Sègol

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Viquipèdia:Com entendre les taules taxonòmiquesCom entendre les taules taxonòmiques
Sègol
Secale cereale.jpg
Il·lustració de la planta de sègol
Il·lustració de la planta de sègol

Nuvola apps kuickshow.svg Accediu al Portal:Biologia

Classificació científica
Regne: Plantae
Divisió: Magnoliophyta
Classe: Liliopsida
Ordre: Poales
Família: Poaceae
Gènere: Secale
Espècie: S. cereale
Nom binomial
Secale cereale
M.Bieb.

El sègol [ségol ] o sègle (Secale cereale) és una planta herbàcia anual, monocotiledònia de la família de les gramínies de 60 a 200 cm d'alçària, de fulles amplament linears i planes, d'espiga llarga, densa i una mica comprimida, i d'espícules amb dues flors aristades. Pertany a la família de les gramínies que actualment s'anomena Poaceae i al gènere Secale el qual compta amb 5 espècies esteses per les regions florístiques mediterrània, irano-turiana i de l'Àfrica del Sud.

A diferència de l'ordi i el blat, que van ser domesticats, el sègol apareix, en un principi, com a mala herba dels cultius anteriors. En lloc d'eliminar-la, els pobles la van adoptar com a cultiu. La planta és originària del sud-oest asiàtic, a la regió càspia. A l'any 3.000 a. de C. es coneix ja detalladament i el seu cultiu s'estén per Europa durant el següent mil·lenni.[1]

El sègol pot germinar fins a -1 °C i madurar a una temperatura inferior als 12 °C, atributs que li permetrien ésser cultivat en aquells llocs on el blat no ho podia ser, com ara el nord d'Europa. A més, el fet de presentar una rel llarga, de fins a dos metres, el convertiria en un cultiu apte per a llocs secs, especialment de muntanya.[2] És un cereal que es cultiva per extreure'n el gra, com a planta farratgera i per aprofitar un fong que el parasita.

Morfologia[modifica | modifica el codi]

Secale cereale, el sègol, és una planta anual de 80 a 180 cm d'alçada, que floreix, de maig a juliol, fent una inflorescències en espiga d'uns 15 cm de llarg (més llarga que la del blat),fulles de 5 a 10 mm d'amplada. Glumes de les espigues de 6 a 15 mm sense comptar les arestes;lemna (glumel·la inferior) de 7 a 15 mm, amb aresta normalment de 2 a 5,5 cm. El fruit com totes les gramínies és en forma de cariopsi. Es considera que Iran és el país d'origen d'aquesta espècie.

El sègol té un sistema radicular fasciculat semblant al del blat, encara que més desenvolupat que el d'aquest. Aquesta és una de les raons de la seva gran rusticitat. La tija és llarga i flexible. Les fulles són estretes. Com en l'ordi, les espiguetes no tenen peduncle i van totes unides directament al raquis, corresponent una sola a cada dent d'aquest. Les glumes són allargades i agudes en el seu àpex i les glumel·les, borrissols per la seva part dorsal, es prolonguen en una llarga aresta. Cada espigueta produeix fins a tres flors, però sol avortar una. L'espiga és molt prima i llarga, tenint un aspecte semblant al de l'escó.

Usos[modifica | modifica el codi]

Pa de sègol

Un dels usos d'aquest cereal és el d'elaborar amb la seva farina pans de sègol, incloent-hi pumpernickel, molt usat a Europa del nord i de l'est. També es fan el familiar knäckebröd.

La seva farina té baix contingut de gluten en relació a la de blat, i conté més proporció de fibra soluble. És fosca, i la pasta té poca elasticitat.

És aprofitat sobretot com a aliment del bestiar (pinsos) i també en la fabricació de destil·lats com el whisky i el vodka. En la medicina alternativa s'empra en la seva forma líquida, coneguda com a "extracte de sègol". De vegades comercialitzada com Oralmat, aquest extracte és un líquid obtingut del sègol i similar a l'extret de l'agropir. Entre els seus possibles beneficis inclou millora del sistema immune, puja nivells d'energia i millora al·lergies, encara que no existeix evidència clínica de la seva eficàcia. També podria ser actiu en la prevenció del càncer de pròstata.[3]

També s'empra per a l'elaboració de pinsos i farratges per al bestiar.

