aresta normalment de 2 a 5,5 cm. El fruit com totes les gramínies és en forma de cariopsi. Es considera que Iran és el país d'origen d'aquesta espècie.

El sègol té un sistema radicular fasciculat semblant al del blat, encara que més desenvolupat que el d'aquest. Aquesta és una de les raons de la seva gran rusticitat. La tija és llarga i flexible. Les fulles són estretes. Com en l'ordi, les espiguetes no tenen peduncle i van totes unides directament al raquis, corresponent una sola a cada dent d'aquest. Les glumes són allargades i agudes en el seu àpex i les glumel·les, borrissols per la seva part dorsal, es prolonguen en una llarga aresta. Cada espigueta produeix fins a tres flors, però sol avortar una. L'espiga és molt prima i llarga, tenint un aspecte semblant al de l'escó.

Usos

Un dels usos d'aquest cereal és el d'elaborar amb la seva farina pans de sègol, incloent pumpernickel, molt usat a Europa del nord i de l'est. També es fan el familiar knäckebröd.

La seva farina té baix contingut de gluten en relació a la de blat, i conté més proporció de fibra soluble. És fosca, i la pasta té poca elasticitat.

És aprofitat sobretot com a aliment del bestiar (pinsos) i també en la fabricació de destil·lats com el whisky i el vodka. En la medicina alternativa s'empra en la seva forma líquida, coneguda com "extracte de sègol". De vegades comercialitzada com Oralmat, aquest extracte és un líquid obtingut del sègol i similar al extret del pastura de blat. Entre els seus possibles beneficis inclou millora del sistema immune, puja nivells d'energia i millora al·lergies, encara que no existeix evidència clínica de la seva eficàcia. També podria ser actiu en la prevenció del càncer de pròstata.

També s'empra per a l'elaboració de pinsos i farratges per al bestiar.

el sègol també es emprat per a l'elaboració de biocombustibles, principalment bioetanol.

Propietats terapèutiques

El seu alt contingut de potassi el fa útil a la funció hepàtica, encara que també cor i pulmons es beneficien del seu consum habitual. A diferència del blat, les seves molècules de midó estan tancades en una fina trama de cel·lulosa. Això alenteix la seva digestió intestinal, amb la qual cosa l'alliberament de glucosa es fa de forma fa gradual i progressiva, evitant pics bruscos, per la qual cosa és ben tolerat per diabètics i hiperglucèmics.

El sègol és recomanat en problemes circulatoris (arteriosclerosi, sang viscosa, hipertensió, angina de pit) i com a aliment tònic, reconstituent, laxant, hipoglucemiant, hipocolesterolemiant i protector del càncer.

Per la seva alta aportació de fibra, el sègol és un bon laxant i està especialment recomanat per a combatre el restrenyiment ja que afavoreix el trànsit intestinal. Els panificables de sègol retarden el temps de buidatge de l'estómac, la qual cosa disminueix la sensació de gana entre hores. A més el seu consum també està indicat per a diabètics ja que redueix l'absorció de sucres simples, i per a persones amb nivells alts de colesterol en sang ja que la fibra arrossega part del colesterol i l'elimina per la femta. El sègol també té antienzims proteics IT i IC, antitumorals, això ho fa recomanable sobretot en afeccions del còlon.

El seu efecte positiu sobre el sistema circulatori es deu a una suma de factors presents en la seva composició: antioxidants (tocoferol), oligoelements (seleni, zinc), vitamines i flavonoides (rutina). Aquesta combinació exerceix un efecte elastitzant sobre les parets arterials i un efecte fluïdificant sobre la sang, tot disminuint la fragilitat capil·lar i la viscositat sanguínia.

