Muntanya

Muntanya de Montserrat

Cervino a Itàlia, Matterhorn a Suïssa

Una muntanya és qualsevol elevació natural, acusada i abrupta del terreny. La formació de les muntanyes té diverses causes: els plegaments tectònics, les erupcions volcàniques o l'erosió causada sobre part de les masses sedimentàries en són les més característiques.

Perquè una elevació pugui ser considerada muntanya ha d'existir una diferència de nivell important entre la base i el punt culminant, almenys d'uns centenars de metres. Elevacions poc importants reben d'ordinari el nom de pujols o turons (com a norma general es consideren muntanyes aquelles elevacions que superen els 350-400 metres d'altitud). És menys determinant l'alçada total. Aquesta a tot el món es mesura (en peus o en metres) a partir del nivell del mar. Per extensió es dóna també el nom de muntanya a les zones i comarques en general muntanyoses.

Al món existeixen moltes muntanyes, la major part d'origen tectònic. Les més altes i extenses són a la serralada de l'Himàlaia. Altres de molt importants són: els Andes a l'Amèrica del Sud, els Alps i els Pirineus a Europa, les Muntanyes Rocalloses a Nord-Amèrica.

Les de formació volcànica són nombroses a punts d'Àsia (illes del Japó i del Pacific Sud) a Europa (Itàlia), al nord d'Àfrica (Illes Canàries) i en general són de menys alçada que les serralades produïdes per plegaments. Les produïdes per l'erosió –de l'aigua normalment- sobre terrenys sedimentaris són freqüents a les grans esplanades: la regió del Colorado a Nord Amèrica n'és el cas mes vistós. Es tracta normalment de muntanyes més baixes, però sovint molt escarpades.

L'home habita i treu profit de la muntanya des de sempre. A latituds fredes o temperades es donen històricament habitacions permanents fins a 1500/2000 metres. A zones mes desèrtiques (Tibet i Nepal, Xile i Bolívia) sobrepassen els 4000 m. Els aprofitaments es donen –però- en alçades molt més importants: la tala de fusta, la caça, els pasturatges, fins i tot l'agricultura de temporada són activitats que històricament s'han dut a terme allí on els recursos ho permetien. Més indirectament de la muntanya és treu profit també com a magatzem d'aigua (la neu de les geleres i els llacs), per instal·lacions hidroelèctriques, per estacions turístiques…

En l'actualitat noves activitats han trobat el seu terreny de joc a la muntanya: l'alpinisme, l'escalada i l'esquí en són les més representatives.

Al ser les muntanyes zones de difícil colonització per l'home, la natura resta –encara avui i en molts llocs- verge. Actualment això té un valor i aquest valor, com tants d'altres, ja es monetitza, empreses i corporacions l'hi apliquen regles de rendiment financer, ja és motiu de cobdícia i d'enfrontaments amb persones i organitzacions que pretenen la defensa o la conservació de les muntanyes.

El Dia Internacional de les Muntanyes és l'11 de desembre.

Definició

Vista del pic Jeff Davis des de la glacera del cim del pic Wheeler (Nevada).

No hi ha una definició acceptada universalment per a definir què és una muntanya. Elevació, volum, relleu, inclinació, espaiat i continuïtat s'han utilitzat com a criteris per a la definició d'una muntanya. Al diccionari anglès d'Oxford una muntanya es defineix com a "una elevació natural de la superfície de la terra que sobressurt de forma més o menys abrupta des del nivell del voltant i arriba a una alçada que, en relació amb les elevacions adjacents, és impressionant o notable."

Que un accident geogràfic se l'anomeni muntanya pot dependre de l'ús entre la població local. El punt més alt de San Francisco, Califòrnia, se l'anomena Mount Davidson, malgrat que la seva alçada de (300 metres sobre el nivell del mar), està 10 metres per sota de l'alçada mínima d'una muntanya en les denominacions americanes. De la mateixa manera, Mount Scott fora de Lawton, Oklahoma té només 251 metres des de la base fins al punt més alt.

Algunes definicions de "muntanya" inclouen:

• Alçada sobre la base d'almenys 2.500 metres.
• Alçada sobre la base de 1.500 metres-2.500 m. amb un pendent superior a 2 graus
• Alçada sobre la base de 1.000 metres-1.500 m. amb un pendent superior a 5 graus
• Local (radi de 7.000 m. Elevació més gran que 300 m. o 300 m. - 1.000 m. si el radi es superior a 300 m.