El sègol també és emprat per a l'elaboració de biocombustibles, principalment bioetanol.[4]

Propietats terapèutiques[modifica | modifica el codi]

El seu alt contingut de potassi el fa útil a la funció hepàtica, encara que també cor i pulmons es beneficien del seu consum habitual. A diferència del blat, les seves molècules de midó estan tancades en una fina trama de cel·lulosa. Això alenteix la seva digestió intestinal, amb la qual cosa l'alliberament de glucosa es fa de forma fa gradual i progressiva, evitant pics bruscos, per la qual cosa és ben tolerat per diabètics i hiperglucèmics.

El sègol és recomanat en problemes circulatoris (arteriosclerosi, sang viscosa, hipertensió, angina de pit) i com a aliment tònic, reconstituent, laxant, hipoglucemiant, hipocolesterolemiant i protector del càncer.

Per la seva alta aportació de fibra, el sègol és un bon laxant i està especialment recomanat per a combatre el restrenyiment, ja que afavoreix el trànsit intestinal. Els panificables de sègol retarden el temps de buidatge de l'estómac, la qual cosa disminueix la sensació de gana entre hores. A més el seu consum també està indicat per a diabètics, ja que redueix l'absorció de sucres simples, i per a persones amb nivells alts de colesterol en sang, ja que la fibra arrossega part del colesterol i l'elimina per la femta. El sègol també té antienzims proteics IT i IC, antitumorals, això ho fa recomanable sobretot en afeccions del còlon.

El seu efecte positiu sobre el sistema circulatori es deu a una suma de factors presents en la seva composició: antioxidants (tocoferol), oligoelements (seleni, zinc), vitamines i flavonoides (rutina). Aquesta combinació exerceix un efecte elastitzant sobre les parets arterials i un efecte fluïdificant sobre la sang, tot disminuint la fragilitat capil·lar i la viscositat sanguínia.

Sègol banyut[modifica | modifica el codi]

Les iniciacions eleusínies
Les iniciacions eleusínies foren ritus mistèrics van ser un dels puntals del sistema de valors i dels cultes iniciàtics de l'antiga Grècia. Fins nosaltres han arribat alguns escrits hel·lènics en què es descriu el transcendent efecte del que s'esdevenia durant el ritus eleusini. Però sempre es va escriure sobre l'efecte, ni una sola menció a allò que s'esdevenia durant el ritu en acció ni sobre la kykeon, mescla, que sembla que s'ingeria. Després de consumir l'enteogen sagrat i passar la nit en el telesteri, els iniciats hel·lènics tenien la visió de ta-hiera, allò sagrat, la naturalesa del qual estava estrictament prohibit de divulgar, i es convertien en epoptes, el que ha tingut la visió transformadora. Se sap que Acibíades, el vanitós nebot de Pèricles, va ser condemnat a mort per haver profanat els misteris visionaris quan va preparar i prendre kykeon a Atenes, fora del temple. D'altra banda, hi ha indicis que la condemna de Sòcrates també tingué alguna cosa a veure amb aquesta mateixa profanació.

El gran secret hel·lènic, segons les investigacions de R. Gordon Wasson, amb el químic suís Albert Hofmann (descobridor de l'àcid lisèrgic) i altres investigadors, és que, amb tota probabilitat, en l'interior del telesteri es consumia ritualment una substància visonària elaborada a partir d'un espècimen fúngic: el fong paràsit sègol banyut. Aquest té potents propietats visionàries, però consumit en quantitats altes i de manera regular l'ergotamina provoca gangrena i la mort. D'aquí que el secret que guardaven els sacerdots del temple a Eleusis probablement tenia una part material: preparar la kykeon perquè no fos tòxica.[5][6]

El sègol pot estar atacat pel fong Claviceps purpurea.

El fong Claviceps purpurea és un potent al·lucinogen natural. És un fong negre-violaci que parasita tota mena de gramínies com el sègol, l'ordi i el blat, a més a més de la pastura silvestre.

El sègol banyut conté una barreja d'alcaloides, variables: L'ergovina i l'amida de l'àcid lisèrgic són molt visionaris i menys tòxiques, mentre que altres com l'ergotamina i l'ergotoxina sobretot, constitueixen verins mortals. En molts casos es produïen amputacions de membres gangrenats provocats per l'ergotamina, potent vasoconstrictora, produïda pels verins del sègol banyut.