Sègol banyut

Les iniciacions eleusínies Les iniciacions eleusínies foren ritus mistèrics van ser un dels puntals del sistema de valors i dels cultes iniciàtics de l'antiga Grècia. Fins nosaltres han arribat alguns escrits hel·lènics en què es descriu el transcendent efecte del que s'esdevenia durant el ritus eleusini. Però sempre es va escriure sobre l'efecte, ni una sola menció a allò que s'esdevenia durant el ritus en acció ni sobre la kykeon, mescla, que sembla que s'ingeria. Després de consumir l'enteogen sagrat i passar la nit en el telesteri, els iniciats hel·lènics tenien la visió de ta-hiera, allò sagrat, la naturalesa del qual estava estrictament prohibit divulgar, i es convertien en epoptes, el que ha tingut la visió transformadora. Se sap que Acibíades, vanitós nebot de Pèricles, va ser condemnat a mort per haver profanat els misteris visionaris quan va preparar i prendre kykeon a Atenes, fora del temple. D'altra banda, hi ha indicis que la condemna de Sòcrates també tingué alguna cosa a veure amb aquesta mateixa profanació. El gran secret hel·lènic, segons les investigacions de R. Gordon Wasson, amb el químic suís Albert Hofmann (descobridor de l'àcid lisèrgic) i altres investigadors, és que, amb tota probabilitat, en l'interior del telesteri es consumia ritualment una substància visonària elaborada a partir d'un espècimen fúngic: el fong paràsit sègol banyut. Aquest té potents propietats visionàries, però consumida en quantitats altes i de manera regular l'ergotamina provoca gangrena i la mort. D'aquí que el secret que guardaven els sacerdots del temple a Eleusis probablement tenia una part material: preparar la kykeon perquè no fos tòxica.

El sègol pot estar atacat pel fong Claviceps purpurea.

el fong Claviceps purpurea és un potent al·lucinogen natural. És un fong negre-violaci que parasita tot tipus de gramínies com el sègol, l'ordi i el blat, a més de la pastura silvestre.

El sègol banyut conté una barreja d'alcaloides, variables: L'ergovina i la amida de l'àcid lisèrgic són molt visionaris i menys tòxiques, mentre que altres com l'ergotamina i la ergotoxina sobretot, constitueixen verins mortals.

A l'Edat Mitjana, aquest fong produir veritables estralls entre la població, ja que en ocasions, les farines amb què es confeccionaven els pans, eren infectades pel fong. D'aquí l'explicació de l'existència de gent endimoniada o posseïda. En molts casos es produïen amputacions de membres gangrenats provocats per la ergotamina, potent vasoconstrictora, produïda pels verins del sègol banyut. La intoxicació provocada pel fong es anomenada ergotisme.

Aquest fet s'aprofita des de farmacologia per a conrear-lo i poder recollir el fong paràsit de les seves espigues Claviceps purpurea (sègol banyut en català) i extreure'n els seus sis alcaloides: Ergotamina, ergosina, ergocristina, ergocriptina, ergocornina i ergobasina. S'utilitzen en medicina (obstetrícia). A Espanya el conreu amb aquesta finalitat a partir de 1942 va quedar intervingut per l'Estat.

La intoxicació del pa fet amb farina amb restes d'aquest fong explica les repetides epidèmies anomenades del foc de Sant Antoni, o foc sagrat, que assolaven Europa des de l'antiguitat i va ser el metge francès Thuillier cap a 1670 que va descobrir l'origen en el sègol banyut de la malaltia.

Els alcaloides del sègol banyut estant relacionats estretament amb La LSD, ja que a partir d'aquests pot preparar-se el compost semisintèticament.

ús en Obstetrícia

John Stearns (Stearns 1822) va ser el primer a emfatitzar l'ús del sègol banyut per a la Hemorràgia postpart primària . Anteriorment, respecte del sègol banyut va escriure: Accelera el part prolongat ... El dolor produït per el part prolongat és particularment esgotador. ... En la majoria dels casos es sorprendrà en observar la rapidesa del seu efecte (Stearns 1808). Moir, el 1932, va observar que l'administració d'extracte de sègol banyut aquós per via oral s'associa amb contraccions uterines molt pronunciades i vigoroses, que es coneixen com efecte John Stearns. El 1935, Dudley i Moir van aconseguir aïllar la substància cristal·lina pura provinent de l'extracte de sègol banyut soluble en aigua i responsable del efecte John Stearns i la van anomenar "Ergometrina" (Dudley 1935). Quasi simultàniament, des d'altres tres centres, es va anunciar l'aïllament d'un nou extracte de sègol banyut soluble en aigua: als Estats Units (Davis 1935), al Regne Unit (Thompson 1935) i a Suïssa (Stoll 1935). Va resultar ser la mateixa substància. Els nord-americans van denominar a la seva preparació ergonovina i els suïssos van utilitzar el nom de ergobasina.

Conreu

Camp de sègol

És planta que necessita terres àcides i oligotròfiques.

Necessita menys calor que el blat per a fer el seu cicle productiu. En les terres de climes freds se sembra molt aviat durant el mes de setembre per tal que abans de l'arribada de les glaçades estigui en un estadi de desenvolupament que ja pugui resistir el fred.