Amb aquesta definició, les muntanyes cobririen el 64% d'Àsia, el 25% d'Europa, el 22% de Sud-amèrica, el 17% d'Austràlia, i el 3% de l'Àfrica. En conjunt, això representaria que el 24% de la superfície terrestre de la Terra seria muntanyosa i un 10% de la població mundial viuria en aquestes regions de muntanyes. La majoria dels rius de la Terra estan alimentats per les fonts muntanyoses, i més de la meitat de la població humana depèn de les muntanyes per a garantir el seu abastiment d'aigua potable.

Orígens

Vista dels Apalatxes des del Mont Mitchell (2.037 m) la màxima elevació de la serralada.

L'origen de les muntanyes està en les forces endògenes (orogènesi or = muntanya; gènesi = origen), posteriorment modificades per factors exògens, com l'erosió. Les orogènesi que han deixat més empremtes al relleu i en la configuració actual dels continents deriven del plegament hercinià, durant el paleozoic, i del plegament alpí, durant el Terciari. Durant el Quaternari les glaciacions van erosionar les cadenes muntanyoses donant lloc a molts dels actuals paisatges muntanyosos característics. Un exemple de formació muntanyenca terciària és la serralada dels Andes.

Al llarg de la història de la Terra s'han esdevingut almenys tres períodes de formació de muntanyes:

1. Caledonià, els relleus muntanyosos es van formar fa 400 milions d'anys, com passa a Escòcia (el nom llatí del la regió era Caledònia), on el pic més alt és el Ben Nevis.
2. Hercinià, amb relleus que es van formar fa 270 milions d'anys. Com per exemple, els Urals (pic Naròdnaia, de 1.873 msnm) i els Apalatxes a Amèrica del Nord (amb el Mitchell, de 2.037 msnm).
3. Alpí, amb relleus muntanyosos elevats formant llargues serralades, volcàniques o no, que es van formar fa uns 35 milions d'anys, com succeeix als Alps (a Europa) i a l'Himàlaia (a l'Àsia). Són els relleus més joves i molts d'ells encara s'estan aixecant, resultant, sumant-hi que l'erosió ha actuat sobre ells durant menys temps, en que són les muntanyes alpines les que presenten les majors altures del relleu terrestre. Exemples representatius d'aquest tipus de muntanyes són el Mont Blanc, de 4.810 msnm, i l'Everest, de 8.848 msnm, i punt més alt de la Terra.

Classificació de les muntanyes

Hi ha muntanyes d'estils tectònics, de plegaments i falles mixtes germàniques, juràssiques i alpines.

Fruit de les diferents orogènesis podem trobar muntanyes plegades o producte d'una falla o fractura; i fins i tot algunes provinents de plegaments-fractura. També n'hi ha d'origen volcànic, com succeeix amb el Teide a l'illa de Tenerife.

Segons la seva alçada les muntanyes es poden dividir en turons, muntanyes mitjanes, i muntanyes altes. Per la forma en què s'agrupen podem trobar serralades, unides en sentit longitudinal, i massissos, agrupades en forma més circular o compacta.

Muntanyes escarpades o Alps

Imatge feta via satèl·lit. Al nord-oest i al sud s'aprecien núvols. Els cims de la serralada apareixen colgats de neu.

El significat etimològic d'Alps és el de vall, el que posa en relleu que quan es van nomenar els Alps no interessaven tant els cims, sinó les valls altes. Els pobles celtes, un dels més primitius d'Europa, van anomenar com a alp en general a tota muntanya escarpada. En aquesta secció es pren alp com a sinònim de muntanya escarpada.

La serralada alpina més llarga és la serralada dels Andes, que recorre tota la longitud occidental d'Amèrica del Sud. Europa és on més serralades alpines hi ha, comptant entre elles 18 serralades, entre les quals es poden citar els Alps, els Pirineus, els Carpats, etc. Les trobem també al Japó, Nova Zelanda, Grenlàndia, Transilvània, i fins i tot, a la Lluna.

El major sistema de Muntanyes Volcàniques al món és el Cinturó de Foc del Pacífic, amb 48.000 km. de longitud, i el segon més gran és l'anomenat Alpí-Himàlaia.

Segons la disciplina científica de la geologia hi ha muntanyes de forma alpina, i que des del moment que neix una muntanya, l'erosió comença a desgastar-la. Concretament, segons la geomorfologia, l'erosió és el procés de degradació i de transformació del relleu, i de les roques, causat per tot agent extern (diferent de la tectònica); aquest fet fa, que com més antiga és una muntanya, més baixa i arrodonida serà la seva silueta arran d'aquest fenomen geològic.