A l'Edat Mitjana, aquest fong produir veritables estralls entre la població, ja que a vegades, les farines amb què es confeccionaven els pans, eren infectades pel fong. D'aquí l'explicació de l'existència de gent endimoniada o posseïda. La intoxicació provocada pel fong és anomenada ergotisme. La contaminació amb el sègol banyut es creu com una possible causa de les reaccions sofertes per les nenes de Salem a la fi del segle XVII, que es consideraven embruixades, el que va conduir a la condemna i la mort de 76 persones, en el que es va conèixer com el Judici a les Bruixes de Salem. La intoxicació pel sègol banyut pot manifestar-se en forma d'ergotisme convulsiu, que ataca el sistema nerviós central, provocant la bogeria, la psicosi, al·lucinacions també paràlisi. Els símptomes relatats per les dues primeres nenes afectades corresponen als que actualment s'atribueixen a l'ergotisme convulsiu. Una teoria considera que haver tingut un estiu humit en aquell any, va poder haver afavorit la propagació del fong, i que les dues nenes que eren cosines i vivien en la mateixa casa, a més a més que part del salari de la família es va pagar en gra, reforça la tesi d'enverinament. Tanmateix, aquesta teoria ha estat qüestionada des del principi de la tesi.[7]

S'aprofita des de farmacologia per a conrear-lo i poder recollir el fong paràsit de les seves espigues Claviceps purpurea (sègol banyut en català) i extreure'n els seus sis alcaloides: Ergotamina, ergosina, ergocristina, ergocriptina, ergocornina i ergobasina. S'utilitzen en medicina (obstetrícia). A Espanya el conreu amb aquesta finalitat a partir de 1942 va quedar intervingut per l'Estat.

La intoxicació del pa fet amb farina amb restes d'aquest fong explica les repetides epidèmies anomenades del foc de Sant Antoni[n. 1], o foc sagrat, que assolaven Europa des de l'antiguitat i va ser el metge francès Thuillier cap a 1670 que va descobrir l'origen en el sègol banyut de la malaltia.

Els alcaloides del sègol banyut estant relacionats estretament amb La LSD, ja que a partir d'aquests pot preparar-se el compost semisintèticament.

Ús en Obstetrícia[modifica | modifica el codi]

John Stearns (Stearns 1822) va ser el primer a emfatitzar l'ús del sègol banyut per a l'hemorràgia postpart primària [n. 2]. Anteriorment, respecte del sègol banyut va escriure: Accelera el part prolongat ... El dolor produït pel part prolongat és particularment esgotador. ... En la majoria dels casos se sorprendrà en observar la rapidesa del seu efecte (Stearns 1808). Moir, el 1932, va observar que l'administració d'extracte de sègol banyut aquós per via oral s'associa amb contraccions uterines molt pronunciades i vigoroses, que es coneixen com efecte John Stearns. El 1935, Dudley i Moir van aconseguir aïllar la substància cristal·lina pura provinent de l'extracte de sègol banyut soluble en aigua i responsable del efecte John Stearns i la van anomenar "Ergometrina" (Dudley 1935). Quasi simultàniament, des d'altres tres centres, es va anunciar l'aïllament d'un nou extracte de sègol banyut soluble en aigua: als Estats Units (Davis 1935), al Regne Unit (Thompson 1935) i a Suïssa (Stoll 1935). Va resultar ser la mateixa substància. Els nord-americans van denominar a la seva preparació ergonovina i els suïssos van utilitzar el nom d'ergobasina.[9]

Contraindicacions[modifica | modifica el codi]

El sègol així com el blat, l'ordi, la civada i el maltat, té el gluten en la seva composició, per tant no ha de ser consumit pels pacients amb la malaltia celíaca o intolerància al gluten, ja que té com a conseqüència per a l'organisme (si aquests aliments consumits), una atròfia [a en la mucosa de l'intestí prim, menyscabar l'organisme i l'absorció de molts nutrients.

Conreu[modifica | modifica el codi]

Camp de sègol

És planta que necessita terres àcides i oligotròfiques.

Necessita menys calor que el blat per a fer el seu cicle productiu. En les terres de climes freds se sembra molt aviat durant el mes de setembre per tal que abans de l'arribada de les glaçades estigui en un estadi de desenvolupament que ja pugui resistir el fred.

És el més rústec dels cereals. Era tradicionalment conreat a l'alta muntanya catalana, on per les condicions ecològiques ja no prosperava el blat, però ara està en regressió. Actualment és molt conreat al Canadà i als països bàltics, escandinaus i Rússia.