És el més rústec dels cereals. Era tradicionalment conreat a l'alta muntanya catalana, on per les condicions ecològiques ja no prosperava el blat, però ara està en regressió. Actaulment és molt conreat al Canadà i als països bàltics, escandinaus i Rússia.

Les feines de conreu són les mateixes que la resta dels cereals, adobat, desherbat mecànic o químic i collita sempre mecanitzada actualment. El rendiment en quilos per hectàrea que s'obtè és molt menor que el del blat.

L'anomenat mestall és una sembra en la que es mesclen grans de sègol i grans de blat que actualment ha caigut en desús. L'objectiu d'aquest cultiu mesclat era, principalment, protegir el blat del fred, fet que en proporcionava major rendiment.

Modernament han estat produïts uns híbrids de blat i sègol anomenats triticale i com són més productius es conreen també en la terra baixa i amb més intensitat que el sègol.

El primer ús conegut del sègol es remunta a Abu Hureyra al nord de Síria, a la vall de l'Èufrates durant el paleolític tardà.

Generalment el sègol, donat que es sol cultivar en terres pobres de les que s'espera poc rendiment, rep molt poca atenció i poc adob.

Com que el sègol es cultiva en zones fredes, la sembra s'ha de fer molt aviat. Generalment la sembra es realitza abans que arribin les primeres pluges. La quantitat de llavor utilitzada ha de ser d'uns 100-120 kg per hectàrea.

Cultiu de Cobertura

les característiques del sègol el fan beneficiós per als camps i els cultius posteriors.El cultiu del sègol, utilitzat com a cultiu de cobertora, presenta una sèrie de característiques beneficioses:

• Aporta nutrients al sòl: gràcies a la descomposició s'aporten nutrients gradualment al sòl, disponibles per cultius posteriors.
• Incrementa l'activitat biològica: gràcies a l'energia i nutrients incorporats al sòl, s'intensifica l'activitat dels microorganismes, tot formant i estabilitzant els agregats del sòl.
• Redueix la pèrdua d'humitat: la cobertora vegetal redueix la evaporació.
• afavoreix la infiltració d'aigua a capes més profundes a través dels canals creats per les arrels.
• Redueix l'erosió hídrica i l'escorrentia: la coberta vegetat impedeix l'impacte directe de la pluja, i el sistema radicular ajuda a mantenir la humitat al sòl.

• Actua com a herbicida: una de les seves principals característiques beneficioses és que limita la germinació de les llavors de les males herbes, ja que les restes del cultiu impedeixen el pas de la llum. A més, es sap que el sègol desprèn uns compostos volàtils que inhibeixen el creixement de les males herbes.Diversos estudis duts a terme pel Servei de Recerca Agrícola (ARS) dels Estats Units, indiquen que són els benzoxazinoids emesos pel sègol, els encarregats d'aquesta tasca herbicida.

Breu història

Sègol és una d'una sèrie d'espècies que creixien silvestres a la Turquia central i oriental, i les zones adjacents.

Sègols domèstics es produeix en petites quantitats en una sèrie de jaciments neolítics a Turquia, com el jaciment neolític pre-ceramic B de Can Hassan III, però en la resta el sègol es pràcticament absent dels registres arqueològics, fins a l'Edat del Bronze d'Europa Central, vora 1.800-1.500 anys abans de Crist. És possible que el sègol viatjés cap a l'oest de Turquia, com una barreja de menor importància, en el blat, no sent cultivat fins mès tart en un cultiu propi. Encara que l'evidència arqueològica d'aquest gra s'ha trobat en contextos romans al llarg del Rin, del Danubi i a les Illes Britàniques, Plini el Vell és desdenyós de sègol, escrivint d'aquest cereal que «és un aliment molt pobre i només serveix per evitar la fam» i el blat es barreja en ell «per mitigar el seu sabor amarg, i tot i així és molt desagradable a l'estómac»

Des de la Edat Mitjana, el sègol ha estat àmpliament cultivat a Europa i és el principal pa de cereals en la majoria de les zones a l'est francès, alemany i la frontera nord d' Hongria.

ELs indicis de cultiu de sègol molt anteriors, al Epipaleolític en el jaciment de Tell Abu Hureyra a la vall del nord de l'Eufrates(a Síria), segueixen sent controvertides. Els crítics assenyalen que hi ha inconsistències en les dates de radiocarboni, i la identificació es basada únicament en el gra, en lloc de palla.