Vegetació i clima

En primer pla s'observa la vegetació de l'estatge subalpí al circ de Gavarnia

Prats a l'estatge alpí als Pirineus.

Altres característiques fonamentals per considerar un terreny muntanyós són el clima i la vegetació. El clima de muntanya és més fred i humit que el de la plana, ja que la temperatura descendeix a un ritme aproximat de 5 °C cada 1 km d'altitud i les pluges van augmentat amb l'altura, a causa de l'anomenat "efecte pantalla", si bé és freqüent trobar en les zones muntanyoses vessants més humides (exposades a vents humits), enfront de les més seques, en les que aquests mateixos vents han perdut la humitat per elevació i tendeixen a absorbir l'existent a terra, fenomen conegut com efecte Föhn, fenomen que també es produeix als Pirineus fent que la seva vessant nord sigui més humida que la vessant del sud.

La vegetació a la muntanya apareix de forma esglaonada o per pisos. En els pisos inferiors podem trobar vegetació similar a la de la plana circumdant però a mesura que es puja van apareixent espècies més higròfiles i més resistents al fred, després de les últimes espècies arbòries apareixen els prats alpins seguit del roquissars i fins i tot de la neu perpètua. Les espècies presents en cada un d'aquests pisos i l'altitud a la qual els podem trobar varien segons els continents i també amb la latitud, ja que no és el mateix una zona muntanyosa a les zones subpolars que a les zones tropicals.

A títol d'exemple, les muntanyes Rocalloses reben una quantitat moderada de precipitacions en forma de pluja, sobretot durant els mesos d'hivern. Els prats cobreixen els nivells inferiors i donen pas a grans boscos de coníferes. Per sobre de la zona arbrada s'estenen pastures i arbustos aïllats. Els cims dels pics tenen escassa vegetació i alguns són coberts de neu i gel durant tot l'any.

A la vegada, les muntanyes són un dels principals factors que influeixen en el clima d'una regió. Afecten de manera molt notable a la precipitació. Quan el vent bufa sobre el mar, l'aire humit i càlid s'eleva, i es refreda per a formar les anomenades precipitacions orogràfiques. Llavors l'aire sec fresc es mou sobre el costat de sotavent. També afecten a la temperatura. En termes generals, quan més amunt està el terreny més fredes són les temperatures, i també influeix l'orientació que tenen els vessants de les muntanyes ja que les cares nord són més fredes que les cares sud (a l'hemisferi nord).

Muntanya i esport

Els germans Bisson a una esquerda d'una glacera durant una ascensió del Mont Blanc del 1862

La muntanya està molt lligada a la pràctica d'esport, sent els més comuns l'alpinisme, l'escalada i l'esquí (alpí, de fons, de muntanya, ...), tot i que també hi són habituals altres esports com les curses de muntanya, etc.

La pràctica d'aquests esports (principalment l'apinisme) va lligat a possibles dolències causades per l'alçada de la muntanya, com és el mal d'alçada. És una síndrome de sofriment, vinculada a una pujada massa ràpida en altes altituds, a l'absència d'aclimatació i a una sensibilitat personal, més o menys important. Els seus símptomes són cefalees, nàusees i vòmits, insomni, cansament general, lassitud, vertigens, trastorns de l'equilibri, la dispnea i inapetència.

Muntanyes del Sistema Solar

Reconstrucció tridimensional de l'Olympus Mons. S'hi pot apreciar clarament la caldera al cim i els penyasegats de la part baixa.

La Terra no és l'únic astre que té muntanyes pròpies, ja que forma part de la família de tipus FTCM, que significa que tenen escorça dura i que per tant, poden tenir serralades. Altres planetes que també en formen part són Venus, Mart, i satèl·lits com la Lluna o Io. La muntanya més alta coneguda del Sistema Solar és, segons sembla, l'Olympus Mons (en llatí, en català «Mont Olimp»), una muntanya i volcà d'escut del planeta Mart (situada a les coordenades 18° N, 226° E). Té una diferència d'alçada entre la base i la part superior d'uns 27.000 metres. Abans que les sondes espacials d'exploració revelessin la seva naturalesa de muntanya era coneguda com Nix Olympica («Neus de l'Olimp», denominació actualment desestimada en favor de l'oficial Olympus Mons).

L'edifici volcànic principal arriba a 27 quilòmetres d'altura per sobre de la seva base i a 25 quilòmetres per sobre del nivell de la superfície mitjana del planeta. Té una amplada de 540 quilòmetres , amb penya-segats força verticals en els trams més baixos. La caldera té un diàmetre de 60 quilòmetres i una profunditat de 3.000 metres, amb diversos cràters sobreposats. Malgrat que al cim la pressió atmosfèrica només és el 2% de la pressió atmosfèrica a la superfície, la densitat de l'atmosfera és suficient per formar-hi núvols de gran altura de diòxid de carboni (però no de vapor d'aigua).