Les feines de conreu són les mateixes que la resta dels cereals, adobat, desherbat mecànic o químic i collita sempre mecanitzada actualment. El rendiment en quilos per hectàrea que s'obté és molt menor que el del blat.

L'anomenat mestall és una sembra en la que es mesclen grans de sègol i grans de blat que actualment ha caigut en desús. L'objectiu d'aquest cultiu mesclat era, principalment, protegir el blat del fred, fet que en proporcionava major rendiment.

Modernament han estat produïts uns híbrids de blat i sègol anomenats triticale i com són més productius es conreen també en la terra baixa i amb més intensitat que el sègol.

El primer ús conegut del sègol es remunta a Abu Hureyra al nord de Síria, a la vall de l'Èufrates durant el paleolític tardà.[10]

Generalment el sègol, donat que se sol cultivar en terres pobres de les que s'espera poc rendiment, rep molt poca atenció i poc adob.

Com que el sègol es cultiva en zones fredes, la sembra s'ha de fer molt aviat. Generalment la sembra es realitza abans que arribin les primeres pluges. La quantitat de llavor utilitzada ha de ser d'uns 100-120 kg per hectàrea.

Cultiu de Cobertura[modifica | modifica el codi]

Les característiques del sègol el fan beneficiós per als camps i els cultius posteriors. El cultiu del sègol, utilitzat com a cultiu de cobertora, presenta una sèrie de característiques beneficioses:[11]

  • Aporta nutrients al sòl: Gràcies a la putrefacció s'aporten nutrients gradualment al sòl, disponibles per cultius posteriors.
  • Incrementa l'activitat biològica: Gràcies a l'energia i nutrients incorporats al sòl, s'intensifica l'activitat dels microorganismes, tot formant i estabilitzant els agregats del sòl.
  • Redueix la pèrdua d'humitat: La cobertora vegetal redueix l'evaporació.
  • Afavoreix la infiltració d'aigua a capes més profundes a través dels canals creats per les arrels.
  • Redueix l'erosió hídrica i l'escorrentia: La coberta vegetal impedeix l'impacte directe de la pluja, i el sistema radicular ajuda a mantenir la humitat al sòl.
  • Actua com a herbicida: Una de les seves principals característiques beneficioses és que limita la germinació de les llavors de les males herbes, ja que les restes del cultiu impedeixen el pas de la llum. A més, se sap que el sègol desprèn uns compostos volàtils que inhibeixen el creixement de les males herbes.Diversos estudis duts a terme pel Servei de Recerca Agrícola (ARS) dels Estats Units, indiquen que són els benzoxazinoids emesos pel sègol, els encarregats d'aquesta tasca herbicida.

Breu història[modifica | modifica el codi]

El sègol és d'una sèrie d'espècies que creixien silvestres a la Turquia central i oriental, i les zones adjacents.

Sègols domèstics es produeix en petites quantitats en una sèrie de jaciments neolítics a Turquia, com el jaciment neolític pre-ceramic B de Can Hassan III, però en la resta el sègol és pràcticament absent dels registres arqueològics, fins a l'Edat del Bronze d'Europa Central, vora 1800-1500 anys abans de Crist.[12] És possible que el sègol viatjés cap a l'oest de Turquia, com una barreja de menor importància, en el blat, no sent cultivat fins mès tart en un cultiu propi. Encara que l'evidència arqueològica d'aquest gra s'ha trobat en contextos romans al llarg del Rin, del Danubi i a les Illes Britàniques, Plini el Vell és desdenyós de sègol, escrivint d'aquest cereal que «...és un aliment molt pobre i només serveix per evitar la fam», i el blat es barreja en ell «...per mitigar el seu sabor amarg, i tot i així és molt desagradable a l'estómac»[13]

Des de l'Edat Mitjana, el sègol ha estat àmpliament cultivat a Europa i és el principal pa de cereals en la majoria de les zones a l'est francès, alemany i la frontera nord d'Hongria.

Els indicis de cultiu de sègol molt anteriors, a l'Epipaleolític en el jaciment de Tell Abu Hureyra a la vall del nord de l'Eufrates (a Síria), segueixen sent controvertides. Els crítics assenyalen que hi ha inconsistències en les dates de radiocarboni, i la identificació és basada únicament en el gra, en lloc de palla.

