Condensació

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Per a altres significats vegeu «Reacció de condensació».
Condensació de la humitat ambiental a la superfície de la garrafa per la diferència de temperatura entre l'interior i l'exterior.
Condensació formada sobre l'ala d'un avió en una zona de baixa pressió

La condensació és el canvi físic que fa una substància en passar de gas o vapor a líquid a una temperatura inferior a la d'ebullició. Habitualment la condensació es produeix com a conseqüència del refredament del gas, però també es pot provocar per compressió (augmentant la pressió) o combinant les dues tècniques.

Un giny utilitzat per condensar un gas en líquid és el condensador, que s'utilitza als intercanviadors de calor, part dels equips de climatització.

Iniciació[modifica | modifica el codi]

La condensació s'inicia amb la formación de clústers atomico-moleculars d'aquesta espècie en el seu volum gasós (com una gota de pluja) o per contacte entre el gas i una superfície líquida o sòlida.

Situacions de reversibilitat[modifica | modifica el codi]

Unes situacions reversibles emergeixen respecte a la naturalesa de les superfícies.

  • Absorció a través la superfície d'un líquid (tant de la mateixa substància o d'un dels seus solvents) és l'invers de la evaporació.[1]
  • Adsorció (com a petites gotes) en una superfície d'un sòlid a pressió i temperatura superior al punt triple de la espècie, també és l'invers de la evaporació.
  • Adsorció en una superfície d'un sòlid (com a capes suplementàries del sòlid) a pressions i temperatures inferiors a les del punt triple de la substància, és l'invers de la sublimació.

Situacions més comuns[modifica | modifica el codi]

La condensació comunament succeeix quan el vapor es refreda o es comprimeix fins al seu límit de saturació on la densitat molecular a la fase gas assoleix el seu llindar màxim. Equipament que recol·lecta vapor líquids condensats mitjançant el refredament i compressió de vapor s'anomena ’’condensador’’.

Com es mesura la condensació[modifica | modifica el codi]

La psicrometria mesura les ràtios de condensació des de la evaporació de la humitat del aire a diferents pressions i temperatures atmosfèriques. L'aigua és el producte de la condensació del vapor.

Aplicacions de la condensació[modifica | modifica el codi]

La condensació és un component crucial a la destil·lació, una aplicació important al laboratori i a la química industrial. Com que la condensació és un fenomen natural, es pot fer servir comunament per produir aigua en grans quantitats per a l'ús humà. Moltes estructures estan fetes solament amb la intenció de recol·lectar aigua per condensació. Aquestes estructures poden fer-se servir per retenir humitat del sòl en zones que s'estan desertificant, de tal forma que algunes organitzacions ensenyen a la gent que hi viu com els condensadors d'aigua els poden ajudar a combatre efectivament aquesta situació.[2] També és un procés crucial l'ús de les cambres de núvols. En aquest cas els ions produïts per una partícula incident actuen com a centres de nucleació per a la condensació del vapor, produint els núvols visibles.

Condensació en construcció d'edificis[modifica | modifica el codi]

Condensació sobre una finestra en un dia de pluja.

La condensació en la construcció d'edificis és un fenomen indesitjat, ja que pot causar creixement de fongs o herbes, ressecament de les fustes, corrosió i pèrdua d'energia, a causa de la transferència de calor. La condensació interestructural pot ser causada per ponts tèrmics, o per manca o insuficiència d'aïllament a la humitat o d'envidrament aïllant.[3]

Referències[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Condensació Modifica l'enllaç a Wikidata
  1. IUPAC, Compendium of Chemical Terminology, 2a ed. ("The Gold Book") (1997). Versió corregida en línia:  (2006–) "condensation in atmospheric chemistry" (en anglès).
  2. FogQuest - Fog Collection / Water Harvesting Projects - Welcome
  3. diydata.com