Malalties del sègol

A banda del ja esmentat sègol banyut (vegeu: Sègol banyut en l'apartat usos), el sègol també pateix diferents plagues i malalties, algunes de les quals en son:

noms comuns de les malalties del sègol
Carbó de la tija del Sègol	Urocystis occulta
Corbat de sègol	Dilophospora alopecuri
Podridura de les arrels i el coll	Pythium:Pythium aphanidermatum Pythium arrhenomanes Pythium debaryanum Pythium graminicola Pythium ultimum
Podridura del coll	Pseudocercosporella herpotrichoides Tapesia acuformis i altres
Rovell estriat del sègol	Puccinia graminis Puccinia striiformis Puccinia recondita Aecidium clematidis i altres
font: Nadal, Martí; Moret, Assumpció. Noms comuns de les malalties de les plantes. 2000. Barcelona: Servei de la llegua catalana - Universitat de Barcelona, 2000. ISBN 8493100161.

Producció

El sègol creix primàriament a l'est, centre i nord d'Europa: nord d'Alemanya, Polònia, Ucraïna, Bielorússia, Lituània, Letònia i la Rússia central i septentrional. També prospera a Amèrica del Nord (Canadà, EUA), Amèrica del Sud (Argentina) i Àsia (Turquia, Kazakstan, nord de la Xina).

Els nivells de producció segueixen decaient en moltes de les nacions productores a causa d'una menor demanda. Per exemple, la producció russa va passar de 13,9 milions de tones el 1992 a 3,4 tones el 2005. I a Polònia, de 5,9 tones el 1992 a 3,4 tones el 2005. A continuació es presentem dades de producció mundial dels anys 2004 i 2005 segons la FAO (Organització de les Nacions unides per a l'Alimentació i l'Agricultura).

Producció en tones. Xifres 2004-2005 Base de dades de la FAOSTAT (FAO)
Rússia	2 871 870,00	16 %	3 630 000,00	23 %
Polònia	4 280 716,00	24 %	3 359 452,00	22 %
Alemanya	3 830 000,00	22 %	2 794 000,00	18 %
Ucraïna	1 592 500,00	9 %	1 184 000,00	8 %
Bielorússia	1 397 000,00	8 %	1 155 000,00	7 %
Xina	600 000,00	3 %	748 000,00	5 %
Canadà	417 900,00	2 %	366 900,00	2 %
Turquia	270 000,00	2 %	260 000,00	2 %
Txecoslovàquia	313 348,00	2 %	196 755,00	1 %
Estats Units	209 690,00	1 %	191 450,00	1 %
Altres països	1 869 446,00	11 %	1 624 021,00	10 %
Total	17 652 470,00	100 %	15 509 578,00	100 %

Producció en tones per a la pastura i l'ensitjat. Dades del 2004-2005 Base de dades de la FAOSTAT (FAO)
França	21 522 700,00	85 %	21 600 000,00	85 %
Dinamarca	1 800 000,00	7 %	1 850 000,00	7 %
Espanya	1 200 000,00	5 %	1 000 000,00	4 %
Mèxic	600 000,00	2 %	600 000,00	2 %
Noruega	297 000,00	1 %	297 000,00	1 %
Total	25 419 700,00	100 %	25 347 000,00	100 %

Components

Valors per valor de 100 grams de sègol, Energia 1.400 kJ La composició de sègol, de forma natural, varia en funció de les condicions ambientals (sòl, clima), així com de l'adobament i la tècnica de cultiu de la planta.

Bestandteile Aigua 9% Proteïnes 12% Greixos 2,5% Hidrats de Carboni 65% Fibra 9,5% Minerals 2%

Minerals Calci 33 mg Ferro 2,67 mg Magnesi 121 mg Fósfor 374 mg Potassi 264 mg Sodi 6 mg Zinc 3,73 mg Coure 0,450 mg Magnesi 2,680 mg Seleni 0,035 mg

Vitamines Tiamina 0,316 mg Riboflavina 0,251 mg Niacina 4,270 mg àcid pantotènic 1,456 mg Vitamina B6 0,294 mg Àcid fòlic 0,060 mg Vitamina E 1,870 mg Alfa-tocoferol 1,280 mg

Aminoàcids Triptòfan 154 mg Treonina 532 mg Isoleucina 549 mg Leucina 980 mg Lisina 605 mg Metionina 248 mg Cistina 329 mg Fenilalanina 674 mg Tirosina 339 mg

Aminoàcids (continuació) Valina 747 mg Arginina 813 mg Histidina 367 mg Alanina 711 mg Asparagina 1177 mg Glutamina 3661 mg Glicina 701 mg Prolina 1491 mg Serina 681 mg

Referències