Malalties del sègol[modifica | modifica el codi]

A banda del ja esmentat sègol banyut (vegeu: Sègol banyut en l'apartat usos), el sègol també pateix diferents plagues i malalties, algunes de les quals en son:

noms comuns de les malalties del sègol
Carbó de la tija del Sègol Urocystis occulta
Corbat de sègol Dilophospora alopecuri
Podridura de les arrels i el coll Pythium:Pythium aphanidermatum
Pythium arrhenomanes
Pythium debaryanum
Pythium graminicola
Pythium ultimum
Podridura del coll Pseudocercosporella herpotrichoides
Tapesia acuformis
i altres
Rovell estriat del sègol Puccinia graminis
Puccinia striiformis
Puccinia recondita
Aecidium clematidis
i altres
font: Nadal, Martí; Moret, Assumpció. Noms comuns de les malalties de les plantes. 2000. Barcelona: Servei de la llegua catalana - Universitat de Barcelona, 2000. ISBN 8493100161. 

Producció[modifica | modifica el codi]

El sègol creix primàriament a l'est, centre i nord d'Europa: nord d'Alemanya, Polònia, Ucraïna, Bielorússia, Lituània, Letònia i la Rússia central i septentrional. També prospera a Amèrica del Nord (Canadà, EUA), Amèrica del Sud (Argentina) i Àsia (Turquia, Kazakhstan, nord de la Xina).

Els nivells de producció segueixen decaient en moltes de les nacions productores a causa d'una menor demanda. Per exemple, la producció russa va passar de 13,9 milions de tones el 1992 a 3,4 tones el 2005. I a Polònia, de 5,9 tones el 1992 a 3,4 tones el 2005.

A continuació es presenten dades de la producció mundial dels anys 2004 i 2005 segons la FAO (Organització de les Nacions unides per a l'Alimentació i l'Agricultura).

Producció en tones. Anys de 2004-2005[14]
 Rússia 2 871 870,00 16 % 3 630 000,00 23 %
 Polònia 4 280 716,00 24 % 3 359 452,00 22 %
 Alemanya 3 830 000,00 22 % 2 794 000,00 18 %
Ucraïna|Ucraïna 1 592 500,00 9 % 1 184 000,00 8 %
 Bielorússia 1 397 000,00 8 % 1 155 000,00 7 %
 República Popular de la Xina 600 000,00 3 % 748 000,00 5 %
 Canadà 417 900,00 2 % 366 900,00 2 %
 Turquia 270 000,00 2 % 260 000,00 2 %
 República Txeca 313 348,00 2 % 196 755,00 1 %
 Estats Units 209 690,00 1 % 191 450,00 1 %
Altres països 1 869 446,00 11 % 1 624 021,00 10 %
Total 17 652 470,00 100 % 15 509 578,00 100 %


Producció en tones de farratge i ensitjament. Dades de 2004-2005[14]

 França 21 522 700,00 85 % 21 600 000,00 85 %
 Dinamarca 1 800 000,00 7 % 1 850 000,00 7 %
 Espanya 1 200 000,00 5 % 1 000 000,00 4 %
 Mèxic 600 000,00 2 % 600 000,00 2 %
 Noruega 297 000,00 1 % 297 000,00 1 %
Total 25 419 700,00 100 % 25 347 000,00 100 %

Producció en terres de parla catalana[modifica | modifica el codi]

Catalunya[modifica | modifica el codi]

Producció de Sègol a Catalunya[15]

Segons l'Idescat, l'any 2009 a Catalunya es van exportar 9 tones de sègol en gra, i se'n van importar 272.659 tones.[16]

País Valencià[modifica | modifica el codi]

Segons la Conselleria d'Agricultura, Pesca i Alimentació de la Generalitat Valenciana, l'any 2010 el cultiu del sègol no es trobava entre les quatre produccions de cereal per a gra més importants del País Valencià (eren l'arròs, el blat, la civada i el blat de moro).[17]

Illes Balears[modifica | modifica el codi]

Segons les estadístiques de la Conselleria d'Agricultura i Pesca del Govern de les Illes Balears, la presència del sègol com a cultiu de cereal a les Illes Balears és merament testimonial; el que sí que s'hi troba, és la presència del triticale -un híbrid entre el blat (Triticum) i el sègol (Secale)-, del que se'n van produir les següents quantitats l'any 2008:[18]

  • Mallorca: 495 ha. / 1.445 t.
  • Menorca: 16 ha. / 47 t.
  • Eivissa: 3 ha. / 9 t.
  • Formentera: 0 ha. / 1 t.