Muntanyes més altes

Vegeu també: llista de les muntanyes més altes del món

Les cinc muntanyes més altes de cada continent són les següents:

Àfrica

Kilimanjaro (Kibo) des de l'aire. Juliol de 2007.

Ordre	Cim	Altitud (m)	Localització	Coordenades	Comentaris
1	Kilimanjaro (Pic Uhuru)	5.895	Tanzània	3° 04′ 33″ S, 37° 21′ 12″ E	concretament el volcà Kibo, punt culminant.
2	Mont Kenya	5.199	Kenya	0° 09′ 22″ S, 37° 19′ 05″ E
3	Mawenzi	5.149	Tanzània (massís del Kilimanjaro)
4	Ruwenzori	5.109	República Democràtica del Congo / Uganda	0° 23′ 00″ N, 29° 52′ 00″ E
5	Ras Dashan	4.623	Etiòpia	13° 14′ 12″ N, 38° 22′ 21″ E

Amèrica del Nord

El Mt. McKinley vist des del nord

Ordre	Cim	Altitud (m)	Localització	Coordenades	Comentaris
1	Mont McKinley/Denali	6.194	Estats Units (Alaska	63° 43′ 10″ N, 151° 00′ 26″ O
2	Mont Logan	5.956	Canadà (Yukon)	60° 32′ 02″ N, 140° 24′ 10″ O
3	Pic d'Orizaba	5.675	Mèxic	19° 01′ 08″ N, 97° 16′ 12″ O
4	Mont Sant Elies	5.489	Estats Units (Alaska) / Canadà (Yukon)	60° 17′ 36″ N, 140° 55′ 46″ O
5	Popocatépetl	5.410	Mèxic	19° 01′ 23″ N, 98° 37′ 19″ O

Amèrica del sud

Ordre	Cim	Altitud (m)	Serralada	Localització	Coordenades	Comentaris
1	Aconcagua	6.962	Andes meridionals	Argentina	32° 39′ 15″ S, 70° 00′ 41″ O
2	Nevado Ojos del Salado	6.891	Puna d'Atacama	Xile	27° 06′ 35″ S, 68° 32′ 32″ O	És el volcà més alt del món
3	Monte Pissis	6.774	Puna d'Atacama	Argentina	27° 45′ 14″ S, 68° 47′ 53″ O
4	Huascarán	6.768	Cordillera Blanca	Perú	9° 07′ 17″ S, 77° 36′ 32″ O
5	Cerro Bonete	6.759	Puna de Atacama	Argentina	28° 01′ 08″ S, 68° 45′ 22″ O

Antàrtida

Massís Vinson, Antàrtida, vist des de l'espai.

L'Antàrtida és una zona internacional, sense la sobirania directa de cap estat.

Ordre	Cim	Altitud (m)	Coordenades	Comentaris
1	Mont Vinson	4.897	78° 31′ 31″ S, 85° 32′ 02″ O
2	Mont Tyree	4.852	78° 24′ 00″ S, 85° 55′ 00″ O
3	Mont Kirkpatrick	4.528	84° 20′ 00″ S, 166° 25′ 00″ E
4	Mont Markham	4.350	82° 51′ 00″ S, 161° 21′ 00″ E
5	Dome Argus	4.030

Àsia

Cara nord de l'Everest, el cim més alt d'Àsia i de tot el món.

Ordre	Cim	Altitud (m)	Serralada	Localització	Coordenades	Comentaris
1	Everest	8.848	Himàlaia	Nepal / Tíbet	27° 59′ 17″ N, 86° 55′ 31″ E	Muntanya més alta del món respecte al nivell del mar
2	K2	8.611	Karakoram	Xina / Paquistan	35° 52′ 52.86″ N, 76° 30′ 48.43″ E
3	Kanchenjunga	8.598	Himàlaia	Nepal / Índia	27° 42′ 09″ N, 88° 08′ 54″ E
4	Lhotse	8.516	Himàlaia	Nepal / Tíbet	27° 58′ 00″ N, 86° 56′ 00″ E}
5	Makalu	8.485	Himàlaia	Nepal / Tíbet	27° 53′ 03″ N, 87° 05′ 20″ E

Europa

L'Elbrus (ambdós cims). Foto realitzada des de 4.200 metres.

