Serralada

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Vista de satèl·lit de la serralada dels Alps.

Una serralada és un conjunt de muntanyes que té una formació comuna i característiques semblants. Es diu serralada perquè té forma de serra. Generalment és més llarg que ample. La seva part central s'anomena eix orogràfic.


Les serralades tenen dimensions que sobrepassen el centenar de quilòmetres. Quan aquestes dimensions són més modestes es diuen, segons la regió, com a carenes, contraforts, serres, serrals o serrats, aquests conjunts solen formar part, tot i que no sempre. Sovint hi ha grups de muntanyes que formen massissos, bé sigui dins de serralades de les que se'n diferencien per l'agrupació de cims amb una major alçada respecte a les muntanyes que l'envolten (p.ex.: El Massís del Montnegre) o bé perquè s'eleven de forma singular entre un espai relativament pla (p.ex.: el Massís de Montserrat).

Les serralades sovint són fruit de la tectònica de plaques quan dues (o més) plaques tectòniques es confronten. Així doncs, les grans serralades acostumen a correspondre a punts de xoc entre plaques tectòniques que presenten moviments oposats, com ara l'Himàlaia, els Andes, els Alps, l'Atlas o els Pirineus

A Catalunya destaquen la serralada dels Pirineus i la Serralada Litoral Catalana i al País Valencià el Massís del Penyagolosa. La serralada amb els cims més alts és la de l'Himàlaia amb alguns cims que superen els 8000 msnm i la més llarga és la dels Andes, que recorre pràcticament tota l'Amèrica del Sud.