Notes[modifica | modifica el codi]

  1. El foc de Sant Antoni, o foc sagrat és el mon que revé a l'edat mitjana l'ergotisme. Aquesta malaltia, originada per la intoxicació amb sègol banyut, fa ser molt freqüent en l'edat mitjana i fins ben entrada l'edat moderna. Per al tractament dels malalts es creà un ordre religiós: l'ordre canonical i hospitalari de Sant Antoni, fet que indica la gran extensió d'aquesta malaltia. El tractament aplicat pràcticament es reduïa a l'amputació del menbre gangrenat. L'ordre disposà de varis hospitals en terres dels països catalans com: Palma de Mallorca (1230), Cervera (1278), (Ciutadella (1287), Valls (1300), Tàrrega (1315), Perpinyà (1319), Fortaleny, València (1338)[8]
  2. L'hemorràgia postpart primària (HPP) és una de les cinc causes principals de mortalitat materna, tant en els països en desenvolupament com en els desenvolupats.[9]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «Secale cereale». botànica agrícola i forestal. Universitat de Lleida i Universitat Politècnica de Catalunya. [Consulta: 4 desembre de 2009].
  2. «Sègol». Gran Enciclopèdia Catalana. Enciclopèdia Catalana, SAU. [Consulta: 5 d'agost de 2009].
  3. E Pukkala, N Gustavsson and L Teppo, Atlas of cancer incidence in Finland, Cancer Society of Finland, Helsinki (1987), p. 37. and P Kleemola, M Virtanen and P Pietinen, Dietary survey of Finnish adults, Publications of the National Public Health Institute B2, Hèlsinki (1994)
  4. [1]
  5. Josep Mª Fericgla, Cultures i fongs psicoactius
  6. Hoffmann, Albert. «El missatge dels misteris d'Eleusis Per al món actual». A: Angel San Martín. Públic-privat: un debat obert. Servei Publicacions Universitat de València. ISBN 8437008158 [Consulta: 4 desembre de 2009]. 
  7. Clark, Joshuacognom2=Layton. «Os casos de bruxaria em Salém teriam tido influência de drogas?» (en portuguès). HowStuffWorks. [Consulta: 7 de maig de 2013].
  8. Moran i Ocerinjauregui, Josep. «VII. El foc (de Sant Antoni) en els col·loquis tortosins de Despuig». A: Estudis d'història de la llengua catalana. Primera, novembre 2004. Barcelona: Publicacions de l'Abadia de Montserrat, p. 117-119. ISBN 8484156729 [Consulta: 04 desembre 2009]. 
  9. 9,0 9,1 Mousa HA, Alfirevic Z. Tratamiento para la hemorragia postparto primaria. Base de Datos Cochrane de Revisiones Sistemáticas 2007, Issue 1. No.: CD003249.DOI: 10.1002/14651858.CD003249.pub2.
  10. Zohray & Hopf 2000, p. 75.
  11. «Beneficis del sègol com a cultiu de cobertora». Ruralcat.cat, 20 d'octubre 2009. [Consulta: 4 desembre 2009].
  12. Daniel Zohary and Maria Hopf, Domestication of plants in the Old World, third edition (Oxford: University Press, 2000), p. 75
  13. Plini el Vell, Naturalis Historiæ, 18.40
  14. 14,0 14,1 Dades de FAO (Organització de les Nacions unides per a l'Alimentació i l'Agricultura)Base de dades de la FAO, consulta el 7 de maig de 2013
  15. «Idescat. Conreus herbacis: cereals per a gra - Sègol». Idescat. Enquesta sobre l'estructura de les explotacions agràries. Idescat. [Consulta: 4 maig 2012].
  16. «Comerç amb l'estranger (2009)» (pdf) p. 43. Idescat, febrer 2011. [Consulta: 4 maig 2012].
  17. «Superfícies y producciones de los principales cultivos de la comunidad Valenciana (Any 2010)» (pdf) (en castellà) p. 1. Generalitat Valenciana, abril 2011. [Consulta: 4 maig 2012].
  18. «Estadístiques bàsiques de l'agricultura, la ramaderia i la pesca a les Illes Balears (Any 2008)» (pdf) p. 14. Govern de les Illes Balears, abril 2011. [Consulta: 4 maig 2012].

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Zohray, Daniel; Hopf, Maria. Domestication of plants in the Old World (en anglès). Oxford: University Press, 2000.