En el cas d'Europa, aquesta taula varia en funció dels límits que se li donin a Europa. Generalment, el nord del Caucas s'inclou dins d'Europa.

Ordre	Cim	Altitud (m)	Serralada	Localització	Coordenades	Comentaris
1	Elbrus	5.642	Caucas	Rússia	43° 21′ 18″ N, 42° 26′ 21″ E
2	Dykh-Tau	5.203	Caucas	Rússia	43° 03′ 10″ N, 43° 07′ 54″ E
3	Chkhara	5.058	Caucas	Geòrgia / Rússia	42° 59′ 58″ N, 43° 06′ 42″ E
4	Mont Kazbek	5.047	Caucas	Geòrgia	42° 41′ 48″ N, 44° 31′ 07″ E
5	Mont Blanc	4.810	Alps	França / Itàlia	45° 49′ 57″ N, 6° 51′ 51″ E

Oceania

Puncak Jaya

Ordre	Cim	Altitud (m)	Localització	Coordenades	Comentaris
1	Puncak Jaya (Mont Carstensz)	4.884	Indonèsia (Irian Jaya)	4° 04′ 44″ S, 137° 09′ 34″ E
2	Puncak Trikora	4.750	Indonèsia (Irian Jaya)	4° 21′ 00″ S, 138° 39′ 00″ O
3	Mont Wilhelm	4.509	Papua Nova Guinea	5° 48′ 00″ S, 145° 02′ 00″ O
4	Mont Giluwe	4.368	Papua Nova Guinea	6° 02′ 20″ S, 143° 53′ 10″ O
5	Aoraki/Mont Cook	3.754	Nova Zelanda	43° 35′ 44″ S, 170° 08′ 27″ E

Noms de muntanyes

Els noms de muntanyes (orònims) són un tipus de topònims. Com la majoria de noms propis, no es tradueixen, excepte aquells que han esdevingut populars universalment o el que es refereixen a entitats comunes que tenen una paraula pròpia en altres idiomes. Els orònims tenen el seu origen en llegendes locals, accidents naturals o indrets propers al seu cim o el seu inici.

Alguns afixos indiquen "muntanya", com el basc "karr-", l'ibèric "pal-" o l'indoeuropeu "men-" trobats en diversos orònims flexionats per evolució lingüística.

A casa nostra la muntanya té una gran diversitat de noms de lloc fuit del gran bagatge cultural dels pobles que l'han colonitzat des de fa molt de temps. Els més representatius són: Tuc, Tuca, Tuqueta, Tossal, Turó, Pic, Pica, Cim, Agulla, Penya, Mola, Pala, Mont, Puig, etc.

Galeria

• 

  Everest, 8848 m., Himàlaia, Nepal, Xina.

• 

  K2, 8611 m., Gilgit-Baltistan, Paquistan.

• 

  Nilkantha, 6597 m., Himàlaia, Índia.

• 

  Kilimanjaro, 5895 m., Tanzània.

• 

  Musala, Muntanyes Rila, 2925 m., el cim més alt de Bulgària i de tota la península dels Balcans

• 

  Mount Feathertop, 1922 m., Serralades Australianes, Victòria, Austràlia

• 

  Pilot Mountain, 738 m., Sauratown Mountains, North Carolina, United States

• 

  Northern Appalachian Mountains, Chic-Choc Range, Gaspé Peninsula, Quèbec (Canadà)

• 

  Yu Shan (Jade Mountain), 3952 m., Taiwan.

• 

  Finsteraarhorn, 4274 m., Bernese Alps, Suïssa.

• 

  Sugarloaf Mountain, Brazil, 396 m., Rio de Janeiro (Brasil).

• 

  Table Mountain, 1,085 m., Cape Town, Sud-àfrica

• 

  Tangkuban Parahu mountain in Bandung, West Java, Indonèsia

• 

  The Zugspitze, la muntanya més alta d'Alemanya,

• 

  The Durmitor, la muntanya més alta de Montenegro

• 

  Snowdon, la muntanya més alta de Gal·les

• 

  The Sphinx, Bucegi, Romania

Vegeu també

• Serralada
• Llista de les muntanyes més altes del món
• Llista de muntanyes d'Andorra
• Llista de muntanyes de Catalunya
• Llista de cims de Mallorca
• Llista de muntanyes del País Valencià
• Llista de tresmils dels Pirineus
• Els set cims
• Vuit mil (alpinisme)

Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Muntanya

• «Vídeo La muntanya». Generalitat de Catalunya.
• «Peaklist - Prominence of Mountains of the World» (en anglès).
• Diccionari de muntanya